• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 6/2015 : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 29 janvier 2015

Faits et procédure

Un assuré, M. Codina, a obtenu de la Secció Administrativa de la Batllia, par un jugement du 19 juin 2014, l'annulation de deux résolutions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) datées des 10 avril et 21 mai 2012. Le juge de première instance a reconnu à l'intéressé le droit à une pension d'invalidité pour maladie du groupe A2, à compter du 16 avril 2012.

La CASS a interjeté appel. Elle soutenait que l'expertise médicale avait mal apprécié l'insuffisance respiratoire de l'assuré. Selon elle, cette insuffisance était légère et ne justifiait qu'un taux d'incapacité permanente partielle (IPP) de 30 %, et non de 50 %. Elle relevait en outre que l'indice de Tiffeneau, issu de la dernière spirométrie, était « quasi normal ». L'assuré a conclu à la confirmation intégrale du jugement. Le tribunal a substitué l'audience orale par une procédure écrite, les parties ayant repris leurs moyens dans leurs conclusions.

Le dispositif ne précise pas la date exacte de l'expertise. Le rapport est cité au folio 142 et suivants du dossier.

Question de droit

Le litige portait sur un point double. Il s'agissait, d'une part, de déterminer si les pathologies de l'assuré entraînaient une réduction d'au moins 60 % de sa capacité de gain, seuil fixé par l'article 166 de la Loi de sécurité sociale pour l'invalidité consécutive à une maladie commune ou à un accident non professionnel. D'autre part, il fallait savoir quelle valeur probante attribuer, en cas de divergence, aux conclusions de l'expert judiciaire par rapport aux rapports techniques produits par les parties.

Le tribunal a rappelé la définition légale. L'invalidité est « la situation qui résulte d'une détérioration prématurée de l'organisme, médicalement constatée, dérivée d'une maladie commune ou d'un accident non professionnel, présumée définitive, et qui produit une réduction d'au moins 60 % de sa capacité de gain » (traduction de l'auteur, texte catalan cité au fondement 3).

Solution et dispositif

Le tribunal a désapprouvé l'appel de la CASS et confirmé le jugement entrepris. Son raisonnement repose sur trois éléments.

Le rapport d'expertise. Le rapport judiciaire décrit une insuffisance respiratoire chronique de type restrictif, « entre modérée et grave ». Il s'appuie sur une étude radiologique du 28 août 2012, qui objective un aspect cicatriciel de fibrose pulmonaire. Ce trouble est évalué à 50 % d'IPP. Une limitation légère des mouvements de l'épaule droite, évaluée à 10 % et non contestée en appel, s'y ajoute. Par application de la règle de Balthazard, le rapport retient un taux d'IPP global de 55 %.

La ratification de l'expertise. Les experts ont confirmé leurs conclusions à la demande

Representant: Sra. Castilla

Advocat: Sr. Vilar

Apel·lat: Sr. Codina

Representant: ídem

Advocat: Sra. Alvarado

M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova

Andorra la Vella, vint-i-nou de gener de dos mil quinze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0048-2/2012.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La sentència de la Secció Administrativa de la Batllia de 19 de juny de 2014 va estimar la demanda interposada pel Sr. Codina contra la CASS, anul·lant les resolucions d'aquest organisme de 10 d'abril i 21 de maig de 2012 i declarant el dret de l'agent a percebre una pensió d'invalidesa per malaltia del grup A2, a comptar del 16 d'abril de 2012.

2.- La representació de la CASS va formular recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, la qual es fonamenta en què s'ha produït una errada en la prova pericial i en la seva valoració, ja que l'interessat presenta una insuficiència respiratòria lleu que només ha de ser valorada en un 30% d'IPP, enlloc del 50% que estableixen els perits. En opinió de la CASS, l'índex de Tiffeneau que resulta de la darrera espirometria és quasi normal, de manera que no es pot apreciar l'existència d'una insuficiència respiratòria mitjana o important com afirmen els perits.

3.- La representació del Sr. Codina es va oposar al recurs i va sol·licitar la confirmació íntegra de la sentència apel·lada, que considera plenament ajustada a dret.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La qüestió que és objecte de debat en aquest recurs consisteix en determinar si l'interessat té dret al reconeixement d'una pensió d'invalidesa per malaltia del grup A2, com ha conclòs la sentència apel·lada, o bé no presenta una IPP suficient per obtenir-la, tal com defensa la CASS.

La qüestió litigiosa ha de ser resolta segons el contingut de l'article 166 de la Llei de la seguretat social, segons el qual:

"La invalidesa derivada d'accident no laboral o malaltia comuna és la situació que resulta d'una deterioració prematura de l'organisme, mèdicament comprovada, derivada d'una malaltia comuna o d'un accident no laboral, presumiblement definitiva, i que produeix una reducció d'almenys el 60% de la seva capacitat de guany".

En concret, es discuteix si les patologies que presenta l'interessat li produeixen o no una disminució de la capacitat de guany del 60%.

Tercer.- El dictamen pericial (folis 142 i següents) afirma que l'interessat pateix una insuficiència respiratòria crònica corresponent a un trastorn restrictiu d'ordre entre moderat i greu. En l'estudi radiològic realitzat el 28 d'agost de 2012 s'objectiva l'aspecte cicatricial de fibrosi pulmonar. Aquesta patologia és valorada en un 50% d'IPP.

D'altra banda, l'agent presenta una limitació lleu de tots els moviments de l'espatlla dreta, que es valora en un 10% i que no es objecte de discussió en aquesta alçada.

Aplicant la regla de Balthazard, l'informe pericial pren en compte una IPP total del 55%.

Quart.- La CASS discuteix únicament el percentatge d'invalidesa corresponent a la insuficiència respiratòria. En la seva opinió, es tracta d'una insuficiència de caràcter lleu que només comporta una IPP d'un 30%. Considera que el fet de que l'índex de Tiffeneau estigui proper a la normalitat, com posen de relleu les darreres espirometries, reforça aquesta conclusió.

Per a resoldre la qüestió debatuda, cal tenir en compte que les conclusions de l'informe pericial van ser ratificades pels seus autors, a petició de la Batllia, davant de les objeccions que va plantejar la CASS. Al mateix temps, aquest dictamen va tenir en compte que, en la radiografia realitzada el mes d'agost de 2012, s'objectivaven uns severs canvis d'aspecte cicatricial en el context d'una fibrosi pulmonar ja coneguda, i que l'interessat havia patit un nou episodi d'insuficiència respiratòria, elements que justifiquen la qualificació d'aquesta com entre moderada i greu.

Front a les conclusions del perits, la CASS insisteix en el contingut de l'informe elaborat pel seus facultatius. Tanmateix, com ha declarat aquesta Sala de manera reiterada en processos de la mateixa naturalesa, en què les parts incorporen diversos informes tècnics, no sempre coincidents, cal tenir en compte el caràcter prevalent dels dictàmens dels perits processals sobre els informes aportats per les parts, com a conseqüència del caràcter imparcial i contradictori d'aquest medi de prova.

Per tot això, s'ha de desestimar íntegrament el recurs de la CASS i confirmar la sentència impugnada.

Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la CASS contra la sentència de la Secció Administrativa de la Batllia de 19 de juny de 2014, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No realitzar un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós).