Llei seguretat social CASS — Korpus · Korpus

Article 19— Persones que duen a terme una activitat per compte propi

27 décisions

S’inclouen dins del col·lectiu de persones que realitzen una activitat per compte propi de la seguretat social les persones que pertanyen a qualsevol dels grups següents: a) Les persones que realitzen una activitat econòmica per compte propi al Principat d’Andorra. S’entén per exercici d’activitat econòmica per compte propi la titularitat: - D’una autorització d’exercici de professió titulada per compte propi, sempre que el seu titular hagi de formar part del Registre d’Empresaris i Professionals del Cens d’Obligats Tributaris. No es considera activitat per compte propi l’exercici d’una professió titulada si es realitza exclusivament en règim d’assalariat. - D’un comerç o indústria amb activitat efectiva, incloent la participació en règim de societat civil o comunitat de béns. Als efectes d’aquest apartat es considera que tenen activitat efectiva els comerços i les indústries autoritzats administrativament fins al moment en què els titulars han donat de baixa el comerç o han inscrit el cessament de l’activitat al Registre de Comerç i Indústria, o acrediten el cessament definitiu de l’activitat i que no es pot inscriure aquest cessament al Registre de Comerç i Indústria per altres motius que no depenen de la voluntat del titular. Les condicions d’acreditació s’estableixen reglamentàriament. - D’una explotació agrícola o ramadera de la qual s’extregui producció destinada a la comercialització, incloent la participació en règim de societat civil o comunitat de béns. - Les persones que consten inscrites al Registre d’artistes professionals acreditats del Principat d’Andorra sempre que la persona hagi de formar part del Registre d’Empresaris i Professionals del Cens d’Obligats Tributaris per aquesta activitat. No es considera activitat per compte propi si es realitza exclusivament en règim d’assalariat. b) Els administradors de societats, sempre que la societat no estigui donada de baixa provisional al Registre Tributari al qual fa referència l’article 47 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, i que compleixin acumulativament els requisits següents: - Que no siguin assalariats de la societat de la qual són administradors o bé estiguin inclosos a l’article 18.g d’aquesta Llei. - Que percebin una remuneració amb caràcter periòdic o no, fixa o variable, per exercir el càrrec d’administrador, d’acord amb la llei en matèria de societats mercantils. A aquest efecte, no s’inclouran dins del col·lectiu els administradors que no percebin la dita retribució, encara que els estatuts socials prevegin la possibilitat remuneratòria per als administradors; si els administradors exerceixen el càrrec de forma gratuïta es consideren persones que duen a terme una activitat per compte propi quan no cotitzen com a assegurats directes en cap altre col·lectiu del règim general de la seguretat social. Tampoc no es consideraran persones que duen a terme una activitat per compte propi els administradors de societats que exerceixen el càrrec de forma gratuïta i cotitzen en el règim especial de persones amb discapacitat previst a l’article 222 o que cotitzen en el règim especial de persones prejubilades previst a l’article 225. - Que siguin residents legalment al Principat d’Andorra, llevat que siguin titulars d’una autorització de residència sense activitat lucrativa, de residència per a professionals amb projecció internacional, o de residència per raons d’interès científic, cultural i esportiu, o en virtut de qualsevol altra modalitat d’autorització de residència prevista a la Llei d’immigració que exigeixi disposar d’una cobertura i assegurança per malaltia aliena a la de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. En el cas de constitució de noves societats, l’obligació de cotització s’inicia transcorreguts trenta dies naturals des de la inscripció al Registre de Societats del Govern. La demostració que l’administrador d’una societat no percep una remuneració, amb caràcter periòdic o no, fixa o variable, o que exerceix el càrrec de forma gratuïta, correspon a la persona interessada. Es considera demostrada aquesta circumstància mitjançant la presentació del formulari que conté la declaració corresponent i una còpia dels estatuts de la societat que estableixin que el càrrec d’administrador no és retribuït, mentre no hi hagi prova en contrari. La Caixa Andorrana de Seguretat Social té per vigent aquesta informació mentre no li consti, o l’administrador no li ho comuniqui, el contrari. No obstant això, en el cas que els estatuts socials estableixin la gratuïtat del càrrec d’administrador i la possibilitat de remunerar-lo o sols aquesta darrera circumstància, i fixin el sistema de retribució, d’acord amb la legislació en matèria de societats mercantils, la prova de la no retribució exigeix la presentació addicional d’un certificat de l’acord social de la gratuïtat o de la no retribució adoptat per la junta general. Aquest certificat ha de ser expedit per les persones facultades a aquest efecte per la legislació en matèria de societats mercantils. En l’exercici de les seves funcions d’inspecció i de control, la Caixa Andorrana de Seguretat Social pot sol·licitar a la persona assegurada que aporti tota la documentació que consideri necessària per acreditar els requisits establerts en aquest apartat. També poden cotitzar com a persones que duen a terme una activitat per compte propi els socis de les societats que no estiguin donades de baixa provisional al Registre Tributari, sempre que compleixin acumulativament els requisits següents: - Que realitzin una activitat efectiva en la societat de la qual són socis. - Que legalment no puguin ser assalariats de la societat de la qual són socis per manca de subordinació respecte dels òrgans de la societat o perquè ostentin el control de la societat, circumstàncies que haurà d’acreditar l’interessat. - Que siguin residents legalment al Principat d’Andorra, llevat que siguin titulars d’una autorització de residència sense activitat lucrativa, de residència per a professionals amb projecció internacional o de residència per raons d’interès científic, cultural i esportiu, o en virtut de qualsevol altra modalitat d’autorització de residència prevista a la Llei d’immigració que exigeixi disposar d’una cobertura i assegurança per malaltia aliena a la de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. - Que optin expressament per cotitzar dins del col·lectiu de persones que duen a terme una activitat per compte propi. Els socis que opten per cotitzar com a persones que duen a terme una activitat per compte propi, si deixen de cotitzar en aquest col·lectiu per la societat o les societats de les quals són socis, no poden sol·licitar novament l’alta en aquest col·lectiu fins que no hagin transcorregut almenys vint-i-quatre mesos a comptar de la data de la baixa. c) Els familiars de la persona que realitza una activitat econòmica per compte propi al Principat d’Andorra o de l’administrador referit a l’apartat anterior, si no són assalariats d’aquesta persona física o de l’empresa de la qual és titular, o de la societat, segons el cas, i sempre que exerceixin una activitat efectiva en el comerç, en la indústria o en l’explotació agrícola o ramadera dels esmentats familiars, o en la societat de la qual és administrador el familiar. Es consideren familiars a aquest efecte, el cònjuge, els descendents majors d’edat, els ascendents i altres parents per consanguinitat o afinitat, fins al segon grau inclòs, de la persona que exerceix una activitat per compte propi. d) Les persones que tenen un contracte de parceria.

▸Jurisprudence & doctrine citant cet article (27)

Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 26 juin 2019
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 17 mai 2017
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 16 déc. 2016
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 16 déc. 2016
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 17 nov. 2016
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 28 juil. 2016
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 28 juil. 2016
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 28 juil. 2016
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 28 juil. 2016
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 18 mai 2016
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra

Article 47— Competències

Són competències del Consell d’Administració: a) Representar la Caixa Andorrana de Seguretat Social, judicialment i extrajudicialment, amb facultat de delegació parcial en qualsevol dels seus membres o en la Direcció General. b) Nomenar la persona que assumeixi les funcions de president. c) Nomenar la persona que assumeixi les funcions de director general. d) Controlar l’execució dels acords que pren, les directrius donades a la Direcció General i el funcionament correcte de l’entitat. e) Crear, si escau, comissions delegades. f) A proposta de la Direcció General, nomenar i separar, si concorren causes justificades, les persones que assumeixen funcions de director adjunt, directors de departament, caps dels serveis, així com el personal assimilat. g) A proposta de la Direcció General, contractar el personal al servei de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. h) Emetre informes per al Govern quan aquesta Llei ho disposa, quan es proposi la modificació de les prestacions o de les cotitzacions o quan el mateix Consell d’Administració consideri oportunes aquestes modificacions. i) Concloure l’adopció de convenis amb els col·legis professionals, els prestadors de serveis de salut i els establiments de salut d’Andorra i de l’estranger en la forma que regula aquesta Llei. La Caixa Andorrana de Seguretat Social ha d’informar el Govern de l’adopció d’aquests convenis. j) Resoldre els recursos administratius a què es refereix l’article 257. k) Aplicar les normes tècniques i administratives d’aplicació dels tractats i dels convenis internacionals. l) Examinar i, si escau, aprovar els estats financers anyals, d’acord amb l’article 87. m) Examinar i, si escau, aprovar els avantprojectes dels pressupostos, d’acord amb l’article 88. n) Fer el seguiment i la supervisió de la gestió financera de les branques general i de jubilació, i encarregar els estudis actuarials que analitzin la viabilitat financera de la branca de jubilació. o) Elaborar i sotmetre al Govern els avantprojectes de llei de crèdit extraordinari o de suplement de crèdit. p) Emetre informes i fer propostes al Govern quan s’elaboren textos legals o reglamentaris que tenen una incidència directa sobre l’organització, el funcionament o l’estructura financera de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. q) Elaborar un reglament intern de funcionament del Consell d’Administració i publicar-lo al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. r) Aprovar i publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra els reglaments interns necessaris per regular i organitzar el treball de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. s) Qualsevol altra competència o facultat que la legislació li pugui assignar.

Article 55 bis— Política d’informació i transparència

1. El president del Consell d’Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social compareix anualment davant la comissió legislativa del Consell General designada per al seguiment de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, per presentar un informe sobre la situació econòmico-financera de les diferents branques que integren el sistema de seguretat social i de les propostes de millora a aplicar segons el criteri del Consell d’Administració. 2. Els empresaris i les persones afiliades al règim de seguretat social poden fer consultes relatives exclusivament a la interpretació de l’articulat de la Llei que han de ser contestades, en un termini màxim d’un mes, per la Caixa Andorrana de Seguretat Social. El Govern ha d’establir reglamentàriament els termes i l’abast en què es poden efectuar aquestes consultes. 3. Els membres elegits en representació dels col·legis electorals descrits a l’article 44 actuen com a intercessors entre el col·lectiu al qual representen i el Consell d’Administració. D’acord amb aquesta funció, plantegen al Consell d’Administració els dubtes i peticions d’informació de caràcter general que els hi trameten els assegurats i cotitzants adscrits al col·legi electoral que representen, i comuniquen a aquests darrers les respostes o informació que acordi el Consell d’Administració. 4. La Caixa Andorrana de Seguretat Social ha de publicar a la seva pàgina web: a) Els acords del Consell d’Administració de caràcter general que puguin tenir repercussió sobre els assegurats. b) La proposta d’actualització de les cotitzacions, del factor de conversió o del coeficient tècnic esmentat en l’article 202. c) L’estudi actuarial esmentat a l’article 88. d) La liquidació del pressupost o l’estat de comptes aprovat pel Consell d’Administració a la fi de cada exercici pressupostari. e) Els documents i informes que el Consell d’Administració aprova i lliura al Govern. f) Informació, amb periodicitat anyal, sobre la composició i l’evolució dels fons de reserva de la branca de jubilació. g) Els documents referents a la cartera de serveis, les tarifes de responsabilitat, la taula de patologies, la nomenclatura d’ajudes tècniques i de pròtesis, els articles ortopèdics i el barem de càlcul del grau d’incapacitat. h) La resposta a les consultes de caràcter general formulades en relació amb l’articulat de la Llei. i) Qualsevol altre document o informació d’interès pels assegurats.

Article 79— Òrgans competents

1. Les funcions referides a l’article anterior, d’acord amb l’organització aprovada pel Consell d’Administració a proposta de la Direcció General, les exerceixen: a) L’Àrea de Control Sanitari. b) L’Àrea de Control Administratiu. c) El Gabinet Jurídic. 2. Aquests òrgans poden emprendre totes les accions investigadores que siguin necessàries, amb la col·laboració, si escau, dels departaments competents del Govern, dins dels límits que estableix la legislació sobre protecció de dades de caràcter personal. 3. Són funcions de l’Àrea de Control Sanitari: a) Convocar qualsevol persona que pugui aportar informacions d’interès. b) Demanar informació a totes les persones que cregui convenient. c) Donar l’autorització mèdica per a les prestacions que requereixin un acord previ de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. d) Expedir altes mèdiques. e) Practicar les revisions mèdiques pertinents relacionades amb les prestacions. f) Informar els assegurats sobre les prestacions cobertes i el bon ús dels serveis sanitaris. g) Participar en les comissions en què està prevista la seva participació per reglament. h) Valorar el grau d’invalidesa, en el si d’una comissió creada a tal efecte, especificant, de forma detallada, els elements que s’han tingut en compte per a la determinació del grau d’invalidesa. 4. Són funcions de l’Àrea de Control Administratiu: a) Convocar qualsevol persona que pugui aportar informacions d’interès. b) Presentar-se en qualsevol lloc de treball per efectuar els controls relacionats amb el compliment de la normativa. c) Demanar informació a totes les persones que cregui convenient. d) Elaborar informes i aixecar acta dels fets i de les circumstàncies que poden constituir infraccions a la normativa sobre seguretat social d’acord amb l’article 78.2. e) Participar en la instrucció de procediments sancionadors. f) Presentar-se al domicili de les persones assegurades en situació de baixa per incapacitat temporal per al treball per tal de comprovar que es troben al seu domicili en la franja horària pertinent segons el que s’estableixi per reglament. g) Accedir de forma automàtica a dades relatives a la titularitat d’empreses i de societats, per tal de comprovar que els titulars no consten com a persones assegurades indirectes i a càrrec d’una persona assegurada directa. h) Constatar totes les infraccions o els mancaments comesos pels subjectes contra el règim de seguretat social. i) Expedir altes administratives. 5. Són funcions del Gabinet Jurídic: a) Convocar qualsevol persona que pugui aportar informacions d’interès. b) Demanar informació a totes les persones que cregui convenient. c) Participar en la instrucció de procediments sancionadors. d) Resoldre totes les dificultats o divergències que es puguin produir en l’aplicació del règim de seguretat social. e) Efectuar i incoar les accions davant la tercera persona responsable i/o la seva companyia d’assegurances en les accions de rescabalament per part d’una tercera persona. f) Informar sobre tots els recursos presentats al Consell d’Administració i proposar les resolucions escaients. g) Recopilar i facilitar trimestralment al Consell d’Administració la jurisprudència emanada dels òrgans jurisdiccionals.

Article 80— Altres mesures aplicables

1. Per tal de millorar l’aplicació i la gestió del sistema de seguretat social, el Consell d’Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, a proposta de la Direcció General, pot aprovar anualment plans d’acció en funció de les experiències i els resultats de les actuacions de control dutes a terme l’any anterior. 2. Per facilitar el control per part del Govern del compliment de la normativa laboral, la Caixa Andorrana de Seguretat Social ha de donar informació detallada dels accidents laborals i de les malalties professionals de totes les empreses al departament del Govern competent en matèria d’inspecció de treball. 3. El Govern i la Caixa Andorrana de Seguretat Social s’intercanvien totes les informacions i les dades que estimin necessàries o convenients per exercir de forma eficaç les seves competències respectives, i per accelerar la instrucció d’expedients i l’atorgament de prestacions, amb el límit del respecte a la legislació sobre la protecció de dades de caràcter personal. En particular, els ministeris competents del Govern comuniquen a la Caixa Andorrana de Seguretat Social la informació relacionada amb l’alta, la variació de dades i la baixa de les persones titulars d’una autorització de professió titulada, d’un comerç o indústria, d’una explotació agrícola o ramadera o d’un contracte de parceria, i dels administradors de societats mercantils. D’altra banda, el departament del Govern competent en matèria de tributs subministra a la Caixa Andorrana de Seguretat Social la informació per determinar i verificar la cotització de les persones que exerceixen una activitat per compte propi. 4. La Caixa Andorrana de Seguretat Social, amb l’acceptació de la persona interessada, pot compensar els saldos deutors i creditors de les persones assegurades del sistema de seguretat social amb les pensions i tota altra prestació prevista per la Llei a satisfer a l’assegurat. 5. La Caixa Andorrana de Seguretat Social, amb la notificació prèvia a la persona interessada, pot compensar els saldos deutors generats per l’atorgament d’un volant de presa en càrrec de les persones assegurades del sistema de seguretat social amb les pensions i tota altra prestació prevista per la Llei a satisfer a l’assegurat. En el cas que la compensació s’efectuï amb el pagament d’una pensió, la retenció màxima d’aquesta pensió no podrà superar el 25% d’aquesta. 6. La Caixa Andorrana de Seguretat Social ha d’intercanviar totes les informacions i dades, incloses dades de caràcter personal, que estimi necessàries o convenients per exercir de forma eficaç les seves competències establertes en aquesta Llei i els reglaments que la desenvolupen, amb la finalitat d’evitar el frau i els errors en l’accés a les prestacions en el moment de la sol·licitud, l’atorgament i el manteniment de les mateixes prestacions. Pel que fa a transferències internacionals de dades de caràcter personal, aquest intercanvi es pot dur a terme amb entitats d’altres estats homòlogues a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, de conformitat amb la legislació vigent en cada moment en matèria de protecció de dades personals.

Article 86— Fonts de finançament

1. El sistema de seguretat social es finança mitjançant les cotitzacions corresponents a les persones assegurades, les quantitats recaptades en concepte de recàrrecs, sancions i altres de semblants característiques, els sistemes complementaris de finançament procedents del pressupost del Govern i, si escau i en els termes que es fixin per llei, mitjançant la utilització del fons de reserves o de qualsevol altra font que s’hi determini. 2. El patrimoni del fons de reserves de la branca jubilació s’ha de mantenir com a mínim amb l’import que presenti el 31 de desembre de l’any anterior al primer any en què els ingressos per cotitzacions i recàrrecs d’aquesta branca siguin inferiors a les prestacions contributives al seu càrrec més les despeses administratives que corresponguin. 3. El pressupost de l’Administració general finança les despeses següents del sistema de seguretat social: a) Els complements no contributius de les pensions de jubilació atorgats en aplicació de l’article 203 de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social, i les seves modificacions posteriors. b) Els complements no contributius de les pensions de viduïtat atorgats en aplicació de l’article 184. c) La part corresponent als imports destinats al pagament dels punts de jubilació atorgats sobre la base de l’article 41 del Reglament tècnic de la seguretat social vigent fins al 31 d’octubre de 2009. d) Els complements no contributius de les pensions de vellesa atorgats sobre la base de l’article 2 de la Llei 4/2006, del 7 d’abril, de mesures urgents i puntuals de reforma del sistema de seguretat social vigent fins al 31 d’octubre de 2009. e) La part corresponent a la concessió de la prestació de reembossament de fins al 100% de les tarifes de responsabilitat per a les persones a què fa referència l’article 139, apartats 6 i 7. f) Els complements no contributius de les pensions d’invalidesa, regulats a l’article 170 bis. g) El dèficit pressupostari que es pugui produir a la branca general i a la branca de jubilació. h) La part corresponent a la diferència entre la revaloració d’acord amb l’índex de preus de consum i l’increment de les pensions reconegudes per la Caixa Andorrana de Seguretat Social d’un import brut inferior a 1.050 euros previst a l’article 25 bis de la Llei del pressupost per a l’exercici del 2019. i) La part corresponent a la diferència entre l’increment de les pensions establert en l’article 7 de la Llei 23/2019, del 12 de desembre, de mesures urgents en matèria d’arrendaments d’habitatge i per millorar el poder adquisitiu i la variació percentual de l’índex general de preus al consum (IPC) d’Andorra de l’any 2019.

Article 90— Rescabalament per part d’una tercera persona responsable

24 décisions

1. Si una patologia soferta per una persona assegurada ha estat causada per una tercera persona responsable, la Caixa Andorrana de Seguretat Social pot exigir d’aquest tercer responsable i de la seva companyia d’assegurances, solidàriament, el pagament d’un import que pot arribar fins a la totalitat de les despeses ocasionades per l’atenció sanitària íntegra de la persona assegurada que hagin resultat de la lesió i de la resta de prestacions que hagi satisfet per aquest concepte, sense perjudici d’altres compensacions econòmiques a les quals pugui tenir dret la persona assegurada lesionada. 2. En els supòsits establerts en el paràgraf anterior, la Caixa Andorrana de Seguretat Social reclama al tercer responsable l’import de totes les prestacions satisfetes a la persona assegurada en aplicació de la legislació, incloent-hi la cotització que hagi assumit la Caixa Andorrana de Seguretat Social d’acord amb l’article 105, i el capital per defunció. Si escau, la prestació mèdica o pensió abonada a la víctima o als seus familiars pot ser capitalitzada. S’estableix per reglament el barem utilitzat per capitalitzar les pensions o les prestacions mèdiques. 3. La Caixa Andorrana de Seguretat Social pot fer efectiva la reclamació directament al tercer responsable i/o solidàriament a la companyia d’assegurances. Si hi ha manca d’acord, pot reclamar les despeses ocasionades i els interessos legals de demora a la tercera persona responsable i/o a la seva companyia d’assegurances per la via civil d’acord amb el procediment que escaigui o en els processos penals, reclamant la totalitat de les despeses ocasionades d’acord amb les disposicions del Codi de procediment penal vigent. 4. En cas que la responsabilitat de l’accident escaigui en part a la tercera persona i en part a la víctima, la Caixa Andorrana de Seguretat Social només pot recuperar la proporció corresponent. 5. La Caixa Andorrana de Seguretat Social no pot exigir en cap cas el rescabalament d’una quantitat superior a la que els tribunals assenyalin com a indemnització que ha de pagar la tercera persona responsable. 6. La reclamació de les prestacions prescriu al cap de cinc anys a comptar de la consolidació de les lesions o de la defunció de la víctima. 7. L’Administració pública definida pel Codi de l’Administració, l’Administració de justícia, les companyies d’assegurances, els prestadors de salut i els particulars han de lliurar a la CASS les dades relatives als accidents i/o incidents amb lesions amb un tercer responsable per permetre a la CASS conèixer i quantificar el dret a rescabalament per part d’una tercera persona responsable. L’Administració de justícia ha de donar coneixement a la Caixa Andorrana de Seguretat Social de totes les causes i lliurar una còpia de les resolucions judicials relatives als accidents i/o incidents amb responsabilitat civil d’una tercera persona.

▸Jurisprudence & doctrine citant cet article (24)

Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 5 déc. 2023
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 5 déc. 2023
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 11 mai 2023
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 20 déc. 2021
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 30 nov. 2017
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 30 nov. 2017
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 28 févr. 2017
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 30 juin 2016
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 30 juin 2016
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 30 juin 2016
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra

Article 91— Rescabalament en cas d’accident de treball o malaltia professional

17 décisions

1. Sense perjudici de l’aplicació de l’article anterior quan escaigui, si l’accident de treball o la malaltia professional deriva d’una falta inexcusable imputable a l’empresari, la CASS pot exigir-li el pagament de la totalitat de les despeses ocasionades per l’atenció sanitària íntegra de la persona assegurada que ha comportat aquest accident o aquesta malaltia professional, així com de la resta de prestacions que hagi de satisfer per aquesta causa, i de les altres compensacions econòmiques que hagi de satisfer a la persona assegurada, amb el límit màxim de 30 vegades el salari mínim. En cas que l’empresari contracti o subcontracti amb altres empresaris la realització d’obres o serveis corresponents a la seva pròpia activitat, l’empresari principal respon solidàriament amb l’empresa subcontractada del pagament a què fa referència el paràgraf anterior, però si la falta inexcusable que ha donat lloc a l’accident de treball o la malaltia professional és imputable únicament a l’empresari principal, llavors respon únicament aquest últim i no ho fa l’empresa contractada o subcontractada. 2. Amb aquesta finalitat, la Caixa Andorrana de Seguretat Social pot reclamar a l’empresari una cotització suplementària calculada d’acord amb el salari mitjà, que pot ser percebuda durant el temps que sigui necessari fins al rescabalament total. 3. S’entén per “falta inexcusable” la falta comesa per l’empresari per imprudència o negligència sense tenir en compte les regles elementals de seguretat establertes en la normativa vigent. S’entén igualment per “falta inexcusable” la comissió d’una falta greu o molt greu d’acord amb la normativa de seguretat i salut en el treball, així com la comissió d’una imprudència o negligència que comporti la declaració de responsabilitat de l’empresa per part dels tribunals.

▸Jurisprudence & doctrine citant cet article (17)

Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 3 mars 2023
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 3 mars 2023
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 3 mars 2023
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 12 avr. 2019
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 22 juin 2018
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 22 juin 2018
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 19 févr. 2018
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 19 févr. 2018
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 19 févr. 2018
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 19 févr. 2018
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 17 mars 2016
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 28 janv. 2016
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 28 janv. 2016
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 21 nov. 2014
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 21 nov. 2014
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 21 nov. 2014
Tribunal de Corts· 27 sept. 2012

Aucun commentaire de doctrine indexé pour cet article à ce jour.

Article 93— Recàrrec per pagament extemporani

5 décisions

1. Un cop transcorregut el termini de pagament de les cotitzacions, sense que s’hagi produït l’ingrés íntegre, s’apliquen els recàrrecs que s’esmenten a continuació, en funció del temps transcorregut entre la data d’acabament del termini de pagament i la data de pagament efectiu: Si ha transcorregut un termini inferior o igual a un mes, el recàrrec és del 5% de l’import ingressat fora de termini. Si ha transcorregut un termini comprès entre un mes i un dia i sis mesos, el recàrrec és del 10% de l’import ingressat fora de termini Si ha transcorregut un termini superior a sis mesos, el recàrrec és del 20% de l’import ingressat fora de termini. 2. Si la persona responsable del pagament presenta una sol·licitud d’ajornament o de fraccionament del deute en el termini d’un mes a comptar del venciment del termini de pagament, sempre que aquesta sol·licitud sigui aprovada per la Caixa Andorrana de Seguretat Social i que la persona responsable del pagament doni compliment a les condicions establertes, s’aplica un recàrrec del 5% de l’import de la cotització ajornada o fraccionada. 3. En la imposició de recàrrecs es té en compte especialment si el retard en el pagament de les cotitzacions és degut a un error administratiu de la Caixa Andorrana de Seguretat Social; si és així, s’anul·la. 4. En els supòsits de bona fe i d’absència de negligència greu o de reincidència, els recàrrecs es redueixen en un 50% si el subjecte responsable del pagament ingressa l’import de la liquidació de les cotitzacions degudes abans que el requereixi la Caixa Andorrana de Seguretat Social. Es redueixen en un 30% si el subjecte responsable del pagament ingressa l’import de la liquidació en el termini de deu dies a comptar del requeriment. 5. A efectes exclusius d’aquest article, es considera que hi ha reincidència si existeix una resolució ferma d’imposició d’un recàrrec per pagament extemporani durant el període de dos anys immediatament anteriors.

▸Jurisprudence & doctrine citant cet article (5)

Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 27 juin 2019
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 23 juin 2017
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 27 janv. 2014
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 21 juin 2011
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 21 juin 2011

Aucun commentaire de doctrine indexé pour cet article à ce jour.

Article 96— Liquidació de les quotes

1 décision

1. Els períodes de liquidació de quotes es refereixen a mensualitats naturals completes i vençudes, encara que la meritació o el pagament de les quotes s’efectuï per períodes diferents del mes. El període de liquidació de les quotes corresponents a indemnitzacions reconegudes per sentència judicial, mediació o arbitratge, venç el darrer dia del mes en què la sentència adquireix fermesa, o s’hagi dictat el laude o signat l’acord de mediació. La Caixa Andorrana de Seguretat Social pot establir o autoritzar, en ambdós casos de manera expressa, liquidacions per períodes superiors o inferiors. 2. Les cotitzacions han de pagar-se en el termini de quinze dies naturals següents al venciment del període de liquidació. 3. La liquidació de les quotes s’efectua mitjançant la formalització, per part dels subjectes responsables de l’obligació de cotitzar, dels documents de cotització que determini la Caixa Andorrana de Seguretat Social, d’acord amb el procediment regulat per reglament. 4. En tot cas, la presentació dels documents de cotització és sempre obligatòria. En aquest document l’empresa ha d’especificar, de manera individual per cada treballador, les hores de treball efectiu realitzades durant el període de liquidació. 5. Es determina per reglament el termini de pagament i els documents de cotització en els supòsits dels règims especials. 6. Les persones que exerceixen una activitat econòmica per compte propi poden regularitzar les cotitzacions efectuades des de l’inici de l’any natural a través d’una declaració extraordinària, que, si s’efectua no més tard del 31 de juliol de l’any en curs, no genera recàrrecs. 7. Altrament, les persones que realitzen una activitat per compte propi que hagin canviat dins del mateix any natural la base de cotització d’acord amb l’article 101 bis, han de regularitzar les cotitzacions efectuades en cas que, per raó de l’import obtingut al final de l’any de renda neta de les seves activitats o, en el seu cas, de xifra de negocis de la societat que administren, els sigui aplicable un percentatge de cotització superior al voluntàriament escollit. Quan la regularització es faci abans del 31 de gener subsegüent a l’any de referència, la declaració no generarà ni interessos ni recàrrecs. La regularització efectuada entre el mes de febrer i el 31 de juliol subsegüent a l’any de referència no generarà recàrrecs.

▸Jurisprudence & doctrine citant cet article (1)

Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 23 juin 2017

Aucun commentaire de doctrine indexé pour cet article à ce jour.

Article 98— Base de cotització de les persones assalariades

13 décisions

1. La base de cotització de les persones assalariades mentre presten serveis està constituïda pel salari global, en els termes definits a la legislació laboral, les indemnitzacions i quitances i qualsevol altra remuneració que, amb caràcter mensual, tingui dret a percebre la persona assalariada o la que efectivament percebi si aquesta és superior, per raó del treball que realitzi per compte de l’empresa on presta serveis. 2. No es computa en la base de cotització el següent: a) La participació en el finançament, per part de l’empresa, d’un pla complementari de jubilació públic o privat de la persona assalariada i de la percepció dels avantatges o dels rendiments d’aquest pla. Els imports i les modalitats de cotització, en cas de recuperació en forma de capital del pla de jubilació constituït, s’han d’establir reglamentàriament. b) La retribució percebuda per les persones assalariades de les societats mercantils que tinguin la forma de startup que consisteixi en el lliurament de participacions socials o accions, opcions sobre aquestes o drets econòmics referenciats sobre el valor de la participació social o de l’acció. 3. És nul qualsevol acte o pacte individual o col·lectiu que pretengui alterar la base de cotització establerta, excepte en aquells supòsits que, per disposició legal, s’estableixi el contrari. 4. La base de cotització dels socis que es troben inclosos dins el col·lectiu de persones assalariades i assimilades, d’acord amb l’article 18, està constituïda pel salari global, qualsevol que sigui la seva forma o denominació que, amb caràcter mensual, tinguin dret a percebre, però com a mínim ha de ser igual al salari mínim oficial. 5. En el cas de resolucions judicials fermes relatives a un acomiadament fet de forma indeguda, un acomiadament improcedent, un acomiadament injustificat o un desistiment justificat de la persona assalariada, l’Administració de justícia i la persona assegurada han de lliurar a la CASS una còpia de la resolució esmentada.

▸Jurisprudence & doctrine citant cet article (13)

Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 20 déc. 2022
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 20 déc. 2021
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 29 oct. 2020
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 26 sept. 2019
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 10 janv. 2019
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 23 nov. 2017
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 23 juin 2017
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 22 avr. 2016
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 3 sept. 2015
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 3 sept. 2015
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 27 janv. 2014
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 17 déc. 2012
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 21 juin 2011

Aucun commentaire de doctrine indexé pour cet article à ce jour.

Article 101— Cotització de les persones que exerceixen una activitat econòmica per compte propi

1. Les cotitzacions de les persones que exerceixen una activitat per compte propi les satisfà directament la persona interessada. 2. La base de cotització es calcula aplicant, al salari global mensual mitjà cotitzat pel conjunt de les persones assalariades a la Caixa Andorrana de Seguretat Social de l’any natural immediatament anterior, els percentatges següents: a) Un 25%, si la persona que exerceix una activitat econòmica per compte propi: i. Ostenta el càrrec d’administrador de societat mercantil, i no ha obtingut una remuneració per aquesta activitat tal com la defineix l’article 19 o ha generat una renda neta en l’exercici econòmic anterior inferior a 6.000 euros. ii. Ostenta el càrrec d’administrador i soci únic de societat mercantil, i no ha obtingut una remuneració per aquesta activitat tal com la defineix l’article 19 o ha generat una renda neta en l’exercici econòmic anterior inferior a 6.000 euros, i la xifra de negoci de la societat unipersonal de la qual la persona és sòcia i administradora és, en l’exercici econòmic anterior, inferior a 300.000 euros si la societat exerceix una activitat professional o empresarial o a 600.000 euros per a la resta de negocis. iii. Ostenta el càrrec d’administrador de societat mercantil i és sòcia de la societat juntament amb familiars de fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, i no ha obtingut una remuneració per aquesta activitat tal com la defineix l’article 19 o ha generat una renda neta en l’exercici econòmic anterior inferior a 6.000 euros, i la xifra de negoci de la societat unipersonal de la qual la persona és sòcia i administradora és, en l’exercici econòmic anterior, inferior a 300.000 euros si la societat exerceix una activitat professional o empresarial o a 600.000 euros per a la resta de negocis. iv. És titular d’una autorització de professió titulada, d’un comerç o indústria o d’una explotació agrícola o ramadera o consta inscrita al Registre d’artistes professionals acreditats del Principat d’Andorra, i presenta en l’exercici econòmic anterior una renda neta inferior a 6.000 euros i, alhora, és una persona assalariada per a la qual es cotitza almenys el salari mínim o és una persona beneficiària d’una pensió de jubilació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social o d’un altre organisme de seguretat social que pertany a un país que tingui subscrit un conveni amb el Principat d’Andorra, o és una persona beneficiària d’una pensió d’invalidesa derivada d’accident no laboral o malaltia comuna de grup 1. v. Es troba en els dotze primers mesos a comptar de la data d’inici de l’activitat que dona lloc a la inscripció en el col·lectiu de persones que fan una activitat per compte propi. S’entén com a data d’inici de l’activitat d’un administrador de societats la inscripció de la constitució de la societat prop del Registre de Societats del Govern. vi. Es troba en els dotze mesos següents a la represa de la seva activitat després d’un període d’inactivitat: - Per raó de baixa de maternitat, de paternitat o d’adopció o per haver estat víctima de la violència de gènere. - De 12 mesos en el cas de persones de més de 30 anys i de menys de 50 anys. - De 6 mesos en el cas de persones de més de 50 anys i de menys de 30 anys. - De 3 mesos en el cas de persones amb discapacitat. En cas que la persona beneficiada amb aquest règim reduït de cotització sigui baixa laboral per un període inferior a dotze mesos, una volta obtingui l’alta laboral continuarà essent-li aplicable el règim fins a complir el període dels dotze mesos que dona dret a la cotització reduïda. b) Un 50%, si la persona que exerceix una activitat econòmica per compte propi: i. És titular d’una autorització de professió titulada, d’un comerç o indústria o d’una explotació agrícola o ramadera o consta inscrita al Registre d’artistes professionals acreditats del Principat d’Andorra, i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta inferior a 12.000 euros, i no compleix els requisits establerts en l’apartat 2.a.iv d’aquest article. ii. Ostenta el càrrec d’administrador de societat mercantil i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta igual o superior a 6.000 euros i inferior a 12.000 euros. iii. Ostenta el càrrec d’administrador i soci únic de societat mercantil, i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta igual o superior a 6.000 euros i inferior a 12.000 euros, i la xifra de negoci de la societat que administra és, en l’exercici econòmic anterior, inferior a 300.000 euros si la societat exerceix una activitat professional o empresarial o a 600.000 euros per a la resta de negocis. iv. Ostenta el càrrec d’administrador de societat mercantil i és soci de la societat juntament amb familiars de fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta igual o superior a 6.000 euros i inferior a 12.000 euros, i la xifra de negoci de la societat que administra és, en l’exercici econòmic anterior, inferior a 300.000 euros si la societat exerceix una activitat professional o empresarial o a 600.000 euros per a la resta de negocis. c) Un 62,5%, si la persona que exerceix una activitat econòmica per compte propi: i. És titular d’una autorització de professió titulada, d’un comerç o indústria o d’una explotació agrícola o ramadera o consta inscrita al Registre d’artistes professionals acreditats del Principat d’Andorra, i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta igual o superior a 12.000 euros i inferior a 18.000 euros. ii. Ostenta el càrrec d’administrador de societat mercantil i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta igual o superior a 12.000 euros i inferior a 18.000 euros. iii. Ostenta el càrrec d’administrador i soci únic de societat mercantil i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta igual o superior a 12.000 euros i inferior a 18.000 euros, i la xifra de negoci de la societat que administra és, en l’exercici econòmic anterior, inferior a 300.000 euros si la societat exerceix una activitat professional o empresarial o a 600.000 euros per a la resta de negocis. iv. Ostenta el càrrec d’administrador de societat mercantil i és sòcia de la societat juntament amb familiars de fins al segon grau de consanguinitat o afinitat i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta igual o superior a 12.000 euros i inferior a 18.000 euros, i la xifra de negoci de la societat que administra és, en l’exercici econòmic anterior, inferior a 300.000 euros si la societat exerceix una activitat professional o empresarial o a 600.000 euros per a la resta de negocis. d) Un 75%, si la persona que exerceix una activitat econòmica per compte propi: i. És titular d’una autorització de professió titulada, d’un comerç o indústria o d’una explotació agrícola o ramadera o consta inscrita al Registre d’artistes professionals acreditats del Principat d’Andorra, i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta igual o superior a 18.000 euros i inferior a 24.000 euros. ii. Ostenta el càrrec d’administrador de societat mercantil i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta igual o superior a 18.000 euros i inferior a 24.000 euros. iii. Ostenta el càrrec d’administrador i soci únic de societat mercantil i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta igual o superior a 18.000 euros i inferior a 24.000 euros, i la xifra de negoci de la societat que administra és, en l’exercici econòmic anterior, inferior a 300.000 euros si la societat exerceix una activitat professional o empresarial o a 600.000 euros per a la resta de negocis. iv. Ostenta el càrrec d’administrador de societat mercantil i és sòcia de la societat juntament amb familiars de fins al segon grau per consanguinitat o per afinitat i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta igual o superior a 18.000 euros i inferior a 24.000 euros, i la xifra de negoci de la societat que administra és, en l’exercici econòmic anterior, inferior a 300.000 euros si la societat exerceix una activitat professional o empresarial o a 600.000 euros per a la resta de negocis. e) Un 125%, si la persona que exerceix una activitat econòmica per compte propi: i. És titular d’una autorització de professió titulada, d’un comerç o indústria o d’una explotació agrícola o ramadera o consta inscrita al Registre d’artistes professionals acreditats del Principat d’Andorra, i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta superior a 40.000 euros. ii. És administrador d’una societat i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta superior a 40.000 euros. iii. Ostenta el càrrec d’administrador i soci únic de societat mercantil i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta superior a 40.000 euros, o la xifra de negoci de la societat que administra és, en l’exercici econòmic anterior, superior a 400.000 euros si la societat exerceix una activitat professional o empresarial o a 800.000 euros per a la resta de negocis. iv. Ostenta el càrrec d’administrador de societat mercantil i és sòcia de la societat juntament amb familiars de fins al segon grau per consanguinitat o per afinitat i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta superior a 40.000 euros, o la xifra de negoci de la societat que administra és, en l’exercici econòmic anterior, superior a 400.000 euros si la societat exerceix una activitat professional o empresarial o a 800.000 euros per a la resta de negocis. f) I un 137,5%, si la persona que exerceix una activitat econòmica per compte propi: i. És titular d’una autorització de professió titulada, d’un comerç o indústria o d’una explotació agrícola o ramadera o consta inscrita al Registre d’artistes professionals acreditats del Principat d’Andorra, i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta superior a 50.000 euros. ii. És administrador d’una societat i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta superior a 50.000 euros. iii. Ostenta el càrrec d’administrador i soci únic de societat mercantil i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta superior a 50.000 euros, o la xifra de negoci de la societat que administra és, en l’exercici econòmic anterior, superior a 500.000 euros si la societat exerceix una activitat professional o empresarial o a 900.000 euros per a la resta de negocis. iv. Ostenta el càrrec d’administrador de societat mercantil i és sòcia de la societat juntament amb familiars de fins al segon grau per consanguinitat o per afinitat i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta superior a 50.000 euros, o la xifra de negoci de la societat que administra és, en l’exercici econòmic anterior, superior a 500.000 euros si la societat exerceix una activitat professional o empresarial o a 900.000 euros per a la resta de negocis. g) Els socis referits a la lletra b de l’article 19 i la resta de persones que exerceixen una activitat econòmica per compte propi cotitzen sobre el 100% del salari mensual global mitjà cotitzat de l’any anterior. En el cas que la base de cotització calculada d’acord amb les lletres b, c i d anteriors resulti inferior al salari mínim vigent en cada moment, la base de cotització s’entén aleshores que és igual a l’import en què estigui establert el salari mínim. 3. A l’efecte del càlcul de les bases de cotització, la renda neta és la que la llei reguladora de l’impost sobre la renda de les persones físiques defineix com a derivada d’activitats econòmiques i la que defineix com a derivada del treball i que no ha estat objecte de cotització a la Caixa Andorrana de la Seguretat Social. En el cas d’administradors, es prenen en consideració les rendes netes així obtingudes de les societats que administrin. La xifra de negoci és la suma de les rendes íntegres d’activitats econòmiques del titular de l’activitat per compte propi d’acord amb aquesta Llei, i s’addicionen a la renda neta del titular les retribucions a favor de les altres persones que treballin amb el titular de l’activitat i hi convisquin, sense que hi hagi una relació laboral, i que s’hagin deduït com a despeses. 4. En el supòsit d’administradors de diverses societats, es pren com a xifra de negoci la suma de la de totes les societats que administrin. Si algunes d’aquestes societats exerceixen activitats professionals o empresarials i d’altres no, per determinar la base de cotització es pren la referència prevista a l’apartat 2 anterior per a les societats que exerceixen una activitat professional o empresarial. Les activitats incloses en els negocis relacionats amb serveis professionals i empresarials es defineixen per reglament. 5. Les persones que fan més d’una activitat per compte propi només es poden acollir al supòsit que regula el número v de la lletra a de l’apartat a anterior si totes les activitats compleixen els seus requisits. 6. La Caixa Andorrana de Seguretat Social liquida la cotització de les persones que exerceixen una activitat per compte propi mensualment i pel mateix import de la darrera declaració presentada. A manca de declaració es liquida sobre la base del 100% del salari mensual global mitjà, sense perjudici de la meritació dels recàrrecs i interessos que corresponguin. Correspon a l’assegurat per compte propi modificar la declaració quan sigui aplicable una base de cotització diferent. Sense perjudici de les responsabilitats de l’assegurat que escaiguin, la Caixa Andorrana de Seguretat Social modifica l’import de cotització si té coneixement que la declaració és incorrecta, amb efectes a partir del dia 1 de gener de l’any corrent. Aquesta modificació genera recàrrecs i interessos pels mesos declarats en els quals la base de cotització havia de ser superior. L’assegurat per compte propi pot acollir-se voluntàriament i a través de la declaració corresponent a una base de cotització superior a la que li pertocaria en aplicació dels apartats anteriors. 7. Les persones que desitgin acollir-se a les bases de cotització regulades a les lletres a), b), c) i d) de l’apartat 2 anterior, han de presentar una sol·licitud mitjançant els formularis facilitats per la Caixa Andorrana de Seguretat Social. En qualsevol cas, les persones que exerceixen una activitat per compte propi i que hagin de cotitzar efectuen la declaració de cotització mitjançant els formularis facilitats per la Caixa Andorrana de Seguretat Social. 8. El percentatge de cotització a la branca general és del 10%. 9. Qualsevol modificació de les bases o del percentatge de cotització a la branca general o de les quantitats indicades en euros es pot portar a terme per la llei del pressupost per a cada exercici econòmic. 10. La persona amb discapacitat que d’acord amb la normativa vigent hagi estat afiliada pel Govern en el règim especial de la seguretat social per a persones amb discapacitat, només s’ha de fer càrrec de la part de la cotització aplicable a la diferència entre la base de cotització que correspongui d’acord amb el que preveu l’apartat 2 anterior i la base de cotització del salari mínim interprofessional.

Article 105— Cotització de les persones beneficiàries d’una prestació econòmica a les branques general i de jubilació

1 décision

1. Durant la percepció d’una prestació econòmica de la branca general es manté l’obligació de cotitzar, tant a la branca general com a la branca de jubilació. No existeix aquesta obligació mentre es perceben pensions d’orfenesa o de viduïtat temporals, sense que això suposi la pèrdua de cap dret de la branca general. 2. La base de cotització és la quantitat que es percep com a prestació i els percentatges de cotització són els que s’indiquen en els articles 100 i 103 si es tracta de persones assalariades i els articles 101 i 104 si són persones que exerceixen una activitat per compte propi. 3. Les prestacions lliurades a les persones assalariades donen lloc a la retenció de la part assalariada de la cotització. La Caixa Andorrana de Seguretat Social substitueix a l’empresa i paga la part empresarial de les cotitzacions esmentades. 4. En el cas de les prestacions lliurades a les persones que exerceixen una activitat per compte propi, l’obligat a pagar la cotització durant la percepció de la prestació continua sent la persona que exerceix una activitat per compte propi, a excepció de les prestacions d’invalidesa derivades d’accident laboral i d’accident no laboral o malaltia comuna, per maternitat o adopció i risc de l’embaràs, en què la Caixa Andorrana de Seguretat Social substitueix la persona que exerceix una activitat per compte propi i paga per assimilació el percentatge de la part empresarial previst per a les persones assalariades. El pagament es fa mitjançant el descompte de la prestació de la quantitat obligada a cotitzar. 5. Les pensions satisfetes pel Govern en el marc de la normativa d’atenció social cotitzen en la seva totalitat; en aquests casos el Govern es fa càrrec de la cotització de la part empresarial i la persona beneficiària, de la part assalariada.

▸Jurisprudence & doctrine citant cet article (1)

Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 26 avr. 2021

Aucun commentaire de doctrine indexé pour cet article à ce jour.

Article 106 bis— Reducció de quota a les persones que realitzen una activitat per compte propi per a la conciliació de la vida familiar i professional

2 décisions

1. Poden ser beneficiaries d’una reducció de la quota de cotització del 100%, del 50% o del 25%, en el seu cas i durant un període continuat de dotze mesos, les següents persones que realitzen una activitat per compte propi d’acord amb l’article 19: a) Les persones físiques que realitzen una activitat econòmica per compte propi al Principat d’Andorra. b) Els administradors de les societats mercantils sempre que exerceixin activitats pròpies del negoci de la societat que administren. c) Les persones que tenen un contracte de parceria. 2. Els supòsits per la reducció de la quota de cotització són: a) Tenir a càrrec seu menors de fins a 12 anys, inclosa aquesta edat. b) Tenir a càrrec seu un familiar, fins a segon grau de consanguinitat o afinitat, en situació de dependència amb grau 3 o superior, degudament acreditada. c) Tenir a càrrec seu un familiar, fins a segon grau de consanguinitat o afinitat, amb grau de discapacitat greu o molt greu, degudament acreditada. 3. Els requisits per tenir dret a la reducció de quota són cumulativament els següents: a) No tenir cap tipus de deute amb la Seguretat Social. b) Estar donat d’alta a la seguretat social amb una antelació mínima de vint-i-quatre mesos i haver cotitzat els darrers vint-i-quatre mesos com assalariat o persona que realitza una activitat per compte propi. c) Contractar una nova persona assalariada per desenvolupar les funcions i prestacions que porta a terme la persona que realitza una activitat per compte propi, i mantenir-la contractada durant el període en què es gaudeix de la reducció de quota. En cas de resolució del contracte laboral, pel manteniment de la reducció de quota és necessària la contractació d’una nova persona assalariada en el mateix mes en què s’hagi produït la resolució del contracte laboral. 4. A les persones que realitzen una activitat per compte propi, la base de cotització de les quals es determini aplicant els percentatges del 25%, 50%, 62,5% o del 75% al salari global mensual mitjà cotitzat pel conjunt de les persones assalariades, d’acord amb l’article 101, la contractació d’una nova persona assalariada amb una jornada laboral equivalent a la jornada legal ordinària o a la meitat de dita jornada, els dona dret a una reducció de quota del 100% o del 50% de la quota de cotització, respectivament. 5. A les persones que realitzen una activitat per compte propi, la base de cotització de les quals es determini aplicant el percentatge del 100%, o altres superiors, al salari global mensual mitjà cotitzat pel conjunt de les persones assalariades, d’acord amb l’article 101, la contractació d’una nova persona assalariada amb una jornada laboral equivalent a la jornada legal ordinària o a la meitat de dita jornada els dona dret a una reducció de quota del 50 % o del 25% de la quota de cotització, respectivament. 6. La reducció de quota es aplicable des de la data de presentació de la sol·licitud. 7. El beneficiari de la reducció de quota estarà obligat a retornar-la en el termini d’un mes en el cas que es produeixin els supòsits següents: a) Per incompliment dels supòsits de l’apartat 2. b) Per no mantenir contractada una nova persona assalariada, segons la lletra c) de l’apartat 3. 8. La quota de cotització reduïda no podrà superar el 100% del salari mensual global mitjà cotitzat de l’any anterior.

▸Jurisprudence & doctrine citant cet article (2)

Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 30 sept. 2021
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 30 sept. 2021

Aucun commentaire de doctrine indexé pour cet article à ce jour.

Article 108— Procediment

1. El període voluntari de recaptació s’inicia en la data de començament del termini reglamentari d’ingrés i es prolonga, si no hi ha pagament íntegre o una altra causa d’extinció del deute, fins a l’emissió de la provisió de constrenyiment, amb la qual s’inicia el període de recaptació executiva. 2. Transcorregut el termini reglamentari d’ingrés sense pagament íntegre del deute, s’apliquen els recàrrecs corresponents i els interessos moratoris establerts en la present Llei. 3. La Caixa Andorrana de Seguretat Social pot procedir a la recaptació per via de constrenyiment, d’acord amb les normes que regulen el procediment de recaptació tributària en període executiu; també pot acudir al saig per obtenir l’execució forçosa. En qualsevol cas, la impugnació en via administrativa o jurisdiccional de l’acte que s’executa impedeix l’execució forçosa fins que l’acte esdevingui ferm. L’òrgan competent per acordar i tramitar l’execució forçosa és la Direcció General, que la pot delegar en el director adjunt o en un o diversos caps de servei. 4. El procediment de recaptació s’impulsa d’ofici en tots els seus tràmits i només se suspèn en els casos que s’estableixin per reglament. 5. En cas de pagament parcial del deute en concepte de cotitzacions, la CASS imputa en primer lloc la suma pagada al deute corresponent a la branca de jubilació. 6. La terminació del procediment recaptatori, tant en període voluntari com en via executiva, es produeix en els casos d’anul·lació o extinció del dèbit perseguit en els termes i les condicions que s’estableixen per reglament. 7. En tot allò no previst en aquesta Llei s’aplica el procediment establert pel Codi de l’Administració i la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal. 8. En cas de cessació de pagaments i/o fallida d’un empresari, els crèdits actualitzats per cotitzacions degudes, inclosos els corresponents a les cotitzacions dels salaris deguts, tenen la consideració de crèdits privilegiats.

Article 120— Inici de la cobertura de les prestacions

1 décision

1. Les prestacions de la branca general derivades d’accident laboral, de malaltia professional o de donació d’òrgans o teixits en viu per al seu transplantament per a les persones assalariades i per a les persones que realitzen una activitat per compte propi es cobreixen a comptar des del primer dia. 2. Per tenir dret a les prestacions de la branca general derivades de malaltia comuna o accident no laboral les persones assalariades i les persones que realitzen una activitat per compte propi, a més dels requisits generals, han de complir les condicions següents: a) En tot cas, haver cotitzat un mínim de vint-i-cinc dies naturals en aquesta branca. b) Si han cotitzat més de vint-i-cinc dies naturals i menys de dotze mesos, haver cotitzat un període de quinze dies naturals durant el mes anterior al moment en què se sol·licita la demanda de prestacions. c) Si han cotitzat dotze mesos o més i menys de trenta-sis mesos, haver cotitzat un període de deu dies naturals durant els dos mesos anteriors al moment en què se sol·licita la demanda de prestacions. d) Si han cotitzat trenta-sis mesos o més i menys de seixanta mesos, haver cotitzat un període de cinc dies naturals durant els tres mesos anteriors al moment en què se sol·licita la demanda de prestacions. e) Si han cotitzat seixanta mesos o més, es comencen a comptar des del primer dia. 3. Aquesta regulació s’aplica sempre que no hi hagi requisits específics en cadascuna de les prestacions. 4. Les prestacions de la branca general per a les persones beneficiàries de pensions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social o del Govern es cobreixen a comptar des del primer dia. 5. Les prestacions de la branca general per a les persones assegurades indirectes es fan efectives simultàniament al dret de la persona assegurada directa de la qual es troben a càrrec. En el cas que la persona assegurada indirecta iniciï una activitat com a persona assalariada o com a persona que duu a terme una activitat per compte propi, de manera consecutiva, i ininterrompuda, a la seva condició de persona assegurada indirecta, els períodes en els quals aquesta persona ha figurat com a persona assegurada indirecta es computen com a períodes de cotització exigits al punt 2 d’aquest article, a l’efecte d’obertura dels drets a les prestacions de reembossament.

▸Jurisprudence & doctrine citant cet article (1)

Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 29 févr. 2016

Aucun commentaire de doctrine indexé pour cet article à ce jour.

Article 121— Càlcul de les prestacions

1. La base de càlcul de les prestacions per a una persona assalariada és el seu salari global mensual mitjà dels darrers dotze mesos treballats dins dels vint-i-quatre mesos immediatament anteriors a la data del fet causant. Si la persona assalariada ha treballat menys de dotze mesos dins dels vint-i-quatre mesos precedents al fet causant, la base de càlcul és el seu salari global mensual mitjà del període efectivament treballat. Si la persona assegurada no justifica cap període declarat durant els vint-i-quatre mesos anteriors al fet causant, la base de càlcul que es pren en consideració és el salari mínim. 2. La base de càlcul de les prestacions per a una persona que exerceix una activitat econòmica per compte propi correspon a la mitjana mensual de les bases de cotització dels darrers dotze mesos dins dels vint-i-quatre mesos immediatament anteriors a la data del fet causant. Tanmateix, no s’integren en aquesta base de càlcul els complements de cotització derivats de declaracions efectuades per un import inferior al que corresponia, respecte de les prestacions econòmiques per incapacitat temporal abonades amb anterioritat al complement de cotització. Si la persona justifica menys de dotze mesos dins dels vint-i-quatre mesos precedents al fet causant, la base de càlcul és la mitjana mensual de les bases de cotització efectivament realitzades. Si la persona no justifica cap període declarat durant els vint-i-quatre mesos anteriors al fet causant, la base de càlcul que es pren en consideració és el salari mínim. 3. S’entén com a “fet causant”, per a la prestació econòmica d’incapacitat temporal, l’emissió del certificat esmentat en l’article 144; per a la maternitat i la paternitat, la data del part o l’arribada efectiva de l’infant a la família en cas d’adopció; per al risc durant l’embaràs, el mateix dia que comença el període de descans corresponent, d’acord amb la regulació de la Llei de la seguretat i la salut en el treball; per a la invalidesa, la data en què se sofreix la reducció de la capacitat de guany o el moment que es declara la deterioració prematura de l’organisme; i per a la viduïtat i l’orfenesa, la defunció de la persona assegurada directa. 4. La base de càlcul en altres situacions es determina per reglament.

Article 123— Accident laboral

10 décisions

1. S’entén per accident laboral tota lesió corporal que es produeix per un fet violent i exterior sobrevingut amb ocasió o per conseqüència de la feina que realitza, ja sigui com a persona assalariada o persona que realitza una activitat per compte propi. 2. Es presumeix que és accident laboral quan les lesions descrites en l’apartat anterior es produeixen durant el temps i en el lloc de treball. 3. S’assimilen al lloc de treball tots els espais en els quals s’executen els serveis corresponents al contracte de treball o les tasques professionals. 4. Tenen la consideració d’accident laboral les malalties, que no siguin professionals, que contreu el treballador com a conseqüència de la realització del seu treball, sempre que s’acrediti que aquesta malaltia té com a causa exclusiva l’execució d’aquest. 5. Es considera accident laboral, també, l’accident que es produeix en el recorregut d’anar o de tornar entre el domicili i el lloc de treball. El desplaçament ha d’estar motivat exclusivament pel treball, l’accident s’ha de produir en un temps raonablement pròxim a les hores d’entrada i sortida de la feina i el trajecte ha de ser l’habitual. 6. La prova d’haver-se produït els accidents regulats als apartats 4 i 5 va a càrrec de la persona assegurada. 7. No es considera accident laboral l’accident produït per força major aliena al treball, ni aquell que tingui com a causa el dol de la persona treballadora, sigui assalariada o per compte propi, accidentada.

▸Jurisprudence & doctrine citant cet article (10)

Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 19 déc. 2022
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 19 déc. 2022
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 22 juin 2018
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 22 juin 2018
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 18 mai 2018
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 23 mai 2013
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 23 mai 2013
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 23 mai 2013
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 23 mai 2013
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 23 mai 2013

Aucun commentaire de doctrine indexé pour cet article à ce jour.

Article 138— Col·laboració entre la Caixa Andorrana de Seguretat Social i els prestadors de serveis de salut

1. La col·laboració entre la Caixa Andorrana de Seguretat Social i els prestadors de serveis de salut establerts a Andorra s’estableix mitjançant convenis d’acord amb el que segueix: a) La Caixa Andorrana de Seguretat Social, per establir convenis amb els prestadors de salut, els negocia amb els col·legis professionals directament afectats i, una vegada conclosos, els prestadors de serveis de salut s’hi poden adherir. L’adhesió pot comportar condicions específiques per a determinats especialistes segons la particularitat del servei ofert. En el cas que la Caixa Andorrana de Seguretat Social i un col·legi professional directament afectat no arribin a concloure cap conveni, la Caixa Andorrana de Seguretat Social pot establir un conveni individualitzat amb els prestadors de serveis de salut. Aquestes regles també s’apliquen en cas de modificació d’un conveni. b) El conveni ha de definir les relacions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social amb les persones i entitats prestadores de serveis, així com l’obligació d’aquestes persones i entitats de prestar els serveis en les condicions que estableix la normativa vigent en cada moment i d’aplicar una nomenclatura i unes condicions tarifàries determinades, sense perjudici dels increments sobre aquestes últimes que es puguin aplicar, d’acord amb les tarifes fixades pels col·legis professionals, quan no s’accedeixi, o no se segueixi, a la via que s’estableixi com a preferent per reglament. c) Per signar un conveni els professionals de la salut han d’estar degudament acreditats pel ministeri responsable de la salut d’acord amb els criteris que s’estableixin per reglament. d) Els convenis inclouen objectius de qualitat assistencial, així com de racionalització de la despesa, d’acord amb la política sanitària i pressupostària del Govern. e) La col·laboració entre un prestador sanitari i la Caixa Andorrana de Seguretat Social pot incloure tots o una part dels serveis oferts pel prestador en unes condicions tarifàries fixades en el conveni, sense perjudici dels increments sobre aquestes tarifes que es puguin practicar quan no se segueixi la via que s’estableixi com a preferent per reglament. f) En els convenis han de constar els motius de rescissió d’acord amb el que estableixen aquesta Llei i el seu desenvolupament reglamentari. 2. La col·laboració entre la Caixa Andorrana de Seguretat Social i els prestadors i altres entitats de serveis de salut i establiments sanitaris establerts a l’estranger es regula d’acord amb els convenis específics signats i seguint els criteris de planificació sanitària que estableix el Govern.

Article 139— Reemborsament de les prestacions

1. La CASS, d’acord amb els articles 132 i següents, reembossa, totalment o parcialment, les tarifes de responsabilitat corresponents a les prestacions incloses en la nomenclatura quan siguin efectuades, prescrites i dispensades per prestadors de serveis de salut que hagin signat el conveni amb la CASS o s’hi hagin adherit, tant si són nacionals com estrangers. L’usuari del sistema sanitari pot triar lliurement entre metges especialistes que exerceixen al país o a fora, convencionats per la CASS i seguint la normativa vigent. 2. La CASS reembossa el 20% de les tarifes de responsabilitat tant per la visita mèdica com pels altres actes quan siguin efectuats o prescrits per prestadors de serveis de salut que no tenen un conveni amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social o que no s’hi han adherit. Aquest percentatge es pot modificar per la Llei del pressupost. 3. Si la prestació l’ha efectuat un prestador de serveis de salut no convencionat en condicions d’urgència justificada, en una àrea geogràfica en la qual no hi ha cap prestador convencionat, el reembossament de la prestació es realitza en les mateixes condicions que si es tractés d’un prestador establert a Andorra que tingui signat un conveni amb la CASS i s’assimila a la persona beneficiària que segueix la via establerta com a preferent; aquest supòsit es regula per reglament. 4. Les despeses derivades de prestacions sanitàries es poden abonar a l’assegurat directe o al prestador. 5. S’abona el 100% de les tarifes de responsabilitat, sempre d’acord amb la nomenclatura vigent, i sempre que l’assegurat accedeixi al sistema sanitari i segueixi la via que s’estableixi com a preferent per reglament, de les despeses derivades de les prestacions efectuades o prescrites com a conseqüència d’un accident laboral o d’una malaltia professional. 6. També tenen dret a un reembossament del 100% de les tarifes de responsabilitat, i sempre que l’assegurat accedeixi al sistema sanitari i segueixi la via que s’estableixi com a preferent per reglament, les persones següents: a) Les persones discapacitades que rebin una pensió de solidaritat i les persones que, com a conseqüència d’una invalidesa, resten incapacitades per exercir qualsevol activitat professional. b) Les persones amb recursos econòmics insuficients, d’acord amb els requisits establerts per reglament. c) Els orfes fins als 18 anys, o fins als 25 anys en el cas que cursin estudis en un establiment d’ensenyança reconegut. d) Les persones que resten sota la tutela del Govern i els infants i adolescents que hi són assimilats, en els termes establerts a l’article 220 d’aquesta Llei. e) Les persones víctimes del tràfic d’éssers humans a les quals s’hagi concedit el període de reflexió i de recuperació a l’empara de l’article 115 bis de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, i, si escau, els seus fills menors d’edat, durant tot el període esmentat. 7. El Govern, després de l’informe del Consell d’Administració de la CASS, pot establir reglamentàriament altres supòsits en què determinats col·lectius tenen dret a un reembossament de fins a un 100% de les tarifes de responsabilitat. 8. La resta de prestacions s’abonen en funció de la participació de la persona beneficiària que s’estableix en l’article 139 bis.

Article 139 bis— Participació de la persona beneficiària

1. La participació de la persona beneficiària en les tarifes de responsabilitat dels actes, productes i processos inclosos en la nomenclatura pot representar una quantitat fixa o bé un valor proporcional de les tarifes. En aquest darrer cas, la persona beneficiària hi participa en els percentatges següents: a) Fins a un 10% de les tarifes de responsabilitat per despeses derivades de l’ingrés hospitalari sempre que la persona accedeixi al sistema sanitari i segueixi la via que s’estableixi com a preferent per reglament o en cas d’urgència. Si la persona assegurada no es troba en cap d’aquests supòsits, fins a un 67% de les tarifes de responsabilitat. En tots els casos el prestador de serveis de salut ha de tenir un conveni amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social. b) Fins a un 25% de les tarifes de responsabilitat per despeses derivades d’altres actes, productes o processos d’atenció sanitària realitzats en l’àmbit ambulatori, excepte les derivades dels actes de reeducació i readaptació funcional, que tenen un percentatge de participació del 35%; sempre, però, que la persona accedeixi al sistema sanitari i segueixi la via que s’estableixi com a preferent per reglament o que l’acte ambulatori realitzat a l’hospital s’hagi efectuat en condicions d’urgència. Si la persona no es troba en cap d’aquests supòsits, fins a un 67% de les tarifes de responsabilitat per la visita mèdica, i fins a un 40% pels altres actes inclosos en la nomenclatura, efectuats i prescrits, així com pels productes i processos inclosos en la nomenclatura. 2. La participació de la persona beneficiària en les diferents tarifes dels actes, productes i processos inclosos en la nomenclatura es pot modificar per la Llei del pressupost amb un informe previ del Consell d’Administració de la CASS. 3. Per la Llei del pressupost també es poden fixar límits màxims a la participació en la despesa en atenció hospitalària i en els altres actes, productes i serveis sanitaris de les persones beneficiàries que presentin recursos reduïts o patologies cròniques.

Article 140— Finalització de les prestacions

2 décisions

1. Les prestacions de reembossament atorgades com a conseqüència d’un accident o d’una malaltia constatats abans o després de la data del cessament laboral o de la finalització de l’activitat professional, es reembossen mentre duri la malaltia o els efectes de l’accident i sempre que la persona afectada mantingui la residència a Andorra, d’acord amb els límits següents: a) Fins a seixanta dies després de la data del cessament o de la finalització si abans de la demanda de prestacions ha cotitzat menys de sis mesos. b) Fins a noranta dies després de la data del cessament o de la finalització si abans de la demanda de prestacions ha cotitzat entre sis i trenta-sis mesos. c) Fins a cent vint dies després de la data del cessament o de la finalització si abans de la demanda de prestacions han cotitzat més de trenta-sis mesos. Als efectes d’aquest article, el requisit de residència a Andorra s’equipara al fet de disposar d’autorització de treball per a treballadors fronterers. 2. En el supòsit d’extinció de la relació de treball mitjançant el pagament d’una compensació econòmica per preavís i/o d’una compensació econòmica per acomiadament no causal o per causes objectives, l’import percebut per la persona assegurada per aquests conceptes dona dret a prestacions de reembossament pel temps al qual correspon aquesta compensació, i sempre que es compleixin els requisits establerts en aquesta Llei. En el full de declaració corresponent l’empresa ha de fer constar separadament l’import que correspon a la compensació econòmica per preavís i/o per acomiadament, i a quantes mensualitats de salari correspon. 3. Si en el moment de la data del cessament o de la finalització es perceben prestacions econòmiques d’incapacitat temporal o maternitat, els límits establerts als números anteriors comencen a comptar des del moment en què finalitza el dret a percebre la prestació a la qual té dret la persona beneficiària. 4. Les persones que tenen la condició d’assegurades indirectes d’acord amb l’article 13, fins i tot si estan subjectes al règim especial de l’article 224, mantenen el dret a percebre les prestacions de reembossament després de la defunció de la persona assegurada directa que els hi donava dret durant els mateixos terminis establerts a l’apartat 1, sempre que mantinguin totes les condicions que estableix l’article 13. Aquells terminis es calculen en funció del temps de cotització acreditat per la persona assegurada directa abans de la seva defunció. 5. Les persones que cotitzen en els règims especials previstos als articles 220 ter i 221 d’aquesta Llei mantenen el dret a percebre les prestacions de reembossament després de causar baixa en aquells règims d’acord amb les mateixes condicions i límits establerts a l’apartat 1. Els períodes cotitzats en aquells règims especials es tenen en compte per al còmput del període cotitzat abans de la demanda de prestacions.

▸Jurisprudence & doctrine citant cet article (2)

Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 28 févr. 2013
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 28 févr. 2013

Aucun commentaire de doctrine indexé pour cet article à ce jour.

Article 142— Reembossament en cas de maternitat

1. Tenen dret a gaudir de les prestacions de reembossament en cas de maternitat, sempre que compleixin els requisits de l’article 99 d’aquesta Llei, les persones assalariades, les persones que realitzen una activitat per compte propi, les persones incloses dins de qualsevol dels règims especials, les persones beneficiàries de prestacions econòmiques i de pensions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social o del Govern, així com les persones assegurades indirectes, en les condicions definides per aquesta Llei. 2. Les prestacions de reembossament en cas de maternitat comprenen: a) El pagament del preu fet del part corresponent als honoraris del metge o del llevador. b) El reembossament de les despeses de sojorn a la clínica o a l’hospital. c) La cobertura de les despeses mèdiques, de farmàcia i d’hospitalització que es puguin produir eventualment a conseqüència del part. d) Els controls prenatals definits per reglament. e) Les despeses derivades de l’estat de salut del nadó mentre estigui ingressat a la clínica o a l’hospital. 3. Les despeses derivades d’actes sanitaris efectuats com a conseqüència de la maternitat s’abonen en el 100% de les tarifes de responsabilitat, d’acord amb la nomenclatura dels actes sanitaris vigents, sempre que la persona accedeixi al sistema sanitari i segueixi la via que s’estableixi com a preferent per reglament. Si la persona no accedeix a la via preferent o no la segueix, la CASS reembossa les despeses al 33% de les tarifes de responsabilitat. En tots els casos el prestador de serveis de salut ha de tenir un conveni amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social. Pels actes efectuats o prescrits per prestadors de serveis de salut que no tenen un conveni amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social, el reembossament de les despeses s’efectua sobre la base del 20% de les tarifes de responsabilitat. 4. Quan s’ha esgotat el cobrament de la prestació econòmica per maternitat i la persona beneficiària no pot reincorporar-se a la feina per motius de salut, sigui assalariada o realitzi una activitat per compte propi, prèvia emissió del certificat assenyalat en l’article 144, té dret ella i el seu fill a percebre les prestacions de reembossament d’acord amb la regulació de l’article 139 bis.

Article 149— Durada de la prestació

4 décisions

1. Les prestacions econòmiques s’estableixen per un període màxim de dotze mesos a comptar de la primera constatació mèdica. 2. La prolongació de les prestacions, passats els dotze mesos, és una decisió expressa de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, que té el dret d’efectuar o fer efectuar prèviament qualsevol control que consideri necessari. 3. Les pròrrogues s’atorguen per períodes màxims de sis mesos, i són renovables fins a l’expiració del tercer any que segueixi la primera constatació mèdica sempre que la Caixa Andorrana de Seguretat Social consideri probable una represa de l’activitat durant els propers mesos i mentre no acordi l’alta de la persona assegurada abans d’expirar el dit termini, amb atorgament de pensió d’invalidesa, si correspon. 4. Quan les prestacions econòmiques per incapacitat temporal deriven d’accident no laboral o malaltia comuna, per tenir-hi dret per un període superior a dotze mesos, la persona assegurada ha de justificar cotitzacions a la branca general de vint-i-quatre mesos en els anteriors cinc anys a la data del cessament laboral o de l’acabament de l’activitat professional o la seva qualitat de persona assegurada indirecta a càrrec d’una persona assegurada directa que ha cotitzat a la branca general durant aquest mateix període. 5. Si durant el període d’incapacitat temporal sobrevé una nova patologia no similar ni associada a la patologia que va motivar la situació d’incapacitat temporal inicial, el termini màxim de tres anys expira a comptar de la data en què el metge certifica aquesta nova patologia, amb el control i el parer favorable de l’Àrea de Control Sanitari.

▸Jurisprudence & doctrine citant cet article (4)

Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 26 sept. 2023
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 28 sept. 2017
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 28 sept. 2017
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 20 juil. 2017

Aucun commentaire de doctrine indexé pour cet article à ce jour.

Article 160— Prestació de paternitat

3 décisions

1. Tenen dret a la prestació econòmica de paternitat que ha de ser realitzada en dies consecutius les persones assalariades i les persones que exerceixin una activitat per compte propi que compleixin els requisits regulats a l’article 153. 2. Es té dret a la prestació econòmica d’ençà del mateix dia que comença el període de descans corresponent d’acord amb la legislació laboral. La durada màxima d’aquesta prestació en el cas de les persones que exerceixen una activitat per compte propi és de quatre setmanes, que poden ser distribuïdes d’acord amb la regulació continguda en la legislació laboral. Aquest període es pot ampliar una setmana més quan l’infant tingui una discapacitat dictaminada per un metge pediatre que hagi atorgat un conveni amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social, d’acord amb el barem de valoració de la Comissió Nacional de Valoració (Conava). 3. La prestació econòmica és del 100% de la base de càlcul d’acord amb la regulació dels articles 117 o 118, segons es tracti, respectivament, d’una persona assalariada o d’una persona que exerceix una activitat per compte propi i s’abona mentre duren els corresponents períodes de descans. 4. La prestació econòmica per paternitat s’extingeix per l’esgotament dels terminis màxim de durada dels períodes de descans o per la reincorporació voluntària al treball de la persona beneficiària de la prestació. De la mateixa manera també s’extingeix per la mort de la persona beneficiària. 5. La prestació econòmica per paternitat pot ser denegada, suspesa o anul·lada quan la persona beneficiària ha actuat de manera fraudulenta per obtenir o conservar aquesta prestació, així com si treballa com a persona assalariada o per compte propi durant els corresponents períodes de descans. 6. En cas de mort del fetus si es compleixen els criteris de gestació establerts a l’article 157, i en cas de mort del nadó, el pare o la parella que ha reconegut l’infant té dret a la prestació econòmica de paternitat de dos setmanes.

▸Jurisprudence & doctrine citant cet article (3)

Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 30 sept. 2021
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 30 sept. 2021
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 30 sept. 2021

Aucun commentaire de doctrine indexé pour cet article à ce jour.

Article 165— Contingut econòmic de la pensió

7 décisions

1. Després d’haver-se fixat el grau d’incapacitat, la persona assegurada té dret a un capital o a una pensió en les condicions dels apartats següents. 2. Si presenta una disminució de fins al 20% de capacitat per exercir una activitat professional, té dret a un capital, que es calcula com segueix: a) Si la disminució és inferior o igual al 10%, el capital és l’equivalent a dos vegades la base de càlcul actualitzada. b) Si la disminució és superior al 10% i inferior o igual al 20%, el capital és el nombre de vegades la base de càlcul que resulta de l’aplicació de la taula següent: Disminució apreciada n. vegades base de càlcul Entre 10% i 11% 2,5 Entre 11% i 12% 3 Entre 12% i 13% 3,5 Entre 13% i 14% 4 Entre 14% i 15% 4,5 Entre 15% i 16% 5 Entre 16% i 17% 5,5 Entre 17% i 18% 6 Entre 18% i 19% 6,5 Entre 19% i 20% 7 3. Si la disminució apreciada se situa entre el 20% i el 50%, la persona assegurada té dret a una pensió calculada aplicant a la seva base de càlcul actualitzada, d’acord amb l’article 121, el 50% del percentatge d’invalidesa reconegut. 4. Si la disminució apreciada se situa entre el 51% i el 65%, té dret a una pensió calculada aplicant a la seva base de càlcul actualitzada, d’acord amb l’article 121, el 75% del percentatge d’invalidesa reconegut. 5. Si la disminució apreciada és superior al 65%, té dret a una pensió calculada aplicant a la seva base de càlcul actualitzada, d’acord amb l’article 121, el 100% del percentatge d’invalidesa reconegut.

▸Jurisprudence & doctrine citant cet article (7)

Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 19 sept. 2024
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 19 sept. 2024
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 15 oct. 2020
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 29 janv. 2015
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 29 janv. 2015
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 26 sept. 2014
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 4 oct. 2012

Aucun commentaire de doctrine indexé pour cet article à ce jour.

Article 172— Compatibilitat de la pensió d’invalidesa amb el treball

12 décisions

1. La pensió d’invalidesa és compatible amb la realització d’una activitat assalariada o professional, excepte en cas que a les persones assegurades se’ls hagi assignat el grup 2 d’acord amb la regulació de l’article 169. 2. La pensió d’invalidesa de la persona beneficiària que, a més, és assalariada es redueix en la quantitat necessària per tal que, un cop sumada al complement no contributiu i altres pensions de l’estranger pel mateix concepte, juntament amb el salari que rep, la quantitat resultant no sigui superior al salari global mensual mitjà, revalorat d’acord amb l’IPC, que rebia abans de constatar-se la patologia que ha resultat invalidant. 3. La pensió d’invalidesa de la persona beneficiària que, a més, realitza activitats per compte propi es redueix en la quantitat necessària per tal que, sumada al complement no contributiu i amb els ingressos obtinguts per l’activitat professional, la quantitat resultant no sigui superior al salari global mensual mitjà, revalorat d’acord amb l’IPC, cotitzat a la Caixa Andorrana de Seguretat Social pel conjunt de les persones assalariades de l’any immediatament anterior a la constatació de la patologia que ha resultat invalidant. Aquest apartat es regula per reglament.

▸Jurisprudence & doctrine citant cet article (12)

Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 13 juil. 2012
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 13 juil. 2012
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 13 juil. 2012
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 13 juil. 2012
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 13 juil. 2012
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 13 juil. 2012
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 15 juin 2012
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 15 juin 2012
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 17 mai 2012
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 17 mai 2012
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 17 mai 2012
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 17 mai 2012

Aucun commentaire de doctrine indexé pour cet article à ce jour.

Article 173— Compatibilitat de la pensió d’invalidesa amb altres pensions

3 décisions

1. La percepció d’una pensió d’invalidesa és compatible amb la percepció d’altres pensions, excepte en el cas de la jubilació. 2. La percepció d’una pensió d’invalidesa és compatible amb la percepció d’una altra pensió d’invalidesa, sempre i quan ambdues no estiguin destinades a reparar el mateix perjudici. 3. Quan es perceben dues o més pensions d’invalidesa, la quantitat que es percep com a suma de les diferents pensions no pot superar el 100% de la base de càlcul de la pensió més elevada. 4. Quan concorrin contingències diferents en la pèrdua de capacitat de guany, una per accident laboral o malaltia professional i l’altra per accident no laboral o malaltia comuna, sempre que no estiguin destinades a reparar el mateix perjudici, el càlcul de la pensió es du a terme com segueix: a) En cas que la pèrdua de capacitat de guany derivada d’accident no laboral o malaltia comuna doni dret a pensió, es sumen ambdues pensions. b) En cas que la pèrdua de capacitat de guany derivada d’accident no laboral o malaltia comuna no doni dret a pensió, el percentatge d’invalidesa per accident laboral o malaltia professional es pot veure incrementat fins al màxim que resultaria si ambdues situacions de pèrdua de capacitat de guany tinguessin com a origen un accident no laboral o una malaltia comuna. 5. Si la persona assegurada ha percebut la prestació econòmica en forma de capital i després sofreix una nova reducció de la capacitat de guany a causa d’un accident laboral o una malaltia professional que, sumada a l’anterior, sigui igual o superior al 20%, percebrà la prestació econòmica que li correspongui segons la disminució total, d’acord amb el que estableix l’article 165 de la Llei de la Seguretat Social. Si la nova reducció de capacitat de guany es deu a una malaltia comuna o accident no professional que no dóna dret a pensió es tindrà en compte el que estableix l’apartat b) del punt 4. Tanmateix haurà de retornar el capital percebut actualitzat mitjançant la deducció de fins al 25% mensual de la pensió d’invalidesa fins que liquidi totalment el capital cobrat. Alternativament, l’assegurat pot escollir retenir el capital percebut i, en aquest cas, en la valoració de la disminució de capacitat de guany no es considera la primera invalidesa.

▸Jurisprudence & doctrine citant cet article (3)

Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 27 janv. 2021
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 21 févr. 2019
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 16 déc. 2016

Aucun commentaire de doctrine indexé pour cet article à ce jour.

Article 180— Generació del dret

5 décisions

1. Perquè neixi el dret a la pensió de viduïtat, la persona assegurada difunta per motiu de malaltia comuna o accident no laboral ha d’haver cotitzat almenys trenta-sis mensualitats en els últims quaranta-vuit mesos, tant a la branca general com a la branca de jubilació, si tenia menys de trenta anys en el moment de la defunció; o haver cotitzat seixanta mensualitats en els últims setanta-dos mesos, tant a la branca general com a la branca de jubilació, si tenia trenta o més anys en el moment de la defunció. En qualsevol cas, si la persona assegurada difunta ha cotitzat quinze anys, tant a la branca general com a la branca de jubilació, genera el dret a pensió de viduïtat. Si la persona assegurada difunta és titular d’una pensió de jubilació i ha cotitzat almenys dotze mesos a la branca general i a la branca de jubilació, genera el dret a pensió de viduïtat. També computen com a períodes efectius de cotització aquells en què la persona assegurada difunta hagi estat inscrita com a demandant d’ocupació en el Servei d’Ocupació. S’assimilen a períodes cotitzats a la branca general i a la branca jubilació els períodes en què la persona assegurada difunta hagi percebut una pensió d’invalidesa. S’assimilen a períodes cotitzats a la branca general i a la branca jubilació els períodes en què la persona assegurada difunta hagi treballat com a assalariada, encara que l’empresa no hagi fet efectiu a la CASS l’import de les cotitzacions. 2. Quan la mort tingui per motiu un accident laboral o una malaltia professional, no es requereix un període mínim de cotització. 3. No computen per a la cotització de l’epígraf 1 les cotitzacions a la branca general de les persones de 65 anys o més que no perceben cap pensió i només cotitzen a la branca general. 4. No pot tenir la condició de beneficiari de la pensió de reversió que li hagués pogut correspondre la persona condemnada per un delicte d’homicidi dolós o d’assassinat o per un delicte de violència de gènere o per un delicte de maltractament i/o lesió en l’àmbit domèstic quan la víctima sigui el subjecte causant de la pensió.

▸Jurisprudence & doctrine citant cet article (5)

Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 30 sept. 2021
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 30 sept. 2021
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 18 déc. 2020
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 18 déc. 2020
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 4 oct. 2012

Aucun commentaire de doctrine indexé pour cet article à ce jour.

Article 184— Complement no contributiu de les pensions vitalícies

1. Si la suma de les bases de cotització a la branca general de la persona assegurada difunta és igual o superior a la que resulta de sumar dos-centes quaranta mensualitats del salari mínim que en cada moment estigui vigent, les vídues o els vidus d’edat compresa entre cinquanta i cinquanta-nou anys, ambdues incloses, que percebin una pensió vitalícia segons l’article 183, han de rebre, com a mínim, una pensió de viduïtat igual al 50% del salari mínim oficial, sempre que mantinguin la residència legal al Principat d’Andorra i que els ingressos de la persona interessada siguin inferiors al salari global mensual mitjà cotitzat pel conjunt de les persones assalariades a la Caixa Andorrana de Seguretat Social de l’any natural immediatament anterior. El càlcul de la quantitat cotitzada es regula per reglament, però té en compte les qüestions següents: a) Les bases de cotització que siguin iguals o superiors al salari mínim que en cada moment estigui vigent es computen íntegrament. b) Les bases de cotització en períodes d’incapacitat temporal o maternitat, paternitat o risc durant l’embaràs, amb independència de la seva quantitat, s’entenen per un valor igual a la seva base de càlcul. c) Les bases de cotització que siguin inferiors al salari mínim que en cada moment sigui vigent es poden sumar fins que la suma sigui igual o superior al salari mínim que en cada moment estigui en vigor; en aquest cas, es computen íntegrament. 2. La manera d’actualitzar els salaris mínims vigents en cada moment i el mètode en els períodes en què no hi havia salari mínim es determina per reglament, tenint en compte el nombre de punts que s’haurien d’haver comprat durant tot el temps en què encara no s’havia regulat el salari mínim oficial. 3. La diferència entre la pensió mínima i la pensió de viduïtat que correspondria en aplicació del que determina l’article 183 es denomina “part no contributiva de la pensió de viduïtat” i el seu finançament és a càrrec del pressupost del Govern, d’acord amb el que es regula a l’article 86.

Article 186— Pagament de les pensions en cas de separació, divorci o dissolució d’unió estable de parella i distribució de la pensió entre les persones beneficiàries

1 décision

1. En el supòsit de separació, de divorci o de dissolució d’una unió estable de parella, la persona o les persones beneficiàries perceben cada una d’elles l’import de la pensió vitalícia o temporal de viduïtat deixada per la persona assegurada únicament en proporció al temps de convivència de cada una d’elles amb la persona assegurada, tenint en compte el temps cotitzat per aquesta persona a la seguretat social. En el cas que la persona assegurada hagués tingut dret a percebre un capital de jubilació, el capital de viduïtat és també proporcional al temps de convivència, en relació amb el temps total de cotització de la persona assegurada. 2. En els supòsits en els quals el cònjuge o la parella de fet convivents amb la persona assegurada en el moment de la defunció concorrin, per la pensió de viduïtat, amb altres persones beneficiàries que compleixin els requisits de l’article 181, s’aplica a totes elles la proporció esmentada en l’apartat primer d’aquest article, si bé el cònjuge o la parella que mantenien el vincle i la convivència en el moment de la defunció de la persona assegurada perceben, com a mínim, el 50% de l’import total de la pensió de viduïtat. 3. En cas que el cònjuge vidu o la persona assimilada rebi una pensió temporal i concorri amb altres persones beneficiàries, aquesta pensió temporal de viduïtat del cònjuge vidu o persona assimilada es redueix en el mateix percentatge de la pensió vitalícia atribuïda a les altres persones beneficiàries. 4. En tots els casos previstos en els apartats precedents, en el moment de la defunció de les persones beneficiàries esmentades a l’apartat primer d’aquest article, o en cas que aquestes persones contraguin nou matrimoni o formin una nova parella, el cònjuge vidu o la persona assimilada que mantenien el vincle i la convivència al moment de la defunció acumulen la part de pensió o percentatge que percebien aquelles. Al contrari, si són el dit cònjuge vidu o la persona assimilada convivents els que deixen de percebre la pensió per qualsevol causa, les altres persones beneficiàries mantenen la mateixa pensió que tenien atribuïda, sense que puguin acumular la part de pensió que percebia el cònjuge vidu o la persona assimilada convivents. L’acumulació tampoc s’aplica entre les persones beneficiàries esmentades a l’apartat primer d’aquest article.

▸Jurisprudence & doctrine citant cet article (1)

Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 2 mars 2012

Aucun commentaire de doctrine indexé pour cet article à ce jour.

Article 200— Càlcul de l’import de la pensió

1. La pensió de jubilació es determina en base a la cotització efectuada i té en compte els conceptes següents: 1.1. Punts de jubilació adquirits: són el resultat de dividir la cotització de la persona assegurada a la branca de jubilació, pel preu de compra del punt. 1.2. Preu de compra del punt: import fixat anualment d’acord amb la Llei del pressupost en el que s’indexen els costos d’adquisició dels punts de jubilació. 1.3. Preu de venda del punt (PV): valor dels punts de jubilació adquirits en el moment de fixar la pensió de jubilació. Es determina de conformitat amb el que preveu l’article 201. 1.4. Punts pensionables de la persona assegurada a la data d’entrada en vigor de la present Llei (PP(ƒv)): són els punts que resulten de la fórmula següent: PP(fv)= Punts de jubilació adquirits abans de l’entrada en vigor de la present Llei / 12 * MC (ƒv) Essent MC (ƒv) el nombre de mesos cotitzats per la persona assegurada abans de l’entrada en vigor de la present Llei. 1.5. Punts pensionables de la persona assegurada a partir de l’entrada en vigor de la present Llei (PP(ƒv-ƒj)): són els punts que resulten de la fórmula següent: PP (ƒv-ƒj)= punts de jubilació adquirits a partir de l’entrada en vigor de la present Llei / 12 * MC (ƒv-ƒj) Essent MC (ƒv-ƒj) el nombre de mesos cotitzats per la persona assegurada a partir de l’entrada en vigor de la present Llei. 1.6. Punts pensionables PP1: són els punts pensionables, adquirits després de l’entrada en vigor de la present Llei, necessaris per a obtenir una pensió de jubilació d’un import equivalent al 200% del salari mínim oficial mensual, amb 480 mesos de cotització. $$\mbox{PP1}=\frac{200\%\ \mbox{salari mínim}}{(480\ *\ \mbox{PV})}$$ 1.7. Punts pensionables PP2: són els punts pensionables, adquirits després de l’entrada en vigor de la present Llei, necessaris per a obtenir una pensió de jubilació d’un import equivalent al 250% del salari mínim oficial mensual, amb 480 mesos de cotització. $$\mbox{PP5}=\frac{250\%\ \mbox{salari mínim}}{(480\ *\ \mbox{PV})}$$ 1.8. Punts pensionables PP3: són els punts pensionables, adquirits després de l’entrada en vigor de la present Llei, necessaris per a obtenir una pensió de jubilació d’un import equivalent al 300% del salari mínim oficial mensual, amb 480 mesos de cotització. $$\mbox{PP3}=\frac{300\%\ \mbox{salari mínim}}{(480\ *\ \mbox{PV})}$$ 2. L’import de la pensió de jubilació es fixa com segueix: 2.1. Respecte als punts adquirits abans de l’entrada en vigor de la present Llei l’import mensual de la pensió és el següent: Pensió = preu de venda del punt * nombre de mesos * punts pensionables o P(fv)=PV*MC(ƒv)*PP(ƒv) 2.2. Quan els punts pensionables adquirits des de la data d’entrada en vigor de la present Llei fins a la data de la jubilació siguin iguals o inferiors a PP1, l’import mensual de la pensió és el següent: Pensió (p) = PV*MC(ƒv)*PP(fv)+PV*MC(ƒv-ƒj)*PP(ƒv-ƒj) 2.3. Quan els punts pensionables adquirits des de la data d’entrada en vigor de la Llei fins a la data de la jubilació, siguin superiors a PP1 (ƒv-ƒj), però iguals o inferiors a PP2 (ƒv-ƒj), l’import mensual de la pensió serà: Pensió = PV*MC(ƒv)*PP(ƒv)+PV*MC(ƒv-ƒj)*[PP1+(PP(ƒv-ƒj)-PP1))*CR1] 2.4. Quan els punts pensionables adquirits des de la data d’entrada en vigor de la present Llei fins a la data de la jubilació, siguin superiors a PP2 (ƒv-ƒj), però iguals o inferiors a PP3, l’import mensual de la pensió és el següent: Pensió = PV*MC(ƒv)*PP(ƒv)+PV*MC(ƒv-ƒj)*[PP1+(PP2-PP1)*CR1)+(PP(ƒv-ƒj)-PP2)*CR2] 2.5. I quan els punts pensionables adquirits des de la data d’entrada en vigor de la present Llei siguin superiors a PP3, l’import mensual de la pensió es calcula aplicant la fórmula següent: Pensió = PV*MC(ƒv)*PP(ƒv)+PV*MC(ƒv-ƒj)*[PP1+(PP2-PP1)*CR1)+(PP3-PP2)*CR2)+(PP(ƒv-ƒj)-PP3)*CR3] 2.6. En tots els supòsits anteriors, els coeficients reductors (CR) tenen els valors següents: CR1 = 0,75 CR2 = 0,50 CR3 = 0,25 3. L’import de les pensions de jubilació s’actualitza anualment d’acord amb el que estableixi la Llei del pressupost, en els termes previstos a l’article 200 bis.

Article 202— Pensió de jubilació anticipada

1. La persona assegurada que ha complert seixanta-un anys en el moment de la sol·licitud, que té cotitzades més de quatre-centes vuitanta mensualitats i que no treballa com a assalariada ni per compte propi, pot fer valer els seus drets a la jubilació. No es considera que una persona que rep una pensió de jubilació anticipada treballa com a assalariada o per compte propi en cas que aquesta persona percebi regalies o altres remuneracions provinents de cessions o llicències de drets d’autor o de drets veïns als drets d’autor. 2. No obstant, la persona assegurada que realitza una activitat per compte propi, que ha complert seixanta-un anys, que té cotitzades més de quatre-centes vuitanta mensualitats, pot fer valer els seus drets a la jubilació i mantenir l’activitat per compte propi sempre que compleixi cumulativament els requisits següents: a) No treballar com assalariat. b) Ser titular d’una autorització de professió titulada, d’un comerç o indústria o d’una explotació agrícola o ramadera, o ser soci o administrador únic d’una societat mercantil sempre que exerceixi activitats pròpies del negoci de la societat que administra. c) Contractar una nova persona assalariada, a temps parcial o complet i mantenir-la contractada, durant el període de jubilació anticipada. En cas de resolució del contracte laboral, pel manteniment de la pensió de jubilació anticipada és necessària la contractació d’una nova persona assalariada en el mateix mes en què s’hagi produït la resolució del contracte laboral. 3. El càlcul de la quantitat cotitzada es regula per reglament, d’acord amb els criteris següents: a) Les bases de cotització que siguin iguals o superiors al salari mínim que en cada moment estigui vigent es computen íntegrament. b) Les bases de cotització en períodes d’incapacitat temporal, maternitat, paternitat o risc durant l’embaràs, amb independència de la seva quantitat, s’entenen per un valor igual a la seva base de càlcul. c) Les bases de cotització que siguin inferiors al salari mínim que en cada moment sigui vigent es poden sumar fins que la suma sigui igual o superior al salari mínim que en cada moment estigui en vigor; en aquest cas, es computen íntegrament. 4. La pensió de jubilació anticipada es calcula aplicant un coeficient tècnic reductor d’un 7% sobre la pensió resultant de l’article 200, per cada any o fracció d’any que en el moment de sol·licitar la pensió manqui fins a arribar a l’edat de jubilació establerta en l’article 196.1. 5. La modificació d’aquest coeficient tècnic reductor es fixa per la Llei del pressupost general i requereix informe del Consell d’Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. 6. En el supòsit de jubilació anticipada de l’apartat 2, l’import de la pensió resultant d’aplicar el coeficient establert a l’apartat 4 quedarà reduïda en: - un 50% si s’ha contractat una nova persona assalariada amb una jornada laboral equivalent a la meitat de la jornada legal ordinària. - un 20% si s’ha contractat una nova persona assalariada amb una jornada laboral equivalent a la jornada legal ordinària. 7. Si la persona beneficiària d’una pensió de jubilació anticipada incompleix els requisits establerts a l’apartat 2, s’interromp el pagament de la pensió. En aquest cas, per ser beneficiari de la pensió s’escau sol·licitar-la de nou.

Article 220— Orfes de pare i mare, altres persones la tutela o guarda de les quals es confia a l’Estat i infants i adolescents assimilats

1. Es troben incloses dins d’aquest règim especial les persones menors d’edat la tutela o guarda de les quals es confia a l’Estat per decisió judicial o administrativa, i els infants i adolescents que hi són assimilats. Els infants i els adolescents que no es trobin sota la tutela o guarda de l’Estat però que no gaudeixin de cobertura sanitària, i els seus progenitors, tutors o guardadors no disposin dels ingressos suficients per assumir les despeses corresponents relatives a l’infant o adolescent, poden ser assimilats i inclosos en aquest règim especial, sense perjudici dels deures que tenen atribuïts i que es poden exigir als progenitors, tutors o guardadors. Per accedir a aquest dret, el ministeri competent en matèria d’afers socials ha d’iniciar un expedient administratiu que ha d’incloure un informe de valoració de la situació familiar i, si escau, l’informe corresponent del Servei d’Immigració. A partir dels resultats d’aquests informes, el ministeri esmentat dicta una resolució que, en cas que sigui favorable, té una vigència de com a màxim sis mesos, prorrogables només amb la revisió prèvia corresponent. 2. El Govern està obligat a sol·licitar l’afiliació d’aquestes persones a la seguretat social d’acord amb els articles 25 i següents. 3. El Govern està obligat a comunicar l’inici o el cessament d’aquesta situació d’aquestes persones perquè siguin donades, respectivament, d’alta o de baixa d’acord amb els articles 33 i següents. 4. L’alta s’ha de sol·licitar a partir de la data de la resolució ferma, judicial o administrativa, que confia la tutela o la guarda a l’Estat d’acord amb la normativa aplicable en matèria de menors i organismes tutelars. Així mateix, en el supòsit previst al segon paràgraf de l’apartat 1 d’aquest article, l’alta s’ha de sol·licitar a partir de la data de la resolució administrativa favorable emesa pel ministeri competent en matèria d’afers socials. 5. La baixa s’ha de cursar en el moment en què es dicta una resolució ferma, judicial o administrativa, que deixa sense efecte o revoca la tutela o la guarda de la persona menor d’edat a càrrec de l’Estat o fins que la persona assoleix la majoria d’edat. Així mateix, en el supòsit previst al segon paràgraf de l’apartat 1 d’aquest article, la baixa s’ha de cursar quan finalitza la vigència de la resolució administrativa favorable emesa pel ministeri competent en matèria d’afers socials, o quan el ministeri esmentat dicti una resolució en què deixa sense efecte el dret a la cobertura sanitària. 6. El Govern, amb càrrec als pressupostos de l’Estat, ha de fer el pagament de la totalitat de la cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social. 7. La base de cotització correspon al salari mínim oficial mensual. 8. L’obligació de cotitzar només fa referència a la cotització corresponent a la branca general. El percentatge de cotització és del 10%. 9. Aquestes persones tenen dret a gaudir de les prestacions de reembossament segons el règim regulat d’acord amb els articles 132 i següents.

Article 221— Persones internades en establiments penitenciaris

1. Es troben incloses dins d’aquest règim especial les persones internades en establiments penitenciaris radicats al Principat d’Andorra, en règim de presó provisional o per complir sentència ferma. 2. El Govern està obligat a sol·licitar l’afiliació d’aquestes persones a la seguretat social d’acord amb el sistema regulat als articles 25 i següents. 3. El Govern està obligat a comunicar l’inici o el cessament de la situació d’aquestes persones perquè siguin donades, respectivament, d’alta o de baixa d’acord amb el sistema regulat als articles 33 i següents. 4. L’alta s’ha de sol·licitar a partir de la data d’internament efectiu en un centre penitenciari com a mesura de caràcter provisional o per complir una pena de privació de llibertat. 5. La baixa s’ha de cursar en el moment en què la persona internada és posada en llibertat. 6. El Govern, amb càrrec als pressupostos de l’Estat, ha de satisfer el pagament de la cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social. 7. La base de cotització correspon al salari mínim oficial mensual. 8. L’obligació de cotitzar fa referència a la branca general. El percentatge de cotització és del 10%. 9. Aquestes persones tenen dret a gaudir de les prestacions de reembossament segons el règim regulat d’acord amb els articles 132 i següents. 10. Quan aquestes persones treballen com a persones assalariades tenen dret a totes les prestacions de la branca general. En aquest cas, la cotització es regeix pel sistema general de les persones treballadores assalariades amb les particularitats següents: a) Si la prestació de serveis té lloc dins de l’establiment penitenciari, el Govern, amb càrrec als pressupostos de l’Estat, ha d’assumir el pagament de la part patronal de la cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, inclosa la branca de jubilació, i reté i ingressa la part assalariada de la remuneració a la persona assegurada. La base de cotització correspon al salari efectivament convingut. b) Si la prestació de serveis té lloc fora de l’establiment penitenciari i el salari que percep aquesta persona és inferior al salari mínim oficial mensual, el Govern, amb càrrec als pressupostos de l’Estat, ha d’assumir el pagament de la part de la cotització, a la branca general, fins a aquest salari mínim mensual.

Article 223— quinquies. Persones menors de 35 anys que exerceixen una activitat econòmica per compte propi

1. Es troben incloses dins d’aquest règim especial les persones que exerceixen una activitat econòmica per compte propi segons estableix la lletra a) de l’article 19, que es troben dins els vint-i-quatre primers mesos d’activitat, que són menors de 35 anys i que voluntàriament volen pertànyer a aquest col·lectiu. L’acreditació d’aquests requisits es fixa per reglament. 2. Les persones a què fa referència l’apartat 1 anterior han de sol·licitar la seva afiliació a la seguretat social i acreditar la seva condició d’acord amb el sistema regulat als articles 25 i següents, i en el reglament que els desenvolupi. 3. Les persones a què fa referència l’apartat 1 anterior han de comunicar l’inici o el cessament d’aquesta situació per ser donades d’alta o de baixa, respectivament, en aquest règim especial, d’acord amb el sistema regulat als articles 33 i següents. 4. La inclusió en aquest règim especial dona dret exclusivament a gaudir de les prestacions de reembossament segons el règim regulat als articles 132 i següents, llevat de les prestacions de reembossament de fins al 100% de les tarifes de responsabilitat per recursos econòmics insuficients. 5. Durant els dotze primers mesos, l’obligació de cotitzar, que ha d’assumir la persona assegurada, només correspon a la branca general i el percentatge és el previst a l’article 101.8. A comptar del tretzè mes, l’obligació de cotitzar, que ha d’assumir la persona assegurada, correspon a la branca general i a la branca de jubilació, amb els percentatges previstos a l’article 101.8 i a l’article 104.2. 6. La base de cotització correspon al 55% del salari mínim mensual oficial. 7. La cotització consisteix a aplicar a la base de cotització el percentatge corresponent. En el cas de fer activitats assalariades remunerades per sota del salari mínim oficial mensual i no treballar de forma regular, les persones a què fa referència l’apartat 1 anterior han de cotitzar també en el règim general, si bé no es pot aplicar el complement de cotització previst a l’article 99. 8. El pagament es fa mitjançant l’ingrés de la quantitat que s’ha de cotitzar obligatòriament. La Caixa Andorrana de Seguretat Social autoritza liquidacions de la cotització per períodes superiors al mes, en les condicions que es fixin reglamentàriament. 9. Els períodes cotitzats exclusivament en aquest règim especial no computen per tenir dret a les prestacions econòmiques descrites a l’article 8, ni generen dret a la pensió de reversió. 10. Les persones a què fa referència l’apartat 1 anterior no poden tenir al seu càrrec assegurats indirectes, encara que també cotitzin al règim general. 11. Les prestacions de reembossament es cobreixen d’acord amb el que disposa l’article 120, i sempre que les persones a què fa referència l’apartat 1 anterior estiguin al corrent del pagament de les seves cotitzacions.

Article 223 bis— Estudiants i esportistes d’alt rendiment de 25 a 30 anys

1. Es troben incloses dins d’aquest règim especial les persones compreses entre els 25 i els 30 anys d’edat, ambdós incloses, que voluntàriament demanen pertànyer a aquest col·lectiu, no poden ser inscrites com a persones assegurades indirectes, cursen estudis en un establiment d’ensenyança reconegut o bé tenen la condició d’esportistes d’alt rendiment reconeguts per la Secretaria d’Estat d’Esports del Govern, no treballen de forma regular i no fan cap activitat laboral per compte propi. La forma d’acreditar aquests requisits es fixa per reglament. 2. Aquestes persones han de sol·licitar la seva afiliació a la seguretat social i acreditar la seva condició d’acord amb el sistema regulat als articles 25 i següents i en el reglament que desenvolupi aquest article. 3. Aquestes persones han de comunicar l’inici o el cessament d’aquesta situació per ser donades d’alta o de baixa, respectivament, en aquest règim especial d’acord amb el sistema regulat als articles 33 i següents. 4. La inclusió en aquest règim especial dóna dret exclusivament a gaudir de les prestacions de reembossament segons el règim regulat pels articles 132 i següents, llevat de les prestacions de reembossament fins al 100% de les tarifes de responsabilitat per recursos econòmics insuficients. 5. L’obligació de cotitzar només correspon a la branca general, el percentatge és d’un 10% i l’ha d’assumir la persona assegurada. 6. La base de cotització correspon al 55% del salari mínim mensual oficial. 7. La cotització consisteix a aplicar a la base de cotització el percentatge corresponent. En el cas de fer activitats assalariades remunerades per sota del salari mínim oficial mensual i no treballar de forma regular, hauran de cotitzar també en el règim general, si bé no s’hi podrà aplicar el complement de cotització previst a l’article 99 d’aquesta Llei. També hauran de cotitzar en el règim general si, ocasionalment, durant els períodes de vacances reben un salari igual o superior al salari mínim mensual. 8. El pagament es fa mitjançant l’ingrés de la quantitat que s’ha de cotitzar obligatòriament. La Caixa Andorrana de Seguretat Social autoritza liquidacions de la cotització per períodes superiors al mes, en les condicions que es fixin reglamentàriament. 9. Els períodes cotitzats exclusivament en aquest règim especial no computen per tenir dret a les prestacions econòmiques descrites a l’article 8, ni generen dret a pensió de reversió. 10. Aquestes persones no poden tenir al seu càrrec assegurats indirectes, encara que també cotitzin al règim general. 11. Les prestacions de reembossament es cobreixen a comptar del primer dia de la data de la sol·licitud registrada a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i sempre que estiguin al corrent de pagament de les seves cotitzacions.

Article 224 bis— Persones registrades al Servei d’Ocupació que no reben la prestació econòmica per desocupació involuntària

1. Es troben incloses dins d’aquest règim especial les persones compreses entre els 18 anys i els 65 anys, que volen pertànyer voluntàriament a aquest col·lectiu, tenen com a mínim tres anys de residència continuada a Andorra en el moment d’afiliar-s’hi, estan inscrites al Servei d’Ocupació com a demandants d’ocupació i no reben la prestació econòmica per desocupació voluntària. 2. Les persones majors de 35 anys han d’acreditar haver cotitzat a Andorra períodes de 36 mensualitats prèviament a la sol·licitud d’inscripció. 3. Aquestes persones poden sol·licitar la seva afiliació a la seguretat social, d’acord amb el sistema regulat als articles 25 i següents i en el reglament que desenvolupi aquest article. 4. Aquestes persones han de comunicar l’inici o el cessament d’aquesta situació per ser donades, respectivament, d’alta o de baixa d’acord amb el sistema regulat a l’article 33 i següents. La Caixa Andorrana de Seguretat Social i el Servei d’Ocupació poden compartir totes les informacions i dades que estimin necessàries o convenients per comprovar la validesa de les dades consignades en els expedients. 5. Aquestes persones tenen dret a gaudir de les prestacions de reembossament regulades en els articles 132 i següents i poden tenir al seu càrrec persones assegurades indirectes sempre que compleixin els requisits previstos per la Llei. 6. L’obligació de cotitzar només correspon a la branca general, el percentatge és d’un 10% i l’han d’assumir les persones assegurades. 7. La base de cotització correspon al 100% del salari mínim oficial mensual. 8. La cotització consisteix a aplicar a la base de cotització el percentatge corresponent. 9. El pagament es fa mitjançant l’ingrés de la quantitat que s’ha de cotitzar obligatòriament. 10. Els períodes cotitzats mentre la persona es troba dins d’aquest règim especial no computen per tenir dret a les prestacions econòmiques previstes per l’article 8, però sí que computen a l’efecte dels períodes cotitzats per les pensions de reversió. 11. Les prestacions de reembossament es cobreixen a comptar del primer dia de la data de la sol·licitud registrada a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i sempre que estiguin al corrent de pagament de les cotitzacions. 12. Poden seguir formant part d’aquest règim especial les persones que són donades de baixa en el Servei d’Ocupació per patir una malaltia greu acreditada mèdicament per la Caixa Andorrana de Seguretat Social i que les incapacita per desenvolupar qualsevol activitat professional.

Article 225— Persones prejubilades

1. Es troben incloses dins d’aquest règim especial les persones que tenen menys de seixanta-cinc anys; que continuen vinculades a l’empresa, entitat o administració pública per a la qual han prestat serveis, sense fer cap tipus de prestació de serveis ni rebre cap tipus de retribució en concepte de salari, i que cobren una quantitat fixa periòdica en concepte de prejubilació. 2. Les empreses han de sol·licitar la seva afiliació a la seguretat social d’acord amb el sistema regulat als articles 25 i següents. 3. Les empreses han de comunicar l’inici o el cessament d’aquesta situació perquè siguin donades, respectivament, d’alta o de baixa d’acord amb el sistema regulat als articles 33 i següents. 4. La base de cotització, tant per a la branca general com per a la branca de jubilació, està constituïda per la quantitat fixa periòdica percebuda en concepte de prejubilació. Quan la persona prejubilada percep una quantitat fixa periòdica inferior al salari mínim mensual oficial i no és assegurada indirecta, ha de complementar la cotització a la branca general fins a una quantitat equivalent a aquest salari mínim. No ha de complementar la cotització si, de conformitat a l’epígraf 7, percep un salari que, sumat a la pensió de prejubilació, supera el salari mínim oficial mensual. 5. Els percentatges de cotització són els regulats als articles 100 i 103, o únicament el de l’article 100 en el cas de les persones que s’hagin acollit a la jubilació anticipada prevista a l’article 202. 6. Aquestes persones tenen dret a la prestació de reembossament i a la pensió de jubilació. 7. La inclusió en aquest règim és compatible amb la realització de qualsevol activitat, ja sigui assalariada o per compte propi, així com a la percepció de qualsevol tipus de prestació o pensió econòmica. En aquests casos l’assegurat ha de cotitzar també per l’activitat que realitzi o la prestació o pensió que rebi d’acord amb les normes generals. 8. Aquesta regulació s’aplica sense perjudici de l’aplicació dels règims específics regulats en altres lleis.

Article 239— Faltes greus

3 décisions

1. Són faltes greus dels empresaris: a) Afiliar, donar d’alta o de baixa una persona com a assalariada quan no existeix cap motiu que ho justifiqui. b) Presentar el full de cotització amb retard si aquest retard és superior a un mes i inferior a tres mesos. c) Presentar una declaració falsa d’accident laboral o no presentar-la quan hi ha obligació de fer-ho. d) Efectuar actes que tinguin per finalitat recuperar de la persona assalariada la totalitat o una part de la cotització empresarial, encara que hi estigui d’acord. e) Fer qualsevol maniobra, falsa declaració o presentar documentació no verídica perquè una tercera persona obtingui qualsevol prestació de la seguretat social. f) No conservar, durant cinc anys, els registres i suports informàtics que contenen les dades que acreditin el compliment de les obligacions en matèria d’afiliació, altes, baixes i la resta d’incidències en matèria de seguretat social. g) No col·laborar amb els serveis de la Caixa Andorrana de Seguretat Social en l’obtenció de la documentació relacionada amb el compliment de la normativa sobre seguretat social, o obstruir la tasca d’aquests serveis. 2. Són faltes greus de les persones que realitzen una activitat per compte propi: a) Afiliar-se, donar-se d’alta o de baixa quan no hi hagi cap motiu que ho justifiqui. b) Presentar una declaració falsa d’accident laboral. c) Fer qualsevol maniobra, falsa declaració o presentar documentació no verídica per obtenir qualsevol prestació de la seguretat social. d) Col·laborar en les conductes portades a terme per les persones prestadores de serveis que siguin qualificades com a faltes greus o molt greus. e) No col·laborar amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social en l’obtenció de la documentació relacionada amb el compliment de la normativa sobre seguretat social o obstruir la tasca d’aquest servei. 3. Són faltes greus de les persones assalariades, de les persones beneficiàries i de les persones sol·licitants de prestacions: a) Col·laborar en les conductes portades a terme per l’empresa o per les persones prestadores de serveis que siguin qualificades com a faltes greus o molt greus. b) Fer qualsevol maniobra, falsa declaració o presentar documentació no verídica per obtenir qualsevol prestació de la seguretat social. c) No col·laborar amb els serveis de la Caixa Andorrana de Seguretat Social en l’obtenció de la documentació relacionada amb el compliment de la normativa sobre seguretat social, o obstruir la tasca d’aquests serveis. 4. Són faltes greus dels prestadors de serveis de salut: a) Obstruir la tasca de la Caixa Andorrana de Seguretat Social en l’obtenció de la documentació relacionada amb el compliment de la normativa sobre seguretat social. b) Prescriure períodes de baixa sense respectar el que prevegi el reglament a què es refereix l’article 145. c) Sense perjudici de poder fer constar una data anterior com a inici del fet causant, emetre certificats mèdics amb data retroactiva. d) Vendre productes obsolets o productes sense garantia de devolució o de reparació. e) Incomplir, de forma greu o reiterada, les obligacions o les prohibicions recollides en el conveni signat amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social relatives al compliment dels requisits exigits per a la prestació de determinats serveis, dels objectius de qualitat assistencial o de racionalització de la despesa sanitària. f) No col·laborar amb els serveis de la Caixa Andorrana de Seguretat Social en l’obtenció de la documentació relacionada amb el compliment de la normativa sobre seguretat social, o obstruir la tasca d’aquests serveis.

▸Jurisprudence & doctrine citant cet article (3)

Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 18 mai 2018
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 24 janv. 2012
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 23 janv. 2012

Aucun commentaire de doctrine indexé pour cet article à ce jour.

Article 240— Faltes molt greus

1. Són faltes molt greus dels empresaris: a) Incomplir el deure d’afiliar o donar d’alta a la seguretat social una persona assalariada dins dels terminis legals regulats en aquesta Llei. b) Declarar una data falsa de contractació amb la finalitat d’eludir qualsevol responsabilitat. c) Presentar el full de cotització amb retard, si aquest retard és superior a tres mesos, o no presentar el full de cotització en aquest termini sense motiu justificat. d) Fer constar de manera intencional dades falses en les cotitzacions. e) Retenir, sense ingressar-los a la seguretat social, els imports deduïts del salari de la persona treballadora en concepte de cotització de la part assalariada. f) Deduir quantitats del salari en concepte de cotització de la part assalariada a la seguretat social superiors a les que corresponen legalment. g) Donar ocupació a una persona treballadora mentre es trobi en període de baixa per incapacitat temporal per al treball, per maternitat, per paternitat o per risc durant l’embaràs. h) Incrementar indegudament la base de cotització de la persona treballadora per provocar un augment de les prestacions que li pertoquin. 2. Són faltes molt greus de les persones que realitzen una activitat per compte propi: a) Percebre l’abonament de les despeses derivades de les prestacions de reembossament sense que s’hagin portat a terme els actes sanitaris corresponents a aquestes despeses. b) Actuar fraudulentament amb la finalitat d’obtenir prestacions indegudes o superiors a les que li pertoquin o perllongar de manera indeguda el seu gaudiment. c) Realitzar activitats professionals durant el període d’incapacitat temporal, maternitat, paternitat o risc durant l’embaràs. 3. Són faltes molt greus de les persones assalariades, de les persones sol·licitants de prestacions i de les persones beneficiàries de prestacions: a) Percebre l’abonament de les despeses derivades de les prestacions de reembossament sense que s’hagin portat a terme els actes sanitaris corresponents a aquestes despeses. b) Actuar fraudulentament amb la finalitat d’obtenir prestacions indegudes o superiors a les que els pertoquin o perllongar-ne el gaudiment de manera indeguda. c) Realitzar activitats professionals durant el període d’incapacitat temporal, maternitat, paternitat o risc durant l’embaràs. 4. Són faltes molt greus dels prestadors de serveis de salut: a) Facturar i/o declarar actes mèdics no realitzats. b) Cobrar honoraris superiors a les tarifes acordades per la Caixa Andorrana de Seguretat Social. c) Fer qualsevol maniobra, falsa declaració o presentar documentació no verídica per obtenir o fer obtenir qualsevol prestació de la seguretat social. d) Realitzar activitats professionals durant el període d’incapacitat temporal, maternitat, paternitat o risc durant l’embaràs.

Article 1— Objecte de la Llei

Article 2— Rang de la Llei

Article 3— Principis

Article 4

Article 5— Modalitats de protecció

Article 6— Estructura

Article 7— Irrenunciabilitat dels drets de la seguretat social

Article 8— Tipus de prestacions

Article 9— Millores voluntàries

Article 10— Ens encarregat de la gestió

Article 11— Camp d’aplicació

Article 12— Persones assegurades directes

Article 13— Persones assegurades indirectes

Article 14— Equiparació de drets

Article 15— Mesures per estendre els beneficis de la seguretat social

Article 16— Composició del sistema

Article 17— Estructura del règim general

Article 18— Persones assalariades i assimilades

Article 19— Persones que duen a terme una activitat per compte propi

Article 20— Persones pensionades

Article 21— Concepte i règim jurídic

Article 22— Qüestions generals

Article 23— Concepte d’empresari a l’efecte de la seguretat social

Article 24— Inscripció d’empreses

Article 25— Obligació d’afiliar-se

Article 26— Afiliació de les persones assalariades

Article 27— Termini per sol·licitar l’afiliació

Article 28— Afiliació de les persones que realitzen una activitat per compte propi

Article 29— Afiliació de les persones assegurades indirectes

Article 30— Número de la seguretat social

Article 31— Variació de dades de l’afiliació

Article 32— Efectes de les afiliacions indegudes

Article 33— L’alta en el sistema de la seguretat social

Article 34— Obligació de promoure les altes i baixes de les persones assalariades

Article 35— Forma, termini i efectes de les sol·licituds d’altes, baixes i variacions de dades de les persones assalariades

Article 36— Forma, termini i efectes de les sol·licituds d’altes, baixes i variacions de dades de les persones que realitzen una activitat per compte propi

Article 37— Situacions assimilades a l’alta

Article 38— Utilització de mitjans electrònics, informàtics o telemàtics

Article 39— Conservació de dades

Article 40— Definició

Article 41— Estatus

Article 42— Funcions

Article 43— Definició

Article 44— Composició

Article 45— Durada del mandat

Article 46— Protecció laboral de les persones assalariades que són representants

Article 47— Competències

Article 48— Elecció de la Presidència

Article 49— Competències i funcions de la Presidència

Article 50— Secretaria

Article 51— Obligació de reserva

Article 52— Termini de renovació

Article 53— Primera sessió

Article 54— Periodicitat de les reunions i els actes

Article 55— Deliberacions i acords

Article 55 bis— Política d’informació i transparència

Article 56— Canvi o substitució d’un membre

Article 57— Remuneració

Article 58— Creació, control i dissolució de comissions delegades

Article 59— Composició de comissions delegades

Article 60— Nomenament i separació del càrrec

Article 61— Funcions i responsabilitat

Article 62— Delegació de la signatura

Article 63— Marc normatiu

Article 64— Reglaments de Govern

Article 65— Reglaments interns

Article 66— Procediment electoral

Article 67— Dret de vot

Article 68— Col·legis electorals

Article 69— Persones candidates

Article 70— Incompatibilitat i inelegibilitat

Article 71— Convocatòria d’eleccions

Article 72— Presentació de candidatures

Article 73— Procediment contra la denegació o acceptació de la candidatura

Article 74— Manca de candidatures

Article 75— Convocatòria

Article 76— Proclamació de resultats

Article 77— Regulació d’altres aspectes pràctics

Article 78— Funcions d’assessoria i control

Article 79— Òrgans competents