• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJ Andorre (Sala Civil), 5 février 2015, ROJ STSJAD 52/2015

Faits et procédure

Les faits concernent une société exploitant un commerce de lavage de véhicules à Andorre-la-Vieille. Cette société, désignée dans la décision par la lettre « C. », était détenue par plusieurs associés. Certains d'entre eux figuraient comme titulaires administratifs auprès du Gouvernement d'Andorre et du Comú, alors que la propriété économique était répartie entre d'autres personnes.

Une série de cessions de parts intervint entre juin 2010 et janvier 2011, par actes sous seing privé et par des transferts successifs. Le 11 janvier 2011, M. Puga céda à M. Ruiz 34 % des parts, pour 1 800 euros. Le 26 janvier 2011, M. Puga procéda à la radiation administrative de l'entreprise, ce qui entraîna la disparition de l'objet de la vente. Les demandeurs, MM. Soriano et Ruiz, soutenaient que les défendeurs s'étaient engagés à maintenir leur qualité de titulaires administratifs après leur sortie du capital. Ils réclamaient solidairement 12 000 euros, décomposés en 1 800 euros de prix, 6 500 euros de dommage émergent et 3 700 euros de perte de gain (non précisé dans la décision pour l'identité exacte de toutes les parties, plusieurs noms apparaissant avec des variations dans le texte).

Le Tribunal de batlles, par jugement du 3 juin 2014, fit droit à la demande et condamna solidairement les défendeurs au paiement de 12 000 euros pour dommages résultant de l'inexécution contractuelle. Les défendeurs, MM. Puga (dénommé Querol dans certains passages de la décision) et Talavera, interjetèrent appel. M. Cañete, autre titulaire administratif, forma également un recours distinct. Le Tribunal supérieur de justice, Sala Civil, statua sur ces recours.

Question de droit

La question centrale était de savoir si l'existence d'un contrat de prête-nom, qualifié de contrat fiduciaire de type fiducia cum amico, emportait pour le titulaire administratif formel l'obligation de conserver cette qualité après la cession de ses parts. Le juge devait en outre déterminer si une clause ambiguë, insérée dans les actes de cession, pouvait fonder une telle obligation et, plus largement, à qui incombait la charge de la preuve de l'engagement invoqué.

Deux questions accessoires étaient soulevées : les exceptions de défaut de litisconsorce passif nécessaire et de défaut de légitimation active ou passive. La Cour indique toutefois que la légitimation ad causam ne peut être tranchée qu'au fond.

Solution et dispositif

Le Tribunal reconnaît d'abord la validité du contrat de prête-nom en droit andorran. Il le rattache à la figure de la fiducia cum amico et observe qu'il répond à des contraintes administratives pesant sur les personnes non andorranes ou non résidentes qui souhaitent détenir un établissement commercial. Il rel

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 5 de febrer del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Que per escrit presentat per la representació processal de la part agent data de 17 de maig de 2011 s'interposa demanda en reclamació de quantitat de 12.000.- euros. En la demanda es posa de relleu que a finals de juny de 2010 els demandats Sr. Cañete i Sr. Puga, donaren d'alta al seu nom com a titulars administratius i també gestionaven directament el negoci C. dedicat al rentat a mà de vehicles, i radicat a l'XXXX. Afirma que la propietat del negoci estava repartida a parts iguals entre els dos titulars administratius, Sr. Cañete i Sr. Puga juntament amb una tercera persona no titular administrativa, el Sr. Calatayud tots ells amb un 33,3%. Després de diverses transmissions entre ells i variacions en els percentatges de titularitat, en data 9 de desembre de 2010, en document privat, el Sr. Calatayud, ven tota la seva participació del 66% del negoci C. al Sr. Soriano per la quantitat de 6.500.- euros. Posteriorment, en data 11 de gener de 2011, el Sr. Puga ven mitjançant document privat el 34% de C. al Sr. Ruiz per 1.800.- euros. Així doncs, en data 11 de gener de 2011 la situació a la mercantil C. era la següent: el Sr. Cañete tenia el 34% i no era titular administratiu; el Sr. Soriano tenia el 66% i no era titular administratiu; el Sr. Puga no tenia participació però era titular administratiu; i el Sr. Talavera no tenia participació però era titular administratiu. Afegeix que el dia 26 de gener de 2011, dues setmanes després de l'últim acord, els Srs. Puga i Cañete sense cap avís ni comunicació prèvia, van donar de baixa de comerç el negoci C. fent desaparèixer en conseqüència l'objecte de la compravenda realitzada. És per això que reclama l'escrit de demanda la quantitat de 1.800.- euros més 6.500.- euros de dany emergent, més la quantitat de 3.700.- euros de lucre cessant.

I després de citar els fonaments de dret aplicables en el present litigi, demanen que es dicti sentència condemnant als demandats a satisfer solidàriament la quantitat de 12.000.- euros, així com el pagament de la totalitat de les despeses i costes processals, inclosos els honoraris derivats de la intervenció d'advocat i procurador.

Per escrit presentat per la part agent en data de 17 de maig de 2012, decideix aquesta desistir respecte de la reclamació inicialment feta contra el Sr. Calatayud.

Per escrit presentat en data 31 de maig de 2011 pel Sr. Querol es passa a contestar a la demanda. Afirma que va vendre les seves participacions al Sr. Soriano i que a partir del dia 15 de gener de 2011 va parlar diverses vegades amb els socis únics de C. Srs. Soriano i Ruiz demanant-los i suplicant-los de posar en funcionament del negoci a nom de qui volguessin, però d'assumir en tot cas el lloguer, la CASS, l'electricitat, l'assegurança de responsabilitat civil, els extintors i el compte bancari. Afirma que no volia continuar sent titular administratiu del negoci, quan tothom sap que aquesta pràctica de fer de prestanoms, malgrat estigui estesa, està legalment prohibida al Principat, i que el vigent Codi penal reté al seu article 98.8 la responsabilitat civil subsidiària dels prestanoms, pels danys i perjudicis causats per les infraccions penals comeses pel propietari de fet en l'exercici del negoci o indústria del qual són titulars oficialment.

I després de citar els fonaments de dret aplicables al present litigi, sol·licita que es dicti sentència desestimant íntegrament la demanda, condemnant als demandants a assumir íntegrament totes les costes que generi el present procediment, inclosos honoraris d'advocat, de procurador i de perits si fos el cas.

II.- Per escrit presentat per la representació processal del Sr. Talavera, en data de 31 de maig de 2011, es passa a contestar la demanda. Interposa excepció peremptòria de manca de litisconsorci passiu necessari, entenent que s'hauria d'haver demandat també al Sr. Zurita ja que va ser ell qui va vendre la part del 66% de la participació al negoci al Sr. Soriano i que una part de la indemnització sol·licitada es refereix als 6.500.- euros pagats al Sr. Zurita en relació a aquella venda. En segon lloc, interposa excepció de manca de legitimació activa, ja que el Sr. Soriano no té legitimació per a reclamar li sigui abonada la quantitat de 6.500.- euros que suposadament hauria estat pagada pel Sr. Soriano. Afegeix que igualment, el Sr. Soriano tampoc ostentaria la legitimació activa per a poder reclamar l'import de 1.800.- euros que el Sr. Ruiz hauria pagat, pretesament, al Sr. Puga. En tercer lloc, interposa excepció de manca de legitimació passiva, afirmant que la demanda es dirigeix contra el Sr. Puga i ell mateix, en reclamació entre d'altres pediments, del reembossament de la quantitat de 8.300.- euros, dels que el Sr. Soriano n'hauria pagat 1.800.- al Sr. Puga, i el Sr. Soriano la quantitat de 6.500.- al Sr. Zurita que no és part en el judici. Donat el principi de relativitat del contracte, el Sr. Soriano res deu ni pot deure en concepte de dany emergent perquè res ha rebut en les vendes de les participacions. En quart lloc, passa a contestar a la demanda, on afirma que el fet que el Sr. Puga ostentés la titularitat administrativa del negoci no implica que aquest hagi de reembossar als avui demandants aquelles quantitats per ells suposadament pagades a altres en virtut de sengles contractes de compravenda, en els que el Sr. Talavera no n'ha format part.

I després de citar els fonaments de dret aplicables al present litigi, suplica que es dicti sentència, en la que s'estimi l'excepció de manca de litisconsorci passiu necessari; on s'estimi l'excepció de manca de legitimació activa dels Srs. Soriano i ENTITY_8; on s'estimi l'excepció de manca de legitimació passiva del Sr. Talavera amb expressa imposició a l'actora de les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador; i subsidiàriament, es desestimi íntegrament la demanda amb expressa condemna en costes als Srs. Soriano i Ruiz amb inclusió d'advocat i procurador.

III.- Les parts van presentar opportunament els seus escrits de rèplica i dúplica, i posteriorment de conclusions, reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.

IV.- L'Hble Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 3 de juny del 2014, amb la següent part decisòria: "DECIDEIXO:

Que estimant íntegrament la demanda formulada per la representació processal del Sr. Soriano i del Sr. Ruiz contra els demandats Sr. Querol i el Sr. Talavera, he de condemnar i condemno solidàriament a aquests darrers a satisfer als actors la quantitat de 12.000.- euros pels danys i perjudicis produïts per l'incompliment contractual existent entre les parts.

Que cal desestimar les excepcions interposades per la representació processal del Sr. Talavera de manca de litisconsorci passiu necessari, de manca de legitimació activa dels Srs. Soriano i Ruiz i de manca de legitimació passiva del Sr. Talavera.

Que cal condemnar a la totalitat de les costes processals del present litigi als demandats, incloent-hi els honoraris d'advocat i de procurador de l'adversa."

FONAMENTS DE DRET

PRIMER. - En el present litigi es discuteix entre les parts si va realment existir un contracte de prestanom entre, d'una banda, els senyors Soriano i Ruiz i, de l'altra, els senyors Querol i el Talavera. La sentència d'instància ha arribat a la conclusió que es dedueix de manera raonable de les actuacions practicades que, encara que no estava expressament escrit el compromís de fer de prestanom per part del Sr. Puga i del Sr. Cañete aquests van assumir aquest compromís. Contra tal decisió s'alcen les parts defenents en els seus respectius recursos d'apel·lació que examinarem per separat.

SEGON.- Abans de fer-ho direm que com molt encertadament recull la sentència d'instància, el contracte de prestanom està perfectament admès en la jurisprudència andorrana i que té la naturalesa de contracte fiduciari en la modalitat de fidúcia cum amico. Respon al fet que nombroses disposicions administratives posen traves a persones no andorranes o que no tinguin residència andorrana perquè puguin ser titulars de negocis o d'establiments mercantils.

Però com ja hem dit abans en aquest cas ens trobem davant d'un problema de prova.

TERCER.- RECURS INTERPOSAT PEL SR. Cañete.

El Sr Cañete planteja les excepcions de manca de legitimació activa dels agents i de manca de legitimació passiva seva. Lògicament aquesta classe d'excepció coneguda com manca de legitimació ad causam fa referència al fons de l'assumpte i per això només es pot resoldre entrant en el fons de l'assumpte.

Cal partir dels següents fets provats que ens serviran pels dos recursos interposats:

Els Srs. Cañete, Puga i Zurita varen constituir un negoci de rentat de cotxes amb el nom de C. en el mes de juny de 2010 amb el número de comerç X. Tots ells tenien un 33% de participació en el negoci. Qui es va ocupar de fer totes les gestions administratives i dels subministraments i demés necessaris pel negoci va ser el Sr. Puga. Qui figurava com a titular formal davant el Govern d'Andorra i el Comú eren els Srs. Cañete i Puga.

En data de 4.10.10 els Srs. Cañete i Puga venen les seves participacions (el 33% cadascun) al Sr. Zurita i fan constar en el document pertinent el següent: "Es deixa constància que el Sr. Zurita no pot sortir en el Registre de Comerç i Industria degut a portar menys del temps permès residint al Principat per poder ser propietari al registre del Govern d'Andorra, per tant e per tant (sic) entre els mateixos han arribat a l'acord de fer aquest document". Es fa constar també que el Sr. Zurita no ha de pagar res a cap dels dos transmitents de les participacions de la societat. El Sr. Zurita es queda amb el 100 % d'aquestes ( document al foli 38).

Només dos dies més tard, el 6.10.10, es torna a fer una traspàs de participacions del Sr. Zurita al Sr. Puga del 34 % de les mateixes. El Sr. Zurita es queda amb el 66 % restant que ja era seu. S'inclou la mateixa clàusula transcrita en l'apartat precedent. El signen els dos interessats (document al foli 39).

En el dia 27.10.10, el Sr. Puga traspassa al Sr. Cañete el 18% de participacions del negoci C. i a partir d'aquest moment el Sr. Puga segueix amb el 16 % de participacions i el Sr. Zurita amb el 66% del negoci i el Sr. Cañete amb el 18%. S' inclou la mateixa clàusula transcrita en l'apartat b) en la que s'inclou el Sr. Cañete (Document al foli 40).

En data 9.12.10, el Sr. Zurita ven la seva participació en el negoci (66 %) al Sr. Soriano i els altres dos partícips segueixen amb les seves de l'apartat anterior. S'inclou la referida clàusula referida als Srs. Cañete i Soriano (document als folis 41 i 42).

En el dia 11.1.11, el Sr. Puga ven la seva participació del 16 % que li quedava en el negoci i cobra el preu total de 1800 EUR de la seva participació del 34 % en el negoci que ha venut en dos moments distints al Sr. Soriano. No s'inclou la clàusula tantes vegades referida. (document al foli 45).

En data 26 de gener de 2011 el Sr. Puga dóna de baixa administrativa el negoci davant el Govern (foli 129) i el Comú d'Andorra La Vella (foli 130.

QUART.- El Sr. Cañete argumenta que ell va quedar fora del negoci partir del document signat el dia 4.10.10 quan va vendre la seva participació al Sr. Zurita i que en el dia 8.10.10 va anar al banc i va fer cessió de drets i obligacions davant l'entitat als Srs. Puga i Zurita (document al foli 126). I a més diu que a partir d'aquell moment no va estar present en cap de les signatures del documents posteriors atesa la seva desvinculació del negoci. I els agents en la seva prova de confessió en judici ho reconeixen. Ningú va tenir ja cap més tracte amb ell. Fins i tot si es pogués considerar hipotèticament que en incloure aquella clàusula de declaració transcrita es podria considerar que el seu compromís el va mantenir amb el Sr. Zurita però aquest ja es va desvincular del negoci en el dia 9.12.10 quan va cedir la seva part al Sr. Soriano. Aleshores, resulta clar que no pot atribuir-se-li cap obligació contreta per ell de seguir com a titular administratiu del negoci. Les obligacions cal demostrar-les per qui les proclama per beneficiar-se'n i no ha estat així. Cap prova ni directa ni de presumpcions s'ha aportat per demostrar que ell mantenia el compromís de la titularitat administrativa des de que es va vendre la seva part en el negoci en el dia 4.10.10.

En conseqüència, el seu recurs ha de prosperar i la demanda dirigida contra ell ha de ser desestimada amb imposició de les costes, inclosos honoraris d'advocat i de procurador, a la part agent que ha estat vençuda en judici (Codi 7,51,5,pr).

CINQUÈ. RECURS INTERPOSAT PEL SR. Puga.

La participació del Sr. Puga va anar més lluny en el temps que la del Sr. Cañete i podria discutir-se si aquella clàusula podia donar lloc a l'assumpció d'una obligació de mantenir la titularitat formal del negoci davant els altres signants de cada document on s'incorpora la mateixa.

Hem de convenir que si bé els contractes han de ser complerts sota la bona fe dels compromesos en ells, això no significa que siguin font d'obligacions que no venen mínimament expressades en els mateixos. En aquest cas la clàusula objecte d'interpretació per les parts és equívoca. Per una banda podria donar entendre que els que transmeten la participació i els que resten com a partícips del negoci fan constar als efectes futurs que hi ha una o dues persones que no poden figurar com a titulars administratius o formals del negoci per a coneixement de tots els que hi resten. D'altra es pot argumentar que això comporta que els titulars administratius en qualsevol moment resten obligats a seguir-ho sent.

Ens inclinem per la primera de les interpretacions perquè s'acull més al criteri de que la font de les obligacions que neixen d'un contracte no pot quedar tant de manera imprecisa segons una difusa interpretació de la voluntat de les parts. Aquesta ha de quedar expressament o tàcita configurada per donar seguretat a tots els interessats (els beneficiaris i els obligats). No oblidem que el prestanom en la seva condició de fiduciari té assignada jurisprudencialment una responsabilitat solidària amb el titular real davant de tercers i per a la protecció d'aquests i de la seguretat jurídica enfront els deutes derivats de l'activitat mercantil (per totes la STSJA 30.1.2014 rotlle TSJC-270-13 i les esmentades de SSTSJA 29-06-2000 i 22- 07-2004 i ATSJA de 26-04-2007). Per tant, vol dir que li poden exigir responsabilitats els tercers i aquesta responsabilitat ha de venir precedida d'un consentiment clar, lliure i informat del prestanom.

En conseqüència no compartim la interpretació deductiva de la sentència d'instància sobre aquella clàusula.

SISÈ.- Però encara hi ha més raons. La prova practicada també ens treu de dubtes sobre quina era la voluntat de les parts. Diu el Sr. Puga que els altres partícips del negoci sabien que havien de buscar un titular formal del negoci perquè ell no seguiria. També diu que varen contactar amb d'altres persones per si volien fer de prestanom. I finalment també va anar el dia abans de donar de baixa el negoci (el 25.1.11) a avisar que l'endemà aniria a donar la baixa.

I aquestes tres afirmacions venen plenament corroborades per la prova practicada:

La prova de confessió en judici del Sr. Cañete es plenament acorde amb aquella versió (folis 183 i 362). En la posició segona reconeix que el Sr. Puga no volia seguir en el negoci com a titular administratiu quan no hi tingués participació.

En la posició sisena que es cert que com a mínim va contactar amb tres persones per si volien figurar com a titulars administratius del negoci.

En la posició setena i a la vista del document número 18 aportat pel Sr. Puga reconeix que es cert que en el dia 15 de gener de 2011 el Sr. Puga va anar al local de C. i en presencia del Sr. Cañete li va presentar un document en el qual indicava que a partir del dia 10 de gener anterior el Sr. Puga no tenia res a veure amb C. i que a partir del 17 de gener posessin un altre titular administratiu perquè el Sr. Puga pogués treure el seu nom del Registre.

I afegeix el Sr. Cañete que si no el va signar es perquè el document incloïa unes despeses a les que hauria de fer front que no li havien estat advertides prèviament.

En la confessió del Sr. Cañete (folis 182-348) en la seva posició setena reconeix que és cert que va anar el Sr. Puga el dia abans de donar de baixa el negoci a recordar-li que havia de fer el que fos per posar el negoci a nom d'algú altre perquè ell el donaria de baixa.

Aquestes proves corroboren que la versió donada pel Sr. Puga és la correcta. Ell no es va comprometre en cap moment en seguir de titular administratiu del negoci i els altres cotitulars del negoci ho sabien perfectament. En conseqüència, no hi va haver cap voluntat d'obligar-se davant els Srs. Soriano i Ruiz que es varen quedar amb el negoci a partir de l'11.1.11.

En conclusió, el recurs del Sr. Puga també ha de prosperar i la demanda contra ell desestimada amb imposició de totes les costes a la part agent que ha estat vençuda en judici (Codi 7,51,5,pr).

Decisio

L'èxit dels recursos s'ha de traduir, en matèria de costes processals en la no imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X).

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar els recursos d'apel·lació interposats pel Sr. Querol i per la representació processal del Sr. Talavera contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal de la secció civil en data 03-06-2014, que REVOQUEM INTEGRAMENT i desestimem la demanda interposada pels Srs. Soriano i Ruiz contra els Srs. Puga i Talavera i imposem les costes de la instància a la part agent. No s'escau imposar les costes processals causades en aquesta alçada.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.