• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

ATSJAD Andorre, 5 février 2015, ROJ ATSJAD 17/2015

Note préliminaire : la référence fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence canonique ci-dessus a été établie à partir des métadonnées du texte intégral. La décision est rédigée en catalan ; les citations sont données dans une traduction française de notre fait.

Faits et procédure

La société Machado, SA a introduit, le 14 décembre 2012, une action devant le Tribunal de Batlles contre plusieurs défendeurs, dont les Srs Esteban, Téllez et Sancho, en vue de obtenir leur condamnation solidaire au paiement de 346 614,70 euros, augmentés des intérêts et commissions conventionnels à compter du 10 décembre 2012, au titre d'un manquement à un contrat de prêt.

Par jugement du 5 juin 2014, le Tribunal de Batlles a rejeté la demande. Sur appel formé par Machado, SA, la Sala Civil du Tribunal superior de Justícia a rejeté le recours par une sentence du 27 novembre 2014 (la décision indique par ailleurs, à plusieurs reprises, la date du 17 novembre 2014 : cette divergence de dates figure dans le texte lui-même).

Machado, SA a alors formé, le 12 décembre 2014, un incident de nullité d'actuacions tendant à l'annulation de cette sentence d'appel. Les défendeurs s'y sont opposés le 22 décembre 2014.

La décision commentée est un aute rendu par la Sala Civil, composée de MM. Joan Manel Abril Campoy (ponent), Pere Pastor Vilanova et Vincent Aniérè.

Question de droit

Le litige pose, en substance, deux questions :

1. Une sentence d'appel qui écarte la résolution anticipée d'un contrat de prêt au motif que l'incompliment invoqué n'est pas suffisamment grave, en s'inspirant de la jurisprudence de la Cour de justice de l'Union européenne sans appliquer la loi espagnole invoquée par le recourant, méconnaît-elle le droit à obtenir une décision fondée en droit (art. 10.1 de la Constitution andorrane, ci-après « CA ») ?

2. L'incident de nullité d'actuacions peut-il servir à remettre en cause l'appréciation juridique portée par la juridiction saisie, ou est-il limité aux vices caractérisés de la décision ?

Solution et dispositif

Le Tribunal rejette l'incident. Il relève qu'« aucune erreur manifeste, ni aucune motivation illogique ou arbitraire » ne peut être retenue. Il s'appuie sur la doctrine du Tribunal constitutionnel (sentence du 3 février 2014, affaire 2013-31-RE), selon laquelle le droit à une décision motivée en droit exige que les résolutions « donnent réponse aux prétentions et aux principaux moyens des parties, qu'elles soient motivées, logiquement et juridiquement raisonnables, et qu'elles ne soient pas affectées d'erreurs matérielles manifestes ».

Sur le fond, la Sala retient les paramètres suivants pour apprécier le caractère abusif d'une clause

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 5 de febrer del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de Machado, SA va interposar demanda, en data 14-12-2012, envers els Srs. Esteban, Téllez i Sancho, segons la qual demana la condemna solidària als defenents per import de 346.614,70 euros, amb més els interessos i comissions pactats a comptar des del dia 10-12-2012 i amb imposició de les costes processals.

La part defenent va oposar-se a la demanda, per escrit de 15-02- 2013, i va demanar la crida en garantia del Sr. Bermudez, i fou desestimada per Aute de 28-02-2013, confirmat per Aute del Tribunal Superior de 28-11-2013.

En data 15-02-2013 els defenents van oposar-se a la demanda i van sol·licitar la declaració de nul·litat del pacte VI del contracte de préstec.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 5-06-2014, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX PRIMER.- Desestimar la demanda formulada en data 14 de desembre de 2012 per la representació de Machado, SA, contra els Srs. Esteban i Téllez.

SEGON.- Imposar les costes processals causades a la part agent incloses les d'advocat i procurador"

III.- La representació processal de Machado, SA va formular recurs contra la sentència d'instància i, en data de registre 10-09-2014, va presentar escrit de conclusions, en virtut del qual i pels motius continguts en el mateix, demana la revocació de la sentència recorreguda.

Pel contrari, la part recorreguda va articular escrit de contesta a les conclusions, de data 3-10-2014, en el qual demana la desestimació del recurs amb imposició de les costes processals a la part recurrent.

IV.- Aquesta Sala va dictar sentència, de data 27-11-2014, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de Machado, SA contra la sentència, de data 5-06-2014, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles. No procedeix imposar les costes processals d'aquesta alçada".

V.- La representació processal de Machado, SA ha formulat incident de nul·litat d'actuacions, segon escrit de data 12-12-2014, en virtut del qual demana l'anul·lació de la sentència d'aquesta Sala de 17-11-2014. Per escrit de contesta a l'incident de nul·litat, del 22-12-2014, la representació processal dels Srs. Esteban, Téllez i Sancho va oposar-se a l'incident de nul·litat i va sol·licitar la seva desestimació, amb imposició a la promotora del mateix de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part que promou l'incident de nul·litat d'actuacions fonamenta el mateix són els següents. Considera que la sentència de la Sala, del 27-11-2014 (encara que erròniament es refereix a la súplica del seu escrit a una sentència del 25-06-2014, de la lectura de l'escrit esdevé perfectament identificable la resolució que pretén que sigui anul·lada), vulnera el dret a la jurisdicció en la vessant d'obtenir una resolució fonamentada en dret (cfr. Art. 10.1 C.A.). Així, afirma que la sentència de la Sala ha comès un error patent, manifest, incontestable i irreductible perquè no aplica les normes específiques del cas i fa una interpretació arbitrària i desconnectada de la realitat del principi de territorialitat. Assenyala que la decisió dictada és arbitrària i concreta els pretesos errors de la sentència. En primer terme, sustenta que la doctrina constitucional proscriu els errors materials patents, les motivacions errònies per arbitràries i, més exactament, per lògicament arbitràries o jurídicament arbitràries. Exposa que el Tribunal es basa en el nombre de quotes i l'import, així com la durada del préstec, però al marge d'això no motiva perquè en el cas concret no suposen un incompliment suficientment greu i no s'explicita quin ha de ser el nivell d'incompliment per a entendre resolt un préstec. Entén que es genera inseguretat jurídica per quant resta a l'arbitri dels jutjadors determinar quan es tractarà d'un incompliment greu. Conclou que la sentència de la Sala no es troba fonamentada ni en la llei vigent ni en els costums ni en els usos ni en la constitució d'Andorra. Assevera que els tribunals s'han de centrar en l'aplicació dels principis jurídics i la legislació aplicable al Principat d'Andorra i no es poden inspirar en legislacions no vigents al Principat ni poden crear lleis.

II.- La sentència del Tribunal Constitucional de 3-02-2014(causa 2013- 31-RE) sintetitza la doctrina constitucional establerta en relació al dret a obtener una resolución fonamentada en dret (cfr. Arts. 10 i 86 CA). Així, exposa que "... quan s'al·lega davant la jurisdicció constitucional la vulneració d'aquestes previsions legals, el cànon constitucional d'enjudiciament no és el del favor impugnationis ni el d'evitar interpretacions excessivament rigoristes, sinó el cànon aplicable al dret a obtenir una decisió fonamentada en Dret, que en aquest context, exigeix que totes les resolucions judicials donin resposta a les pretensions i a les principals al·legacions adduïdes per les parts, que estiguin motivades, que siguin lògicament i jurídicament raonables i que no estiguin incurses en errors materials patents".

Aquesta Sala, en la sentència respecte de la qual es promou la nul·litat, va afirmar en el fonament de dret tercer que "Respecte del caire abusiu o no de la clàusula contractual de venciment avançat, coneix aquesta Sala la doctrina que el Tribunal de Justícia de la Unió europea ha establert al respecte i que, si bé la mateixa no és directament aplicable, sí pot ser- ho com a fonament de les decisions judicials que emparen els consumidors i els protegeixen davant els contractes d'adhesió que, en posició d'inferioritat econòmica, signen amb les entitats financeres. En aquest sentit, per a valorar el caire abusiu de la clàusula de venciment avançat, continguda en un determinat negoci jurídic, s'ha de prendre en consideració dos paràmetres transcendents: per una banda, que l'incompliment que genera la facultat de resolució unilateral ho sigui d'una prestació essencial o no, i per l'altra, la rellevància de l'incompliment produït respecte de la quantitat i la durada del préstec". Per cert, la cita del dret estranger (llei espanyola 1/2013 i la STJUE de 14- 03-2014) l'efectua el recurrent en el seu escrit de recurs i la Sala refusa l'aplicació de la llei espanyola per a la resolució del present cas i indica que la doctrina del Tribunal de Justícia de la Unió europea no pot ésser directament aplicable, però que sí es contenen en l'ordenament jurídic andorrà mecanismes per a la protecció dels consumidors i usuaris envers la situació de preeminència econòmica de les entitats bancàries i financeres. I amb detall, s'argumenta que la clàusula de venciment avançat no és per sí mateixa abusiva, sinó que aquesta s'ha de posar en relació amb el caire essencial o no de la prestació incomplerta i amb la qualificació de l'incompliment com a greu, la qual cosa significa valorar la rellevància de l'incompliment respecte de la quantitat i la durada del préstec. I així ho fa aquesta Sala en el darrer paràgraf del fonament de dret III, quan explícitament s'indica que "Aleshores, i en ares a completar el deure de motivació que justifica la desestimació de la demanda de l'entitat financera, s'ha de posar de manifest que l'incompliment de qualsevol de les clàusules del present contracte solament pot justificar la resolució si es contenen obligacions que puguin ésser qualificades com a essencials i, sens dubte, la devolució de les quotes del préstec ho són. Però a més cal que aquest incompliment, en relació a la durada i quantia del préstec, pugui ésser entès com a greu. I arribats a aquest extrem, l'impagament de nou quotes, per import de 13.871 euros, en relació a un préstec de 375.000 euros, atorgat el 14-06-2007, amb una durada de 30 anys, significa, en termes percentuals, un 3,69 % de l'import del capital del total préstec i un 2,5 % de la durada total del préstec. Per consegüent, amb aquestes coordenades i en les circumstàncies del cas concret, s'ha d'entendre que l'incompliment, emparat en la clàusula h) del pacte sisè, no pot assolir el caire de greu o rellevant per a poder justificar la resolució avançada de la totalitat del préstec hipotecari amb les conseqüències extremadament negatives que això comporta pel deutor".

En definitiva, no s'aprecia cap errada patent ni cap motivació il·lògica o arbitrària. La sentència resol les diferents pretensions de la part recurrent i analitza, en funció de les circumstàncies del cas concret, si la clàusula de venciment avançat pot o no ésser considerada abusiva i conclou, explicitant els arguments per a entendre que ho és en el cas concret, com són que si bé es tracta de l'incompliment d'una obligació essencial, l'incompliment de 9 quotes per l'import de 13.871 euros en un préstec d'una durada de 30 anys i d'un import de 375.000 euros no pot ser entès com a greu i, per tant, no es justifica la utilització d'un mecanisme tant pertorbador pel deutor com el venciment avançat de tot el deute, amb les conseqüències econòmiques que això li provoca. I aquestes conclusions no es fonamenten en un dret aliè a l'andorrà, sinó que l'exigència d'un incompliment greu d'una obligació essencial per a poder resoldre un vincle contractual es troba a les Decretals de Gregori IX (5,75) i a la jurisprudència reiterada d'aquesta Sala que requereix que l'incompliment sigui rellevant (cfr. entre altres, la STSJA 22- 06-2000). I és l'apreciació i qualificació de si l'incompliment és greu i de tal entitat que pot justificar l'exercici d'una facultat, per part del creditor, tan gravosa pel deutor, com és el venciment avançat correspon analitzar-ho als òrgans judicials en funció de les circumstàncies del cas per a determinar si pot o no, en el supòsit concret, ésser entesa com a abusiva. I això, precisament, és el que va fer la sentència d'aquesta Sala amb l'argumentari que explicita al justiciable els motius de la seva decisió.

III.- Les anteriors consideracions justifiquen el refús de l'incident de nul·litat d'actuacions i la imposició al promotor del mateix de les costes processals (arg. Codi 7,51,5).

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR l'incident de nul·litat d'actuacions promogut per la representació processal de Machado, SA contra la sentència d'aquesta Sala del 17- 11-2014. Imposar a la part promotora de l'incident les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.