• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

Juridiction andorrane, —

Faits et procédure

Par acte du 7 juillet 2011, M. Soriano, par l'intermédiaire de son procurateur, a assigné M. Nuñez en paiement de 24 000 euros, somme correspondant, selon lui, au second versement d'un prix de vente d'un véhicule automobile. Le demandeur soutenait que le prix total avait été fixé à 36 000 euros, payable en deux fois : 12 000 euros lors du changement de titularité, puis 24 000 euros au mois de septembre suivant.

Le défendeur a contesté le prix. Il affirmait que les parties étaient convenues d'un prix de 12 000 euros, réglé au moyen d'une lettre de change échue le 15 septembre 2007, et que le véhicule avait été vendu par l'intermédiaire d'une société tierce. Il a en outre soulevé une exception de défaut de qualité pour agir, une demande d'appel en garantie dirigée contre cette société, rejetée le 19 décembre 2011, et une exception de prescription triennale.

Le Tribunal de Batlles a rejeté la demande par sentence du 25 septembre 2014, au motif qu'il n'était pas établi qu'un prix supérieur à 12 000 euros eût été convenu. M. Soriano a interjeté appel le 27 novembre 2014 et a demandé la révocation de la décision de première instance.

Question de droit

La question posée à la Sala Civil est, selon les termes mêmes de la décision, « essentiellement » une question de preuve, et plus précisément de répartition de la charge probatoire dans une action en paiement du solde du prix d'une vente mobilière. Le juge d'appel devait déterminer, d'une part, à qui incombait la démonstration du prix convenu et, d'autre part, si l'appréciation des éléments produits par le juge de première instance pouvait être remise en cause.

La décision mobilise à cet effet les adages incumbit probatio qui dicit non qui negat et onus probandi incumbit ei qui dicit, qui conduisent à répartir la charge selon la distinction entre faits constitutifs (à la charge du créancier qui réclame l'exécution) et faits extinctifs ou impeditifs (à la charge du débiteur). Le juge rappelle toutefois que cette répartition a été nuancée par la jurisprudence, au nom de la tutela judicial efectiva, de la justice matérielle et de la réalité sociale. Sont ainsi invoqués le critère de normalité, la facilité et la proximité de chaque partie avec les moyens de preuve, et la « flexibilité nécessaire » dans l'application des règles de distribution de la charge probatoire.

Solution et dispositif

La Sala Civil confirme intégralement la sentence de première instance. Elle retient que la charge de la preuve du prix convenu pesait exclusivement sur le demandeur, et que celui-ci ne l'a pas satisfaite. Elle motive cette conclusion par plusieurs appréciations concrètes :

• Valorisation du véhicule : l'évaluation produite par le demandeur est jugée « clairement intéressée ». L'expertise datée du 25 novembre 2013, qui qualifiait le véhicule de « parfait état », émane d'un expert qui ne l'avait pas vu depuis 2009, et ses constats ne portent que sur la carrosserie, non sur l'ensemble du véhicule.
• Factures de réparation : aucune des factures versées n'est signée ; certaines ne permettent

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 14 d'abril del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per demanda civil formulada mitjançant escrit presentat en data 7 de juliol del 2011, la Sra. Girona, actuant en la seva qualitat de Procuradora dels Tribunals i del Sr. Soriano, posava de manifest substancialment que durant el mes de febrer del 2007, el seu principal havia negociat amb el Sr. Nuñez la compravenda del turisme marca X., model X., amb matrícula andorrana X., propietat del seu mandant. Que les parts havien pactat un preu de venda de 36.000.-euros, que s'havia de satisfer en efectiu, en dues vegades, una d'elles en el moment de realitzar el canvi de titularitat prop dels registres corresponents per import de 12.000.-euros, i un segon pagament al mes de setembre del 2011 per la suma de 24.000.-euros.

II.- Que en data 1 de març del 2007, les parts avui litigants havien procedit al lliurament de la documentació escaient prop del M.I. Govern d'Andorra per a que es procedís al canvi de titularitat corresponent. Que l'adversa havia fet el primer pagament pactat al mes de juny del 2007, tot i que no havia satisfet, al mes de setembre següent, la quantitat restant.

Per tot l'esmentat, i desprès d'invocar els fonaments de dret aplicables al cas, la procuradora del Sr. Soriano sol·licitava que se seguís el present judici pels seus tràmits, i en el seu dia es dictés sentència, condemnant al Sr. Nuñez a pagar la suma de 24.000.-euros en el concepte suara expressat, juntament amb els interessos legals comptadors des del dia en què el deute va esdevenir líquid i exigible, fent imposició finalment a l'adversa de la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocada i de procuradora.

III.- La Cúria en el dia 15 de setembre del 2011 evacuà el tràmit de contesta a la demanda per part de la Sra. Pino, actuant en la seva qualitat de Procuradora dels Tribunals i del Sr. Nuñez. Que en aquell acte presentà un escrit interposant amb caràcter previ l'excepció peremptòria de manca de legitimació activa, adduint que el Sr. Soriano havia actuat en tot moment com empleat del negoci Y. i en cap moment l'havia informat que el turisme objecte de la compraventa fos de la seva propietat. Que el preu d'adquisició del turisme, que en aquells moments es trobava en reparació, i havia de passar una revisió mecànica, havia estat xifrat per les parts en 12.000.- euros. Que els tractes verbals assolits per les parts havien consistit en què el pagament es faria mitjançant una canvial lliurada el dia 15 de gener del 2007 amb venciment el 15 de setembre del 2007 i que l'entrega del vehicle es faria quan finalitzessin les reparacions de planxisteria i mecàniques que s'estaven duent a terme. Que la referida canvial va ser percebuda per la societat Y. Que una volta realitzades les reparacions sobre el turisme, l'adversa li havia donat a signar el document relatiu al canvi de titularitat del turisme, el quin es trobava en blanc i no hi constava el nom del propietari del mateix.

Que en quant al fons de la controvèrsia, argumentava que el preu de compravenda acordat per les parts va ser de 12.000.-euros i no pas 36.000.- euros com al·legava l'actora, la qual cosa havia certificat la societat Y., mitjançant el document que acompanyava a l'escrit presentat.

Que altrament, sol·licitava la crida en garantia d'evicció de la societat Y., puix aquesta darrera havia rebut el preu pagat pel seu representat per import de 12.000.-euros.

Que subsidiàriament, aixecava l'excepció peremptòria de prescripció de l'acció entaulada per l'actora atès que la transmissió de propietat havia tingut lloc al març del 2007 i fins al moment de la interposició de la demanda havien transcorregut més de tres anys, essent dita prescripció triennal d'aplicació als contractes no escrits i a totes les relacions mercantils.

Per tot l'esmentat, i després d'invocar els fonaments de dret que considerava d'aplicació pertinent, la representació processal del Sr. Nuñez sol·licitava que se seguís el present litigi pels seus tràmits, i en el seu dia es dictés sentència, desestimant en tots els seus termes la demanda formulada per la representació processal de la part actora, fent-li imposició de la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocada i de procuradora.

IV.- Per aute recaigut el dia 19 de desembre del 2011, es va decidir no donar lloc a la crida en garantia de la societat Y. sol·licitada per la representació processal del Sr. Nuñez.

Mitjançant sengles escrits presentats en dates 2 de febrer i 15 de març del 2012, les representacions processals del Sr. Soriano i del Sr. Nuñez procediren respectivament a replicar i duplicar en el sentit acostumat.

V.- En data 10 de maig del 2012, s'obrí el judici de proves en el marc dels presents autes, i en aquell acte, la representació processal de l'actora proposà la pràctica de les proves I.-DOCUMENTAL, II.- ALTRA DOCUMENTAL, III.-DOCUMENTAL PÚBLICA, IV.- DOCUMENTAL PER REQUERIMENT, V.-ALTRA DOCUMENTAL PER REQUERIMENT, VI.- RECONEIXEMENT DE SIGNATURA, VII.- TESTIFICAL, VIII.-ALTRA DOCUMENTAL i IX.-PERICIAL, mentre que la representació processal de la part defenent va proposar la pràctica de les proves I.- DOCUMENTAL, II.- ALTRA DOCUMENTAL, III.-DOCUMENTAL PÚBLICA, i IV.-ALTRA DOCUMENTAL PÚBLICA.

Que s'han practicat la totalitat de les proves sol·licitades en el seu dia per les parts.

VI.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 25-09- 2014, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX

Que hem de desestimar i desestimem en tots els seus termes la demanda formulada per la representació processal del Sr. Soriano contra el Sr. Nuñez, havent d'absoldre aquest darrer de les pretensions que s'hi contenen, fent imposició a l'actora de la totalitat de les costes judicials ocasionades al Sr. Nuñez, incloses aquelles derivades de la intervenció d'advocada i de procuradora, a acreditar en período d'execució de sentència."

VII.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Soriano, i en data de registre 27-11-2014, va presentar llur escrit de conclusions, en virtut del qual i pels motius continguts en el mateix, demana la revocació de la resolució d'instància.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER. - En el present procediment la part demandant Sr. Soriano reclama el pagament de la resta del preu de venda d'un vehicle X. model X. matrícula andorrana X. de més de 151.000 km recorreguts i fabricat l'any 1981. Aquesta venda la va fer al Sr. Nuñez, també conegut com A.P. perquè aquest era el cognom de la seva difunta esposa i és titular de la lampisteria X. El Sr. C. era director gerent de la societat Y. quan en nom propi en el mes de gener del 2007 va acordar vendre el vehicle esmentat de la seva propietat al Sr. C. i aquest va acceptar una lletra de canvi amb venciment 15-09-2007 per import de 12.000 EUR. El canvi de nom va tenir lloc en el dia 1-03-2007 i el Sr. C. va contractar la corresponent assegurança. Finalment aquest vehicle va ser donat de baixa en el dia 12-06-2009 en el registre administratiu corresponent perquè va ser exportat.

SEGON.- Doncs bé aquest plet porta causa de l'argumentació del Sr. C. conforme el preu real del vehicle va ser de 36.000 EUR i que els 12.000 EUR cobrats mitjançant la lletra acceptada només era el primer pagament del preu. La resta havia de pagar-se "als voltants del mes de setembre", segons diu en el fet primer de la seva demanda.

TERCER.- La sentència del Tribunal de Batlles desestima la demanda perquè considera que no ha quedat provat que s'hagués pactat un preu superior als 12.000 EUR. Contra tal decisió s'alça el Sr. C.

QUART.- Com es pot comprovar ens trobem doncs essencialment en una qüestió centrada en la prova i en la valoració que en fa l'Hble. Tribunal de Batlles. Hem de dir que, essencialment, caldrà acudir als principis de càrrega probatòria que podríem derivar dels aforismes (incumbit probatio qui dicit non qui negat" o "onus probandi incumbit ei qui dicit" : 1) la càrrega de la prova cal distribuir-la segons es reclami el compliment d'una obligació (en aquest cas li correspon al demandant) aquella càrrega relativa als denominats fets "constitutius" o es proclami l' extinció d'una obligació (en aquest cas, li correspon al demandat) els denominats fets "extintius" o "impeditius". Ara bé, l'aplicació d'aquest principi ha anat adquirint matisos jurisprudencials per tal d'adaptar-lo a les exigències constitucionals i a la flexibilitat necessària en tot anàlisi de les controvèrsies litigioses derivades de les relacions humanes. No s'escapa a ningú que la distribució de la càrrega de la prova té sentit quan no hi ha prova suficient i, aleshores, cal decidir quina part ha de suportar les conseqüències de la manca de prova. Quan existeix prova suficient, resulta indiferent quina part l'hagi proporcionat al Tribunal. Dit en altres paraules, la càrrega probatòria és transcendental només quan manca la prova perquè, quan aquesta existeix, resulta irrellevant qui l'hagi proporcionada al Tribunal .

Així resulta que s'ha vingut interpretant sobre càrrega de la prova, tant doctrinalment com jurisprudencial, en el sentit que la tutela judicial efectiva (art. 10 de la X.), la justícia material i la realitat social han recomanat recórrer als criteris de normalitat (cal demostrar allò que és anormal, i per conseqüent "impeditiu") i presumir allò que és normal en unes relacions humanes, o bé en l'estat normal o natural de les coses o en situacions de fet o de dret; cal tenir present la facilitat o proximitat (disponibilitat) de cada part als mitjans probatoris per evitar situacions desproporcionades de manca d'igualtat processal o bé que denotin una manca absoluta de bona fe processal en l'establiment de la veritat material; i finalment com a conseqüència de tot això, la necessària flexibilitat en l'aplicació de les normes de distribució de la càrrega probatòria.

CINQUÈ.- De la lectura del recurs d'apel·lació es constata clarament que la part recurrent fa una lectura interessada i parcial de la prova practicada. No compartim la seva valoració i en canvi compartim plenament la que ha realitzat de manera imparcial i raonada el Tribunal d'instància.

Així per començar hem de dir que parteix la part recurrent que les dues parts estan en un pla d'igualtat quant a demostrar l'existència d'un preu pactat diferent del pagat. No és així. La càrrega de demostrar allò que afirma recau exclusivament en la part agent. Era ella que tenia que demostrar que s'havia pactat el preu de 36.000 EUR i no el de 12.000 EUR. I no solament no ho ha fet sinó que de tot allò que s'ha acreditat en resulta clarament perjudicada en la seva intenció.

En primer lloc, direm que la valoració del vehicle que en fa és clarament interessada. De la documentació aportada a les actuacions (folis 83 revers,158 i 159) resulta palès que la valoració d'un model de vehicle de segona mà depèn del seu estat. Es distingeix entre "perfecte estat", "bon estat", "estat mitjà" i en reparació". O bé, "excel·lent", "bo", "passable" o "fora de normativa", segons una publicació o una altra. Doncs bé, l'agent parteix de que l'estat del seu vehicle era de "perfecte estat" i per això es recolza en una prova pericial feta el 25-11-2013 (foli 152 i seg.) que el qualifica de tal manera, però: 1) no ha vist el vehicle perquè des de l'any 2009 es fora del Principat; 2) afirma que "va ésser refet de carrosseria pel taller X. i quedant en el color d'origen (blanc)", però aquesta afirmació es fa ressò només dels treballs de carrosseria que, si es van fer en alguna data, devien ser a l'any 2005, segons un document que figura al foli 84 -sense signar per ningú de la dita planxisteria - que diu "desmontar (sic), pintar i tornar a muntar tot el cotxe. Canviar dos vidres faros (sic) boira". Això vol dir que només es refereix la pericial al seu estat de planxa però no de la resta del vehicle. Sobresurt un informe fet a França a l'any 1997 (foli 92) que ja parla de lleugera corrosió en la part inferior. És a dir, doncs, que la pericial quan fa referència a un vehicle que no ha vist, que només li consta que han fet treballs de pintura i que parla a vegades de perfecte estat i d'altres de bon estat, no ens ofereix la fiabilitat necessària per poder afirmar amb seguretat que el vehicle estava en perfecte estat. Per això, totes les valoracions a l'alça que fa partint d'aquesta premissa (perfecte estat del vehicle) no es poden comprovar.

En segon lloc, ens fa ressò de les reparacions que li va efectuar per donar consistència a la seva afirmació que el preu no podia ser de 12.000 EUR sinó de 36.000 EUR. Doncs bé, cap de les factures aportades (documents dels folis 84 a 90) han estat signades; de les factures 85 i 86 no sabem ni de quin cotxe es tracta; ni tampoc de la del foli 90. Per cert es dóna la coincidència que de la factura 25 (document del foli 84) és l'única que ha estat cridat com a testimoni el titular de la X. (foli 179) el qual després de declarar que no recorda quin import va pujar la reparació, manifesta que reconeix la signatura en el document, el qual, com ja hem dit, no du signatura. No tenim tampoc la certesa de que hi fes reparacions per valor de 25.085,15EUR.

En tercer lloc, aporta una certificació que figura al foli 141 per acreditar que va tenir anunciat el vehicle en la publicació X. però tampoc ens mereix cap fiabilitat perquè la dita certificació posa unes dades de model, de quilometratge i d'any de fabricació del vehicle anunciat que no es corresponen amb les del vehicle que aquí estem tractant.

Per acabar la valoració de la prova practicada, afegirem que resulta estrany que un director gerent d'una societat que ven automòbils, no tingui cura de documentar el pagament del preu (a terminis) i es conformi en que només li acceptin una lletra del primer pagament i no dels següents. I encara més ens sorprèn que trigui gairebé quatre anys en reclamar aquell preu. No sembla que la raó donada pel retard es trobi en el fet que fins que no va plegar a l'any 2009 en la societat X. no va tenir constància de la manca de pagament perquè aquella venda la va fer ell a títol personal i no en nom de la societat, cosa que l'havia d'haver fet estar alerta del desenvolupament de la seva compravenda. I també ens ha sorprès que no hagi ni tan sols proposat la prova de confessió en judici del seu comprador per qüestionar-li els tractes haguts entre ells.

La conclusió a tot el que hem dit, no pot ser altra que la confirmació íntegra de la sentència d'instància amb la desestimació del recurs interposat.

SISÈ.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Soriano contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 25 de setembre del 2014, que confirmem íntegrament. Procedeix imposar a la part recurrent les costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.