• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 102/2015 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 27 avril 2015, ECLI:AD:TSJADAD:2015:102)

Faits et procédure

Le 21 février 2008, une motocyclette conduite par Mme Cepeda a été heurtée par l'arrière par une camionnette appartenant à la société Ruiz et assurée par la compagnie Amorós. Au moment des faits, le véhicule était confié à un garage, lui-même ayant confié la réparation du pare-brise à un autre établissement ; la camionnette était conduite par un salarié de ce dernier, M. Plaza. Mme Cepeda a subi des lésions cervicales et lombaires ayant nécessité plusieurs prestations médicales et un arrêt de travail.

Par demande du 25 mars 2010, la Caisse andorrane de sécurité sociale (CASS) a assigné M. Plaza, la société Ruiz et son assureur Amorós, ainsi que les sociétés Blasco et Vives, en paiement des prestations servies à la victime. Par jugement du 3 avril 2014, le Tribunal de batlles a accueilli l'exception de prescription de l'action soulevée par M. Plaza et la société Vives, et a débouté la CASS, en la condamnant aux dépens exposés par les parties codéfenderesses.

La CASS a interjeté appel, sollicitant la révocation du jugement et la condamnation solidaire des défendeurs au paiement de 74 668,98 euros, outre intérêts légaux et dépens des deux instances. Les parties intimées ont conclu au rejet de l'appel.

Une procédure distincte, antérieure, avait abouti à un jugement du 8 avril 2011, devenu définitif, qui retenait la responsabilité de M. G., conducteur, et de son assureur Amorós, et écartait les autres parties. Ce jugement constitue le point de départ de la solution retenue en appel.

Question de droit

La Cour devait trancher plusieurs questions :

1. La nature de l'action exercée par la CASS : s'agit-il d'une action subrogatoire, soumise aux mêmes exceptions que la créance de la victime, ou d'une action propre de répétition ou de rescabalament fondée sur la loi ?
2. Le délai de prescription applicable : le délai d'un an de la responsabilité extracontractuelle, ou le délai de cinq ans prévu par l'article 90 de la Llei 17/2008 du 3 octobre 2008 de sécurité sociale ?
3. L'imputabilité des prestations : les dépenses postérieures à juillet 2008 sont-elles imputables à l'accident de 2008, eu égard aux antécédents médicaux de la victime ?
4. L'évaluation de la pension d'invalidité et la répartition des dépenses entre les parties ;
5. Le régime des dépens en première instance et en appel.

Solution et dispositif

Le Tribunal supérieur a d'abord écarté l'exception de prescription. Il relève que la CASS n'exerce pas une action subrogatoire, puisqu'elle n'a jamais soutenu agir en responsabilité aquilienne et qu'elle a expressément invoqué l'article 90 de la loi de sécurité sociale, notamment d

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 abril del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit de data 25-03-2010, la representació processal de la CASS, va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda en reclamació de quantitat a tramitar pel procediment ordinari, contra el Sr. Plaza, la societat Ruiz, i la seva companyia asseguradora Amorós, la societat Blasco, i la societat Vives, sol·licitant la seva condemna a pagar-li, com a conseqüència d'un accident de circulació patit per la seva assegurada :

l'import de 48.293,32 euros en concepte de prestacions satisfetes, fixades provisionalment en data 23-03-2010, més els interessos legals a comptar des de la data de la contesta;

l'import de les prestacions satisfetes a partir del 23-03-2010;

les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat, de procurador i de pèrit.

II.- La representació processal de la societat Ruiz, i de la Amorós, va oposar-se a la demanda sol·licitant la seva desestimació amb imposició de les costes judicials a l'agent.

La representació processal de la societat Vives, i del Sr. Plaza, va sol·licitar la suspensió del judici i subsidiàriament la desestimació de la demanda, tot i formulant una excepció peremptòria de prescripció de l'acció, i invocant l'aplicació del contracte d'assegurança existint entre la societat Ruiz, i la Amorós.

La representació processal de la societat Blasco, va oposar-se a la demanda sol·licitant la seva desestimació amb imposició de les costes judicials a l'agent.

Les parts van replicar i duplicar, mantenint les seves pretensions. Posteriorment, després que s'hagin practicat les proves, les parts van formular els seus escrits de conclusions reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa, essent precisat que la CASS va quantificar la seva reclamació total en 74.668,98.-euros.

III.- Per Sentència de data 03-04-2014, l'Hble. Tribunal de Batlles, Secció Civil, deixant prejutjat el fons de l'afer, va decidir "Que hem d'estimar i estimem l'excepció peremptòria de prescripció de l'acció, aixecada per la representació processal del Sr. Plaza i de la societat Vives, havent de desestimar conseqüentment la demanda formulada per la representació processal de la Caixa Andorrana de Seguretat Social el dia 25 de març del 2010, i fent imposició a la demandant de les costes judicials ocasionades a les parts codefenents arran de la tramitació del present judici, incloses aquelles derivades de la intervenció de representació lletrada i processal, a acreditar en període d'execució de sentència.".

IV.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la CASS. Demana la seva revocació i la condemna de l'adversa a pagar-li la suma global de 74.668,98.-euros, més els interessos legals des de la contesta a la demanda així com a les costes judicials d'ambdues instàncies.

Les representacions processals de les parts recorregudes demanen la desestimació del recurs, amb imposició a la recurrent de les costes judicials de segona instància, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat en autes que en data 21-02-2008, es va produir a XXXX un accident de circulació quan la motocicleta propietat del Sr. Narváez, i conduïda per la Sra. Pérez, fou colpit per darrera per la furgoneta propietat de la societat Ruiz, i assegurada prop de la Amorós.

Al moment de l'accident, la furgoneta es trobava en reparacions al taller Blasco, el qual, al seu torn, l'havia deixat al taller Vives, per uns treballs de parabrisa. Així, la furgoneta era conduïda per un empleat d'aquesta darrera societat, el Sr. Plaza.

Arran de l'accident, la motocicleta va quedar danyada i la Sra. Cepeda va patir serioses lesions -fuetada cervical i lesió traumàtica lumbar amb lumbàlgia- que van justificar vàries prestacions mèdiques i una baixa laboral.

Els Srs. M. i Cepeda van presentar una demanda en contra del Sr. G., de la societat P. i de la Amorós demanant llur condemna solidària en concepte d'indemnització dels seus perjudicis (autes n°0635-5/2008).

D'altra banda, la Amorós va presentar una demanda en contra del Sr. G., de la societat Blasco, i de la societat Vives, sol·licitant la seva condemna solidària al pagament de les indemnitzacions degudes (autes n°B0261-1/2009).

Després que s'hagi procedit a l'acumulació de dits afers, per sentència de data 08-04-2011, l'Hble. Tribunal de Batlles, Secció Civil, va decidir:

"- estimar substancialment la demanda formulada pels Srs. M. i Cepeda contra el Sr. G. i la Amorós i desestimar-la pel que fa a la societat P., SA,

condemnar els dos primers a pagar l'import de 192,12.-euros al Sr. M. en reparació del perjudici material i l'import de 14.483,26.-euros a la Sra. Cepeda en reparació de les lesions físiques desestimar la demanda formulada per la Amorós en contra de la societat Blasco, i de la societat Vives.".

II.- El recurs de la CASS és en relació amb l'excepció de prescripció ja que considera que el Tribunal ha estimat erròniament dita excepció. Argumenta substancialment que: 1) l'acció de la CASS es fonamentava sobre el principi general establert per l'article 90 de la Llei 17/2008 del 3 d'octubre de la seguretat social; 2) el seu dret es fonamenta en les prestacions satisfetes i no en els drets de l'assegurat; 3) dita Llei preveu expressament un termini de 5 anys i 4) subsidiàriament, tampoc s'ha escolat el termini de l'any previst per la llei Aquilia ja que, en data 03-10-2009, les lesions encara no estaven consolidades.

El Tribunal d'instància ha considerat d'una banda que la CASS exercitava una acció en responsabilitat extracontractual, tota vegada que aquesta darrera era subrogada en el crèdit de la víctima de l'accident, i d' altra banda que el termini d'un any s'havia escolat, ja que les lesions patides per dita víctima s'havien de considerar com a consolidades en data 22-11-2008, punt d'inici del termini de prescripció.

Però, en el present cas, no ens trobem front a una acció subrogatòria, en la qual el demandant s'adreça directament al responsable del sinistre, assumint la posició del qui subroga i devent suportar les mateixes excepcions, sinó d'una acció de repetició o rescabalament definida per la Llei.

En efecte, la part agent, tot i acceptant debatre sobre la qüestió de la determinació del punt d'inici del termini de prescripció, no ha sostingut mai que exercitava una acció aquiliana. Al contrari, en el seu escrit de demanda, la CASS va precisar que exercitava l'acció de repetició, invocant com a primer fonament de dret la Llei de seguretat social, i en el seu escrit de conclusions va invocar l'article 90.6 de la llei de seguretat social.

De fet, és de veure com, en data 05-02-2009, la CASS, invocant l'article 16 del Reglament tècnic, va reclamar a la Amorós el pagament de l'import provisional de 17.227,87.-euros, i com en data 23-03-2010 i en data 05-10- 2011, la mateixa, invocant l'article 90 de la Llei 17/2008 de la seguretat social, va emetre uns certificats de despeses amb sol·licitud de reclamació pel rescabalament de les prestacions satisfetes a la Sra. Cepeda en concepte de prestacions mèdiques i d'incapacitat laboral i de pensió d'invalidesa (documents que va adjuntar al seu escrit de demanda pel que fa als dos primers).

Ara bé, s'ha de precisar que l'article 90 de la Llei 17/2008 del 03 d'octubre de la seguretat social, que forma part del Títol II (Gestió financera) Capítol primer (Disposicions generals), i relatiu al rescabalament per part d'una tercera persona responsable, disposa que si una patologia soferta per una persona assegurada ha estat causada per una tercera persona responsable, la CASS pot exigir d'aquest tercer responsable i de la seva companyia d'assegurances, solidàriament, el pagament d'un import que pot arribar fins a la totalitat de les despeses ocasionades per l'atenció sanitària íntegra de la persona assegurada, que hagin resultat de la lesió i de la resta de prestacions que hagi satisfet per aquest concepte sense perjudici d'altres compensacions econòmiques a les que pugui tenir dret la persona assegurada lesionada.

El mateix article precisa que la parapública pot fer efectiva la reclamació directament al tercer responsable i/o solidàriament a la companyia d'assegurances però que no pot exigir en cap cas el rescabalament d'una quantitat superior a la que els tribunals assenyalin com a indemnització que ha de pagar la tercera persona responsable.

Finalment, el text precisa que la reclamació de les prestacions prescriu als cinc anys a comptar de la consolidació de les lesions o de la defunció de la víctima.

Per tant, és clar que es tracta d'una acció específica a la CASS la qual, fins i tot, pot demanar la informació necessària prop de les Administracions públiques amb la finalitat d'obtenir el rescabalament per part del tercer responsable.

Per conseqüent, que la data de consolidació sigui el 22-11-2008 o el 03-10-2009, queda clar que al moment d'introduir la demanda en 2010, el termini de 5 anys no havia escolat i per conseqüent l'acció de la CASS no havia prescrit.

En aquestes condicions, desestimada l'excepció peremptòria de prescripció, hem d'entrar en el fons de l'afer.

III.- La representació processal de la CASS demana la condemna del Sr. Plaza, la societat Ruiz, i la seva companyia asseguradora Amorós, la societat Blasco, i la societat Vives, a pagar-li l'import de 74.668,98.-euros en concepte de prestacions satisfetes, més els interessos legals a comptar des de la data de la contesta.

Quant a la qüestió de la responsabilitat, el ja esmentat article 90 de la Llei de seguretat social permet a la CASS obtenir el rescabalament només per part del tercer responsable.

Ara bé, al respecte, només podem constatar que la qüestió de la determinació del responsable de l'accident, ja la va resoldre la sentència, ara ferma, de data 08-04-2011, la qual va condemnar solidàriament al Sr. G. com a responsable directe de l'accident i la Amorós, com a companyia asseguradora del cotxe, però va absoldre les altres parts.

Per tant, s'ha d'estimar la demanda de la CASS pel que fa a aquestes dues parts i desestimar-la pel que fa a la societat Ruiz, a la societat Blasco, i la societat Vives.

Quant a la determinació dels imports que pot reclamar la CASS com a conseqüència de l'accident, l'ens parapública justifica mitjançant la producció dels certificats de data 23-03-2010 i 05-10-2011, el detall de dades de l'atur de treball i dels pagaments corresponents, així com els llistats de prestacions mèdiques i de l'informe del metge de l'àrea de control sanitari, que va pagar un total de 74.668,98.-euros, i més precisament 29.732,65.-euros en concepte de prestacions mèdiques, 25.338,33.-euros en concepte de prestacions econòmiques per ITT, i 19.598.-euros en concepte de pensió d'invalidesa per accident de treball.

Al respecte, les parts defenents han fet valdre que s'havia de prendre en compte el fet que la Sra. Cepeda ja havia patit un accident de treball provocant- li lesions i el reconeixement d'un grau d'invalidesa.

S'ha de dir que efectivament existeixen uns antecedents, ja que en 1997, la Sra. Cepeda va ser víctima d'un accident laboral que va comportar una lumbàlgia aguda justificant una baixa laboral i l'atorgament d'una pensió d'invalidesa amb un grau de 10%, i que en 2006 va ser víctima d'un primer accident de moto provocant una intervenció quirúrgica i una nova baixa laboral fins al mes de desembre del 2007- val a dir 3 mesos abans de l'accident d'autes-, i provocant-li una limitació definitiva de la mobilitat articular cervical.

Tot i així, per resoldre aquesta qüestió s'han de distingir d'una banda les prestacions mèdiques i les prestacions econòmiques per ITT, i d'altra banda la pensió d'invalidesa per accident de treball.

Pel que fa a les primeres, no és cert que no s'hauria de prendre en compte les despeses posteriors al mes de juliol del 2008, com s'ha sostingut per part dels defenents.

En efecte, ressurt dels elements mèdics que obren en autes que si, gràcies a una primera operació quirúrgica (rizòlisi), la Sra. Cepeda va, al nivell cervical, retornar al seu estat anterior a l'accident, nogensmenys, no li van desaparèixer les pertorbacions al nivell lumbar, fent necessaris dues noves operacions quirúrgiques en novembre del 2008 i en octubre del 2009.

Així, queda clarament establert que és l'accident d'autes qui va provocar o agreujar dites patologies, en particular va ser el detonant d'una patologia degenerativa, i que després del mes juliol del 2008, el seu estat no estava consolidat i justificava les prestacions de les quals la CASS reclama ara el pagament.

Per tant, s'ha de fixar la indemnització en 29.732,65.-euros en concepte de prestacions mèdiques i en 25.338,33.-euros en concepte de prestacions econòmiques per ITVives

Pel que fa a la pensió d'invalidesa, dels ja citats elements mèdics i en particular de l'informe pericial de metge forense Dr. Tejera, establert en el marc dels presents autes, ressurt que per determinar l'IPP conseqüència directa i exclusiva de l'accident laboral succeït el 21-02-2008, cal tenir en compte la limitació de la mobilitat de la columna dorsi lumbar, i aplicant la regla de BALTHAZARDT, que l'IPP no pot superar 13,5%.

En aquestes condicions, no és l'import de 19.598.-euros corresponent a una IPP de 19,62% que s'ha de retenir, sinó el de 13.485.-euros corresponent a una IPP de 13,5%.

Quant als interessos legals, seran comptadors a partir de la fermesa de la sentència d'aquest tribunal, compte tingut que la demanda inicial era de quantitat il·líquida, que es rebaixa la xifra reclamada, i en consideració del principi "in illiquidis non fit mora".

IV.- Pel que fa a les costes de primera instància, l'estimació substancial de la demanda respecte al Sr. G. i a la Amorós justifica la seva condemna en costes judicials (Codi 7,51,5).

Respecte a la societat Ruiz, a la societat Blasco, i la societat Vives, malgrat la desestimació de la demanda, entenem que existeix una iusta causa litigandi justificant no imposar les costes a la part actora. En efecte, recordarem que si la imposició de les costes judicials es regeix pel principi objectiu del venciment, a títol d'excepció la Novel·la 82, Capítol 10, atorga la facultat al jutge declarar en la seva sentència que les parts no estan obligades a pagar l'import de les costes. Això, pot ocórrer quan sí es pot determinar per exemple si era raonable i justificada l'oposició dels defenents a la demanda, o si de la mateixa manera l'agent tenia un motiu raonable i justificat per presentar la demanda en contra d'una part finalment absolta.

En el present cas, atès les circumstàncies particulars i complicades dels fets, i la dificultat per dirimir les responsabilitats, essent necessàries dues instàncies al respecte, considerem que al moment de presentar la demanda sí que era justificat demanar en contra de totes les persones i societats implicades.

V.- Pel que fa a les costes d'aquesta alçada, l'estimació del recurs aconsella no efectuar cap imposició dels mateixos (Novel·la 82,10).

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

Estimar el recurs de la representació processal de la Caixa Andorrana de Seguretat Social contra la Sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 03-04-2014, que revoquem Íntegrament.

Desestimar l'excepció de prescripció plantejada per la representació processal de la societat Vives, i del Sr. J.J.G.M.;

Desestimar la demanda interposada en contra de la societat Ruiz, de la societat Blasco, i de la societat T.;

Estimar substancialment la demanda en contra del Sr. Plaza i de la Amorós i condemnar aquests darrers a pagar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social l'import de 68.556.-euros, més els interessos legals a partir de la fermesa d'aquesta Sentència;

Imposar al Sr. Plaza i a la Amorós les costes judicials de primera instància exposades per la Caixa Andorrana de Seguretat Social arrel de la demanda formulada en contra d'aquestes parts, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador;

No efectuar cap imposició de les costes de primera instància en relació a la societat Ruiz, de la societat Blasco, i de la societat Vives, havent cada d'aquestes parts d'assumir les seves pròpies costes i les comunes per meitat;

No efectuar cap imposició de les costes de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei seguretat social CASS.