• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 267/2015, Sala Penal, 12 octobre 2015 (ECLI:AD:TSJADAD:2015:267)

Note de méthode : le champ « référence canonique » fourni était incomplet. La référence retenue ci-dessus est celle qui figure dans le texte intégral (ROJ et ECLI). Le résumé « I.A. » reproduit dans la source n'est pas une partie de la décision ; il n'a pas été utilisé comme fondement de l'analyse.

Faits et procédure

Les faits, tels qu'établis par le Tribunal colégial des mineurs, se déroulent le 21 septembre 2013 au domicile familial. Le mineur Macias, alors présent avec son père, saisit un couteau de 21 cm dans la cuisine, puis porte à son père un coup au côté gauche du cou, d'une profondeur de 4 cm, sans que la victime puisse le voir venir. Le père, blessé, se lève, ouvre la porte et se dirige vers le balcon pour appeler à l'aide, en saignant abondamment. Il perd connaissance sur le balcon. La blessure lacère la veine jugulaire interne et nécessite une intervention chirurgicale d'urgence, une transfusion et un séjour en unité de soins intensifs de douze jours. Le mineur est par ailleurs diagnostiqué comme présentant un trouble du spectre autistique de type Asperger.

Par acte du 7 avril 2015, le Tribunal colégial des mineurs déclare Macias auteur responsable du délit majeur de lésions dolosives utilisant un objet dangereux, avec l'aggravante de traîtrise. Il lui impose une mesure éducative de suivi de traitement psychologique et psychiatrique pour trois ans, ainsi qu'une liberté surveillée pour deux ans, et met à sa charge les dépens.

Le ministère public interjette appel. Il demande la requalification en assassinat en tentative, l'internement en régime semi-ouvert pendant deux ans et la mesure de traitement pendant trois ans. Il soutient que l'animus necandi est établi et sollicite, à titre subsidiaire, l'application de l'exemption incomplète prévue à l'article 27.4 du Code pénal, en relation avec l'article 28. La défense du mineur ayant comparu hors délai, ses allégations ne sont pas tenues pour formulées (antécédent IV).

Question de droit

La décision soulève deux questions.

Première question : la preuve de l'intention homicide (animus necandi) est-elle rapportée, de sorte que les faits doivent être qualifiés d'assassinat en tentative plutôt que de lésions dolosives ?

Seconde question : les mesures éducatives prononcées en première instance sont-elles adaptées, ou doivent-elles être remplacées par une mesure d'internement ?

Solution et dispositif

La Sala

Recorrent: Mgfc. MINISTERI FISCAL Recorregut: Macias

Advocat: Sr. Moliner

M. I. Sra. Fátima Ramírez Souto

Andorra la Vella, el dotze d'octubre del dos mil quinze.

En el recurs interposat contra l'Acord de Menors de data 7 d'abril del 2015 dictat per l'Hble. Tribunal Col·legiat de Menors en la causa i rotlle de referència, seguida per un presumpte delicte major de lesions doloses amb objecte amb perill de causar la mort i per un presumpte delicte major d'assassinat en grau de temptativa, els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la M. Il·lustre Sra. Marie Conte.

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: que l'Hble. Tribunal Col·legiat de Menors va dictar acord de data 7 d'abril del 2015 amb la següent part dispositiva: "DECIDIM: Primer.- Que hem de declarar i declarem a Macias com a autor responsable del delicte major de lesions doloses, utilitzant un objecte amb perill de causar la mort o lesions més greus a la víctima, tipificat i penat a l'article 115.2 del Codi Penal, concorrent l'agreujant de traïdoria, prevista a l'article 30.2 del Codi Penal.

Segon.- Que hem d'imposar i imposem a Macias les mesures educatives de seguiment de tractament psicològic i psiquiàtric per una durada de TRES ANYS i de llibertat vigilada per una durada de DOS ANYS.

Tercer.- Així mateix, procedirà la imposició a Macias de les costes processals causades."

II.- RESULTANT: que l'Acord de Menors es recolza en els següents fets provats recollits en el primer dels Resultants: "Primer.- que són fets provats i així es declara que el dia 21 de setembre del 2013, vers les 18.30 hores, Macias es trobava al domicili familiar radicat a l'XXXX, juntament amb el seu pare Amorós, el quin es trobava al sofà del menjador, tenint recolzat el seu cap vers la seva dreta, sobre el respatller del sofà, de tal manera que no tenia visió del seu camp esquerra i deixant al descobert la zona lateral del coll en la seva part esquerra. Que el menor Macias anà a la cuina i agafà un ganivet de 21 cm. de llargada, dirigint-se acte seguit allà on es trobava el seu pare, i li clavà el ganivet a la part esquerra del coll, sense que el progenitor pogués veure'l venir, efectuant-li un tall d'una profunditat de 4 cm. Que el progenitor s'aixecà del sofà, caient el ganivet a terra i anant a parar la fulla del ganivet a sota del sofà (sense el mànec) i es dirigí vers la porta del domicili, obrint- la per demanar ajuda i acte seguit anà cap al balcó del domicili per tal de sol·licitar auxili, mentre sagnava abundantment pel coll. En el transcurs d'aquest recorregut, va sol·licitar al seu fill de trucar per telèfon als serveis mèdics, malgrat el menor va intentar trucar, no aconseguint-ho. Que el menor en aquell moment, bloquejat, es disposà a fregar el terra amb la fregona en una mà, mentre amb l'altra sostenia el mànec del ganivet. Finalment Amorós perdé el coneixement al balcó del domicili, mentre varen arribar els serveis d'urgències i altres persones, essent traslladat a l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell, i havent d'ésser intervingut quirúrgicament, de forma urgent, per tal de salvar-li la vida.

Que Pino fou una de les persones que entrà primer al domicili, trobant el menor en l'estat ans esmentat, i sol·licitant-li que deixés de fregar, que deixés anà l'objecte que duia a les mans, tractant-se del mànec del ganivet, i que s'asseiés al sofà, fent-li cas el menor fins a l'arribada d'agents del Servei de Policia.

Que Amorós patí una ferida inciso-punxant a la regió laterocervical esquerra amb laceració de la vena jugular interna, havent requerit d'intervenció quirúrgica per risc vital, hemostàsia, transfusió de 2 concentrats d'hematies i ingrés en unitat de cures intensives durant 12 dies, amb ingrés posterior a planta.

Macias ha estat diagnosticat d'un trastorn d'aspecte autista, Asperger."

III.- RESULTANT: que contra l'esmentada resolució interposa recurs d'apel·lació el Mgfc. Ministeri Fiscal interesant que es condemni a Macias com a autor responsable del delicte major d'assassinat, en grau de temptativa, a la mesura disciplinària d'internament en règim semi-obert durant un termini de dos anys i la mesura educativa de tractament psiquiàtric i psicològic adequat a la seva patologia durant un termini de tres anys.

Observa en primer lloc que l'acte dut a terme pel menor Macias era suficient per donar la mort.

En segon lloc manifesta que, contràriament al que sosté la resolució apel·lada, l'animus necandi del menor resulta provat tenint en compte l'ús d'una arma punxant que aquest va anar a buscar a la cuina, que el lloc de la lesió del perjudicat és el coll -zona sensible per a produir la mort que, segons el Mgfc. Ministeri Fiscal, el menor era capaç de discernir-, que la lesió a la vena jugular fou d'extrema gravetat i suficient com per a provocar la mort de la víctima si el socors no hagués arribat ràpidament.

Sol·licita l'aplicació de l'eximent incomplerta de l'article 27.4 posat en relació a l'article 28 del Codi Penal.

IV.- RESULTANT: que la defensa del menor Macias ha comparegut davant de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia de forma extemporània al termini legalment establert i per tant no es poden tenir per formulades les seves al·legacions.

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: que el recurs interposat pel Mgfc. Ministeri Fiscal té per objecte la modificació de la qualificació establerta pel Tribunal Col·legiat de Menors en un delicte major d'assassinat en grau de temptativa, així com la modificació consecutiva de la mesura disciplinària d'internament imposada en règim semi-obert durant un termini de dos anys.

II.- CONSIDERANT: sobre l'esmentada qualificació, que l'homicidi voluntari comporta que a aquell a qui se li imputa ha de tenir la voluntat de matar o animus necandi.

L'apreciació per part del jutge de la intenció homicida es pot deduir de la circumstància de que l'autor dels cops i de les lesions fetes voluntàriament fa ús d'una arma perillosa i fereix a la víctima a una part del cos particularment exposada. Però si s'aplica una presumpció seriosa de l'animus necandi, l'existència d'aquestes circumstàncies s'ha d'apreciar in concreto, apreciant de forma completa les proves i els indicis obrant en autes, i no solament aquells que són relatius a la personalitat de l'autor. En aquest cas, s'estableix que el menor anà a cercar l'arma blanca de 21 cm. i que el lloc de la lesió fou el coll, una zona sensible per a produir la mort que, segons el Mgfc. Ministeri Fiscal, el menor era capaç de discernir, i que la lesió a la vena jugular fou d'extrema gravetat i suficient com per a provocar la mort de la víctima si el socors no hagués arribat ràpidament.

No obstant, el Tribunal Col·legiat de Menors, el qual ha controlat, en l'acte de la vista oral, la valoració de la prova que fou reproduïda correctament, exclou la intenció homicida del menor davant el dubte existent respecte a l'animus necandi, a la vista de les declaracions i testimonis recollits.

En efecte, tal i com va relatat la metgessa forense Dra. M. en l'acte de la vista oral, la ferida de 4 cm. que produï el menor al seu pare només necessitava una mínima força, que, si ell hagués tingut la intenció de causar-li la mort, li hagués enfonsat el ganivet fins al mànec, o al menys fins a la meitat, ocasionant ferides irreparables a la vena jugular.

Per altra banda, de les declaracions dels pèrits Ferreras, Dr. Sarabia, Dr. Guerrero, Sr. Ricart i Dra. Tejada, les conclusions de les quals han quedat reproduïdes de forma precisa i extensa a la sentència recorreguda, s'extrau que el trastorn d'Asperger que presenta el menor, la situació per a ell insuportable -quina fou provocada per l'actitud del seu pare- i, a més, precisament l'amenaça - presa literalment- de tancar-lo a un centre "per a bojos", va fer que el menor actués impulsivament per a fer mal al seu pare, el qui constituïa un problema insuperable, però sense intenció de matar-lo.

Finalment, el jove Macias ha estat incapaç d'explicar clarament el seu comportament, excepte pel fet que "li tenia por" i que "no volia que el molestés més", i sempre ha negat la intenció de matar al seu pare. A més, el Sr. Ricart, pèrit que va valorar el menor, va afirmar que Macias no té habilitats per a transformar o manipular la realitat i que sempre li ha manifestat el mateix discurs.

A raó de l'aplicació del dret vigent en quant a l'animus necandi, la qualificació feta pel Tribunal de Menors ha de ser confirmada.

III.- CONSIDERANT: respecte a les mesures imposades, que per a pronunciar aquestes mesures educatives de seguiment del tractament psicològic i psiquiàtric per una durada de tres anys i de llibertat vigilada per una durada de dos anys, la jurisdicció de primera instància ha desenvolupat una sèrie de raons particularment complertes i pertinents. En concret, el Tribunal Col·legiat de Menors ha posat en relleu, en primer lloc, que Macias presenta trastorn d'Asperger (Trastorn Especte Autista) que es tradueix en dificultats per a reconèixer les seves pròpies emocions, essent una persona summament introvertida, sumís i obedient, que mai ha tingut conductes agressives amb cap altra persona a excepció del seu pare, que no pot reaccionar de forma adequada davant fets angoixants i que té tendència a acumular frustracions.

D'altra banda, el Tribunal a quo ha observat que l'actitud del seu pare, el qual no accepta la diferència del seu fill i que no ha fet cap esforç per comprendre la seva personalitat i les seves reaccions, va provocar al menor un estat de patiment i d'ansietat insuportable.

Finalment, s'observa que, compte tingut del trastorn d'Asperger que pateix el jove Macias, la mesura sol·licitada pel Mgfc. Ministeri Fiscal comportaria un desplaçament del menor del seu entorn familiar, circumstància que ha estat totalment desaconsellada pels pèrits que han comparegut a la vista oral i que s'oposaria a la deguda reinserció de Macias.

Les mesures acordades en primera instància tenen la finalitat primordial d'assegurar la integració del menor a la societat.

IV.- CONSIDERANT: que la resolució recorreguda ha d'esser confirmada íntegrament.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

DECISIÓ

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- Desestimar el recurs interposat pel Mgfc. Ministeri Fiscal.

2.- Confirmar íntegrament l'Acord dictat per l'Hble. Tribunal Col·legiat de Menors en data 7 d'abril del 2015 en la causa de referència.

3.- Declarar d'ofici dels despeses processals causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manen que, una vegada notificada la present sentència a totes les parts, es retorni la causa a l'Hble. Tribunal Col·legiat de Menors amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal. .