• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 342/2015 (ECLI:AD:TSJADAD:2015:342)

Note méthodologique : la référence canonique transmise (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence figurant dans le texte intégral (ROJ et ECLI) a été retenue. Le résumé « I.A. » figurant en tête de la base n'émane pas du tribunal et n'a pas été utilisé comme source.

Faits et procédure

La société Morillo, SA a fait installer des escaliers dans un ouvrage immobilier appartenant à Bonet, SA.U. et Bonet ORG_0 (la défenderesse). Par demande du 2 février 2010, Morillo, SA réclamait le paiement de 174 932,67 euros, assorti d'intérêts, au titre de l'inexécution contractuelle. Bonet a conclu au rejet de la demande et a formé une demande reconventionnelle en restitution d'une facture de 70 188,96 euros, acquittée en 2008.

Par sentence du 31 octobre 2014, le Tribunal de Batlles a déclaré résolue la relation contractuelle, avec effets ex nunc, condamné la défenderesse au paiement de 174 932,67 euros avec intérêts légaux, mis les dépens à sa charge, et rejeté la demande reconventionnelle.

Bonet a interjeté appel. Le recours invoquait, d'une part, l'insuffisance de la preuve des défauts, la contrariété avec les rapports techniques produits, l'interprétation par le premier juge du Règlement de construction, et la totalité des travaux prétendument défectueux ; d'autre part, la théorie des actes propres, la facture ayant été payée de bonne foi en 2008. Morillo, SA s'est opposée au recours.

Question de droit

La Sala Civil était saisie de trois questions :

1. Les défauts constatés dans l'installation des escaliers peuvent-ils être imputés à l'entreprise exécutante, ou relèvent-ils du choix des matériaux et de la conception imputables au maître de l'ouvrage et/ou à la direction de l'ouvrage ?
2. Les défauts d'exécution justifient-ils l'exception d'inexécution (exceptio inadimpleti contractus) ?
3. Le paiement sans réserve d'une facture en 2008 fait-il obstacle à sa restitution, au regard de la théorie des actes propres, lorsque des défauts d'exécution sont ultérieurement établis ?

Solution et dispositif

La Sala Civil a rejeté le recours et confirmé la sentence de première instance. Elle a jugé, en substance, que :

• la non-conformité des dimensions aux normes est une erreur de projet, imputable au choix des matériaux opéré par la propriété et/ou la direction technique, et non à l'entreprise qui les a posés ;
• les autres défauts (défaut de centrage de l'axe central, défaut de verticalité) sont mineurs et subsanables, de sorte qu'ils ne constituent pas un manquement grave justifiant l'exception d'inexécution ;
• le paiement de la facture ne peut être remis en cause, faute de défaut d'exécution grave ;
• les dépens d'appel ne sont pas mis à la charge de l'appelante, l'argumentation de l'arrêt étant différente de celle de la sentence.

Le dispositif est rédigé en catalan. Dans sa version originale, il se lit ainsi :

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 d'octubre del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M. I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els Magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de Morillo, SA va interposar demanda, de data 2-02-2010, envers la Bonet, ORG_0, en virtut de la qual sol·licita la condemna de la defenent a l'abonament de la quantitat de 174.932,67 euros amb més els interessos des de les dates de les factures i la imposició de les costes processals.

En data 30-03-2010 la part defenent va oposar-se a la demanda, va demanar la desestimació de la mateixa, i alhora va formular demanda reconvencional, segons la qual reclama la devolució de la quantitat de 70.188,96 euros, amb interessos legals des de la data de contesta a la demanda reconvencional i amb imposició de les costes processals.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 31-10- 2014, amb la següent part decisòria: "DECIDIM

Que estimant la demanda interposada per la representació processal de Morillo, S.A., hem de declarar i declarem resolta la relació contractual existent entre les societats Morillo, S.A. i Bonet, S.A.U., amb efectes ex nunc, és a dir, sense retroactivitat. Que hem de condemnar i condemnem a la societat defenent, Bonet, ORG_0, a satisfer a la part agent la quantitat de 174.932,67.- euros, juntament amb els interessos legals corresponents a comptar des de la data de la contesta a la demanda i fins al pagament efectiu de les quantitats degudes. Procedeix la condemna a la totalitat de les costes processals a la part defenent, inclosos els honoraris d'advocat, de procurador i de perits.

Que cal desestimar la demanda reconvencional interposada per la representació processal de la Bonet, ORG_0. Es condemna en costes a la part defenent, agent reconvencional, inclosos els honoraris d'advocat, de procurador i de perits".

III.- La representació processal de la part defenent ha interposat recurs contra la sentència d'instància i, en data de registre 29-04-2015, va articular escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en el mateix sol·licitava la revocació de la resolució d'instància.

La representació processal de la part agent va oposar-se al recurs i va presentar escrit de contesta a les conclusions, de data 30-06-2015, pel qual demanava la desestimació del mateix.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part defenent fonamenta el seu recurs són els que segueixen. En primer terme, no es mostra d'acord amb l'afirmació de la sentència que no s'hauria aportat prova de tots els defectes denunciats, ja que existeixen dos informes tècnics diferents (Sr. Giner i B.V.) i un acta notarial que deixa constància dels treballs. Tampoc el retret de no actuar conforme a la bona fe es pot compartir perquè és impensable tenir parada una obra durant més de dos anys a l'espera de l'examen del pèrit judicial. Argumenta també que el tribunal d'instància fa cas omís dels informes tècnics que obren a les actuacions i efectua una interpretació del Reglament de construcció que el considera no aplicable al supòsit de fet. L'asseveració del Tribunal, relativa a que una empresa que es dedica a fabricar i distribuir escales d'aquest tipus i qualitat, difícilment fabricarà material en desacord amb mesures i distàncies, no es troba fonamentada en dret. Afegeix que el tribunal d'instància no ha tingut en compte altres proves al marge del peritatge judicial. Esmenta que la totalitat dels treballs executats són defectuosos i no estan correctament finalitzats, com ressurt de les testificals del Sr. Vives i el Sr. Vall, així com les pericials del Sr. Giner, de Campillo i de la pròpia pericial judicial. I, en segon terme, quant a la demanda reconvencional, no es pot compartir l'argument dels propis actes per a reclamar la devolució de la factura, atès que quan es va abonar es considerava, de bona fe, que els treballs estaven ben executats i, una volta coneguts els informes, va demanar la devolució.

II.- El present recurs no pot ésser estimat en atenció als següents arguments que, encara que difereixen dels emprats a la instància, impedeixen que els raonaments de la part recurrent puguin ésser atesos. Així, en primer terme, cal partir de la dada recollida a la sentència d'instància que els materials que va instal·lar l'empresa Morillo, SA eren aquells escollits i acceptats per la propietat (model subministrat per la manca Manso, foli 225), com ressurt dels documents que es troben als folis 38 i 39. I aquest extrem esdevé acreditat per la documental referida i pel fet que els materials que s'havien de subministrar eren prefabricats standaritzats complexes, sense que les respostes de l'arquitecte director de l'obra, Sr. Vives manifesta (foli 578) que els pressupost i els annexos foren elaborats al mes de gener i febrer del 2008, període en el qual no va treballar per motius de salut i que el substituiria el Sr. Recio. I aquest (foli 581) afirma que no va ser l'arquitecte, sinó que ajudava al Sr. Recio i respon que ignora si els treballs encomanats eren els descrits en els pressupostos, ja que mai va veure ni el contracte ni el pressupost.

Consegüentment, des d'aquesta òptica no es poden desplaçar, com pretén la part defenent i recurrent, a la part agent i instal·ladora del material escollit per la propietat de tots aquells defectes, reconeguts a la prova pericial judicial, que tenen el seu origen en el disseny dels esmentats material. Aleshores, des d'aquesta òptica, les mancances referents a incompliments de distàncies segons la normativa són imputables a qui va escollir aquests materials (la propietat i/o la direcció facultativa) i no poden atribuir-se a l'empresa que instal·la els mateixos, tota vegada que corresponia a la direcció facultativa analitzar si els materials que escollia per a la seva obra s'adequaven a la normativa existent al respecte a les Valls d'Andorra. I, en aquest sentit, la pericial judicial clarament assenyala que les manques d'adequacions dimensionals a normativa constitueixen errades de projecte.

Quant a la resta de defectes i mancances que es posen en relleu, conforme a la pericial judicial, que aquesta Sala prioritza front als informes de la part defenent conforme al criteri de la sana crítica, no solament per la referència que es conté als informes de part, sinó perquè analitza i respon amb detall els diferents extrems objecte de la mateixa i argumenta l'existència de diferents defectes i l'atribució dels mateixos a la direcció o execució de l'obra. Des d'aquest punt de vista, conforme a la referida pericial, es pot concloure que els preus del pressupost es troba dins dels estàndards del mercat i la qualitat dels materials és l'acceptada comunament a la Unió europea. Així mateix, cap deficiència o problema respecte a la seguretat de l'obra suposa que els vidres instal·lats siguin vidres amb cant polit recte industrial pla. D'aquí que l'absència de bisellat en un vidre d'aquestes característiques no genera cap risc per a la seguretat dels usuaris o dels operaris durant la manipulació del vidre. Quant a la manca d'estabilitat, la pericial judicial refereix que es tracta d'una característica normal durant el procés de muntatge de les escales d'aquest tipus i que es solventa una vegada finalitzat el muntatge. A més, informa que de la documentació examinada els treballs de muntatge de l'escala són els adequats per a la fase de construcció de la mateixa.

En definitiva, els únics problemes d'execució que presentaven les escales eren un de menor, consistent en que l'eix central de l'escala no es trobava centrat en el buit, però es solucionava, de manera senzilla, repassant el perímetre del forat previst, un altre, relatiu a la manca de verticalitat de l'escala, solventable també amb el desmuntatge i muntatge de nou de l'escala. Però, ambdós, com s'ha observat amb solució per part de l'empresa instal·ladora, no podien justificar l'exercici de l'exceptio inadimpleti contractus, tota vegada que no constituïen un incompliment greu de la prestació de la part encarregada de l'execució, sinó que els mateixos eren subsanables. Pel contrari, la manca d'adequació a la normativa en matèria de distàncies, atribuïble a la propietat i/o direcció facultativa, impedeix que l'escala per molt que sigui tornada a muntar i repassada en el seu perímetre pugui adequar-se a les exigències existents, de manera que la única solució consisteix en la instal·lació d'una nova escala que compleixi amb els paràmetres establerts.

En consonància amb els arguments anteriors, no esdevé necessari examinar la impugnació de l'incompliment del deure de bona fe, per no haver mantingut l'escala mentre es realitzava l'obra de l'hotel, encara que podia la part defenent haver comunicat que procediria al desmunt de l'escala al Tribunal per tal que s'actués en consonància amb aquesta circumstància, ni tampoc l'argument que una empresa especialitzada difícilment fabricarà un material que no s'adequa a distàncies i normativa, atès que com s'ha vist la decisió i les conseqüències d'escollir aquest model no són atribuïbles a l'empresa instal·ladora.

Consegüentment, el motiu de recurs s'ha de refusar.

III.- Pel que fa a l'al·legació, relativa que no es pot compartir l'argument de la sentència dels propis actes per a reclamar la devolució de la factura, atès que quan es va abonar es considerava, de bona fe, que els treballs estaven ben executats i, una volta coneguts els informes, va demanar la devolució, s'ha d'establir el que segueix. La sentència fonamenta en el fonament de dret III que la restitució de la factura va en contra dels propis actes quan es va abonar l'any 2008 sense cap reserva ni queixa. El motiu no pot prosperar però, a l'igual que succeïa amb el primer, per un aparell argumental divers. És cert, com diu la part recurrent, que una factura abonada l'any 2008 pot ésser objecte de devolució, encara que s'hagi abonat sense cap reserva ni queixa, si s'acredita amb posterioritat l'existència de defectes en l'execució de les partides objecte del contracte d'obra.

La demanda reconvencional fonamenta la reclamació de la factura abonada de 70.188,96 euros, en la defectuosa execució i carències tècniques dels treballs encomanats. Aleshores, com ha restat acreditat que no existeixen defectes d'execució que constitueixin incompliments greus i relatius a prestacions essencials de la part contractista, sinó que de la pericial judicial ressurt l'existència d'un defecte menor de manca de centralitat de l'eix de l'escala i un altre de verticalitat de la mateixa, ambdós solventables per l'empresa instal·ladora, alhora que el preu, les qualitats dels materials, l'absència de bisellat dels vidres i els materials temporals per a la subjecció fins al muntatge definitiu no constitueixen defectes d'execució, s'ha d'entendre que el pagament d'aquella factura esdevé adequat i conforme amb la prestació realitzada, de manera que la demanda reconvencional ha de ser refusada pels motius que s'acaben d'exposar.

IV.- La desestimació del recurs no comporta en el present cas la imposició de les costes processals d'aquesta alçada, tota vegada que l'aparell argumental de la present resolució esdevé divers del contingut a la sentència d'instància (arg. Novel·la 82, cap. X).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de Bonet ORG_0 contra la sentència, de data 31-10-2014, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i confirmar íntegrament la seva part decisòria. No procedeix efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada pels motius exposats en el darrer fonament de dret de la present resolució.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.