• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 298/2015 (ECLI:AD:TSJADAD:2015:298)

Faits et procédure

M. Hoyos a été affilié auprès de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) en qualité de salarié de la société E., à compter du 5 septembre 2011. Par une décision du 22 avril 2014, confirmée sur recours administratif le 19 juin 2014 par le Conseil d'administration de la CASS, l'organisme a annulé cette affiliation et prononcé à l'encontre de l'intéressé une sanction de 2 172,17 euros pour faute très grave. Il a également mis à sa charge, solidairement avec le titulaire de l'entreprise, le remboursement des prestations de remboursement et d'incapacité temporaire perçues. La décision annulait en outre la déclaration d'accident de travail, suspendait à titre conservatoire le versement d'une pension d'invalidité pour accident de travail et laissait en suspens la demande de retraite anticipée jusqu'à l'issue de la procédure.

Le Tribunal unipersonnel du Batlle, Section administrative, a rejeté le recours formé contre ces décisions par une sentence du 12 mai 2015. M. Hoyos a interjeté appel. Il soutient que la relation de travail n'était pas simulée, que l'absence de preuve du paiement du salaire s'explique par les difficultés économiques de l'entreprise, que deux témoignages suffisent à établir l'existence du lien d'emploi, et que la simulation, qui devait être prouvée par la CASS, ne saurait être présumée sans renverser la charge de la preuve. La CASS conclut au rejet de l'appel. Elle invoque notamment le fait que l'appelant ignorait qu'un autre employé travaillait pour la même société au moment où il aurait lui-même été employé. Les parties ayant été autorisées à remplacer l'audience orale par des conclusions écrites, l'affaire a été tranchée sur pièces.

(Traduction libre du catalan par nos soins ; les références procédurales figurent dans la décision : protocole 2100059/2014, rouleau TSJA-0000051/2015, sentence n° 81-2015.)

Question de droit

La question posée à la Sala Administrativa est, selon ses propres termes, de « déterminer si la relation de travail » unissant M. Hoyos à la société E. « était ou non simulée » (fondement de droit n° 2). Si la simulation est établie, la décision ne conteste pas que les conséquences tirées par la CASS (sanction, remboursement, annulation des prestations) soient conformes à la loi. Le litige se concentre donc sur la qualification du lien contractuel.

Le point de départ est l'article 5 du Code des relations de travail (loi n° 35/2008 du 18 décembre 2008), dont la juridiction déduit que les éléments fondamentaux de tout contrat de travail sont, d'une part, la prestation de services pour compte d'autrui dans un rapport de dépendance et, d'autre part, le caractère rémunéré de ces services (fondement n° 3). La compétence de la Sala Administrativa est fondée sur l'article 39.3 de la loi qualifiée de la Justice (fondement n° 1).

La question accessoire, qui structure le raisonnement, porte sur le mode de preuve de la simulation. La juridiction admet qu'il est « évident » que des preuves directes de la simulation n'existent habituellement pas, et qu'il faut donc recourir à la preuve par présomptions, en pondérant l'ensemble des circonstances de chaque espèce (fondement n° 4).

Solution et dispositif

La Sala Administrativa rejette l'appel et confirme intégralement la sentence de première instance. Elle retient que, sur les deux éléments constitutifs du contrat de travail, aucune preuve suffisante n'a été rapportée.

S'agissant de la rémunération, le paiement du salaire n'est p

Representant: ídem

Advocat: Sr. Nuñez

Apel·lat: CASS

Representant: Sra. Soriano

Advocat: Sr. Palomo

M. I. Sra. Marie Conte

Andorra la Vella, vint-i-tres de desembre de dos mil quinze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2100059/2014.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Hoyos va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del Consell d'Administració de CASS de data 19 de juny de 2014, la qual confirmava, en alçada, la decisió anterior del 22 d'abril de 2014, que deixava sense efecte l'afiliació del Sr. Hoyos en tant que assalariat de l'empresa E. al mes de setembre de 2011, se l'imposava una sanció de 2.172,17EUR per la comissió d'una falta molt greu, se li reclamava solidàriament amb el titular del negoci referenciat les prestacions de reembossament i d'incapacitat temporal abonades, es deixava sense efecte la declaració d'accident de treball, es suspenia de manera cautelar el pagament de la pensió d'invalidesa per accident de treball i es deixava pendent la sol·licitud de la pensió de jubilació abans dels 65 anys fins a la resolució de l'expedient.

2.- La sentència del 12 de maig de 2015, de la Secció Administrativa del Tribunal Unipersonal del Batlle, ha desestimat la demanda promoguda pel Sr. Hoyos.

3.- La part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència del Tribunal Unipersonal del Batlle, que es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

la relació laboral no ha estat simulada;

la manca d'acreditació del pagament del salari correspon al fet que l'empresa passava per dificultats econòmiques, i si la relació laboral hagués estat simulada també s'haurien simulat els pagaments de salari i la comptabilitat;

les dues testificals practicades són prova suficient per acreditar que existia una relació laboral;

la simulació no es pot presumir i ha d'estar provada per CASS, cosa que aquesta darrera no ha fet, i pretendre el contrari comportaria una inversió de la càrrega de la prova.

4.- En la seva contesta de data 30 de juliol de 2015, CASS s'oposa al recurs d'apel·lació i manifesta en substància que:

la simulació de la pretesa relació laboral ha quedat abastament acreditada, essencialment pel fet que el Sr. Hoyos desconeixia que al mateix moment en que suposadament hauria estat treballant per l'empresa hi treballava un altre empleat;

les dificultats econòmiques no han estat acreditades;

els testimonis no aporten elements claus que permetin establir l'existència d'una relació laboral.

5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La qüestió controvertida en aquest procés consisteix en determinar si la relació laboral que mantenia el recurrent amb l'empresa "E.", que es va iniciar el 5 de setembre de 2011, era o no simulada, ja que, si s'arriba sobre aquest punt a una conclusió afirmativa, no es discuteix que les conseqüències que n'extreuen les resolucions impugnades de CASS són les que procedeixen segons la llei. En efecte, no es planteja cap qüestió sobre la sanció imposada, ni sobre la procedència de reembossar les prestacions que s'haurien percebut indegudament.

Tercer.- La sentència apel·lada parteix encertadament de l'article 5 del Codi de relacions laborals, del qual es desprèn que els elements fonamentals de tot contracte de treball són, d'una banda, la prestació de serveis per compte d'altri, en el marc d'una relació de dependència, i, en segon lloc, el caràcter remunerat d'aquests serveis.

També s'han de compartir les consideracions de la sentència del Tribunal a quo, que posen de relleu la necessitat de recórrer en aquests casos, de forma especial, a la prova de presumpcions, ja que, en tractar-se de determinar si existeix una simulació de contracte, és evident que no existeixen habitualment proves directes de la mateixa, sinó que cal ponderar el conjunt de circumstàncies que concorren en cada cas, per tal d'extreure'n els elements més rellevants per resoldre la qüestió debatuda.

Quart.- Partint del caràcter essencial de la remuneració com un dels elements fonamentals de tota relació de treball, en aquest cas no es pot sinó concloure que no ha quedat suficientment acreditat l'abonament del salari, a través d'una entitat bancària o de qualsevol altra forma. En efecte, no resulta suficient l'explicació que ofereix el recurrent, segons el qual es tractava de pagaments en metàl·lic, ja que aquests haurien d'haver deixat alguna constància, almenys en la comptabilitat interna de l'empresa, i no existeix tampoc cap dada sobre aquest punt. L'interessat addueix que tampoc hi havia cap tipus de comptabilitat, criteri que no es pot admetre, ja que a través d'aquesta absència absoluta de documentació es produiria, de facto, una inversió de la càrrega de la prova que pesa sobre el recurrent.

D'altra banda, s'ha de considerar que tampoc resulta convincent l'argument que s'ofereix per justificar el pagament en metàl·lic, sense intermediació bancària, i que fa referència a la situació de crisi econòmica de l'empresa, que feia impossible la utilització d'aquest mecanisme. Sobre aquest punt, cal fer dues consideracions. En primer lloc, que el pagament fraccionat del salari no resulta per se incompatible amb la utilització d'una transferència bancària. En segon lloc, i més important, s'ha de considerar que la situació de crisi empresarial resulta difícilment compatible amb la contractació de nou personal, com es diu que va succeir en aquest cas.

Cinquè.- Pel que fa a la realitat de la prestació de serveis, tampoc es diu quins són els treballs de guixaire que el recurrent va dur a terme, ni en quins llocs es van dur a terme. Si la contractació estava justificada, era lògicament per dur a terme les tasques pròpies de la professió, i no per realitzar merament labors de manteniment del magatzem, com afirma l'interessat i ratifiquen els testimonis, que tampoc van constatar cap tipus de treball extern a la pròpia empresa. La nova contractació no resulta justificada, en una situació de crisi empresarial, si no es duen a terme treballs per a clients que permetin l'obtenció d'ingressos.

En definitiva, no consta ni la prestació efectiva de serveis ni el pagament d'un salari. A més, els fets litigiosos es produeixen en un context que tampoc fa versemblant l'existència d'un contracte de treball real. En efecte, el recurrent era titular de la seva pròpia empresa i va romandre de baixa durant un perllongat període de temps de quasi un any. Pocs dies després de que CASS el donés d'alta, va passar a ser contractat per un dels seus antics treballadors (la relació laboral aquí discutida) i, menys d'un mes després, es va donar novament de baixa laboral, situació que va mantenir durant més de dos anys. Aquestes circumstàncies venen a refermar en definitiva la existència d'una simulació de contracte, que tindria per objecte l'obtenció de les prestacions de seguretat social.

Per tot això, procedeix desestimar el present recurs i confirmar íntegrament la sentència apel·lada.

Sisè.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de costes judicials per raó de manca de temeritat.

DECISIÓ

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Hoyos contra la sentència dictada el 12 de maig de 2015 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials d'aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós).