• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, Aute du 31 mai 2016 (ROJ : ATSJAD 90/2016 ; ECLI:AD:TSJADAD:2016:90A)

Note éditoriale : la référence canonique fournie dans les métadonnées (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence figurant dans l'en-tête du texte intégral a été retenue.

Faits et procédure

Par lettre du 31 mars 2015, remise en main propre et en présence de témoins, l'administrateur unique de la société « Manzano » a notifié à un salarié, M. Nuñez, la résiliation de son contrat pour motifs disciplinaires, sans préavis ni indemnité. La lettre visait les articles 93.1 et 94.1 du Codi de relacions laborals, ainsi que les hypothèses de faute très grave de l'article 104, paragraphes 2 et 4 (fraude, déloyauté, abus de confiance, vol, détournement, concurrence déloyale au sein de l'entreprise). Elle ne décrivait toutefois pas les faits précis reprochés au salarié.

Le 26 mai 2015, M. Nuñez a saisi la juridiction du travail. Il soutenait à titre principal que le licenciement était irrégulier en la forme, faute d'exposé des motifs, et à titre subsidiaire qu'il était injustifié. Il réclamait 37 489,50 euros d'indemnité, outre intérêts et dépens.

Le 4 juin 2015, la société a déposé une plainte pénale contre le salarié, lui reprochant notamment l'utilisation non autorisée de meubles et d'appareils appartenant à l'entreprise, ainsi que des propos diffamatoires et injurieux. La plainte a été admise par ordonnance du 9 juin 2015. Le 12 juin 2015, la société a demandé la suspension de l'instance civile pour cause de préjudicialité pénale. Le salarié s'y est opposé le 2 juillet 2015.

Par Aute du 23 octobre 2015, le Batlle a rejeté l'exception de préjudicialité pénale et ordonné la poursuite de l'instance, sans condamnation aux dépens. La société a interjeté appel en sollicitant la suspension de la procédure.

Question de droit

La Sala Civil devait trancher deux questions :

1. Une lettre de licenciement pour faute qui n'expose pas les faits reprochés au salarié satisfait-elle à l'exigence formelle de l'article 94.1 du Codi de relacions laborals ?
2. L'issue d'une procédure pénale engagée postérieurement au licenciement, pour des faits qui en seraient le fondement, est-elle de nature à conditionner le jugement de la demande civile et à justifier la suspension de l'instance prud'homale en application de l'article 19 de la Llei transitòria de procediments judicials ?

La première question commandait la seconde : la recevabilité de l'exception de préjudicialité supposait que le fond du licenciement puisse encore être examiné.

Solution et dispositif

La Sala Civil écarte l'appel et confirme l'Aute de première instance. Elle retient que la préjudicialité pénale, bien que remplissant les conditions formelles, ne peut être accueillie dès lors que la lettre de licenciement est irrégulière dans son contenu.

Le dispositif est ainsi rédigé (traduction française fidèle de l'original catalan) :

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 31 de maig del 2016.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 26 de maig del 2015 la representació processal del Sr. Nuñez va formular demanda laboral contra la societat "Manzano" al·legant substancialment que l'empresa demandada l'hauria acomiadat de forma indeguda i, subsidiàriament, injustificadament, havent procedit a un comiat disciplinari il·legal, raó per la qual sol·licitava que es disposés la celebració de l'acte de conciliació i, en son defecte, que es dictés Sentència condemnant a la defenent a abonar al seu mandant la quantitat de 37.489,50 euros en concepte d'indemnització, més interessos i costes i a declarar a la CASS la quantitat reclamada, fent-se càrrec cada part de l'import que correspongués.

II.- El dia 12 de juny del 2015 el Sr. Toll, actuant en qualitat d'Administrador Únic de la societat "Manzano", va formular petició de suspensió del procediment laboral per qüestió de prejudicialitat penal, al·legant que el dia 4 de juny d'aquell any havia formulat querella criminal contra el Sr. Nuñez i, per escrit de data 2 de juliol del 2015, el Sr. Nuñez es va oposar a la dita petició.

III.- L'Aute dictat per l'Hble. Batlle en data 23 d'octubre del 2015 va decidir desestimar la qüestió prèvia de prejudicialitat penal formulada per la mercantil andorrana "Manzano", acordant la continuació de les actuacions pels seus tràmits, sense fer especial condemna en costes.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de "Manzano" i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, sol·licita que es revoqui la resolució d'instància i s'estimi la seva petició de que es suspenguin les actuacions per prejudicialitat penal tal com ha sol·licitat la seva mandant.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- No és objecte de debat en les presents actuacions que en data 31 de març del 2015 el Sr. Toll, en nom de "Manzano", va lliurar una carta al Sr. Nuñez, en mà i en presència de testimonis, en la què li comunicava que mitjançant la mateixa es donava per resolt i extingit el seu vincle laboral amb la citada empresa en aplicació dels articles 93.1 i 94.1 del Codi de relacions laborals, que preveu l'acomiadament per causes disciplinàries del treballador, sense necessitat de preavís ni obligació de satisfer cap compensació econòmica, quan concorri una de les causes previstes a l'article 104.2 i 4 del mateix Codi, que es refereix a faltes molt greus, és a dir "actuar amb frau, deslleialtat o abús de confiança en les gestions encomanades, així com en el tracte amb els altres treballadors o qualsevol altre persona al servei de l'empresa en relació de treball amb aquesta, o fer en les instal·lacions de l'empresa negociacions de comerç o indústria per compte propi o d'una altra persona sense l'autorització expressa" o "El robatori, el furt o la malversació comesos dintre de l'empresa", supòsits en els què entenia que es trobava el Sr. Nuñez (foli 12).

No es discuteix tampoc que, com a conseqüència d'aquest fet, la representació processal del Sr. Nuñez va formular la demanda que dóna origen al procediment en data 26 de maig del 2015 argumentant que el citat acomiadament s'havia produït de forma indeguda en quan no s'havien respectat les formalitats exigides tant per l'article 94.1 del Codi, com per la jurisprudència, ja que de la citada carta no es desprenia quins havien estat els motius de l'acomiadament, fent referència exclusiva els greuges recollits a l'article 104 del Codi, però no als fets que els sustentaven. Subsidiàriament, argumentava l'agent que, en tot cas, l'acomiadament havia estat injustificat ja que el seu mandant no havia comés cap falta disciplinària, raons per les què sol·licitava que es condemnés als defenents a abonar al seu mandant la suma de 37.489,50 euros en concepte d'indemnització, més interessos i costes i a declarar a la CASS la quantitat reclamada.

Ha quedat acreditat igualment a les actuacions que el dia 12 de juny del 2015 el Sr. Toll, en representació de "Manzano", va sol·licitar la suspensió del procediment laboral endegat per prejudicialitat penal, atès que el dia 4 d'aquell mes i any havia presentat una querella criminal contra el defenent en la què es descrivia que el citat senyor es va muntar diversos mobles i aparells propietat de l'empresa en la què treballava a la cuina de casa seva sense autorització de l'empresari, difamant-lo i injuriant-lo posteriorment (foli 24), raó per la qual calia, segons el seu parer, suspendre el procediment fins que no s'hagués resolt la causa penal. Atès que la resolució objecte de present litigi no va donar lloc a la citada qüestió prèvia, la representació processal de la societat "Manzano" va formular el present recurs sol·licitant que es donés lloc a la qüestió plantejada.

II.- Com a primer greuge contra la decisió de la resolució d'instància argumenta la recurrent que cal estimar la qüestió prèvia de prejudicialitat penal formulada per ella en quan s'ha acreditat que la querella que ella va presentar va ser admesa a tràmit per Aute de data 9 de juny del 2015 i aquesta circumstància no es nega, de tal manera que es compleixen aquest punt els requisits que exigeix l'article 19 de la Llei transitòria de procediments judicials per tal d'admetre la petició de suspensió del procediment des del punt de vista formal.

No obstant, el que es discuteix en el present procediment és si l'acomiadament del Sr. Nuñez es va fer de forma indeguda, com aquest defensa en la seva demanda, o si es va fer de forma justificada com defensa la recurrent, que entén per aquest motiu que sols suspenent el procediment i esperant la resolució del procediment penal endegat es podrà saber si efectivament el Sr. Nuñez va cometre els delictes que se li imputen i que justifiquen el seu acomiadament. Per aquesta raó, en primer lloc, caldrà examinar si la carta d'acomiadament contenia el requisit formals exigits pel Codi de relacions laborals, ja que en ella han de "cristal·litzar" els motius del comiat, com destaca l'Aute d'aquesta Sala de data 28 de maig del 2015, citat per la resolució d'instància.

III.- Com a segon motiu del seu recurs, la recurrent reitera els seus arguments en el sentit que els actes imputats a la part agent i querellada són els mateixos que els que van justificar l'acomiadament, de tal manera que és precís suspendre el procediment per prejudicialitat penal perquè l'acreditació dels presumptes delictes denunciats canvia, i molt, la forma de l'acomiadament realitzat, que és justificat i conforme a la legalitat vigent, de tal manera que la resolució de la causa penal és imprescindible per resoldre la causa civil, però aquest argument no es pot estimar.

En efecte, si l'acomiadament es va fer en forma indeguda, com defensa l'agent i considera la resolució d'instància, és irrellevant que en el procediment penal endegat per "Manzano" arribi a la conclusió de que el Sr. Nuñez ha portat a terme els actes que se li imputen i aquesta Sala considera que la carta d'acomiadament no va respectar els requisits que exigeix l'article 94.1 del Codi de relacions laborals i la jurisprudència d'aquesta Sala, ja que no s'explicitaven en ella els motius pels quals s'acomiadava al treballador, que, com posa de relleu el Sr. Nuñez, no havien estat mínimament exposats en ella i menys encara desenvolupats, sinó que exclusivament feia una menció genèrica dels articles que, segons la recurrent, havia incomplert el treballador.

En aquest sentit s'ha de tenir en compte que la jurisprudència d'aquesta Sala és constant en considerar que per tal que l'acomiadament es faci de forma deguda és necessari que a la carta de comiat es citin les actuacions concretes que ha portat a terme el treballador i en quina data s'han comès, de tal manera que, si no es fa així, l'acomiadament s'ha fet de forma indeguda i no es pot entrar a examinar el fons del comiat, sense que sigui suficient fer referència genèrica a l'incompliment de diferents articles del Codi presumptament infringits sense precisar i detallar quins eren els fets que havia portat a terme el treballador que es poguessin considerar compresos dins dels citats delictes.

Així, la Sentència d'aquesta Sala de data 28 de novembre del 2013 destaca en relació a aquest punt que "La jurisprudència sempre ha considerat que el requisit de l'exposició fàctica dels motius de l'acomiadament és imprescindible, independentment del coneixement que per altres mitjans el treballador ha pogut tenir dels fets que li són imputats" (TSJC-153/08 del 27.11.08) i "En conseqüència, importa poc que el Sr. A.C.T.B hagi comès els fets que li imputa l'empresa, o que els hagi conegut anteriorment de forma precisa, ja que la vulneració del requisit legal de l'exposició de la causa del comiat amb concreció, en la carta d'acomiadament, és suficient per que el treballador tingui dret a la indemnització per acomiadament fet en forma indeguda" (TSJC-124/10 del 22.07.10). I aquesta doctrina s'ha de mantenir tota vegada que la llei és diàfana en aquesta matèria, en el sentit que exigeix la consignació per escrit de les faltes que es recriminen a la persona treballadora, formalitat indispensable que porta causa de la coloració penal de les sancions disciplinàries imposades pels empresaris (sentència TC 2011-1-PI del 4.06.12).

IV.- Finalment, la querella presentada és de data posterior al comiat i és en aquest moment que l'empresari ha de tenir elements suficients per tenir certesa de que l'empleat ha actuat en contra dels preceptes legals vigents.

Per totes aquestes raons, considerem que és possible continuar el present procediment laboral prescindint de la decisió que es prengui en el procediment penal endegat per la dita querella, ja que la resolució penal no condiciona de forma directa el contingut de la civil, com entén la resolució d'instància.

V.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes del mateix al recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat "Manzano" contra l'Aute dictat per l'Hble. Batlle en data 23 d'octubre del 2015 que CONFIRMEM ÍNTEGRAMENT, imposant a la citada societat les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei 35/2008, del 18 de desembre, del Codi de relacions laborals.