• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

ATSJAD 181/2016 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 20 décembre 2016)

Note de méthode : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, elle a été complétée à partir des métadonnées figurant dans le texte intégral (ROJ, ECLI, numéro de recours). La décision est rédigée en catalan ; les citations sont données en traduction française fidèle.

Faits et procédure

Par un « aute » du 17 décembre 2015, la Sala civil du Tribunal superior de justícia d'Andorre (TSJA) a déclaré déserte un recours formé par la société Zurita, S.A. contre une sentence de la Batllia du 15 juin 2015. La décision de désertion est fondée sur l'absence de dépôt de l'écrit de conclusions dans le délai imparti par une ordonnance (providència) du 24 septembre 2015, qui accordait treize jours ouvrables à cet effet.

La société Zurita, S.A. a formé un incident de nullité d'actuations (enregistré le 23 décembre 2015) en soutenant que l'ordonnance ne lui avait jamais été valablement notifiée. Elle invoquait un « fait exceptionnel » : la notification au procurador de quatre ordonnances, dont l'une ne correspondait à aucun des dossiers qu'il traitait, et le retour d'un document lors de la notification. Elle sollicitait une interprétation souple des règles de procédure au regard du droit à la juridiction (art. 10 CA).

La demande de preuve par témoignage a d'abord été rejetée par un aute du 11 février 2016. Par un aute du 17 mars 2016, la Sala a rejeté l'incident. Saisi d'un recours d'amparo, le Tribunal constitutionnel, par un aute du 6 juin 2016, a déclaré violé le droit à un procès équitable (art. 10.1 CA), annulé les actuations et ordonné à la Sala de pratiquer la preuve testimoniale demandée. Cette audition a eu lieu le 20 septembre 2016, les parties ont formulé leurs observations les 28 et 29 septembre 2016. Les autres parties (Sarabia, Arcos et de la C., S.A., Ricart, S.L.) se sont, selon les cas, remises à l'appréciation du tribunal ou se sont opposées à l'incident.

La formation était composée de Joan Manel Abril Campoy (magistrat rapporteur), Eulàlia Amat Llari et Vincent Anière.

Question de droit

La Sala devait déterminer si un incident de nullité d'actuations peut prospérer lorsque la partie allègue un fait exceptionnel de nature à faire naître un doute raisonnable sur la notification d'une ordonnance fixant un délai à peine de désertion, et, plus précisément, si la preuve produite (témoignage de l'agent de notification et pièces de la procédure) établit ou non l'existence d'un tel doute.

Subsidiairement, la décision pose la question de la portée de la signature apposée par le procurador sur la copie de notification, et de la répartition des responsabilités entre le procurador et le lettré dans la transmission des délais.

Solution et disp

A la vila d'Andorra la Vella, el 20 de desembre del 2016.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per Aute, de data 17-12-2005, aquesta Sala ha declarat desert el recurs interposat per la representació processal de Zurita, S.A. contra la sentència dictada per la Batllia en data 15-06-2015.

II.- La representació processal de Zurita ha promogut, en data de registre 23-12-2015, incident de nul·litat d'actuacions envers l'Aute d'aquesta Sala que declarava desert el recurs.

III.- La representació processal de Sarabia, per escrit de contesta de data 21- 02-2016, va informar que es sotmetria al criteri del Tribunal. La representació processal de Arcos i de la C., S.A., per escrits, de data 22-02-2016, van referir també que es sotmetrien al criteri del Tribunal. Per escrit, de data 21-02-2016, la representació processal d'Ricart, S.L. va oposar-se a l'incident de nul·litat promogut, en atenció als motius adduït en els cos del seu escrit, i va sol·licitar la desestimació del mateix, amb imposició de les costes processals a la part instant.

IV.- L'escrit pel qual es promou l'incident de nul·litat d'actuacions conté una petició de prova, consistent en la testifical de la Sra. Plana, que fou resolta per Aute d'aquesta Sala, de data 11-02-2016, amb la següent part dispositiva: "DECIDEIX NO DONAR LLOC a la pretensió de prova testifical, exercitada a l'incident de nul·litat d'actuacions, promogut per la representació processal de Zurita, S.A."

V.- Per Aute d'aquesta Sala, de 17-03-2016, es va desestimar l'incident de nul·litat promogut per la representació processal de Zurita, S.A.

VI.- Interposat recurs d'empara per la part promotora de l'incident de nul·litat, el Tribunal Constitucional va dictar Aute, de data 6-06-2016, en virtut del qual s'estimava el recurs d'empara i es declarava la vulneració del dret a un procés degut (art. 10.1 CA), de manera que es retrotreien les actuacions i s'ordenava a la Sala civil que practiqués la prova demanada per la part recurrent.

En data 20-09-2016 es va procedir a practicar la prova testifical de la Sra. Plana amb el resultat que obra a les actuacions. Del mateix es va donar trasllat a les parts litigants, per tal que efectuessin les al·legacions que tinguessin per convenients. Així, en dates 28 i 29-09-2016 es van presentar els escrits respectius en els que es formulaven les al·legacions que es tenien per convenients.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- L'incident de nul·litat es fonamenta a criteri de la instant del mateix en l'existència d'un fet excepcional (la notificació al procurador de quatre providències i que una d'elles no correspongués a cap dels afers en els que portava la representació processal) que ha generat un dubte raonable sobre la notificació de la providència d'aquesta Sala, de data 24-09-2015, que concedia el termini de 13 dies per a la formulació de l'escrit de conclusions.

Així, sustenta que aquest fet excepcional genera un dubte raonable sobre la notificació de la providència que concedia 13 dies per a presentar l'escrit de conclusions. Entén que s'ha de portar a terme una interpretació poc rigorista de les normes processals, de conformitat amb el dret a la jurisdicció contemplat a l'article 10 CA.

Quant al resultat de la prova practicada, considera acreditada la producció d'una incidència que comporta la producció d'un fet excepcional (el retorn d'un document) que genera un dubte raonable sobre l'efectiva notificació el 24-09-2015 de la providència que concedia els 13 dies per a formular l'escrit de conclusions. Així, s'obre la possibilitat que la diligència de notificació que es va tornar pogués ésser precisament la providència que contenia el termini de 13 dies.

Sosté que el fet excepcional de la devolució d'un document no es posa en entredit pel fet que la testimoni manifesti que se li va tornar una diligència i no una providència, atès que pel pas del temps la testimoni pot estar equivocada ja que efectua un nombre important de notificacions i com ho corrobora el fet que incidís en una confusió en la contesta a la cinquena de les preguntes formulades. Afirma que no té rellevància que fos una diligència o providència, ja que res obsta que s'hagués produït l'errada exposada.

També considera que la incidència produïda és compatible amb la notificació existent al foli 57 de les actuacions, ja que com consta a la documental. En efecte, la secretària judicial no assisteix personalment a les cúries i les diligències de notificacions ja estan prèviament signades.

En funció d'aquesta successió inhabitual i excepcional d'errades materials, existeix un dubte raonable sobre la notificació de la providència qüestionada, de manera que s'imposa una interpretació poc rigorista de les normes processals que ha de donar lloc a la concessió del termini per a formular l'escrit de conclusions.

II.- De la prova testifical portada a terme en la persona de la Sra. Plana, el primer que s'extreu és que la testimoni no va portar a terme la Cúria el 24-09- 2016, de manera que no pot saber si es van notificar quatre providències relatives a quatre procediments diversos.

En segon terme, posa en relleu que el Sr. Marcos va tornar cap a les 12'15 hores i va retornar una diligència, que no portava cap escrit adjunt, i es va verificar que la causa a la que feia referència no corresponia a cap causa on intervingués el procurador Sr. ENTITY_9; extrem que es va notificar a la Sra. Pulido, oficial encarregada de portar la cúria aquell dia.

I, en tercer terme, preguntada si resultava possible que es destruís la diligència de notificació que anava lligada a la providència i per això consti notificada una providència quan mai es va notificar, explica que no és possible perquè als procuradors se'ls hi lliura una còpia segellada. I conclou que no és factible que la providència en qüestió sigui la del present procediment ja que es tractava d'una diligència d'una altra causa.

Així, la distinció entre diligència i providència a la que es refereix el promotor de l'incident resulta clara, tota vegada que la providència constitueix una resolució judicial, mentre que la diligència (de notificació en aquest cas) és el mitjà emprat pel Secretari judicial, com a fedatari públic, per a fer constar el lliurament d'una resolució judicial a les parts. Consegüentment, a les parts se li notifiquen les resolucions judicials mitjançant diligència i aquesta és la que es troba al foli 57, en referència a la providència dels folis 55 i 56.

De la pràctica de la prova practicada no es pot concloure amb la recurrent que existeix un fet excepcional (el retorn d'un document) que ocasiona un dubte raonable sobre la notificació de la providència que concedia els 13 dies hàbils per a formular l'escrit de conclusions de la part que representava. En efecte, la testimoni refereix que el que es va tornar era una diligència que afectava a un altre procurador i que no es tractava de cap causa del procurador recurrent. I, per altra part, exposa i dóna les raons de ciència per les quals no era possible que el retorn de la diligència pogués anar lligat a que constés notificada una providència quan realment no havia estat així. En aquest sentit, argumenta que això no podia haver succeït per quant als procuradors se'ls hi lliura una còpia segellada.

Aleshores, de la valoració de la prova testifical, de conformitat amb la raó de ciència que dóna el testimoni i en funció de la intervenció que va tenir en els fets, i d'acord amb el criteri de la sana crítica, no es pot assolir la conclusió que pretén la part que promou l'incident, com seria que la devolució d'una diligència que no pertanyia al procurador hauria provocat un dubte raonable sobre la notificació de la providència per a formular l'escrit de conclusions en el termini de tretze dies. I tant és així, que no solament s'exposa que el document retornat era d'un altre procurador sinó que explícitament es nega la possibilitat que aquesta diligència pertanyés a una altra causa i que hagués pogut generar que s'entengués notificada una providència quan això no havia estat així, i al respecte explica el testimoni la raó per la qual aquesta conclusió que pretén la promotora de l'incident no pot haver tingut lloc.

I a la valoració de la prova testifical, cal afegir que, exposat que no es pot haver notificat una providència al procurador quan realment aquesta no constava, a les actuacions (foli 40) es troba la diligència de notificació de la providència de 24-09-2015, per la qual se li atorgava, en el rotlle 343/15, tretze dies hàbils per a presentar escrit de conclusions fou notificada al Procurador de Zurita, S.A. el mateix dia i així dóna fe la Secretaria judicial de la Sala.

Per tant, resta acreditat a les actuacions que, al marge que se li lliuressin quatre còpies de notificació de providències, la corresponent al rotlle 343/2015 li fou notificada, com així ressurt de la documental. En efecte, la secretària judicial com a fedatària pública ostenta el monopoli de la fe pública judicial i amb la diligència que estén fa constar la data en la que es produeix la notificació, les persones que intervenen i la raó en la qual ho fan, així com el motiu de la intervenció.

Ara afirma la part recurrent, i indica que així ho va fer constar segons document que acompanyava al recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional que la secretària judicial no assisteix a les cúries i que les diligències es troben prèviament signades. Però, el que no es pot obviar és que la diligència de notificació de la providència de 24-09-2015 indica que es notifica al Sr. Marcos, en la seva qualitat de procurador de Zurita, S.A., i que el propi procurador, l'ha llegida i signa de conformitat. Per tant, consta que el propi procurador que promou l'incident va signar el 24-09-2015 que se li lliurava la providència de 24-09-2015, de forma que va efectuar una declaració de voluntat de rebre aquella providència i, consegüentment, ell estava afirmant que havia rebut la referida providència, on constava el número de la causa a la Batllia i el del rotlle del Tribunal Superior de Justícia, així com el nom de la part que representava.

Per tant, des d'aquesta òptica no es pot entendre que existeixi cap dubte raonable respecte de la notificació de la providència ni, aleshores, que calgui efectuar una interpretació de les normes processals com la que interessa la part promotora de l'incident.

En definitiva, cap vulneració del dret a la jurisdicció (art. 10 CA), causant d'indefensió, s'ha produït en el present cas, tota vegada que notificada la providència a la part recurrent, com resulta així de les actuacions originals, i en consonància amb el resultat de la prova testifical i documental, no existeix cap dubte raonable en relació a aquest extrem, de manera que la manca d'interposició de l'escrit de conclusions, ha de determinar que el recurs sigui declarat desert. I així va procedir la Sala en compliment d'allò que es disposa a l'article 70 LTPJ, que determina que el recurs hagi de ser declarat desert si no es presenta l'escrit de conclusions temporàniament i en consonància amb la doctrina del Tribunal Constitucional que exigeix el respecte i compliment escrupolós de les normes processals (cfr. Aute de 15-12-2014 Causa 2014- 37-RE).

És a dir, notificada la providència al procurador, i signat per aquest que l'ha rebuda, amb indicació del procediment concret, resta dins de la seva esfera de responsabilitat el traslladar al lletrat la providència i la concessió del termini per a formular l'escrit de conclusions.

III.- Aleshores, i en atenció a les consideracions anteriors, procedeix desestimar l'incident de nul·litat promogut, la qual cosa s'ha de traduir, en matèria de costes processals en la imposició de les mateixes a la part que l'ha instat.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR l'incident de nul·litat d'actuacions, promogut per la representació processal de Zurita, S.A. contra l'Aute d'aquesta Sala, de data 17- 12-2015. Procedeix imposar les costes processals a la part promotora de l'incident.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.