• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 52/2017 (ECLI:AD:TSJADAD:2017:52)

Faits et procédure

Par acte du 11 avril 2013, la société « CLC S.L. » a assigné M. Barba devant la juridiction de première instance (Batllia). Elle invoquait principalement l'action quanti minoris au titre de la garantie des vices cachés, et subsidiairement l'action d'enrichissement injustifié. Elle réclamait 5 134,09 euros, correspondant au coût des réparations effectuées sur un véhicule acquis auprès du défendeur, ainsi que les intérêts légaux et les dépens.

Le véhicule était un 4x4 BMW X3 2.0 D, vendu au prix de 17 000 euros. Après l'achat, l'acquéreur, M. Ricart, agissant au nom de la société, a fait réaliser trois séries de travaux : le remplacement du transfert (2 460,80 euros), la réparation du turbo et d'autres postes (1 914,09 euros), et le remplacement des quatre pneumatiques en raison de différences de dimensions entre les trains avant et arrière (759,20 euros).

Le défendeur a soulevé une exception péremptoire de prescription, et subsidiairement a contesté le fond en soutenant que le véhicule ne présentait pas de défaut au moment de la vente. Par jugement du 16 juin 2016, le Batlle a retenu la caducité de l'action quanti minoris, mais a requalifié la demande sur le fondement de la responsabilité contractuelle (principe pacta sunt servanda). Il a condamné le défendeur à 2 460,80 euros, assortis des intérêts légaux depuis le 25 avril 2013, sans prononcer de condamnation aux dépens.

M. Barba a interjeté appel. La Sala civil du Tribunal Superior de Justícia a statué le 28 février 2017.

Question de droit

La décision soulève, en substance, trois questions.

1. La date de la vente. Le litige porte sur la date de conclusion de la vente (18 ou 25-26 août 2010), qui détermine si l'acquéreur avait connaissance du défaut à la date de l'achat.

2. La connaissance du vice par l'acquéreur. La question centrale est de savoir si l'acquéreur qui a connaissance du défaut au moment de l'achat peut encore se prévaloir de la garantie des vices cachés, et notamment de l'action quanti minoris. La connaissance du vice par le vendeur est également relevée.

3. Le point de départ de la prescription. L'appelant et l'intimé s'opposent sur le moment à partir duquel le délai de prescription doit être compté (date du devis, date de la vente, ou date de la mise en demeure du 19 novembre 2010).

Le texte ne permet pas de déterminer avec certitude l'ensemble des moyens soulevés en appel, dès lors que seul le premier motif est reproduit dans les motifs.

Solution et dispositif

Sur le premier motif relatif à la date de la vente, la Sala retient que la vente a eu lieu les 25 ou 26 août 2010 et non le 18 août. Elle juge qu'il est « més fàcil que hi hagi un error en aquesta única manifestació » (il est plus probable qu'il y ait une erreur dans cette seule déclaration) que de constater une erreur répétée dans l'ensemble des écritures et pièces du dossier pénal. Elle relève à cet égard que le

A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de febrer del 2017.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 11 d'abril del 2013 la representació processal de la societat "CLC.... S.L." va formular demanda contra el Sr. Barba exercitant amb caràcter principal una actio quanti minoris, i amb caràcter subsidiari una acció d'enriquiment injust, sol·licitant que es dictés sentència condemnant al defenent a satisfer a la seva mandant la suma total de 5.134,09 euros, import de la reparació que s'havia vist obligat a efectuar en relació al vehicle que li va vendre el Sr. Barba, juntament amb els interessos legals generats a comptar de la contesta a la demanda, i la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat, de procurador i de perit.

II.- El dia 25 d'abril del 2013, previst per a la pràctica del tràmit de contesta a la demanda, el Sr. Barba presentà un escrit sol·licitant que en el seu dia es dictés sentència, estimant l'excepció peremptòria de caducitat de l'actio quanti minoris, en tant que el vici havia estat conegut per l'actor el dia 20 d'agost del 2010 i no havia estat entaulada demanda en el marc del present procediment fins al dia 11 d'abril del 2013 o, subsidiàriament, que desestimés al fons la demanda formulada de contrari, fent imposició a l'actora de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

III.- La Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 16 de juny del 2016 va decidir:

"Primer.- Estimar de forma parcial la demanda formulada per la societat CLC......, SL contra el Sr. Barba i condemnar conseqüentment a aquest darrer a pagar la suma de 2.460,80.-euros, juntament amb els interessos legals des de la data de la contesta a la demanda a saber el dia 25 d'abril del 2013.

Segon.- No fer expressa imposició de les costes judicials ocasionades, havent de suportar cadascuna de les parts les seves pròpies i les comunes per meitat."

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació el Sr. Barba i, d'acord amb els arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i que es desestimi íntegrament la demanda formulada per l'adversa contra el seu mandant, imposant-li les costes generades tant a la primera, com a la segona instància, a acreditar en execució de Sentència.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que el Sr. Barba va vendre al Sr. Ricart, en nom i representació de la societat mercantil andorrana "CLC S.L.", un vehicle turisme 4x4 marca BMW, model X3 2.0 D, matrícula andorrana XXXX, pel preu de 17.000 euros i tampoc es discuteix que, després d'haver- lo adquirit, el Sr. Ricart va fer diverses reparacions al citat vehicle, consistents en el canvi del transfer per import de 2.460,80 euros, reparació del trencament del turbo i altres per un import de 1.914,09 euros i canvi dels quatre neumàtics, que van haver de ser substituïts per la diferència de mida entre les rodes del davant i les del darrera amb un cost de 759, 20 euros, fent un total de 5.134,09 euros. Per aquesta raó, la societat "CLC.... S.L." va reclamar aquest import amb la demanda que dóna origen al present procediment, exercitant l'acció de sanejament per vicis ocults en la modalitat de l'actio quanti minoris i, subsidiàriament, la d'enriquiment injust. D'altra banda, consta a les actuacions que el Sr. Ricart va formular un denuncia contra el Sr. Barba per estafa i l'Aute de data 4 de desembre del 2012 va decidir el sobreseïment definitiu de la causa en no haver presentat el querellant l'escrit de qualificació provisional en el termini preceptiu.

Consta igualment a les actuacions la contesta a la demanda del Sr. Barba amb data 25 d'abril del 2013, plantejant excepció peremptòria de prescripció de l'acció i, subsidiàriament, oposant-se a la mateixa argumentant que el vehicle no presentava defectes quan li va vendre a l'agent, raó per la qual sol·licitava la seva desestimació i la imposició a l'adversa de les costes del procediment.

La Sentència objecte del present recurs estima l'excepció de caducitat de l'acció quanti minoris exercitada per l'agent, però posa de relleu que en els fonaments de dret de la demanda es fa referència al principi general del dret Pacta Sunt Servanda, raó per la qual entén que, subsidiàriament, el Sr. Ricart exercita una acció de responsabilitat contractual. Tenint en compte quines són les obligacions del venedor en el contracte de compravenda, estima que, efectivament, el vehicle que el Sr. Barba va vendre al Sr. Ricart presentava en el moment de la compravenda defectes, encara que sols a la caixa de transferència, i que el venedor coneixia la seva existència, mentre que el comprador no en va tenir coneixement fins el dia que el vehicle va ser examinat per l'empresa "PS", és a dir el 20 d'agost del 2010, quan la compravenda s'havia formalitzat el dia 18 d'aquell mes i any, raó per la qual condemna al defenent a abonar a l'agent la suma de 2.460,80 euros, juntament amb els interessos legals des de la data de la contesta a la demanda, més les costes del procediment, decisió contra la qual s'alça el Sr. Barba sol·licitant la desestimació de la demanda formulada contra ell per l'adversa en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions.

II.- Com a primer motiu del seu recurs, el Sr. Barba argumenta que la compravenda del vehicle objecte de les presents actuacions no va tenir lloc, com entén la Sentència d'instància, el dia 18 d'agost del 2010, sinó el 26 d'aquell mes i any, raó per la qual en aquell moment el Sr. Ricart coneixia quins defectes presentava el turisme que adquiria, ja que "PS" el va examinar el 20 d'agost i va elaborar un pressupost del canvi de la caixa de transferència i, el comprador no va demanar una rebaixa de preu, ni que s'anul·lés la compravenda.

Per tal de fonamentar aquest motí del recurs, el Sr. Barba fa referència a que en la querella presentada pel Sr. Ricart es fa menció de que la compravenda va tenir lloc el dia 26 d'agost del 2010, el mateix consta a l'Aute de processament, es reitera a la demanda que dóna origen al present procediment, es torna a repetir a la carta groga i al foli 109 de les actuacions penals apareix com a data de lliurament de la compravenda al Govern el dia 25/08/10, raó per la qual s'obté carta groga el dia següent, i el mateix defensa el recurrent al contestar a la demanda i en el seu escrit de conclusions, sense que en cap moment l'agent contradigui aquestes circumstàncies i aquest motiu s'ha d'estimar.

III.- En efecte, la data del 25 o 26 d'agost, com aquella en què es va efectuar la compravenda, es reitera per la defenent al llarg de tot el procediment, l'agent la accepta igualment, ja que no s'oposa a ella en el seu escrit de conclusions, ni al contestar el recurs formulat per l'adversa i a la denuncia presentada pel Sr. Ricart davant del Servei de Policia manifesta únicament que va adquirir un vehicle al Sr. Barba el mes d'agost del 2010 sense precisar el dia (veure foli 5 de la causa TC-042/12), mentre que a la querella que presenta el dia 12 de gener del 2012 afirma que la compravenda es va pactar en data 26 d'agost del 2010 (foli 38 de les actuacions penals) i el mateix es repeteix en l'Aute de processament (foli 66) i reitera el Mgfc. Ministeri Fiscal (foli 124).

Per aquestes raons, encara que és cert que en la sol·licitud de matriculació del vehicle consta com a data de la compravenda el dia 18 d'agost del 2010 (foli 109 de les actuacions penals), s'ha d'entendre que és més fàcil que hi hagi un error en aquesta única manifestació, que no pas que aquest error es repeteixi de manera reiterada tant en les manifestacions del defenent, com de l'agent. D'altra banda, en la citada certificació la Sra. Sainz, que li va vendre el vehicle al Sr. Barba, apareix com la persona que li va vendre a l'agent, suposadament per evitar les despeses d'una doble venda, però la citada senyora no tenia perquè conèixer quin dia es va portar a terme la venda objecte del present litigi, mentre que el comprador podia no haver detectat aquest detall i en les seves declaracions davant del Servei de Policia la Sra. Sainz manifesta que el cotxe va estar a nom de la seva mare, que era de fet la seva propietària, fins el dia 26/08/2010 (foli 29).

Finalment, cal tenir igualment en compte que en la demanda que dóna origen al present procediment el Sr. Ricart sempre fa referència a que el Sr. Barba li va manifestar que si el vehicle tenia algun problema ell es faria càrrec del mateix, sense que provi en cap moment aquest compromís, i que va ser això el que el va portar a comprar el vehicle, raó per la qual s'ha d'entendre que el temor de que el vehicle no funcionés correctament existia. En el mateix sentit, en el seu escrit de conclusions l'agent manifesta que ell va conèixer el vici que afectava al vehicle el dia 20 d'agost, però que, tenint en compte que el seu mandant confiava en què el Sr. Barba es faria càrrec de la reparació, tal com havien quedat, el termini de la prescripció s'hauria de comptar a partir del dia 19 de novembre del 2010 en què el recurrent va donar a conèixer al Sr. Barba les factures abonades per la reparació del vehicle i va ser evident que aquest no se'n faria càrrec, de tal manera que cal entendre que el Sr. Ricart coneixia en el moment de comprar el vehicle que aquest presentava defectes, ja que, en cas contrari, no tenia sentit que confiés en què el venedor li abonaria el cost de la seva reparació.

Per totes aquestes raons, valorades conjuntament, aquesta Sala entén que, si bé cal concloure que el defenent coneixia els defectes del vehicle que va vendre a "CLC", com es dedueix de les declaracions de la Sra. Macias, anterior propietària del mateix (foli 114 en relació al 49), i de les manifestacions de la citada senyora en les actuacions penals (foli 31 de les mateixes), aquests també eren coneguts per la part compradora en el moment de la compravenda, ja que el pressupost de PS en el què es valorava en 2.478,86 euros la reparació dels defectes que patia el vehicle que va adquirir l'agent és de data 20 d'agost del 2010 (foli 27) i, per tant el dia 25 d'aquell mes i any quan l'agent va comprar el vehicle coneixia que aquest era el cost de reparar aquests defectes, encara que confiava que li abonaria el venedor i, per aquest motiu procedeix revocar la Sentència objecte del present recurs i desestimar la demanda formulada per "CLC S.L.".

IV.- En estimar-se el recurs no procedeix fer especial pronunciament en relació a les costes d'aquesta alçada en virtut de la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82, ni tampoc pel que fa referència a les de la instància atesos els dubtes de fet que va generar en l'agent l'actuació del defenent, en virtut de la mateixa facultat atorgada als Tribunals.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Barba contra la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 16 de juny del 2016 que REVOQUEM íntegrament, sense fer especial pronunciament ni pel que fa a les costes de la instància, ni en relació a les d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.