• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

ATSJAD 53/2017 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 16 mars 2017)

Note : la référence canonique « Juridiction andorrane, — » figurant dans les métadonnées de Korpus est incomplète. Elle a été complétée à partir des identifiants présents dans le texte intégral de la décision.

Faits et procédure

Les époux, copropriétaires du domicile conjugal, étaient engagés dans une procédure de séparation matrimoniale. Par demande du 18 mars 2016, Mme Romeu sollicitait l'adoption de mesures provisionnelles tendant à l'attribution du domicile familial, à l'interdiction faite à son époux, M. Giner, d'entrer en contact avec elle, et à des mesures conservatoires destinées à protéger son patrimoine. Elle soutenait avoir dû quitter le domicile sous l'effet de l'attitude agressive de son conjoint.

M. Giner contestait cette version. Il affirmait que son épouse avait quitté le domicile volontairement, en emportant ses effets personnels, et qu'il avait seulement changé la serrure pour des raisons de sécurité.

Par ordonnance (aute) du 14 juillet 2016, le Batlle a rejeté la demande de mesures provisionnelles fondée sur l'article 63 de la Llei qualificada del matrimoni du 30 juin 1995, sans condamnation aux dépens.

Mme Romeu a interjeté appel. Par la présente décision, la Sala Civil du Tribunal superior de justícia (recours n° 415/16, magistrat rapporteur Mme Eulàlia Amat Llari) a rejeté l'appel et confirmé intégralement l'ordonnance.

Question de droit

La question posée était de savoir si l'attribution provisoire du domicile conjugal et l'interdiction de contact, prévues par l'article 63 de la Llei qualificada del matrimoni, peuvent être ordonnées lorsque le demandeur n'établit pas que son départ du domicile résulte du comportement de l'autre époux, ni l'existence d'un danger pour son intégrité physique ou psychologique.

Accessoirement, la cour devait déterminer si des mesures conservatoires sur le patrimoine peuvent être accordées sur la seule allégation de faits de dissipation de biens, non étayée par des preuves.

Solution et dispositif

La Cour retient que la preuve du départ forcé n'est pas rapportée. Elle relève que la demanderesse a quitté le domicile en l'absence de son mari, en emportant la majeure partie de ses effets, et que l'époux ne s'opposait pas à ce qu'elle revienne récupérer ses biens à une date fixée. Elle en déduit qu'« il faut présumer que Mme Romeu a quitté volontairement le domicile familial, pour les raisons qui pouvaient être les siennes ». Elle constate en outre l'absence de preu

A la vila d'Andorra la Vella, el 16 de març del 2017.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la Sra. Romeu va formular demanda en data 18 de març del 2016 sol·licitant que se seguís el procediment pels seus tràmits, i en el seu dia es dictés aute, que contingués els següents pronunciaments:

l'atribució del domicili que havia estat conjugal a la seva mandant, per mentre es tramitava la separació matrimonial dels consorts i fins que no es procedís a la venda de la dita unitat immobiliària;

l'establiment de la mesura de prohibició al Sr. Giner d'entrar en contacte amb la Sra. Romeu....

II.- El dia 20 d'abril del 2016 es va celebrar el tràmit de conciliació de les parts, en presència del Magnífic Ministeri Fiscal, i en el decurs de dita audiència, la Sra. Romeu va referir que feia pràcticament un mes que havia deixat el domicili que havia estat familiar i que ho havia fet a petició del Sr. Giner, agafant-lo just en marxar i que encara hi tenia la majoria dels seus ensers personals. En quant al Sr. Giner, aquest va referir que la Sra. Romeu havia deixat el domicili familiar de forma voluntària i que ell havia canviat el pany de la porta per motius de seguretat una volta la contrapart havia deixat el mateix.

III.- Per escrit presentat el dia 13 d'abril del 2016, el Sr. Giner adduïa que havia estat la demandant qui el dia 29 de febrer del 2016, aprofitant que ell es trobava treballant, havia tret els seus ensers personals del domicili familiar i que familiars propers l'havien informat que des d'aquella data convivia sentimentalment amb un altre home, el Sr. Julián al XXXX, negant que hagués tingut cap actitud agressiva cap a l'adversa, ni que l'hagués insultat a la via pública, ni que li hagués proferit maltractaments psicològics i manifestant que la demanda formulada per l'adversa havia estat plantejada més de vint dies després d'haver deixat el domicili conjugal.

IV.- L'Aute dictat per l'Hble. Batlle en data 14 de juliol del 2016 va decidir:

"Primer.- Desestimar la demanda formulada per la Sra. Romeu contra el Sr. Giner, en demanda d'adopció de mesures provisionals a l'empara del que disposa l'article 63 de la Llei Qualificada del Matrimoni.

Segon.- No fer especial imposició de les costes judicials ocasionades."

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Romeu i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació en el sentit d'atribuir a la seva mandant el domicili que fou familiar mentre es tramita el procediment de separació matrimonial i prendre les mesures provisionals i cautelars de protecció de la persona i els béns propietat de la recurrent.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari

FONAMENTS DE DRET

I.- No és objecte de debat en les presents actuacions que en data 18 de març del 2016 la representació processal de la Sra. Romeu va formular demanda d'adopció de mesures provisionals sol·licitant que li fos atribuït a la seva mandant el domicili que fou conjugal, del qual era copropietària juntament amb el seu espòs el Sr. Giner, i del què havia hagut de marxar atesa l'actitud agressiva d'aquest i que es prohibís al Sr. Giner entrar en contacte amb la seva mandant per quan aquesta patia per la seva integritat física i psicològica. Pel contrari, en l'escrit presentat en data 13 d'abril del 2016 la representació processal del Sr. Giner manifestava que va ser la Sra. Romeu la que va marxar del domicili conjugal voluntàriament emportant-se les seves pertinences i que ell va canviar el pany una setmana més tard per raons de seguretat.

Com a prova de que va ser la Sra. Romeu la que va deixar voluntàriament el domicili conjugal, el defenent aporta un escrit signat per la Sra. Catalá que afirma que aquesta va retirar en aquell moment totes les seves pertinences i un altre document en el què s'afirma el mateix signat per la Sra. Pino D'altra banda, en període de proves va comparèixer la citada Sra. Catalá manifestant que ella no va veure com la Sra. Romeu marxava de la casa però que el Sr. Giner la va trucar molt nerviós i, en desplaçar-se al domicili dels litigants, va poder comprovar que la seva esposa havia marxat deixant els calaixos oberts i emportant-se la seva roba, joies, perfums, cremes, l'assecador, així com la roba de llit i que els veïns van referir que la Sra. Romeu va desar les seves coses en bosses a dins del cotxe (foli 27).

II.- En aquestes circumstàncies l'únic que queda acreditat és que la Sra. Romeu va marxar del domicili conjugal mentre el seu marit no hi era, emportant-se la majoria de les seves pertinences, ja que no sols es pronuncia en aquest sentit la Sra. Catalá, sinó que en el llistat que s'aporta amb la demanda són pocs els objectes en els què consta que "falta" recollir (foli 48 i ss). En tot cas, en la compareixença dels esposos davant de l'Hble. Batlle el dia 20 d'abril del 2016 consta que el Sr. Giner no s'oposava a que la seva esposa anés al domicili familiar a recollir les coses de la seva propietat, fixant-se a tal efecte el dia 23 d'abril a les 16.00 hores, sense que consti que no ho hagués pogut fer en aquella data. Pel contrari, el que no s'ha provat és que, com defensa la Sra. Romeu, ella hagués hagut de marxar del domicili familiar com a conseqüència de l'actitud del Sr. Giner envers ella, ni menys encara que el comportament del defenent hagués suposat un perill per la integritat física de la seva esposa, de tal manera que cal presumir que la Sra. Romeu va marxar voluntàriament del domicili familiar per les raons que fossin i no hi ha prova de que sigui necessari prendre la mesura de protecció de la seva persona que sol·licita la recurrent.

D'altra banda, tampoc es pot considerar que l'agent hagi estat privada violentament dels seus béns, ja que, atesa la situació produïda, no deixa de ser lògic que el Sr. Giner canviés el pany de la porta, fixant-se una data per tal que pogués recollir les seves pertinences, ni es pot procedir al tancament de l'habitatge, ja que no existeix una necessitat o urgència que justifiqui aquesta mesura, sense perjudici de les proves que es puguin aportar al procediment de separació dels esposos sobre la propietat dels béns que es troben dins del domicili familiar i de la responsabilitat de la persona que l'ocupa si aquests haguessin desaparegut.

Per aquests motius, i atès que, pel que sembla, la recurrent gaudeix d'un altre domicili en el qual residir, no entenem procedent tampoc atendre la petició de que se li atribueixi a ella de manera urgent en seu de mesures provisionals aquell que fou familiar, decisió que caldrà prendre, en tot cas, en el marc del procediment principal de separació dels esposos, disposant de totes aquelles proves que no s'han aportat en aquest estadi processal. Tampoc es pot atendre la seva petició de que es prohibeixi al Sr. Giner apropar-se a ella, en quan no s'ha provat que existeixi cap mena de perill per la seva integritat física o psicològica. Pel que fa a la venda del domicili que fou familiar, caldrà que els litigant es posin d'acord a l'hora de portar-la a terme seguint allò que es disposi en la Sentència que declari la separació dels esposos.

III.- D'altra banda, la recurrent afirma també que, mentre es tramitava aquesta apel·lació, havien esdevingut uns fets gravíssims, ja que el seu espòs estava procedint a vendre béns que són propietat d'ella, però aquesta afirmació està igualment mancada de qualsevol mena de prova, de tal manera que no entenem procedent prendre les mesures cautelars que es sol·liciten per tal de protegir el patrimoni de la recurrent, sense perjudici de les que pugui prendre l'Hble. Batlle arrel d'uns fets que no podien ser contemplats per la resolució objecte del present recurs, a la qual s'ha de circumscriure aquesta decisió, i que, per tant, hem de considerar correcta.

lV.- Malgrat desestimar-se el recurs, no procedeix fer especial pronunciament pel que fa a les costes d'aquesta alçada de conformitat amb la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Romeu contra l'Aute dictat per l'Hble. Batlle en data 14 de juliol del 2016, que CONFIRMEM íntegrament, sense fer especial pronunciament pel que fa a les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei qualificada del matrimoni, del 30 de juny de 1995 (text refós).