• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJ Andorre (Sala Civil), 23 mars 2017, n° 311/2016 (ROJ STSJAD 83/2017)

Faits et procédure

Une société à responsabilité limitée andorrane, propriétaire d'un véhicule de marque Audi A6, a déclaré que celui-ci avait été « volé » le 25 janvier 2011 dans un box situé dans une propriété privée en Espagne, lieu de résidence secondaire de son représentant légal. Selon la demande, l'auteur des faits aurait franchi la clôture, brisé la vitre d'un autre véhicule et dérobé la télécommande du portail. Le véhicule a ensuite été retrouvé. La société a opté pour la restitution de la valeur du bien et réclamé l'indemnisation de la police d'assurance, la compagnie ayant refusé de l'indemniser.

L'action a été dirigée non contre la compagnie d'assurance elle-même, mais contre deux personnes physiques, délégués andorrans de la compagnie étrangère opérant au Principat. Ceux-ci ont soulevé une exception péremptoire de défaut de légitimation passive ad causam, subsidiairement contesté le fond. Ils ont notamment fait valoir que le risque n'était pas couvert, le vol n'ayant pas été commis avec effraction au sens des conditions générales, et que la franchise devait être déduite.

Par jugement du 25 mai 2016, le Tribunal de batlles a accueilli l'exception de défaut de légitimation passive, sans statuer sur le fond, et a mis les dépens à la charge de la demanderesse.

La société a interjeté appel, sollicitant la réformation intégrale du jugement et le renvoi pour statuer sur le fond. Les intimés ont conclu à la confirmation.

Question de droit

La question posée à la Sala Civil peut être formulée ainsi : le délégué d'une compagnie d'assurance étrangère, qui conclut au nom et pour le compte de celle-ci une police d'assurance opérant au Principat d'Andorre, peut-il être attrait en justice, à titre personnel, par l'assuré qui réclame l'exécution du contrat ?

Le recours soulevait en outre une question de qualification : la demanderesse soutenait que la solution retenue par la juridiction inférieure était contraire à l'article 5 de la loi andorrane régissant l'activité des compagnies d'assurance, et que la doctrine antérieure de la Cour (arrêt du 23 juillet 2015) avait été mal appliquée.

Solution et dispositif

La Sala Civil rejette le recours et confirme le jugement de première instance. Elle rappelle sa doctrine constante, selon laquelle, en vertu de l'article 5 de la loi précitée, le délégué conclut les polices au nom et pour le compte de la compagnie et dispose de

A la vila d'Andorra la Vella, el 23 de març del 2017

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els Magistrats

M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per demanda formulada el dia 14-07-2011 per la representació processal de la societat M...., S.L., l'agent exposava que el dia 25-01-2011 li havia estat "robat" el vehicle marca Audi, model A6 3.0 i, matrícula andorrana xxxxx, de la seva propietat, de l'interior del xalet radicat al xxxxxxxxx núm. xx de la població espanyola de xxxxxxxxxxxx, segona residència del legal representant de la societat, el Sr. Miró. Que l'autor dels fets devia saltar el tancat que envoltava la propietat privada i, trencar el vidre d'altre vehicle, de la propietat privada del Sr. Miró. , obtenint així en el seu interior el comandament a distància de la porta que obra el box on s'hi trobava el vehicle sostret i, des de aquest el comandament que obria l'accés a la propietat privada. Que el risc es trobava cobert per la companyia AS...... Que el vehicle va ser retrobat, optant la demandant per la facultat de desistir d'aquest i, obtenir la corresponent indemnització. Que no obstant la companyia asseguradora s'havia negat a indemnitzar a la seva mandant pel que es veia obligada a interposar la present demanda, demanant en llur qualitat de titulars administratius de la companyia AS a pagar a l'agent:

"1.- La quantitat que es determini com a valor de mercat del vehicle marca Audi, model A6 3.0. i matrícula andorrana xxxxx, a data 25 de gener de 2011, més els interessos legals des de la data en que l'adversa es trobà en situació de mora, és a dir, des del 26 de febrer de 2001 i, fins el total pagament de la quantitat principal.

2.- La part de la darrera prima d'assegurança abonada per la seva mandant corresponent als mesos de febrer a juny de 2011, més els interessos legals des de la data en que aquest import havia d'haver estat retornat, el 26 de febrer de 2011 i fins al total pagament de dita quantitat.

3.- La quantitat que es determini en període d'execució de sentència corresponent a les costes processals causades, inclosos honoraris d'advocat i procurador."

II.- La representació processal dels Srs. Cañete i Zurita. , va contestar la demanda, oposant-se a la mateixa, formulant, amb caràcter principal, excepció peremptòria de manca de legitimació passiva i, subsidiàriament quant al fons oposició a la demanda. Que els seus mandants no havien d'actuar en el present supòsit com a titulars d'un comerç del quin serien responsables, sinó que en tot cas com a delegats d'una companyia asseguradora AS , per ordre i compte de qui actuaven i, representaven. Que subsidiàriament el risc no era cobert tota vegada que el robatori no es va cometre amb efracció i, conseqüentment quedava exclòs de la garantia en els termes continguts en les condicions generals. I, finalment referia, d'una part que la demandant obviava que hi havia una franquícia que s'hauria de deduir de la quantitat reclamada i, d'altra, que la darrera de les primes d'assegurança que l'adversa reclamava ja havia estat abonada amb anterioritat a la presentació de la demanda. I, demanava de dictar sentència estimant l'excepció formulada i, desestimant el conjunt de pretensions formulades per la part agent, tot condemnant-la al pagament de les costes processals causades inclosos honoraris d'advocat i procurador.

III.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 25-05-2016 i va decidir :

"Estimar l'excepció peremptòria de manca de legitimació passiva "ad causam" interposada pels Srs. Cañete i Zurita. contra l'acció exercitada per la societat M , S.L., deixant la qüestió de fons imprejutjada i, amb imposició de les costes processals causades, inclosos honoraris d'advocat i procurador."

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la societat mercantil andorrana M....., S.L. i, en virtut dels arguments que exposa en el seu escrit de conclusions de data 12- 09-2016, sol·licita que es dicti sentència revocant íntegrament la sentència d'instància de data 25 de maig del 2016, ordenant que es resolgui sobre el fons de la qüestió, per quan ha quedat sense pronunciament judicial en primera instància.

Per el contrari, la representació processal de la part recorreguda va presentar escrit de contesta a les conclusions, de data 5-10-2016, segons el qual s'oposa totalment a l'escrit de conclusions formulat per l'apel·lant, i sol·licita es dicti sentència confirmant, en tots els seus extrems, la resolució recorreguda, imposant la totalitat de les costes causades per la tramitació de la present instància, inclosos els honoraris derivats de la intervenció d'advocat i procuradora, a la part recurrent.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part agent fonamenta el seu recurs són els següents. En primer terme, entén que no procedeix l'estimació de l'excepció de manca de legitimació ad causam i la consegüent imposició de les costes processals. Així, exposa que va formular demanda degut a l'incompliment de la pòlissa per part de l'assegurador i la seva delegació i els defenents van al·legar manca de legitimació passiva dels delegats, tot entenent que s'ha de demandar a l'asseguradora. En canvi, en un altre procés interposat contra l'asseguradora, aquesta excepciona la manca de legitimació passiva tot considerant que la demanda s'hauria d'haver adreçat contra els delegats de la Companyia a Andorra.

En segon terme, manifesta que no es pot estar d'acord amb l'argument que els delegats no tenen legitimació passiva, segons es va establir a la STSJA de 23-07-2015. Afirma que l'aplicació de la doctrina de la sentència s'ha fet de manera errònia, ja que la sentència el que va indicar és que l'asseguradora no podia desdir-se dels contractes signats pels seus delegats.

De la resolució no es pot excloure als delegats del compliment de la pòlissa, ja que la conclusió és contrària a l'article 5 de la Llei reguladora de l'actuació de les companyies d'assegurança del Principat d'Andorra, tota vegada que el nomenament del delegat és per tal que respongui de les obligacions contretes per la companyia i, eventualment, repeteixi contra aquesta.

II.- El present recurs no pot ésser acollit. Sense perjudici de les diferents al·legacions en diversos procediments que puguin efectuar la companyia asseguradora i els seus delegats, adreçades a negar la seva legitimació passiva, lícites des del punt de vista del dret a la defensa però reprovables en relació al consumidor que exercita una pretensió indemnitzatòria fonamentada en una pòlissa d'assegurança contractada amb l'asseguradora, es tracta d'analitzar si l'excepció de manca de legitimació passiva dels delegats en el present procediment pot o no ser acollida com s'ha fet a la instància.

Els arguments que justifiquen el refús del recurs són els que, a continuació, s'exposen.

A la nostra sentència, de data 23-07-2015, i a l'anterior de 26-04-2007, es va establir la següent doctrina. Segons l'article 5 de la Llei reguladora de l'actuació de les companyies asseguradores al Principat, el delegat contracta pòlisses en nom i representació de la Companyia i gaudeix d'amplis poders per a obligar a la companyia i representar-la en front de qualsevol tercer.

A partir d'aquesta constatació, enteníem que el delegat actuava en el tràfic com a representant de l'asseguradora, en la modalitat de representació directa, atès que manifestava que la seva actuació s'efectuava en nom i per compte aliè (contemplatio domini), de manera que es perfeccionava el contracte d'assegurança entre la companyia i el tercer, essent aquestes dues les parts de la relació jurídica d'assegurança, sense que el delegat fos una part contractant.

Les conseqüències de l'anterior doctrina han estat correctament enteses i aplicades per la resolució d'instància. La demanda s'ha d'interposar contra la part asseguradora i no contra els delegats (andorrans) de la companyia estrangera que opera al Principat, atès que el contracte d'assegurança s'ha perfeccionat amb aquella i els delegats són els representants de l'asseguradora i amb la seva actuació han vinculat contractualment a la companyia amb l'assegurat, sense que ells puguin respondre quan la seva actuació resulta adequada i ajustada a les facultats de representació atribuïdes i no s'han extralimitat en les seves funcions ni han actuat fora de l'àmbit del poder de representació.

Per tant, dels arguments anteriors s'ha de concloure necessàriament per la desestimació del recurs i la confirmació de la sentència d'instància, la qual cosa significa també la desestimació del greuge respecte de les costes processals d'instància, tota vegada que aquest es connecta a l'estimació de l'excepció de manca de legitimació.

III.- La desestimació del recurs comporta la imposició a la recurrent de les costes processals d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de M ,S.L. contra la sentència, de data 25-05-2016, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles, i confirmar íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : article 5 de la Llei reguladora de l'actuació de les companyies d'assegurança del Principat d'Andorr.