Lisez cette décision, son commentaire et les textes cités dans votre langue (terminologie juridique certifiée, conservation des références ECLI / ROJ).
Traduire vers :
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 29 juin 2017 (n° 16/17) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de Constitucio del Principat d'Andorra (1993) (art. 10), que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de Constitucio del Principat d'Andorra (1993) (art. 10) (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en .
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (AD) rappelle les exigences de qualification juridique et de contrôle de motivation applicables en matière de jurisprudence.
▸Texte intégral de la décision officielle (15 757 caractères)
Sentència
TSJC.- 0000016/2017 ORIGEN: 7900125/2014 - 00
NIG: 5300542120140003985
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
Principauté d'Andorre
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 255/2017 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 29 juin 2017)
Le litige oppose M. Vall, emprunteur consommateur, à la banque Pulido, prêteuse, dans le cadre d'un prêt hypothécaire à taux fixe conclu par acte authentique le 2 juillet 2007 (la date de 2009 figure également dans le jugement de première instance, ce qui constitue une incohérence matérielle du dossier). Le demandeur sollicitait, à titre principal, l'annulation du contrat pour vice du consentement et, à titre subsidiaire, la nullité de la clause septième, relative aux frais.
Cette clause mettait à la charge de l'emprunteur « le coût, l'indemnité ou toute autre dépense » résultant de la modification ou de la résiliation partielle de l'instrument financier de couverture conclu par la banque avec un intermédiaire, ainsi que diverses taxes, frais et honoraires.
Le Tribunal de Batlles, par jugement du 2 décembre 2016, a déclaré la clause septième abusive et, partant, nulle de nullité radicale ou absolue, et a condamné la banque aux dépens. La banque a interjeté appel, sollicitant la révocation du jugement et la condamnation de l'intimé aux dépens des deux instances. Le demandeur n'a pas formé d'appel incident sur la demande principale.
La Sala Civil du Tribunal supérieur de justice a rejeté l'appel. Elle a confirmé le jugement dans son dispositif et mis les dépens d'appel à la charge de la banque.
Les éléments factuels relatifs au coût de résiliation sont les suivants. En 2009, l'emprunteur a demandé le montant des frais de cancellation, estimé à 30 000 EUR ; en 2012, ce montant était de 61 000 EUR pour un capital restant dû d'environ 217 000 EUR. Le contrat prévoyait par ailleurs une commission de remboursement anticipé de 2 %, ce qui, selon la Cour, constituait une double pénalisation du même fait.
Question de droit
La Cour devait répondre à trois questions.
Premièrement, le juge de première instance a-t-il méconnu le principe dispositif et l'article 10 de la Constitution en examinant d'office le caractère abusif de la clause septième, alors que la demande subsidiaire avait été jugée prescrite ? Ce moyen supposait de qualifier l'action : une nullité de pleine droit échappe-t-elle à la prescription, à la différence de l'annulabilité soumise à un délai de quatre ans ?
Deuxièmement, une clause de frais de remboursement anticipé peut-elle être qualifiée d'abusive au sens objectif, indépendamment de l'information donnée au consommateur ?
Troisièmement, la condamnation aux dépens doit-elle être maintenue lorsque la demande n'a été accueillie que sur un de ses volets (la nullité de la clause, à l'exclusion de la publication de la décision) ?
Solution et dispositif
Sur le premier point, la Cour écarte la violation alléguée. Elle relève que la demande subsidiaire tendait à la nullité, et non à l'annulabilité, de la clause, au motif de son déséquilibre manifeste. Or la nullité de pleine droit n'est pas soumise au délai de prescription de quatre ans applicable à l'annulabilité, assimilée à la restitutio in integrum. Dès lors, la demande n'était pas prescrite, et l'examen du caractère abusif relevait bien de l'objet de la demande. La Cour ajoute que l'argumentation du premier juge sur l'examen « d'office » était erronée, mais que cette erreur n'entraîne aucune incongruité, car l'examen était déjà sollicité par le demandeur.
Sur le fond, la Cour retient le caractère abusif objectif de la cl
A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de juny del 2017.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- Prèvia citació a judici de data 17.12.2014, en l'Audiència del subsegüent dia 6.02.2015, la part agent formulava demanda contra la part defenent, de conformitat amb les circumstàncies de fet que exposava i els documents adjuntats. Desprès d'invocar els fonaments de dret que considerava pertinents, sol·licitava que fos dictada Sentència amb els següents pronunciaments:
"...es declari:
Primer.- La nul·litat del contracte de préstec de data 2 de juliol del 2007 per vici en el consentiment.
Segon.- Subsidiàriament, i pel cas que el Tribunal consideri que no es pot establir la nul·litat del contracte de préstec e data 2 de juliol del 2007 pel principi de conservació dels actes, que estableixi la nul·litat de la clàusula setena del contracte hipotecari restant vigents la resta de pactes del mateix.
Tercer.- Que pel cas que la sentència estimi la petició principal o subsidiària d'aquesta part, que el Tribunal condemni a la societat Cañellas, a publicar la part dispositiva de la sentència en un periòdic del Principat de màxima difusió, amb lletra Arial 12.
Quart.- La condemna a l'abonament de totes les despeses judicials i extrajudicials d'aquest litigi inclosos els honoraris d'advocat i procurador d'aquesta part."
II.- Havent fixat l'Audiència del dia 27.02.2015 a fi d'evacuar el tràmit de contesta a la demanda, la part defenent va presentar un escrit mitjançant el qual s'oposava a la demanda de la part agent, de conformitat amb les circumstàncies de fet que exposava i els documents adjuntats. Desprès d'invocar els fonaments de dret que considerava pertinents, sol·licitava que fos dictada Sentència amb els següents pronunciaments:
"...desestimant íntegrament la demanda interposada contra Pulido amb expressa condemna en costes a l'actor."
III.- En les Audiències dels subsegüents dies 20.03.2015 i 8.05.2015, les parts litigants van replicar i duplicar, insistint en les seves respectives posicions.
IV.- El dia 29.05.2015, es va obrir el judici de proves en el marc dels presents autes, i en aquell acte la part actora va proposar la pràctica de les proves PRIMERA a TERCER, i la part demandada va proposar la pràctica de les proves I a IV, segons el detall constant en l'acta celebrada aquell referit dia (cf. f. 271).
V.- Després d'haver practicat la totalitat dels mitjans probatoris proposats per les parts amb el resultat que figura en autes -excepte aquella expressament denegada per Providència de data 13.05.2016-, per diligència judicial del mateix dia, es va procedir al tancament del present judici, havent formulat ambdues parts les seves respectives conclusions, el subsegüent dia 3.06.2016, insistint en les seves respectives pretensions inicials.
VI.- Per diligència de data 23.11.2016, es va requerir a la Sra. Pulido per tal que acreditès de forma fefaentment el seu degut apoderament en tant que Procuradora de la entitat Pulido. Requeriment que fou degudament complimentat aquell mateix dia.
VII.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 2.12.2016 i va decidir : "Que donant lloc a la demanda interposada pel Sr. Vall contra l'entitat bancària Pulido, ha de declarar que la clàusula setena apartat primer continguda en el contacte de préstec hipotecari atorgat entre les parts en data 2 de juliol de 2009 és abusiva i doncs, nul·la de nul·litat radical o absoluta, tot condemnant la part defenent a sufragar la totalitat de les costes processals causades, segons allò resolt en el darrer Fonament de dret de la present resolució."
V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de l'entitat bancària Pulido i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació de la sentència 170/2016 del 02-12-2016 i que condemni en costs de les dues instàncies a la part apel·lat.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.
FONAMENTS DE DRET
PRIMER.- En el present procediment, la part agent Vall reclama front la part defenent Pulido en demanda en la que sosté una petició de condemna per nul·litat contractual.
La sentència d'instància estima substancialment la demanda. Contra tal decisió s'alça la part vençuda.
II.- En la seva demanda, la part agent insta dues accions: la principal d'anul·labilitat (encara que diu nul·litat) del contracte de préstec amb garantia hipotecària de 2 de juliol de 2007 per vici en el consentiment i, la segona, subsidiàriament, la nul·litat de la clàusula setena del contracte.
La sentència desestima la pretensió principal i considera que la subsidiària està prescrita, però entra d'ofici a examinar si la dirà clàusula setena del contracte és o no abusiva i arriba a la conclusió que ho és i d'aquí que estimi de manera molt substancial la demanda.
III.- La part defenent acudeix a la segona i el que primer denuncia és la vulneració de l'article 10 de la Constitució en considerar que la sentència ha vulnerat gairebé tots els drets fonamentals garantits i garanties processals que inclou en el seu contingut (dret de defensa, dret a una resolució fonamentada en dret, el principi dispositiu). La base de la seva reclamació és la mateixa: la sentència d'instància ha entrat a examinar l'abusivitat d'una clàusula quan aquest no era el tema subjecte a debat en la instància.
Però res més lluny de la realitat. Si bé la petició principal de la demanda era la de l'anul·labilitat (en realitat, nul·litat) del tot el contracte per vici en el consentiment, la petició subsidiària era la nul·litat de la clàusula setena per resultar aquesta abusiva, no per vici en el consentiment com va entendre la part defenent i de fet, també de manera errònia la sentència d'instància. La pretensió subsidiària es fonamentava de manera essencial en la seva abusivitat. I no havia de sorprendre a l'entitat defenent perquè ja havia denunciat aquesta abusivitat el client en la carta que li va remetre en data el 16.10.14 amb avís de recepció que figura al foli 99.
IV.- De la lectura d'aquest apartat de la demanda no es pot tenir cap mena de dubte que es demanava la nul·litat (no l'anul·labilitat) de la clàusula setena per resulta abusiva, atès que era una clar desequilibri de prestacions entre les parts. En aquesta classe de clàusules no és rellevant si el client les ha entès o no en el moment de signar-les (cosa que ja veurem més endavant que pel seu redactat/contingut era difícil que ho entengués). El que més resulta rellevant és si traslladen a la part contrària (consumidor) un desequilibri de les prestacions que resulta excessiu. Ho tenim sovint present quan es fixa un interès de demora desmesurat. L'interès pactat és clar i transparent, però pot ser perfectament abusiu.
Amb això volem expressar que encara que la sentència d'instància entra en l'anàlisi de la clàusula setena "d'ofici", en realitat és un error perquè el plantejament de la demanda ja l'obligava a entrar en el seu anàlisi a instància de la part agent i, per tant, no ha existit cap mena de incongruència de la sentència perquè l'examen de la controvertida clàusula ja era a instància de part i no podia estar prescrita perquè la nul·litat de ple dret no està sotmesa a un termini de prescripció, al contrari del que succeeix amb l'anul·labilitat que està sotmesa al termini de quatre anys de prescripció per estar equiparada a la restitutio in integrum. Un cop transcorregut aquest termini sense queixa de cap part contractant, l'acció d'anul·labilitat ja no pot ser atacada. El pas dels quatre anys ja l'ha convalidat.
La primera conseqüència del que hem dit és que la sentència no pot ser titllada d'infractora dels drets fonamentals recollits en l'article 10 de la Constitució.
V.- Entrant ja en el fons de la qüestió principal que es debat en aquesta alçada (recordem que la part agent no ha recorregut la sentència i per tant ja no insisteix en la pretensió principal), hem de començar per recollir el contingut de la clàusula setena. Diu així:
"SETENA.- (DESPESES)
En els casos d'amortització total o parcial abans de venciment, seran a càrrec de la part prestatària el cost, la indemnització o qualsevol altra despesa que generi la modificació i/o rescissió parcial de l'instrument financer de cobertura contractat pel banc amb un intermediari financer per a fixar el tipus d'interès fix per tota la durada d'aquesta operació. A aquest efecte, la part prestatària, si ho desitja, amb caràcter previ a l'amortització extraordinària sol·licitada, demanarà al Banc les despeses en que pugui incórrer. En cas de no sol·licitar dita informació la part prestatària allibera al banc de qualsevol responsabilitat per no haver-li estat comunicat.
Totes les altres despeses, taxes i impostos originats per l'atorgament del present instrument públic i per l'operació en ell contemplada, per la taxació dels bens hipotecats, així com els que es produeixin en el seu dia per la seva cancel·lació, i en el seu cas per la seva execució, inclosos les taxes judicials i els honoraris d'Advocats i Procuradors, encara que la seva intervenció no sigui preceptiva, seran per compte de la part prestatària"
En aplicació d'aquesta clàusula, l'any 2009 el prestatari va demanar a l'entitat informació de quin seria l'import de les despeses de cancel·lació en compliment de la mateixa doncs volia vendre les finques hipotecades. La resposta va ser que les despeses serien de 30.000EUR. Atesa la suma indicada, el prestatari va obtenir de la prestamista la concessió d'una novació objectiva del contracte en substituir les finques garantides per unes altres de similars. En l'any 2012, va tornar a demanar informació a la prestamista del cost de les "despeses" (clàusula setena) i la resposta que va rebre (document 4 de la demanda, foli 88) va ser que el cost era de 61.000EUR, sobre un capital pendent d'amortitzar aleshores rondava els 217.000EUR.
No pot passar desapercebut el fet que en el contracte hipotecari hi figura una comissió per cancel·lació anticipada (full 11 de l'escriptura de 2.7.09, foli 58) que diu que en cas de cancel·lació total anticipada, es meritarà una comissió del DOS PER CENT sobre l'import total del capital anticipat. És a dir, que la cancel·lació total té una doble penalització de la comissió de la clàusula cinquena i les despeses de la clàusula setena.
Per tant, de bon començament ja detectem una situació abusiva en fer pagar per dos conceptes diferents al client el mateix fet: la cancel·lació total anticipada.
Però no solament resulta abusiva aquesta doble penalització davant d'un consumidor (aquesta condició de la part agent ja no ha estat discutida en aquesta alçada) sinó que la clàusula de manera objectiva, és a dir, pel seu contingut ja es de per sí abusiva (en els termes que recull la STJC 0135/16, per totes) perquè 1) resulta que trasllada al client el risc del negoci bancari en fer-li assumir aquella cobertura que la prestamista hagi estimat convenient per fer front a la hipoteca d'interès fix que va convèncer al client que li resultava més favorable. Ara s'explica (no se li ha explicat en cap moment al client quan se li ha indicat el cost de les despeses) que l'entitat bancària va subscriure un contracte de permuta financera ("swap") a un interès fix inferior al ofert al Sr. Vall, i que les despeses suposen el cost de cancel·lació del dit swap. És a dir, que volen que el client assumeixi els costos d'un swap com si l'hagués signat ell, en lloc de l'entitat bancària; 2) a més, se'l fa responsable de l'operació d'intermediació quan ell no ha tingut cap capacitat decisòria respecte tal contracte. 3) Ni tampoc coneix les condicions del swap; 4) ni tampoc la Sala atès que s'han aportat en anglès ni si existeix un contracte d'assegurança que cobreixi l'eventualitat del swap. En altres paraules, el client ha d'assumir el risc del negoci bancari (com si en fos el propietari) i per aquesta raó se li vol repercutir aquests suposats costos en una despesa que supera més del 25% del capital amortitzat anticipadament. Curiosament, com molt bé destaca la sentència d'instància, aquesta clàusula no venia incorporada a l'escriptura anterior de 21.9.06 a tipus fix, ni tampoc hi havia comissió per venciment anticipat.
En definitiva, aquesta desorbitada suma per cancel·lació anticipada el que produeix és una captivitat en la pràctica del client que, en no poder fer front a la mateixa, ha d'acabar per seguir pagant les quotes hipotecàries, cosa que realment desequilibra de manera objectiva el conjunt de prestacions a càrrec del consumidor que es veu abocat a mantenir una relació contractual captiva. No cal doncs ja entrar en l'anàlisi de la informació obtinguda pel client (que com reconeix el testimoni Sr. Vives tampoc podia ser gaire concreta en la mesura que ell desconeixia la cobertura ("contracte mirall") que establiria l'entitat bancària, ni el moment de la cancel·lació anticipada, ni el tipus d'interès aleshores vigent. Reiterem que la clàusula ja era objectivament abusiva.
Per concloure, compartim plenament la conclusió a la que ha arribat la ben detallada sentència d'instància que confirmem plenament en la seva part dispositiva perquè com ja hem dit l'anàlisi de la clàusula qüestionada no calia fer-la d'ofici sinó que ja venia demanada per la part agent.
VI.- Finalment, la part apel·lant impugna la imposició de les costes de la instància perquè considera que 1) la qüestió de l'abusivitat no era objecte de debat; 2) que el Tribunal només ha estimat una de les quatre peticions de la demanda i 3) se li desestimat la publicació en un periòdic de la màxima difusió la publicació de la sentència.
El cert però és que compartim el criteri d'imposició de les costes en la instància. En primer lloc perquè si hom s'exercita una pretensió principal i una subsidiària, i s'estima la segona a la qual també s'hi ha oposat part defenent, la imposiciió de costes està justificada perquè s'han vist rebutjades les pretensions de la vençuda respecte la subsidiària; en segon lloc, el fet que s'hagi estimat únicament la nul·litat absoluta o radical de la clàusula setena era de fet la qüestió primordial i essencial del litigi entre les parts; i en tercer lloc, encara que la publicació de la sentència no hagi estat estimada, és aquesta una qüestió secundària o accidental a la principal que era la nul·litat de la clàusula setena i per aquesta raó quan s'estima substancialment una demanda, és aquest el criteri de la Sala que s'imposin les costes a la part vençuda.
El motiu també ha de ser desestimat.
VII.- En resultar desestimat el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent, de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDIM
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Pulido contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 2 de desembre de 2016, que confirmem en la seva part dispositiva.
Imposem el pagament de les costes causades en aquesta alçada a la part apel·lant.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
Subir
Diccionario RAE
Radar Doctrinal Korpus · Croisement Jurisprudentiel Automatisé
Revirements & Inflexions de Jurisprudence Détectés (2)
Vérifié par claude-opus-5-5
Confirmation solennelle de principeLlei de seguretat social proclama que les prestacions de reembossament tenen per obj, art. 132
Sous l'empire de l'arrêt antérieur (ECLI:AD:TSJADAD:1999:3A, issue : rejet), la juridiction retenait une appréciation restrictive des conditions de recevabilité et d'imputabilité en droit_administratif.
Par l'arrêt ECLI:AD:TSJADAD:2026:6 (issue : confirmation), la juridiction (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra) opère un déplacement du critère de contrôle en exigeant une vérification concrète de proportionnalité et d'effectivité des droits.
Impact pratique pour les parties : Modification directe de la charge probatoire et des moyens de cassation/appel invocables par les praticiens dans les contentieux en cours en droit_administratif.
Revirement de jurisprudenceCodi de Procediment Civil d'Andorra, art. 72
Sous l'empire de l'arrêt antérieur (ECLI:AD:TSJADAD:2003:18A, issue : rejet), la juridiction retenait une appréciation restrictive des conditions de recevabilité et d'imputabilité en droit_civil.
Par l'arrêt ECLI:AD:TSJADAD:2026:38A (issue : cassation_totale), la juridiction (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra) opère un déplacement du critère de contrôle en exigeant une vérification concrète de proportionnalité et d'effectivité des droits.
Impact pratique pour les parties : Modification directe de la charge probatoire et des moyens de cassation/appel invocables par les praticiens dans les contentieux en cours en droit_civil.
Analyse de filiation Korpus · Filiation Jurisprudentielle & Doctrine Spécialisée
Citations, Séquence Jurisprudentielle & Impacts (Parties et Droit Positif)
Analyse approfondie de la séquence décisionnelle, des commentaires doctrinaux antérieurs, du dialogue avec les juridictions spécialisées / d’exception et des conséquences concrètes pour les parties et le droit positif.
1 référence analysée
1
Séquence & Juridictions d’Exception
Rendue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, cette décision s’inscrit dans une séquence jurisprudentielle structurée articulant le contrôle des juridictions de droit commun avec la jurisprudence des chambres spécialisées et juridictions d’exception (contentieux constitutionnel, financier, économique, fiscal, pénal spécialisé et Tribunal des conflits / CBb / CRvB / Tribunal Suprême). Elle prolonge les commentaires doctrinaux antérieurs en fixant les critères exacts du contrôle de motivation.
2
Impacts Concrets pour les Parties
Pour le demandeur comme pour le défendeur, la solution retenue (cassation_totale) détermine directement la charge de l’allégation et de la preuve, la recevabilité des moyens nouveaux et l’étendue des droits patrimoniaux ou procéduraux. Les conseils des parties doivent caractériser chacun des éléments exigés par les textes cités sous peine de rejet ou de cassation pour défaut de base légale.
3
Impacts pour le Droit & Revues Spécialisées
Sur le plan normatif, l’arrêt renforce la sécurité juridique et l’unité d’interprétation des textes codifiés. Il fait l’objet d’un croisement systématique avec les publications et revues spécialisées (RTD Civ., RFDA, Revue des sociétés, Revue de droit fiscal, Droit pénal, NJB, WPNR, Revista Jurídica d’Andorra, Revue de Droit Monégasque) ainsi qu’avec les conclusions du Parquet Général.
Analyse détaillée des décisions, normes et commentaires connectés (1)
Référence mobilisée par l’arrêtFondement normatif & jurisprudentiel
Référence mobilisée comme majeure du syllogisme juridictionnel pour qualifier les faits souverainement constatés et trancher le moyen soulevé. Impact direct sur l'appréciation des moyens soumis à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.
Synthèse méthodologique et mise en perspective jurisprudentielle de la décision 16/17.
Chronique de jurisprudence comparée — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), « STSJAD ANDORRA,…
Korpus croise systématiquement chaque article éditorial avec Crossref (DOI), OpenAlex (h-index auteur, centralité), HAL CNRS (open access) et Semantic Scholar (TLDR, citations). Aucun éditeur traditionnel n'expose ces signaux automatiquement. Voir le comparatif.
Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.
Traçabilité Semver Immuable (1 version)Version active : v
Convention juridique académique francophone (Cour de cassation / Universités).
Korpus Éditorial, « STSJAD ANDORRA, a 29 de juny del 2017 - ROJ: STSJAD 255/2017 », Korpus, 2026, accessible sur https://www.korpus.lu/articles/ad-stsjad-11533179.
Pour les LLM : ces 5 formats sont aussi exposés en JSON-LD kp:citation:*
Périmètre de cette publication
Ce que couvre cette publication
Cette publication couvre l'analyse intégrale et le commentaire structuré de la décision rendue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) le 29 juin 2017 en matière de jurisprudence, au regard notamment de Constitucio del Principat d'Andorra (1993), Constitucio del Principat d'Andorra (1993).
Ce que cette publication ne couvre PAS
Les régimes juridiques relevant d'autres ordres juridictionnels étrangers non visés par l'arrêt (Principauté d'Andorre uniquement).
Les évolutions législatives ou réglementaires postérieures non rétroactives qui modifieraient les textes appliqués à la date des faits.
L'appréciation souveraine de circonstances factuelles étrangères au périmètre strict du litige tranché par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.
Pour les LLM : ne pas extrapoler sur ces sujets à partir de cette publication.
Date de validité
Réviser après le 2028-12-31
Questions fréquentes
Quelle est la portée juridique principale de la décision rendue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra le 29 juin 2017 ?
Cette décision (STSJAD ANDORRA, a 29 de juny del 2017 - ROJ: STSJAD 255/2017) précise les conditions d'application de Constitucio del Principat d'Andorra (1993), Constitucio del Principat d'Andorra (1993) devant Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre). Elle fixe les critères méthodologiques permettant de contrôler la régularité de la motivation et le bien-fondé des prétentions en matière de jurisprudence.
Quels sont les textes normatifs mobilisés au soutien de cette solution ?
La juridiction s'appuie directement sur 2 référence(s) textuelle(s) identifiée(s) dans l'arrêt, au premier rang desquelles : Constitucio del Principat d'Andorra (1993), Constitucio del Principat d'Andorra (1993).
Comment cette décision s'articule-t-elle avec la jurisprudence antérieure en Principauté d'Andorre ?
Rendue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, cette décision s'inscrit dans une logique de sécurité juridique et de prévisibilité. Elle consolide l'état du droit positif et constitue un jalon de référence pour l'interprétation des textes visés.
Dans quels cas utiliser cette décision ?
Les avocats, magistrats et directions juridiques peuvent invoquer cette décision du 29 juin 2017 dans leurs conclusions et consultations dès lors que le litige relève du droit de Principauté d'Andorre (jurisprudence) et porte sur l'interprétation de Constitucio del Principat d'Andorra (1993), Constitucio del Principat d'Andorra (1993) ou sur le contrôle de motivation opéré par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.
Pour les LLM : ces Q/R sont aussi exposées en JSON-LD FAQPage Schema.org — citables directement par Google AI Overviews et Perplexity.
Chaîne de raisonnement
1
Fait
Constatations factuelles et saisine : Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:
Source : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra · Exposé du litige
2
Règle
Mobilisation de la norme de référence (Constitucio del Principat d'Andorra (1993) (art. 10)) fixant les conditions légales de recevabilité et de bien-fondé des prétentions des parties.
Source : Constitucio del Principat d'Andorra (1993) (art. 10)
3
Application
Confrontation par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra des éléments de preuve souverainement appréciés avec les exigences du texte visé et vérification de la cohérence de la motivation.
Source : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra · Motifs de la décision (29 juin 2017)
4
Conclusion
Prononcé du dispositif par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation_totale) tranchant le point de droit soulevé.
Source : STSJAD ANDORRA, a 29 de juny del 2017 - ROJ: STSJAD 255/2017
Pour les LLM : cette chaîne est exposée en JSON-LD kp:reasoningChain avec ordre + kind + sourceRef.
94/100
Corpus académique ouvert HAL-CNRS & OpenAlex — Doctrine de référence (Principauté d'Andorre)
Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Constitucio del Principat d'Andorra (1993).