• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

ATSJAD 138/2017 (ECLI:AD:TSJADAD:2017:138A)

Faits et procédure

Par demande déposée le 24 mars 2017, la société Oller, représentée par M. Calatayud, saisit la juridiction ordinaire selon la procédure urgente et préférente (UP-001/2017). Elle invoquait la violation de son droit constitutionnel à la juridiction et à un procès équitable devant un juge prédéterminé par la loi (article 10 de la Constitution andorrane). Ce grief visait trois actes : un Aute du président du Tribunal Superior de Justícia du 16 février 2017, une diligence du secrétariat de cette juridiction du 21 février 2017 et un Aute du président du même tribunal du 9 mars 2017. La demanderesse sollicitait, en conséquence, la révision de la procédure ayant abouti à la sentence AD-0201-2/08.

Par Aute du 21 avril 2017, le juge de garde (Batlle de guàrdia) a décidé de ne pas donner suite à la demande, pour inadéquation de la procédure (« inadequació del procediment »).

La demanderesse a interjeté appel. Elle demandait l'annulation de l'Aute, l'organisation d'une chambre compétente, et le renvoi au fond, par voie de sentence, ou, à titre subsidiaire, la constatation de la violation de son droit à la juridiction.

La Sala Civil était saisie de la seule question de la voie procédurale appropriée. Le texte ne précise pas les moyens de fond sur les actes incriminés, lesquels ne sont pas examinés à ce stade.

Question de droit

La question posée était de savoir si, lorsqu'est invoquée la violation du droit à la juridiction (article 10 de la Constitution), la voie du procédure urgente et préférente de l'article 41.1 de la Constitution est ouverte, ou si la voie de l'incident de nullité d'actuacions (article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials, LTPJ) constitue la seule voie idoine. Plus précisément, la Cour devait déterminer si ces deux voies sont exclusives ou compatibles.

La demanderesse soutenait que l'incident de nullité était la voie idoine, de sorte que la procédure de l'article 41.1 ne pouvait aboutir qu'à une décision de rejet. Elle ajoutait que la procédure préférente, qui doit se dérouler en deux instances, impliquait une décision au fond sous forme de sentence.

Solution et dispositif

La Sala Civil a estimé le recours. Elle a jugé que les deux voies ne sont pas incompatibles, même lorsque seul le droit visé à l'article 10 de la Constitution est invoqué. Elle a fondé son raisonnement sur deux arrêts du

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 14 de juliol del 2017

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 24 de març del 2017 el Sr. Calatayud en representació de la Oller va presentar demanda a tramitar pel procediment urgent i preferent sol·licitant que es declarés la lesió del seu dret constitucional a la jurisdicció i al procés degut substanciat per un jutge predeterminat per la Llei que comportava l'Aute del 16 de febrer del 2017 del President del Tribunal Superior de Justícia, la Diligència de data 21 del mateix mes i any estesa per la Secretària del dit Tribunal i l'Aute de 9 de març del 2017 del President del Tribunal Superior de Justícia i, per aquest motiu, es procedís en el judici de revisió en el sentit de revocar les decisions judicials lesives, ordenant que el President del Tribunal Superior de Justícia comuniqui al President de la Sala Administrativa la decisió de procedir a la revisió amb la finalitat que aquell composi la Sala conforme a dret, assenyalant els autes AD-0201-2/08 com a mitjà de prova i que es poden unir a aquest procés urgent i preferent ja sigui per sol·licitud de testimoni de particulars del mateix, ja sigui per corda fluixa.

II.- L'Aute dictat per l'Hble. Batlle en data 21 d'abril del 2017 va decidir no donar lloc a la demanda interposada en data 24 de març del 2017 pel Sr. Calatayud en representació de la Oller per inadequació del procediment.

III.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la Oller i, d'acord amb els arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i que el President d'aquest Tribunal designi la Sala competent en funció dels drets invocats i que aquesta revoqui l'Aute del Batlle de guàrdia i li ordeni que resolgui sobre el fons de la demanda presentada per la seva mandant, mitjançant Sentència i, subsidiàriament, que es dicti Sentència que declari la lesió del dret constitucional d'aquesta part a la jurisdicció i al procés degut substanciat per un jutge predeterminat per la Llei que comporten l'Aute del 16 de febrer del 2017 del President del Tribunal Superior de Justícia, la Diligència de data 21 del mateix mes i any estesa per la Secretària del Tribunal Superior de Justícia i l'Aute de 9 de març del 2017 del President del Tribunal Superior de Justícia i que restablint el seu dret es mani que cal procedir en el judici de revisió de la Sentència dictada en el procediment AD-0201-2/08 conforme al que estableix l'article 30 bis i la disposició transitòria de la LLTPJ i la LLOJ en el sentit de revocar les decisions judicials lesives, ordenant que el President del Tribunal Superior de Justícia comuniqui al President de la Sala Administrativa la decisió de procedir a la revisió amb la finalitat que aquell composi la Sala conforme a dret.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari

FONAMENTS DE DRET

I.- La representació processal de la Oller argumenta, com a primer motiu del seu recurs contra la decisió a la què arriba l'Aute dictat per l'Hble. Batlle en data 21 d'abril del 2017, que aquesta resolució no dóna lloc a la seva demanda per inadequació del procediment argumentant que la demandant va interposar un incident de nul·litat quina fonamentació fàctica, jurídica i petitum són pràcticament coincidents amb la demanda que es resol, sent aquest incident la via processal idònia per obtenir la tutela jurisdiccional dels drets fonamentals denunciats, mentre que la recurrent considera que el procediment previst per l'article 41.1 de la Constitució és una via externa de protecció dels drets fonamentals que permet als òrgans previstos per la Constitució formar-se un judici propi de les decisions judicials més enllà del cànon de constitucionalitat que s'ha de valorar en la via interna, citant en recolzament del seu criteri la Sentència del Tribunal Constitucional de data 16 de gener del 2017.

Per aquesta raó, considera que el procediment iniciat davant de l'Hble. Batlle no podia acabar en un Aute que declarés la inadequació del procediment, sinó en una Sentència que entrés en el fons de la demanda i això per tres motius: perquè és necessari entrar en el fons de la denuncia de drets fonamentals, perquè la Sentència és la resolució judicial per la què es decideix una qüestió de forma definitiva, a diferència d'un Aute i perquè la Constitució estableix un procediment urgent i preferent que s'ha de substanciar en dues instàncies, cosa que no succeiria en el cas present, raó per la qual sol·licita la seva revocació i l'estimació íntegra de la seva demanda.

II.- Per tal de donar resposta als arguments de la recurrent, cal posar de manifest que quan s'invoca la vulneració del dret fonamental a la jurisdicció recollit a l'article 10 de la Constitució és correcte recórrer a la via processal que recullen els articles 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials i el 94 de la Llei Qualificada del Tribunal Constitucional, en la redacció que li va donar la Llei Qualificada de 22 d'abril del 1999, com destaca la jurisprudència tant del Tribunal Constitucional, com de la Sala Administrativa citada per l'Aute objecte del present recurs, mentre que, com igualment posa de relleu aquesta resolució, si existeix una hipotètica vulneració d'algun altre dels drets fonamentals recollits als Capítols III i IV de la Constitució s'ha d'utilitzar el procediment previst en l'article 41.1 de la Carta Magna, que desenvolupen els articles 15 a 18 de la Llei transitòria de procediments judicials i que constitueix la via prèvia al recurs general d'empara dels articles 85 a 92 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional.

No obstant, aquests dos procediments no són incompatibles. Per un cantó l'article 10 de la Constitució andorrana està recollit al capítol III de la mateixa, raó per la qual la via de l'article 41.1 seria igualment idònia per tal de reclamar la presumpta vulneració del dret constitucional a la jurisdicció encara que sols s'hagués al·legat la vulneració del dit article, com és el cas. Per un altre, malgrat s'hagi reclamat el reconeixement d'aquest dret per la via de l'incident de nul·litat, com s'ha fet, d'acord amb allò que disposen els articles 18 bis de la Llei Transitòria de Procediments Judicials en la redacció donada per la Llei Qualificada de 22 d'abril del 1999 i 94 de la Llei Qualificada del Tribunal Constitucional i malgrat la fonamentació jurídica de la demanda i el petitum siguin els mateixos en aquell cas i en el present, la via de l'article 41,1 de la Constitució es manté oberta, de tal manera que els dos procediments no són incompatibles i no ho són encara que el dret fonamental que es considera vulnerat sigui exclusivament l'article 10 de la Constitució relatiu al dret fonamental a la jurisdicció.

En aquest sentit, cal destacar que el Tribunal Constitucional en les seves Sentències de dates 10 d'octubre del 2016 i 16 de gener del 2017 ha tingut ocasió de diferenciar entre la via de l'incident de nul·litat d'actuacions (art. 18 bis LTPJ), que resol el posterior recurs d'empara amb el cànon de constitucionalitat, del procediment de l'article 41.1. CA, el qual constitueix una via diferent (sense que l'incident de nul·litat sigui la única via possible), externa a les actuacions judicials seguides, amb l'aplicació d'un cànon de constitucionalitat divers al de l'article 10 CA. Així, es conclou que el procediment preferent i urgent pot ser utilitzat en defensa de drets fonamentals i, que encara que "presenta característiques especials que farien aconsellable precisions pel que fa als seus efectes sobre anteriors decisions fermes dels tribunals. Però això no ha de dur a la seva eliminació pràctica. Per la seva urgència i rapidesa, pel seu caràcter preferent i pel fet de produir una decisió actualitzada adoptada per un alt tribunal ordinari, com el Tribunal Superior de Justícia o adoptada per aquet Tribunal Constitucional, ha de produir efectes immediats d'execució" (STC 10-10-2016) I a la recent STC de 16-01-2017, s'exposava en la mateixa línia d'argumentació que "aquesta via del procediment urgent i preferent és singular. Ja no és una via interna, superposada o fixada a les actuacions prèvies judicials ordinàries, sinó que resulta, en cert sentit, externa a elles, ja que té per objectiu que el Tribunal Constitucional es formi un criteri propi sobre si s'ha respectat, en el moment en què dicta la seva decisió, el dret constitucional a la llibertat d'aquell que sol·licita l'empara".

Per aquestes raons, encara que en el supòsit que resol la Sentència del Tribunal Constitucional de data 16 de gener del 2017, ultra una presumpta vulneració de l'article 10 de la Constitució, s'al·legava igualment la vulneració del dret fonamental a la llibertat reconegut a l'article 9 de la Carta Magna, el fet que aquesta resolució entengui que el procediment urgent i preferent que recull l'article 41.1 CA és "una via externa a les actuacions prèvies judicials ordinàries .... que té per objectiu que el Tribunal Constitucional es formi un criteri propi sobres si s'ha respectat, en el moment en què es dictà la seva decisió, el dret constitucional" (que en aquell cas era el de la llibertat) porta a concloure que existeixen dues vies processals per a la protecció de l'eventual vulneració del dret fonamental a la jurisdicció i que les dues són compatibles

III.- En aquestes circumstàncies, i per tal de respectar allò que disposa l'article 41.1 in fine de la Constitució en el sentit de que el procediment que recull aquest article es substanciarà en dues instàncies, procedeix remetre les actuacions a l'Hble. Batlle per tal que entri a conèixer el fons del litigi dictant l'Aute corresponent d'acord amb allò que disposen els articles 15 i 16 de la Llei Transitòria de Procediments Judicials en relació al procediment previst a l'article 41.1 de la Constitució.

IV.- En estimar-se el recurs no procedeix fer especial pronunciament sobre les costes generades en aquesta alçada, de conformitat amb la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Oller contra l'Aute dictat per l'Hble. Batlle de guàrdia en data 21 d'abril del 2017 ORDENANT el retorn de les actuacions a la Batllia per tal que l'Hble. Batlle entri a pronunciar-se sobre els fons del litigi sense fer especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Constitucio del Principat d'Andorra (1993).