• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 362/2017 (ECLI:AD:TSJADAD:2017:362)

Faits et procédure

Le Gouvernement d'Andorre a saisi le Tribunal de batlles d'une action en privation de la puissance parentale (pàtria potestat) à l'encontre de la mère de l'enfant, Mme Carnero, selon la procédure ordinaire. La demande, formée à partir de 2012, visait à retirer à la progénitrice l'exercice de la puissance parentale et à confier la tutelle de l'enfant à l'État, celui-ci ayant été placé au centre d'accueil « La Gavernera » depuis 2008 pour abandon par sa mère.

La défenderesse, régulièrement citée, n'a pas comparu et a été déclarée en rébellion. Le ministère public ne s'est pas opposé aux prétentions du demandeur, sous réserve que les faits allégués soient établis. Par jugement du 18 avril 2017, le Tribunal de batlles a fait droit intégralement à la demande, a déclaré la situation d'abandon au sens de l'article 14 de la Loi qualifiée d'incapacitation et d'organismes tutélaires, a prononcé la privation de la puissance parentale et a institué la tutelle au profit de l'État, sans condamnation aux dépens.

Mme Carnero a interjeté appel. Elle sollicitait l'infirmation du jugement, le rejet de la demande et la condamnation de la partie adverse aux dépens. Le recours a été examiné par la Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia, la magistrate Eulàlia Amat Llari étant rapporteure (non précisé dans la décision pour les dates précises de l'audience).

Question de droit

La question centrale tient aux conditions dans lesquelles une juridiction peut prononcer la privation de la puissance parentale d'un parent, et à la manière dont elle doit apprécier le manquement aux devoirs parentaux au regard de l'intérêt supérieur de l'enfant. Le juge d'appel devait déterminer si le manquement de la mère était établi et suffisamment grave pour justifier cette mesure, et si les moyens soulevés en appel (absence de danger pour l'enfant placé sous la garde des pouvoirs publics, absence de contribution alimentaire non constitutive de cause de privation, insuffisance de l'expertise, obstruction de la famille d'accueil aux visites) étaient fondés.

Le texte n'énonce pas expressément de critère légal autre que la référence à l'article 14 de la Loi qualifiée d'incapacitation et d'organismes tutélaires. Le raisonnement repose donc sur l'appréciation des faits et sur la notion d'intérêt « prioritaire » ou « primordial » de l'enfant.

Solution et dispositif

La Sala Civil rejette l'appel et confirme le jugement de première instance. Elle relève que la privation de la puissance parentale est « une mesure très grave » qui « ne peut être prise que lorsque le parent a clairement manqué aux devoirs inhérents à cette institution », afin de protéger « les intérêts prioritaires du mineur ». Elle estime que les preuves au dossier établissent « clairement » un tel manquement.

Le raisonnement s'articule en plusieurs étapes :

1. Antécédents de la mère. La juridiction retient des conduites à risque depuis l'adolescence, un placement antérieur en centre d'accueil, un diagnostic de trouble de la personnalité borderline et des interventions policières répétées entre 2003 et 2014.
2. Comportement postérieur à la naissance. Elle relève le non-respect des plans de travail proposés par l'équipe spécialisée de protection de l'enfance, l'absence de contribution économique et une attitude peu coopérative, voire « défiante » envers les professionnels.
3. Moyens d'appel. Elle écarte l'argument selon lequel l'obstruction de la famille d'accueil aurait empêché les visites, les décisions ayant restreint les contacts émanant des autorités compétentes et de la mère elle-même. Elle écarte également le moyen tiré de l'insuffisance de l'expertise, l'expert ayant répondu à la question de l'opportunité de la privation et ayant conclu que la reprise de la relation ne serait pas bénéfique pour l'enfant.
4. Intérêt de l'enfant. Elle retient que l'enfant a développé des liens affectifs sûrs avec sa famille d'accueil, et que cette situation est confirmée par les rapports de l'équip

A la vila d'Andorra la Vella, el 24 d'octubre del 2017.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Prèvia petició de citació a judici de data 5-3-2012, el dia 7-1-2013, la representació processal del M.I. Govern d'Andorra formulava acció pel procediment ordinari contra la Sra. Carnero, en demanda de privació de pàtria potestat de la progenitora en relació al menor Pérez, sol·licitant que es dictés Sentència disposant la retirada de la pàtria potestat de la progenitora i disposant que la seva tutela fos atribuïda en favor de l'Estat, compte tingut que el menor romania al centre d'acolliment "La Gavernera" d'ençà el 2008 per abandonament de la seva progenitora.

II.- La Sra. Carnero no va comparèixer a escoltar la demanda malgrat haver estat degudament citada a tal efecte, essent declarada en rebel·lia processal a instància de la part demandant.

III.- El dia 30 de gener del 2013 el ministeri Fiscal contestava la demanda articulada indicant que no s'oposava a les pretensions del demandant sempre i quant els fets que en la demanda es relataven resultessin degudament acreditats.

IV.- Les parts intervinents replicaven i duplicaven en el termini escaient.

V.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 18 d'abril del 2017 acordant:

"Estimar íntegrament la demanda interposada per la representació processal del M.I. Govern d'Andorra contra la Sra. Carnero declarant la privació de la pàtria potestat de la qual aquesta darrera era fins la data titular al respecte del seu fill Pérez, declarant la seva situació d'abandonament als efectes previstos en l'art. 14 de la Llei Qualificada d'incapacitació i Organismes Tutelars tot i pronunciant la constitució de la tutela com a òrgan de protecció del menor en favor de l'Estat andorrà i sense fer pronunciament en costes processals".

VI.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Carnero i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, sol·licita que s'estimi el seu recurs, que es revoqui la Sentència objecte del mateix i que es desestimi la demanda interposada contra ella pel M.I. Govern d'Andorra, tot imposant a l'adversa les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari

FONAMENTS DE DRET

I.- La representació processal de la Sra. Carnero formula recurs d'apel·lació contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 18 d'abril del 2017 reiterant els arguments que ja exposava en la instància i que van ser examinats i desestimats de forma curosa i complerta per la Sentència objecte del present recurs, sense que s'acrediti la raó per la qual la dita resolució ha incorregut en algún error d'apreciació, motiu que seria més que suficient per tal de desestimar el present recurs.

No obstant, per tal de donar resposta més complerta si cap als arguments exposats per la recurrent en el seu escrit de conclusions, cal destacar que la decisió de privar a la Sra. Carnero de la pàtria potestat sobre el seu fill Pérez de la què era titular és una mesura molt greu que sols es pot prendre quan de manera clara el progenitor ha incomplert els deures inherents a aquesta institució, per tal de protegir d'aquesta manera els interessos prioritaris del menor. No obstant, aquesta Sala entén que de les proves que consten a les actuacions es dedueix que la recurrent ha incorregut clarament en el citat incompliment i que, per tant, és correcte la decisió que ha pres la resolució d'instància per tal d'assegurar que es preservi l'interès primordial del seu fill.

II.- Per tal d'arribar a aquesta conclusió, cal destacar, en primer lloc, que, a l'hora de dictar la resolució objecte del present recurs, l'Hble. Tribunal de Batlles ha tingut en compte que la recurrent va incórrer en conductes de risc des de la seva adolescència. En aquest sentit, cal tenir en compte les circumstàncies a les què fa referència l'Aute d'instància i que han portat a dictar la mesura de privació de la pàtria potestat de la Sra. Carnero sobre el seu fill. Així, resulta del contingut de la nota informativa emesa per l'Equip Especialitzat de Protecció a la Infància (EEPI) en data 20 de febrer del 2008 (foli 69), que per l'Aute de data 17 de setembre del 2003 es va acordar que la defenent fos ingressada al Centre d'Acolliment d'Infants "La Gavernera", estada que es va caracteritzar per la seva desadaptació a la normativa del Centre, incompliment d'horaris, fugues, aïllament social etc. i que el mes de gener del 2004 el Centre de Salut Mental va emetre un diagnòstic de trastorn límit de la personalitat de la citada senyora, destacant que no mostrava vincles afectius amb cap membre familiar, ni amb cap amic, raó per la qual va ser ingressada al centre "F." situat a l'Estat espanyol, del qual va sortir el 6 de maig del 2004 en arribar a la majoria d'edat, tenint en compte que aquest diagnòstic, que la recurrent entén que no era suficient per establir la patologia que se li atribueix, va quedar confirmat per l'actuació de la Sra. Carnero abans i després del mateix i pels informes pericials que consten a les actuacions.

En el mateix sentit, l'actuació de la Sra. Carnero a partir del moment en què va arribar a la majoria d'edat presentava igualment signes que portaven a pensar que no seria capaç de complir, arribat el moment, les obligacions derivades de la pàtria potestat sobre els seus fills. Així, es dedueix de les actuacions que en data 17 d'octubre del 2005 la recurrent va tenir a Portugal el seu primer fill, Castillo, que, d'acord amb el que la Sra. Carnero manifesta al psiquiatre Dr. Miró i que aquest recull en el seu informe de data 13 de març del 2008 (foli 75), va ser fruit d'una relació que va durar un any i en aquell moment vivia a Portugal amb els seus besavis materns.

III.- La Sentència d'instància té igualment en compte l'actuació de la Sra. Carnero una vegada va nàixer el seu fill Pérez, el dia xx de febrer del 20xx (foli 331). Així, destaca que no va seguir en el seu embaràs les recomanacions dels seus metges, com es destaca en l'informe que consta al foli 69, que, pocs dies després del naixement, l'EPPI va haver d'intervenir per tal d'esbrinar si el menor es trobava en una situació de risc que mereixés algun tipus de protecció, atesa la greu conflictivitat existent entre la Sra. Carnero i la seva mare i que, des del dia 20 de febrer d'aquell any, mare i fill es trobaven en règim d'acolliment en família aliena (foli 73), proporcionant el M.I. Govern els recursos econòmics que precisaven i donant a la recurrent el suport necessari en la recerca d'una activitat laboral.

A partir d'aquest moment, consta a les actuacions que se li van proposar a la Sra. Carnero per part de l'EEPI un seguit de plans de treball, que aquesta va acceptar seguir i que posteriorment va incomplir (folis 83, 78 i 79 i 96 i 99), i que el 18 d'agost del 20xx, és a dir sis mesos després del naixement del nen, aquesta institució va emetre un altre informe del què es dedueix que el menor Pérez estava ingressat en el Centre d'Acolliment d'infants a petició de la seva mare, ja que ella no en podia tenir cura adequada per problemes de salut i davant la impossibilitat administrativa de romandre al Principat i, per Aute de data 5 de setembre del 2008, es confiava el menor a l'Estat, confirmant l'ingrés del menor al Centre d'Acolliment d'infants (foli 102) i es fixava un règim de visites de la Sra. Carnero al seu fill (foli 105).

No obstant, l'informe de seguiment del citat Centre de data 14 de novembre del 20xx (foli 106), és a dir nou mesos després del naixement d'en Pérez, conclou que la Sra. Carnero no seguia les pautes que li venien marcades i, malgrat conèixer que el seu fill havia requerit una intervenció quirúrgica, no el va anar a veure i l'informe de 9 de febrer del 2009 (foli 115) posava de relleu que la recurrent presentava dificultats pel seguiment de les pautes establertes, sol·licitlava la intervenció de la Batllia per tal que en Pérez pogués obtenir la nacionalitat andorrana i acordava que el menor gaudís temporalment del programa d'acolliment familiar en família aliena. D'altra banda, cal destacar que en la Diligència de 23 d'abril del 2009 (foli 120), quan en Pérez tot just tenia un any, es fa constar que se li va comunicar a la Sra. Carnero que no està donant compliment al pla de treball establert i que aquesta va reconèixer que no estava assumint les responsabilitats maternals envers el seu fill i que no tenia permís de sojorn i treball al Principat, raó per la qual tindria dificultats per poder recuperar-lo en un futur.

Malgrat això, la Sra. Carnero tampoc va complir els compromisos que es recullen als folis 124 i 125, el seu comportament en les visites al menor va fer que s'acordés que aquestes es desenvolupessin al Centre d'acolliment d'infants "La Gavernera" (foli 128) i per Aute de data 11 de novembre del 2009 es va desestimar la sol·licitud de l'àvia materna del menor per tal que li fos atribuïda a ella la guarda i custòdia del nen en quan no reunia les aptituds necessàries per fer-se càrrec del menor (foli 161).

Finalment, a final del mes de març del 2010 la Sra. Carnero va tenir un tercer fill amb una nova parella i la Direcció General d'Atenció a la Infància i Adolescència de la Generalitat de Catalunya va apreciar la situació de desemparament d'aquet nen, en va assumir les funcions tutelars i va delegar la guarda i custòdia del menor a una família acollidora d'urgència, si bé la seva mare no va donar compliment voluntari a l'esmentada decisió i no se'l va poder localitzar (foli 451). D'altra banda, mitjançant l'Aute de data 4 de maig del 2011, el Batlle de menors va decidir reduir les visites de la Sra. Carnero al seu fill Pérez, atesa la manca de vinculació entre mare i fill i la poca col·laboració que la mateixa mantenia amb els professionals de l'EPPI i, posteriorment, compte tingut de que la mare no assumia les visites que li corresponien en relació al seu fill Pérez, l'Aute de data 10 de juny del 2011 va decidir suspendre-les.

En aquestes circumstàncies l'Hble. Tribunal de Batlles acorda privar a la recurrent de la pàtria potestat del seu fill Pérez, destacant que, a partir del mes de juny del 2011, la mare no hauria tingut més contactes amb ell, sent el seu darrer contacte amb l'EPPI de data de 15 de gener del 2014, en el què la Sra. Carnero va mantenir una postura clarament obstruccionista, que, a partir del mes de novembre del 2014, l'àvia del nen tampoc va tenir el menor en la seva companyia i posant de relleu que la recurrent en cap moment va satisfer cap quantitat econòmica pel sosteniment del seu fill, que mai va complir, o ho va fer de manera poc escrupolosa, el plans de treball que se li van proposar i que havia mostrat pràcticament sempre una actitud poc col·laboradora i fins i tot desafiant amb els professionals de la EPPI. D'altra banda, els informes policials referits a la Sra. Carnero, elaborats per l'Àrea de Policia Criminal, Prevenció i Orientació Social en data 17 de febrer del 2015 (folis 570 a 592), reflecteixen les nombroses intervencions policials referides a ella des del mes de setembre del 2003 fins el mes de maig del 2014.

IV.- Front a aquesta decisió, i com a primer motiu del seu recurs, argumenta la recurrent que la seva relació amb la mare d'acollida d'en Pérez no fou mai bona, ja que se li va denegar les visites al seu fill. No obstant, no consta a les actuacions que l'actuació de la Sra. Escudero obstaculitzés que la Sra. Carnero es pogués relacionar amb el seu fill, sinó que, en tot cas, com posa de relleu la Sentència d'instància, van ser els organismes competents andorrans, o les decisions judicials les que haurien restringit, o suspès, el règim de visites pactat en cada moment atesa l'actuació de la recurrent.

Argumenta la Sra. Carnero que si no va visitar el seu fill va ser perquè no podia fer-ho. No obstant, cal destacar que si la recurrent no ha tingut cap contacte amb el seu fill des del mes de juny del 2011 no va ser com a conseqüència de la decisió de l'Aute dictat el dia 10 d'aquell mes i any que suspenia el règim de visites acordat fins l'any 2013, ja que, si bé és cert que la Sra. Carnero va ser expulsada del Principat fins el novembre del 2011, consta igualment que va obtenir que es suspengués puntualment la citada expulsió per tal que pogués visitar el seu fill i el fet que no pogués residir i treballar a Andorra no li impedia mantenir contactes amb el menor quan, pel que sembla, vivia a la Seu d'Urgell a on va nàixer el seu tercer fill (foli 450). D'altra banda, l'Aute de 21 de gener del 2014, que no dóna lloc a la petició efectuada per la Sra. Carnero d'instauració d'un règim de contactes i/o visites al seu favor i en relació al seu fill Pérez, disposa que, amb la finalitat de reconduir la situació, l'EPPI haurà de donar a la progenitora totes les eines i habilitats necessàries per assolir amb plenes garanties en el futur allò que aquesta interessava, amb el benentès que s'hauria de sotmetre a aquest servei, seguint el pla de treball que aquest pogués establir, sense que consti que la recurrent es posés en contacte amb aquest servei, ni menys encara tingués voluntat de seguir els plans que se li proposessin, ja que mai ho havia fet. D'altra banda, el mateix Aute dóna trasllat a la Sra. Carnero de l'informe emès en data 8 de gener d'aquell any per la Comissió Tècnica d'Atenció al Menor i de l'informe emès en data 2 de gener d'aquell any per l'Equip Especialitzat de Protecció a la Infància, raó per la qual cal presumir que se li van lliurar.

VI.- Defensa la recurrent que no hi ha causa de privació de potestat, perquè no hi ha perill per la seguretat, salut, o moralitat infant en quan aquest està sota la guarda del M.I. Govern i que el fet de no haver sostingut econòmicament al menor no és causa de privació de potestat.

No obstant, si no fos per l'actuació dels organismes governamentals, l'actuació de la Sra. Carnero hauria portat al menor a una greu situació de risc i, si aquesta intervenció no s'hagués produït, la manca de sosteniment econòmic del nen per part de la seva mare l'hauria posat en una situació de perill per la seva seguretat i salut, raó per la qual s'ha d'entendre que la recurrent ha incorregut en causa de privació de potestat.

Tampoc es pot estimar l'argument de la recurrent en el sentit que la pericial que s'ha portat a terme a les actuacions no dóna resposta a la seva pregunta de si la reinstauració de la relació amb la seva mare seria beneficiosa pel menor i determinant del regim de visites aplicable i, en canvi, es va preguntar al perit si s'esqueia la privació de la pàtria potestat de la recurrent sobre el seu fill Pérez, ja que l'extensa pericial portada a terme a instàncies de la Sra. Carnero per la psicòloga Sra. Amador durant els mesos de gener i febrer del 2017 mitjançant entrevistes amb ella, amb la Sra. Escudero i amb el menor Pérez (folis 612 i ss) arriba a la conclusió de que la dita restauració no seria beneficiosa pel menor, ja que conclou que la Sra. Carnero no reconeix els seus errors en relació amb el seu fill Pérez, demostra poc interès en les necessitats del menor, no ha demostrat disposar de les competències parentals que consisteixen en cobrir les necessitats bàsiques del menor, ni les habilitats que atorguen la plasticitat necessària als progenitors per donar respostes adequades i pertinents a les necessitats del nen i el trastorn límit de la personalitat que pateix comporta que el seu patró de relació sigui inconstant i ple d'explosions, bé de ira, bé d'afecte i dificulten als subjectes que el pateixen establir vincles afectius amb els seus fills. D'altra banda, posa de relleu que en Pérez sí que ha pogut establir vincles afectius segurs amb la família d'acolliment, en particular amb la Sra. Escudero, que li ha proporcionat un ambient segur i estable, que ha cobert totes les seves necessitats fisiològiques, afectives, cognitives i socials, de tal manera que "l'entorn familiar actual del Pérez garanteix un desenvolupament del menor en unes condicions adequades per adquirir uns coneixements, uns valors, unes actituds i unes conductes que en el futur seran la base d'un adult adaptat i socialment feliç".

Finalment, cal destacar que aquesta conclusió concorda amb l'informe elaborat per les Sres. Esteban i Vendrell de l'EPPI el 4 de març del 2015 (foli 552) del què es dedueix que des del dia 15 de gener d'aquell any, en que la Sra. Carnero es va presentar a les dependències del Ministeri de Salut i Benestar Social demanant poder parlar amb els professionals d'aquest Equip i negant-se a donar explicacions del que feia, la citada Sra. no s'havia tornat a posar en contacte amb el Servei i que l'àvia d'en Pérez tampoc havia mantingut contactes amb el nen des de feia tres mesos, manifestant que no el visitaria més pel seu cansament i pel fet de rebutjar el tractament psicològic que se li proposava i que el menor, que en aquell moment tenia 7 anys, havia pogut trobar l'estabilitat necessària en la seva família d'acollida per tal de seguir desenvolupant-se amb garanties i per anar reparant les situacions adverses anteriors, conclusions que es reiteren en l'informe emès per l'EPPI en data 3 de febrer del 2017 (foli 558), que destaca que en Pérez ha experimentat un fort sentiment de pertinença familiar i un vincle afectiu ferm i segur en relació a la família acollidora, sentint-se estimat, valorat i únic i veient-se reforçats els lligams afectius entre ambdós de manera recíproca, essent en l'actualitat una relació de tipus materno-filial positiva, raons totes elles que porten a aquesta Sala a desestimar aquest recurs i a confirmar la decisió a la què arriba l'Hble. Tribunal de Batlles en la Sentència objecte del mateix.

VII.- Malgrat desestimar-se el recurs, no procedeix fer especial pronunciament pel que fa a les costes d'aquesta alçada atesa la naturalesa de les qüestions en debat, de conformitat amb la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Carnero contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 18 d'abril del 2017, que CONFIRMEM íntegrament, sense fer especial pronunciament pel que fa a les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : art. 14 de la Llei Qualificada d'incapacitació i Organismes Tutelars tot i pronunciant la constitu.