• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 70/2018, Sala Civil, 27 février 2018

Faits et procédure

Les époux Téllez et Bonet, dont la séparation de corps était demandée, ont eu deux enfants mineurs, prénommés dans la décision Farré et Cano (nom anonymisé dans la source). Une demande de séparation a été introduite par Mme Téllez le 21 février 2014. Elle sollicitait notamment la dissolution du régime matrimonial, l'attribution de la garde, l'usage du domicile familial et la confirmation d'une pension alimentaire, avec rétroactivité, au titre d'un arriéré qu'elle chiffrait à 23 000 euros.

M. Bonet acceptait la séparation et la garde maternelle, mais contestait partiellement le montant de la contribution alimentaire. Un « Aute » de mesures provisionnelles du 22 janvier 2014 avait fixé cette contribution à 500 euros mensuels par enfant.

Par jugement du 26 juillet 2017, le Batlle (juge de première instance) a prononcé la séparation, maintenu l'autorité parentale conjointe, attribué la garde de Cano à la mère et celle de Farré au père, ratifié la pension de 500 euros mensuels versée par le père pour Cano, fixé à 200 euros mensuels la contribution de la mère pour Farré, et réparti à parts égales les dépenses extraordinaires.

M. Bonet a interjeté appel. Il demandait la révision de la pension de Cano à 200 euros mensuels, avec un partage de 50 % des dépenses extraordinaires, sans condamnation aux dépens. Son moyen unique était l'absence de déséquilibre économique justifiant un écart aussi marqué entre les contributions respectives des parents.

Question de droit

La question posée à la Sala Civil était double.

En premier lieu, il s'agissait de savoir si une contribution alimentaire fixée par mesures provisionnelles peut être réduite en appel lorsque l'appelant n'établit ni une diminution des besoins de l'enfant, ni une modification des ressources respectives des parents depuis la décision initiale.

En second lieu, il fallait déterminer comment apprécier la capacité contributive du débiteur lorsque ses revenus déclarés apparaissent sensiblement inférieurs à son patrimoine et à son train de vie apparents.

Solution et dispositif

La Sala

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de febrer del 2018

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit enregistrat en data vint-i-un de febrer del dos mil catorze, la Sra. Téllez, actuant en nom i interès propis i de conformitat amb el contingut dels articles 52 a 57 de la Llei qualificada del matrimoni de 30 de juny de 1995, va formular demanda contra el Sr. Bonet sol·licitant que s'acordessin de forma definitiva les següents mesures reguladores de la separació de cossos dels litigants: establir la pàtria potestat conjunta dels dos progenitors respecte dels fills comuns de noms Farré i ENTITY_7; atribuir-li a ella la guarda i custòdia dels seus fills, així com l'ús del domicili que havia estat comú durant el matrimoni; fixar com a règim de visites dels menors a favor del seu pare, el Sr. Bonet, aquell previst en el IV.- Considerant de l'Aute dictat el 22 de gener del 2014; confirmar la pensió d'aliments decidida en la resolució anterior, amb el ben entès que hauria de ser liquidada per l'adversa amb caràcter retroactiu i des del moment en què el darrer voluntàriament deixà d'ingressar cap quantitat deguda per la cura dels seus fills, havent acumulat el mencionat per dit concepte un deute que xifrava en la suma de vint-i-tres mil euros (23.000.-EUR). Afegia que les parts avui litigants ja s'havien repartit de manera igualitària els béns de la seva propietat, no havent doncs lloc a cap pronunciament al respecte dels aspectes patrimonials del matrimoni.

I després d'invocar els fonaments de dret aplicables al present supòsit, interessava que es dictés sentència per la qual es declarés la separació matrimonial d'ambdós consorts, els Srs. Téllez i Bonet, declarant la dissolució del règim econòmic matrimonial i fixant totes aquelles mesures paternofilials descrites en el cos de l'escrit d'al·legacions.

II.- Per escrit enregistrat en data dotze de març del dos mil catorze, la representació processal del Sr. Bonet contestà a la demanda de separació matrimonial amb oposició parcial a aquesta. Manifestava que no s'oposava a la separació sol·licitada per l'adversa i entenia que els fills menors comuns havien de restar sotmesos a la pàtria potestat conjunta dels seus progenitors i confiats a la custòdia de la seva mare. D'altra part, admetia que s'havien de mantenir les comunicacions aprovades per l'aute de mesures provisionals dictat el 22 de gener del 2014. Pel que fa a la pensió d'aliments dels fills comuns, afirmava que no podia atendre la pensió de 1.000 euros que ell mateix va proposar i que va ser fixada a les mesures provisionals, ja que en aquell moment no disposava de salaris, ni revinguts i es veia obligat a sol·licitar respectuosament que es fixés una pensió d'aliments de dos-cents cinquanta euros (250.-EUR) mensuals per cada fill, més la meitat de les despeses extraordinàries dels menors i la Sra. Téllez s'hi va oposar entenent que la suma de 1.000 euros mensuals en concepte d'aliments dels seus dos fills, més la meitat de les seves despeses extraordinàries, era correcta i adequada als ingressos del Sr. Bonet. Finalment l'Aute de mesures provisionals de data 22 de gener del 2014 va decidir fixar en 500 euros mensuals la pensió d'aliments de la què el Sr. Bonet s'hauria de fer càrrec en favor de cada un dels seus fills.

III.- La Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 26 de juliol del 2017 va decidir:

"Primer.- declarar a efectes civils la separació matrimonial dels cònjuges Srs. Téllez i Bonet, fent-se expressament menció de que la fermesa de la present resolució té com efecte i determina la dissolució del règim econòmic del matrimoni;

Segon.- mantenir la pàtria potestat conjunta dels dos progenitors respecte dels fills menors comuns de noms Farré i ENTITY_7;

Tercer.- ratificar la guarda i custòdia del fill menor Cano a favor de la seva progenitora Sra. Téllez de conformitat amb allò decidit per aute de mesures provisionals del 22 de gener del 2014, així com confirmar el règim de visites que en dita resolució es fixà en ordre al darrer; i atribuir la guarda i custòdia de la filla menor Farré a favor del seu progenitor Sr. Bonet, deixant a criteri de la menor al·ludida els contactes i/o comunicacions que aquesta pretengui i desitgi efectuar amb la seva mare, segons s'ha raonat en el IV.- Considerant;

Quart.- ratificar la pensió d'aliments a càrrec del pare i en benefici del seu fill menor Cano en els termes ja raonats en l'aute de mesures provisionals primitiu i datat del 22 de gener del 2014 i establir altra pensió d'aliments a càrrec de la mare i en benefici de la seva filla menor Farré a raó de la suma mensual de dos-cents euros (200.- EUROS) segons s'ha motivat en el V.- Considerant, devent ambdós progenitors assumir el 50% de les despeses extraordinàries de llurs fills menors;

Cinquè.- sense fer declaració especial sobre les costes d'aquesta instància, procedint-se a la inscripció d'ofici d'aquesta sentència prop del Registre Civil del Principat d'Andorra, i això una volta aquesta esdevingui ferma."

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Bonet i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, sol·licita la seva revocació en el sentit d'establir que el seu mandant ha d'abonar a la Sra. Téllez l'import de 200 euros mensuals en concepte d'aliments del seu fill Cano, més el 50% de les seves despeses extraordinàries, sense fer especial pronunciament pel que fa a les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari

FONAMENTS DE DRET

I.- Com a únic motiu del seu recurs, la representació processal del Sr. Bonet argumenta que la decisió de l'Hble. Batlle de condemnar al seu mandant a pagar a la seva esposa una pensió d'aliments en favor del seu fill Cano de 500 euros mensuals i a la Sra. Téllez a abonar-li a ell una pensió de 200 euros com aliments de la seva filla Farré no és correcta, atès que no existeix el desequilibri que aprecia l'Hble. Batlle entre la situació patrimonial i econòmica dels litigants que justifiqui una diferencia tant rellevant entre les aportacions que han de fer un i altre, raó per la qual sol·licita que se'l condemni al pagament de 200 euros mensuals en concepte d'aliments del seu fill, més el 50% de les seves despeses extraordinàries, sense fer especial pronunciament pel que fa a les costes del procediment, però aquest motiu no es pot estimar.

En efecte, en data 17 de juny del 2011 la Sra. Téllez va presentar una demanda de mesures provisionals i urgents de separació contra el Sr. Bonet sol·licitant, pel que interessa en el present procediment, que es fixés una pensió d'aliments a favor dels fills comuns corresponent a 1/3 dels ingressos que es demostrés que percebia el defenent, satisfent per meitat les despeses extraordinàries dels menors. El demandat va contestar a la demanda en data 21 de setembre del 2011 manifestant que havia invertit l'ordre dels seus cognoms i, pel que interessa en aquest procediment, posava de relleu que fins aquell moment havia aportat 1.000 euros mensuals per cobrir les despeses ordinàries i extraordinàries dels seus fills i proposava que, en el futur, la seva aportació fos de 800 euros mensuals, més el 50% de les despeses extraordinàries dels menors i la Sra. Téllez s'hi va oposar entenent que la suma de 1.000 euros mensuals en concepte d'aliments dels seus dos fills, més la meitat de les seves despeses extraordinàries, era correcta i adequada als ingressos del Sr. Bonet. Finalment l'Aute de mesures provisionals de data 22 de gener del 2014 va decidir fixar en 500 euros mensuals la pensió d'aliments de la què el Sr. Bonet s'hauria de fer càrrec en favor de cada un dels seus fills.

II.- En aquestes circumstàncies, no s'ha aportat a les actuacions cap prova que acrediti que les necessitats dels fills dels litigants hagin disminuït, ni que hagin augmentat els ingressos de la Sra. Téllez, ni disminuït els que percep el Sr. Bonet en relació a aquells que van motivar que el recurrent acceptés abonar una pensió d'aliments dels seus fills de vuit-cents euros mensuals, més la meitat de les seves despeses extraordinàries, en data 21 de setembre del 2011 (foli 40 i ss del procediment de mesures provisionals), ni respecte d'aquells que van comportar que la mare del Sr. Bonet abonés 1.000 euros mensuals en nom seu en concepte d'aliments dels nens fins el mes de desembre del 2011 (foli 126), ni des del moment que es va dictar l'Aute de mesures provisionals de data 22 de gener del 2014, que fixava la dita pensió en 1.000 euros mensuals pels dos fills, ni s'ha demostrat que en l'actualitat li sigui impossible al recurrent seguir abonant 500 euros en concepte d'aliments del seu fill Cano.

En efecte, en primer lloc, l'Cano, en relació al qual el Sr. Bonet ha de pagar una pensió d'aliments, té en aquest moment 14 anys, raó per la qual les seves despeses són, en principi, superiors a aquelles que li eren precises quan en tenia 7 o 10, moment en el què es va acceptar, o establir aquesta pensió. En segon lloc, els ingressos de la Sra. Téllez resten inalterables en 1.481,48 euros mensuals des del mes de juny del 2011 (foli 65 revers del procediment de mesures cautelars) fins el mes de febrer del 2014 (foli 42 del present procediment). En tercer lloc, i pel que fa als ingressos del Sr. Bonet, del foli 99 del procediment de mesures provisionals resulta que l'any 2007 el recurrent percebia un salari de 1.052,63 euros, sense que aquesta informació s'hagi actualitzat en el present procediment (foli 102rv).

III.- No obstant, tant del procediment de mesures provisionals, com del present, resulta que el Sr. Bonet disposa de nombroses comptes tant al P, com al S, moltes de les quals tenien un passiu molt alt (folis 120, 129 a 132, 181 i ss i 228 del procediment de mesures provisionals). Malgrat això, consta igualment que és titular d'una cartera de valors al P alguns dels quals són d'imports molt elevats i produeixen interessos considerables, encara que estan pignorats en garantia de comptes de crèdit, que no se sap a què s'han destinat (folis 135 a 142).

Resulta igualment del procediment que, d'acord amb el Registre de Societats del M.I. Govern, en data 18 de gener del 2016 el Sr. Bonet era president, soci fundador i membre del Consell d'Administració de la societat "A S.L.", encara que aquesta societat està embargada, és secretari fundador de la societat "B S.L." i administrador únic i soci fundador de la societat "C S.L." (folis 166 a 173). D'altra banda, del foli 53 de les actuacions resulta que és ell qui ven la collita de tabac de la finca de la seva mare com a propietari i que és propietari de la finca "D" i del negoci "G", que va demanar un préstec de 21.000 euros per adquirir un cotxe i en va cobrar 304.000 de la societat "H S.A." a canvi de que permetre que la darrera aboqués en la finca del Sr. Bonet unes terres de desmunt a la finca propietat d'aquest a Peguera, terme d'Aixirivall, encara que aquesta societat va formular contra ell una demanda per incompliment parcial del seu compromís reclamant-li que li retornés 247.000 euros. Finalment, d'acord amb el Registre de Vehicles del M.I. Govern el Sr. Bonet era propietari en data 18 de gener del 2016 de deu vehicles, entre cotxes i motos (folis 174 i 175). Per últim, el mateix recurrent reconeix en la seva confessió en judici (foli 162 en relació al 32) que és propietari de la meitat d'un habitatge a Miami Platja (Tarragona), que treballa pel patrimoni familiar sense salari i en alguns projectes, sent ajudat per la seva mare, que va percebre una comissió per una intermediació en una operació de compravenda immobiliària que li va permetre fer un creuer amb els seus fills i que viu al domicili de la seva mare.

IV.- Per totes aquestes raons, considerem que no s'ha acreditat que la situació econòmica dels litigants, o dels seus fills, s'hagi modificat des del moment en que es va dictar l'Aute de mesures provisionals de data 22 de gener del 2014 que justifiqui una modificació de la suma que el recurrent ha d'abonar en concepte de pensió d'aliments en favor del seu fill. D'altra banda, resulta de les actuacions que els ingressos que percep la Sra. Téllez són clars i fixos i s'han mantingut inalterats durant aquests anys, mentre que també resulta evident que els que rep el Sr. Bonet són molt superiors als que afirma, ja que li permeten realitzar operacions financeres que suposen elevats saldos negatius als seus nombrosos comptes corrents sense que els Bancs s'hi oposin i provenen de fonts diverses i no suficientment aclarides. En qualsevol cas, els ingressos del Sr. Bonet són molt superiors als de la Sra. Téllez, fet que explica que l'aportació en concepte d'aliments de la seva filla que ha de fer aquesta sigui raonablement inferior que la que ha de fer el recurrent en favor del seu fill, tenint en compte que, en tot cas, té recursos suficients per satisfer-la, raó per la qual procedeix confirmar la resolució d'instància.

V.- En tractar-se d'un recurs de contingut exclusivament patrimonial i en haver-se desestimat el mateix, procedeix imposar les costes d'aquesta alçada a la part recurrent, de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Bonet contra la Sentència dictada per l'Hble- Batlle en data 26 de juliol del 2017, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. Presidenta de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.