• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 92/2018 (ECLI:AD:TSJADAD:2018:92)

Faits et procédure

Mme Somoza a été placée en incapacité temporaire et bénéficiait à ce titre de prestations économiques servies par la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS). Par deux résolutions des 29 mars et 28 juin 2016, la CASS a suspendu le versement de ces prestations à compter du 20 avril 2016 et lui a accordé une pension d'invalidité pour maladie commune du groupe 1. L'intéressée a saisi la Secció Administrativa de la Batllia d'un recours tendant à l'obtention d'une pension du groupe 2.

Par jugement du 1er septembre 2017, la Batllia a rejeté cette demande. Elle a retenu, au vu des expertises, que l'intéressée était en mesure d'exercer une activité professionnelle de caractère sédentaire.

Mme Somoza a interjeté appel, en soutenant que les juges de première instance avaient commis une erreur dans l'appréciation de la preuve pericial. Elle admettait que son trouble d'adaptation n'empêchait pas, du point de vue psychiatrique, l'exercice d'un travail. Elle soutenait en revanche qu'elle ne pouvait exercer aucune activité sédentaire qui ne soit de nature intellectuelle, ce qui n'était pas réalisable compte tenu de son niveau de formation. La CASS a conclu à la confirmation intégrale du jugement attaqué.

Les parties ayant obtenu la substitution de l'audience orale par une procédure écrite, la Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia a statué sur le seul fondement des écritures et des pièces du dossier.

Question de droit

La question posée était de déterminer si la résolution de la CASS classant l'assurée dans le groupe 1 des bénéficiaires d'une pension d'invalidité était conforme au droit, ou si, comme le demandait l'intéressée, elle devait relever du groupe 2.

Plus précisément, il revenait à la Cour de savoir :

1. quel critère gouverne la classification entre les groupes 1 et 2 de l'article 169 de la Llei de la seguretat social ;
2. quelle valeur accorder aux expertises médicales, au regard de l'article 47 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal ;
3. si la qualification professionnelle de l'assurée peut être prise en compte dans cette classification.

Solution et dispositif

La Sala Administrativa a rejeté l'appel et confirmé le jugement de la Batllia. Elle a également refusé de mettre les dépens à la charge de l'une ou l'autre partie.

Le dispositif, rédigé en catalan, est reproduit ci-après dans une traduction française fidèle :

Representant: Ídem

Advocada: Sra. Jover

Apel·lat: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)

Representant: Sra. Alvarado

Advocat: Sr. Sainz

M. I. Sra. Elsa Puig Muñoz

Andorra la Vella, setze de març de dos mil divuit.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000085/2016.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Somoza va interposar demanda contra la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS), en què impugnava les resolucions d'aquest organisme de 29 de març i 28 de juny de 2016, en virtut de les quals es va suspendre el pagament de les prestacions econòmiques d'incapacitat temporal, amb efectes del 20 d'abril de 2016, atorgant-li una pensió d'invalidesa per malaltia comuna del grup 1.

La sentència d'1 de setembre de 2017 de la Secció Administrativa de la Batllia ha desestimat la demanda encaminada a l'obtenció d'una pensió del grup 2, ja que, segons el resultat de les proves pericials, la interessada pot realitzar activitats laborals de caràcter sedentari.

2.- L'agent ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, que es fonamenta en l'existència d'una errònia valoració de la prova practicada. La interessada admet que el seu trastorn adaptatiu no l'impedeix des del punt de vista psiquiàtric desenvolupar un treball. Tanmateix, considera que no pot realitzar cap activitat sedentària si no és de caràcter intel·lectual, i que això no resulta viable pel seu nivell de formació.

3.- La representació de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat la confirmació íntegra de la sentència apel·lada, que considera plenament ajustada a dret. Estima que el resultat de les proves practicades evidencia que la interessada no es troba incapacitada per a tot tipus de treball.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La qüestió debatuda en aquest procés consisteix en determinar si resulta ajustada a dret la resolució de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) que ha acordat concedir a l'agent una pensió d'invalidesa per malaltia comuna del grup 1, o bé si, com sol·licita la interessada, li correspon una prestació del grup 2.

Com resulta de l'article 169 del text consolidat de la Llei de la seguretat social, es classifiquen en el grup 1 els beneficiaris d'una pensió d'invalidesa que poden continuar treballant, mentre que ho són en el grup 2 els assegurats que queden incapacitats per exercir qualsevol activitat professional.

En l'aplicació d'aquest precepte, cal tenir en compte que, com ha declarat aquesta Sala de forma reiterada, el fet de que els tribunals no estiguin vinculats pel resultat del dictamen pericial, com diu l'article 47 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal, no suposa que aquest no sigui un element de judici de particular rellevància, singularment quan es tracta d'aplicar coneixements especialitzats propis de la ciència mèdica.

Tercer.- L'examen de les actuacions permet apreciar que, com ha conclòs la sentència apel·lada, cap dels dos dictàmens pericials conclouen que la interessada estigui incapacitada per a exercir qualsevol activitat laboral. Així resulta, indubtablement, de l'informe psiquiàtric, segons el qual el trastorn adaptatiu que presenta l'agent no constitueix una malaltia mental, sinó una forma de reaccionar davant els esdeveniments estressants de la vida, per la qual cosa pot realitzar activitats laborals. De fet, l'apel·lant no discuteix aquesta conclusió en el present recurs.

La qüestió litigiosa es circumscriu, doncs, a la valoració del dictamen pericial realitzat pel Dr. Pera (foli 180 de les actuacions). Segons aquest informe, la recurrent pateix unes molt importants seqüeles funcionals i anatòmiques a nivell de la columna dorso-lumbar, així com una ciàtica bilateral, una limitació mitjana dels moviments d'ambdues espatlles i una diabetis tipus II mal equilibrada. Tanmateix, malgrat l'elevat grau d'incapacitat, l'informe conclou que la interessada no podria tenir una activitat laboral com l'anterior, de dependenta o reposadora en un supermercat, però pot efectuar treballs de caràcter estrictament sedentari, que no comportin cap tipus d'esforç suplementari.

Aquesta conclusió coincideix plenament amb la del dictamen de la metgessa independent que va intervenir en la fase de recurs administratiu previ, segons l'article 257.2 de la Llei de la seguretat social. Segons aquest informe, la interessada pot efectuar una activitat laboral sedentària, una vegada resolts el seu problemes psíquics, que, com abans s'ha vist no són en realitat incapacitants.

Com ha dit aquesta Sala en reiterades ocasions, la classificació de la invalidesa en un o altre dels grups que contempla l'article 169 de la Llei de la seguretat social depèn exclusivament de criteris mèdics i no dels factors personals o subjectius, a diferència del que succeeix amb la determinació del grau d'invalidesa que regula l'article 168 de la pròpia llei.

En conseqüència, si tant l'informe de la metgessa independent com el dictamen pericial conclouen que la recurrent pot desenvolupar una activitat laboral sedentària, la conclusió obligada és la de que procedeix una pensió d'invalidesa del grup 1, com han acordat les resolucions administratives impugnades i la sentència del Tribunal a quo.

Per tot això, s'ha de desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació que formula la part agent.

Quart.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Somoza contra la sentència dictada l'1 de setembre de 2017 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós).