• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

ATSJAD, Civil, 28 décembre 2018 (ROJ ATSJAD 245/2018 ; ECLI:AD:TSJADAD:2018:245A)

Faits et procédure

Par acte du 24 octobre 2018, le conseil de M. Tejada saisit le Batlle Carranza d'une demande fondée sur la loi de protection civile des droits à l'intimité, à l'honneur et à l'image. Le demandeur soutenait que MM. Romeu, Sevillano et Giner avaient porté atteinte illégitime à son droit à l'intimité. Il sollicitait une indemnité symbolique de 3 euros, outre les dépens. La procédure était celle du procédé abrégé (procediment abreujat).

Parallèlement, il demanda la récusation du Batlle sur le fondement de l'article 73, i), de la loi qualifiée de la justice (LQJ), pour le cas où le magistrat ne se déporterait pas. Le magistrat, par un rapport du 25 octobre 2018 établi conformément à l'article 75 LQJ, refusa de se déporter. Par Aute du 31 octobre 2018, la Sala Civil du Tribunal supérieur de justice rejeta la récusation.

M. Tejada forma alors un incident de nullité contre cet Aute. Il demandait son annulation et le prononcé d'une nouvelle décision ne portant pas atteinte à son droit à la juridiction. Il sollicitait en outre que l'incident soit admis avec effet suspensif.

La décision commentée est rendue par la Sala Civil, composée de MM. Joan Manel Abril Campoy (président), Vincent Anière (magistrat rapporteur) et Carles Cruz Moratones. Elle statue sur l'incident de nullité et sur la demande de suspension.

Question de droit

Le litige pose deux questions. La première est de savoir si l'Aute du 31 octobre 2018, en rejetant la récusation, a méconnu le droit à obtenir une décision motivée en droit (article 10 de la Constitution) et le droit à un tribunal impartial. La seconde est de savoir si la demande de suspension de l'exécution de la décision attaquée peut être accueillie.

La première question se double d'une difficulté procédurale. L'incident de nullité, qui a une portée constitutionnelle, peut-il servir à remettre en discussion l'interprétation retenue par le tribunal sur la notion de « connaissance préalable » de l'affaire au sens de l'article 73, i), LQJ ?

Solution et dispositif

Le tribunal rejette l'incident de nullité. Il retient d'abord que la partie incidente ne cherche pas à établir une violation du droit fondamental, mais à obtenir le réexamen d'un critère juridique que le tribunal avait déjà retenu. Il énonce ensuite les exigences tirées du droit à la juridiction, dans les termes suivants (traduction) :

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 23 de novembre del 2018

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I .- Per escrit del 24-10-2018, la representació processal del Sr. Tejada va presentar al Batlle Sr. Carranza una demanda a tramitar pel procediment abreujat previst en la llei de protecció civil als drets a la intimitat, a l'honor i a la propia imatge contra els Srs. Romeu, Sevillano i Giner demanant que es declares la intromissió il·legítima del Dret a la intimitat del seu mandant i la condemna dels demandats a satisfer-li la indemnització simbòlica de 3.-euros, més les costes judicials.

Per Altressi, va sol·licitar en base a l'article 73.i) de la LQJ la recusació del citat Batlle en cas que el mateix no s'abstengues.

II.- En data 25-10-2018, el Batlle Sr. Carranza va presentar el seu informe en aplicació de l'article 75 LQJ, no acceptant la recusació.

III.- Per Aute d'aquesta Sala del 31-10-2018, es va acordar desestimar la recusació del M.I. Sr. Carranza.

IV.- Contra aquesta última resolució, la representació processal del Sr. Sr. Tejada formula incident de nul·litat demanant la seva anul·lació i que se'n dictes una nova que no vulneri el seu dret a la jurisdicció.

Per altressí, sol·licita que s'admeti el present incident de nul·litat amb efectes suspensius.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- Segons la part incidental, el nostre Aute vulneraria el seu dret a obtenir una decisió fonamentada en dret i el seu dret a un tribunal imparcial.

Argumenta que ens trobem davant d'una recusació i que l'argumentació utilitzada per considerar que l'Hble. Batlle Sr. Carranza no ha tingut coneixement amb anterioritat de l'afer és errònia. Afirma que, contràriament a la nostra conclusió que no es dona la causa de recusació de l'article 73 i), la causa de recusació és clara puix dit Batlle ha tingut coneixement amb anterioritat en un tribunal o una instància diferents dels fets i fins i tot els ha resolt. Sosté que la no admissió ad limine suposa que el batlle ha llegit i analitzat la demanda i que aquest mer fet de llegir suposa que «ha tingut coneixement».

II.- Però una causa és una manca de fonament i una altra que el fonament no convingui a una part.

L'estudi de l'escrit d'incident permet constatar que el que pretén la part incidental és que es practiqui una nova instància processal on es revisi el criteri que vam retenir i que no comparteix. Això no és possible ja que l'incident de nul·litat serveix a fer reconèixer una violació del dret fonamental a la jurisdicció reconegut per l'article 10 de la Constitució.

Al respecte, i segons recorda el Tribunal Constitucional, en l'aplicació de la legalitat ordinària la decisió jurisdiccional ha de donar resposta a les qüestions plantejades i aquesta resposta no ha d'incórrer en error material patent, ha de ser motivada i no ha de resultar arbitrària, en el sentit de lògicament i jurídicament irraonable.

Així, el dret a la jurisdicció consisteix a promoure l'activitat jurisdiccional sobre les pretensions deduïdes, amb el benentès que la decisió no ha d'ésser necessàriament favorable a les pretensions de l'actor. Qualsevol desestimació d'una pretensió ha d'ésser raonada, amb motius suficients dels quals es desprengui que la decisió no és arbitrària, i sense que es dubti de la imparcialitat del jutjador. No és obligatori contestar directament a tots i cadascuns dels arguments sinó exposar una motivació coherent i suficient per constituir una resposta necessàriament incompatible amb els mateixos.

III.- Tal supòsit de violació del dret a la jurisdicció no existeix en el present cas i la part incidental no estableix en què l'Aute criticat comportaria una vulneració del seu dret fonamental a la jurisdicció.

En efecte, vam exposar de manera detallada i raonada a quin supòsit correspon l'article 73.i així com la noció de "coneixement" previ, i perquè no es donava en el present cas. No cal repetir-la.

La part incidental no diu res per rebatre aquesta motivació ni exposa en què seria errònia sinó que es limita a afirmar de nou la seva interpretació de la noció de coneixement, la qual ja hem explicat que era incorrecta.

Finalment, no existeix cap vulneració del dret fonamental a la jurisdicció ni cap raó per canviar el nostre criteri.

IV.- Pel que fa a la sol·licitud de suspensió, l'article 18.4 disposa que la sol·licitud de nul·litat no suspèn l'execució de la resolució a la qual s'imputi la vulneració del dret fonamental a la jurisdicció, llevat que ho decideixi expressament el jutge o el tribunal en el cas que, si no ho decideix, es causi un perjudici greu i de difícil reparació a la part que al·lega la nul·litat.

Però, en el present cas no queda acreditat, ni tan sols exposat, cap motiu que permeti considerar que l'execució de la resolució provocaria al demandant un perjudici greu i de difícil reparació.

V.- En aquestes condicions, s'ha de desestimar l'incident de nul·litat d'actuacions plantejat i condemnar la part incidental a pagar les costes generades pel mateix.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.- La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR l'incident de nul·litat presentat per la representació processal del Sr. Tejada contra l'Aute dictat per aquesta Sala en data 31 d'octubre del 2018, imposant a la part incidental les costes generades pel mateix.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. Presidenta de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Constitucio del Principat d'Andorra (1993).