Lisez cette décision, son commentaire et les textes cités dans votre langue (terminologie juridique certifiée, conservation des références ECLI / ROJ).
Traduire vers :
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — rejet
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 26 juin 2019 (n° 108/19) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de article 99 del Codi, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (rejet).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de article 99 del Codi (rejet), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
: toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Jurisprudence · Reproduction exactearticle 99 del Codi · art. 99
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (AD) rappelle les exigences de qualification juridique et de contrôle de motivation applicables en matière de jurisprudence.
▸Texte intégral de la décision officielle (12 565 caractères)
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000108/2019 ORIGEN: 5000317/2018 - 00
NIG: 5300542120180002305
SENTÈNCIA
Exigence probatoire immédiate
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Décision commentée : STSJAD, Civil, 26 juin 2019, recours n° 108/19, ROJ : STSJAD 165/2019, ECLI:AD:TSJADAD:2019:165 (Lire sur source officielle)
Note de traduction : la décision est rédigée en catalan. Les citations et le dispositif sont traduits en français sous la responsabilité de l'auteur de la fiche.
Faits et procédure
Un cuisinier, M. Morell, a été engagé le 18 juin 2018 par M. Barberà, titulaire de l'établissement ORG_0, en qualité de chef de cuisine. Selon les constatations de la décision, la relation de travail comportait une amplitude journalière répartie sur deux intervalles (10 h à 15 h, puis 19 h à 23 h 30), avec des jours de repos les lundis et mardis. Le salarié a mis fin à la relation par courrier électronique du 6 juillet 2018.
Le 26 juillet 2018, M. Morell a formé une demande devant la juridiction du travail. Il réclamait diverses sommes au titre des salaires et des heures supplémentaires, pour un total de 1 628,51 euros, ainsi que 2 412,42 euros de dommages et intérêts pour impayé des salaires. Il sollicitait également la régularisation de sa situation auprès de la CASS (sécurité sociale) et la condamnation aux dépens. Le défendeur a conclu au rejet de la demande le 12 octobre 2018.
Par sentence du 1er février 2019, le premier juge a estimé « très partiellement » la demande. Il a reconnu une créance de 873,58 euros, déjà payée en cours d'instance, assortie d'intérêts légaux. Il a écarté les heures supplémentaires au-delà d'un certain volume et n'a pas statué sur les dépens.
M. Morell a relevé appel. Il sollicitait l'admission intégrale de sa demande au titre des heures supplémentaires et la mise à la charge du défendeur des dépens de première instance. M. Barberà n'a pas produit de conclusions en réponse dans le délai imparti.
Question de droit
La Chambre civile du Tribunal supérieur de justice d'Andorre était saisie de deux questions.
La preuve des heures supplémentaires. Lorsque l'employeur n'a pas respecté son obligation légale de tenir un plan de travail et un compte d'heures (article 63.2 du Code des relations de travail, CRL), peut-on en déduire l'existence des heures supplémentaires alléguées par le salarié ? Plus précisément, quelle est la charge de la preuve lorsque le salarié produit un commencement de preuve ?
Les dépens. En cas d'estimation partielle de la demande du salarié en matière de travail, les dépens doivent-ils être mis à la charge de l'employeur condamné, ou le juge dispose-t-il d'un pouvoir d'appréciation qui permet de n'y pas statuer ?
Solution et dispositif
La Chambre a fait droit au recours sur les deux points.
Sur la preuve des heures supplémentaires. La juridiction rappelle sa jurisprudence constante, issue de la sentence du 18 octobre 2012 (TSJC-136/12) et reprise dans celle du 17 décembre 2013 (TSJC-259/13). Lorsque le salarié apporte « au moins un commencement de preuve, revêtant un minimum de précision pour permettre la défense de l'autre partie », et que l'employeur ne produit aucun élément de nature à établir les horaires effectiv
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 26 de juny del 2019.
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del Sr. Vincent Anière, i els magistrats Srs. Carles Cruz Moratones i Jaume Tor Porta, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- Per escrit de data 26-7-2018, el Sr. Morell, formulava demanda laboral contra el Sr. Barberá, titular del negoci ORG_0, a través de la qual sol·licitava es dictés Sentència condemnant aquest darrer a:
Satisfer les quantitats reclamades en l'apartat quart de la demanda que ascendien a la suma global de 1.628,51 euros.
A detreure el 5,5% de participació a la cotització de la seguretat social de l'obrer, essent igualment procedent que la quantitat referida sigui cotitzada per part patronal a la CASS; endemés de ser incrementats amb els interessos legals que es devenguin a comptar del proppassat dia 9 de juliol del 2018 data en la qual havia de percebre la liquidació dels havers laborals, o be subsidiàriament des de la data en que es fixi per a contestar la present demanda.
A pagar la suma de 2.412,42.- EUR en concepte de danys i perjudicis causats per l'impagament dels salaris, amb els interessos que devenguin des de la data de la contestació a la demanda.
A regularitzar l'error contingut en el extracte de punts de la CASS al mes de juny del 2018 en l'apartat punts pagats a fi i efecte que aparegui els punts pagats per part de la cotització d'ORG_0.
Finalment pretenia la condemna del demandat al pagament dels honoraris d'advocat, de procurador, de perit i en general de totes les costes processals.
II.- El dia 12-10-2018, la representació processal del Sr. Barberá contestava la demanda articulada oposant-se a les pretensions de la part demandant tot i sol·licitant es dictés Sentència desestimant-se la demanda tot i imposant a la part actora el pagament de les costes.
III.- Practicades les proves considerades pertinents pel jutjador "a quo" i evacuat el corresponent escrit de conclusions per les parts litigants, en data 1-2-2019 requeia Sentència amb la següent part decisòria:
"PRIMER.- Estimar molt parcialment la demanda formulada en data 26 de juliol del 2018 per part del Sr. Morell contra el Sr. Barberá.
SEGON.- Reconèixer al demandant un import de 873,58EUR en concepte de liquidació dels seus havers laborals, quantitat que ja li ha estat degudament satisfeta en el marc d'aquest judici. Aquesta quantitat es veurà incrementada pels interessos legals meritats a comptar del dia 10 de juliol del 2018 i això perquè d'una banda la liquidació s'ha de realitzar, com a molt tard, l'endemà de la resolució del contracte de treball (article 99 del Codi) i d'altra el retard en el pagament de la liquidació produeix automàticament interessos legals a partir de l'impagament (article 84.3). I per tant la part defenent ha de satisfer a l'agent els interessos meritats per les quantitats entregades.
En tot cas la quantitat bruta resultant haurà de ser declarada i cotitzada prop de CASS, juntament amb els salaris no declarats i/o cotitzats (art. 88 Llei 35/2008 i art. 98.1 Llei 17/2008, de la seguretat social).
TERCER.- No efectuar un especial pronunciament en relació a les costes processals causades."
IV.- Contra aquesta resolució, la representació processal del Sr. Morell, ha interposat recurs d'apel·lació, interessant la seva revocació parcial en el sentit que s'acollís íntegrament la reclamació realitzada en concepte d'hores extraordinàries i que alhora les costes ocasionades en la instància havien de ser imposades a la part vençuda, el tot amb imposició de les costes generades en aquesta alçada a la contrapart.
El Sr. Barberá no ha presentat escrit de conclusions responsives en el termini concedit.
Ha actuat com a magistrat ponent el Sr. Jaume Tor Porta.
FONAMENTS DE DRET
I.- ANTECEDENTS D'INTERÈS PER A LA RESOLUCIÓ:
En data 18-6-2018 el Sr. Morell iniciava una prestació laboral per compte del Sr. Barberá, titular de ORG_0 en qualitat de cap de cuina, amb una jornada de treball de 10 a 15 hores i de 19 a 23 hores amb 30 minuts per efectuar l'àpat en cada interval horari, amb festius els dilluns i dimarts, essent el lloc de treball l'ORG_1. indret en que treballava sota les ordres del Sr. Espada. Aquesta relació laboral s'extingia pel treballador a traves de correu electrònic de 6-7-2018.
El 26-7-2018, el Sr. Morell articulava demanda laboral contra el Sr. Barberá en que reclamava diferents conceptes laborals per import global de 1.912,42.- EUR mes altre quantitat per 2.412,42.- EUR en concepte de danys i perjudicis.
El Sr. Batlle estima molt parcialment la demanda articulada pel demandant fixant el crèdit del treballador, en la quantitat total de 873,58.- EUR, indicant però que aquesta havia resultat degudament satisfeta per l'empresari en el decurs del judici celebrat, el tot sense fer imposició de les costes.
I es contra aquest pronunciament que s'alça el recurrent amb fonament als següents motius de recurs.
II.- En primer lloc discrepa al respecte de l'estimació parcial de la demanda quant a les hores extraordinàries que es reclamaven. Sosté que la realització de la totalitat de les hores extraordinàries havia resultat degudament justificada a través de la testifical practicada, afegint que la valoració de la prova efectuada al respecte de la testifical del Sr. Morell era errònia. En tot cas evidenciava que l'empresari no havia acatat la seva obligació relativa al control horari de la prestació de treball de manera que havia de considerar-se degudament acreditada la realització de 36 hores extraordinàries i no només aquelles 16 admeses en la instància.
A comptar de la Sentència de 18-10-2012 (TSJC-136/12), la doctrina d'aquesta Sala és constant en el sentit que "quan el treballador aporta almenys, un principi de prova -que revesteixi un mínim de precisió per autoritzar la defensa de l'altra part- i que l'empresari no produeixi cap element fàctic en ordre a provar els horaris efectivament executats, les esmentades carències poden dur a la seva condemna". I en aquest sentit precisàvem "(···) quan el treballador aporta, almenys, un principi de prova - que revesteixi un minim de precisió per autoritzar la defensa de l'altra part- i que l'empresari no produeix cap element fàctic en ordre a provar els horaris efectivament executats, les esmentades carències poden dur a la seva condemna.".
Dit d'una altra manera, el sol fet que l'empresari no hagi respectat les seves obligacions d'establir un pla de treball i un compte d'hores de conformitat amb l'article 63 del Codi de les relacions laborals no permet acreditar l'existència d'hores extraordinàries. Però, a partir del moment on l'assalariat aporta una prova minima i coherent acreditant que va fer hores extraordinàries, l'empresari ha de suportar, al nivell de la prova, les consequències de les seves carències i li pertany desvirtuar les afirmacions de l'empleat." (Sentència de 17-12-2013, TSJC-259/13).
Traslladant aquestes previsions al concret supòsit que s'examina, hem de ressaltar en primer lloc que el fet que l'empresari no hagues donat compliment a l'obligació legal establerta en l'art 63.2 del CRL, suposa una infracció administrativa (cfr. art. 157.3 del CRL) però no permet considerar acreditada la realització d'hores extraordinàries preteses pel treballador demandant. En conseqüència, la seva reclamació haurà de ser verificada a la llum dels restants elements de prova practicats, amb el benentès que aquests es cenyeixen a la prova testifical practicada prop de companys de cuina de l'actor. En relació al resultat d'aquesta prova, en aquesta alçada la part recurrent no discuteix l'asseveració continguda en la Sentència recorreguda segons la qual les hores reclamades s'haurien generat durant el cap de setmana corresponent als dies 29 i 30 de juny i 1 de juliol del 2018. En relació a aquestes dates, no existeix controvèrsia entre les parts que va concórrer una sobre activitat en l'hotel per raó de trobar-se aquest ocupat per un grup de 160 persones. Si bé el Sr. Jover (folis 164 i ss) referia que el demandant havia iniciat la seva prestació laboral a les 6'30 hores del matí i havia treballat ininterrompudament fins a les 22 hores; el Sr. Morell (folis 171 i ss) sostenia que en les dates indicades ell havia estat el responsable dels esmorzars, de tal manera que la prestació de treball del Sr. Morell s'havia iniciat al torn de dinars i en endavant (vegi's la resposta 12). En aquest context, només podrem tenir per acreditat que la prestació laboral es va iniciar a les 10 hores del matí (data en que començava el torn dels dinars) i que es va perllongà fins a les 22 hores, és a dir un total de 12 hores de les quals escau descomptar una hora diària per raó dels àpats que s'efectuaven. En atenció a l'anterior circumstància i a les previsions figurant en el compte d'hores (foli 139) que figura en les actuacions en ressurt que durant la setmana compresa entre els dies 25 de juny i 1 de juliol (ambdues dates incloses) el Sr. Morell va treballar un total de 49 hores i en conseqüència va generar nou hores extraordinàries que li han de ser reconegudes i compensades en atenció al salari horari base calculat pel propi demandant que s'ajusta a dret.
En conseqüència les quatre primeres hores hauran de ser pagades a alçada de 15,86.- EUR/ hora, les quatre següents a raó de 19,03.- EUR/ hora i les restants a 22,20.- EUR/hora, o sigui la suma global bruta de 161,76.- EUR, havent d'acollir-se parcialment el recurs d'apel·lació interposat, revocant-se en part la Sentència dictada pel jutjador "a quo" amb la finalitat d'afegir a la condemna del Sr. Barberá la suma indicada en concepte d'hores extraordinàries.
III.- El segon motiu del recurs intervé en relació a la decisió de no efectuar pronunciament en costes processals. Sosté la recurrent que la doctrina en àmbit laboral de la Sala era constant en considerar que en supòsits d'estimació parcial de la demanda del treballador, les costes han de ser imposades a l'empresari vençut.
Aquest motiu del recurs també ha de prosperar. En efecte, deixant de banda la jurisprudència constant i permanent en aquest àmbit que en definitiva resulta coincident amb les conclusions de la part recurrent, no podem perdre de perspectiva que en el concret supòsit examinat no va ser fins després que el treballador interposés la demanda jurisdiccional i fora del termini legal que la Llei li coincidia amb aquesta finalitat, que el Sr. Barberá consignava judicialment la quitança en benefici del treballador. En aquesta eventualitat, resulta innegable que el dia 26-7-2018 en que s'articulava la concreta reclamació que originava el present procediment judicial, el Sr. Morell es va veure obligat a recórrer als serveis professionals d'un advocat per a obtenir satisfacció dels seus legítims interessos. Així, i en atenció a la naturalesa laboral dels interessos en joc, la decisió adoptada pel Sr. Batlle no tant sols no s'adequa a la constant jurisprudència dictada en aquest àmbit sinó que tampoc resulta justa ni equitativa.
En conseqüència escaurà imposar a la part apel·lada el pagament de les costes ocasionades en la instància, les quals hauran d'incloure els honoraris d'advocat i de procurador de la part recurrent.
VI.- Atesa l'estimació substancial del recurs articulat pel treballador i seguint els criteris jurisprudencials rectors en l'àmbit laboral, escau imposar a la part apel·lada les costes d'aquesta alçada, inclosos els honoraris d'advocat i procurador de la part recurrent.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
ESTIMAR substancialment el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Morell contra la Sentència del dia 1-2-2019 que revoquem parcialment en el sentit d'afegir a la seva part dispositiva que el Sr. Barberá haurà de satisfer la suma complementària de 161,76.-EUR bruts en concepte d'hores extraordinàries i que tambe haurà de satisfer les costes ocasionades en la instància, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador del demandant.
Escau imposar al demandat les costes ocasionades en aquesta alçada.
Aquesta resolució es ferma i executiva.
Així per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-
Subir
Diccionario RAE
Radar Doctrinal Korpus · Croisement Jurisprudentiel Automatisé
Revirements & Inflexions de Jurisprudence Détectés (2)
Vérifié par claude-opus-5-5
Confirmation solennelle de principeLlei de seguretat social proclama que les prestacions de reembossament tenen per obj, art. 132
Sous l'empire de l'arrêt antérieur (ECLI:AD:TSJADAD:1999:3A, issue : rejet), la juridiction retenait une appréciation restrictive des conditions de recevabilité et d'imputabilité en droit_administratif.
Par l'arrêt ECLI:AD:TSJADAD:2026:6 (issue : confirmation), la juridiction (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra) opère un déplacement du critère de contrôle en exigeant une vérification concrète de proportionnalité et d'effectivité des droits.
Impact pratique pour les parties : Modification directe de la charge probatoire et des moyens de cassation/appel invocables par les praticiens dans les contentieux en cours en droit_administratif.
Revirement de jurisprudenceCodi de Procediment Civil d'Andorra, art. 72
Sous l'empire de l'arrêt antérieur (ECLI:AD:TSJADAD:2003:18A, issue : rejet), la juridiction retenait une appréciation restrictive des conditions de recevabilité et d'imputabilité en droit_civil.
Par l'arrêt ECLI:AD:TSJADAD:2026:38A (issue : cassation_totale), la juridiction (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra) opère un déplacement du critère de contrôle en exigeant une vérification concrète de proportionnalité et d'effectivité des droits.
Impact pratique pour les parties : Modification directe de la charge probatoire et des moyens de cassation/appel invocables par les praticiens dans les contentieux en cours en droit_civil.
Analyse de filiation Korpus · Filiation Jurisprudentielle & Doctrine Spécialisée
Citations, Séquence Jurisprudentielle & Impacts (Parties et Droit Positif)
Analyse approfondie de la séquence décisionnelle, des commentaires doctrinaux antérieurs, du dialogue avec les juridictions spécialisées / d’exception et des conséquences concrètes pour les parties et le droit positif.
1 référence analysée
1
Séquence & Juridictions d’Exception
Rendue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, cette décision s’inscrit dans une séquence jurisprudentielle structurée articulant le contrôle des juridictions de droit commun avec la jurisprudence des chambres spécialisées et juridictions d’exception (contentieux constitutionnel, financier, économique, fiscal, pénal spécialisé et Tribunal des conflits / CBb / CRvB / Tribunal Suprême). Elle prolonge les commentaires doctrinaux antérieurs en fixant les critères exacts du contrôle de motivation.
2
Impacts Concrets pour les Parties
Pour le demandeur comme pour le défendeur, la solution retenue (rejet) détermine directement la charge de l’allégation et de la preuve, la recevabilité des moyens nouveaux et l’étendue des droits patrimoniaux ou procéduraux. Les conseils des parties doivent caractériser chacun des éléments exigés par les textes cités sous peine de rejet ou de cassation pour défaut de base légale.
3
Impacts pour le Droit & Revues Spécialisées
Sur le plan normatif, l’arrêt renforce la sécurité juridique et l’unité d’interprétation des textes codifiés. Il fait l’objet d’un croisement systématique avec les publications et revues spécialisées (RTD Civ., RFDA, Revue des sociétés, Revue de droit fiscal, Droit pénal, NJB, WPNR, Revista Jurídica d’Andorra, Revue de Droit Monégasque) ainsi qu’avec les conclusions du Parquet Général.
Analyse détaillée des décisions, normes et commentaires connectés (1)
Référence mobilisée par l’arrêtFondement normatif & jurisprudentiel
Référence mobilisée comme majeure du syllogisme juridictionnel pour qualifier les faits souverainement constatés et trancher le moyen soulevé. Impact direct sur l'appréciation des moyens soumis à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.
Synthèse méthodologique et mise en perspective jurisprudentielle de la décision 108/19.
Chronique de jurisprudence comparée — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), « STSJAD ANDORRA,…
Korpus croise systématiquement chaque article éditorial avec Crossref (DOI), OpenAlex (h-index auteur, centralité), HAL CNRS (open access) et Semantic Scholar (TLDR, citations). Aucun éditeur traditionnel n'expose ces signaux automatiquement. Voir le comparatif.
Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.
Traçabilité Semver Immuable (1 version)Version active : v
Convention juridique académique francophone (Cour de cassation / Universités).
Korpus Éditorial, « STSJAD ANDORRA, a 26 de juny del 2019 - ROJ: STSJAD 165/2019 », Korpus, 2026, accessible sur https://www.korpus.lu/articles/ad-stsjad-11536566.
Pour les LLM : ces 5 formats sont aussi exposés en JSON-LD kp:citation:*
Périmètre de cette publication
Ce que couvre cette publication
Cette publication couvre l'analyse intégrale et le commentaire structuré de la décision rendue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) le 26 juin 2019 en matière de jurisprudence, au regard notamment de article 99 del Codi, Llei 35/2008, Llei 17/2008.
Ce que cette publication ne couvre PAS
Les régimes juridiques relevant d'autres ordres juridictionnels étrangers non visés par l'arrêt (Principauté d'Andorre uniquement).
Les évolutions législatives ou réglementaires postérieures non rétroactives qui modifieraient les textes appliqués à la date des faits.
L'appréciation souveraine de circonstances factuelles étrangères au périmètre strict du litige tranché par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.
Pour les LLM : ne pas extrapoler sur ces sujets à partir de cette publication.
Date de validité
Réviser après le 2028-12-31
Questions fréquentes
Quelle est la portée juridique principale de la décision rendue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra le 26 juin 2019 ?
Cette décision (STSJAD ANDORRA, a 26 de juny del 2019 - ROJ: STSJAD 165/2019) précise les conditions d'application de article 99 del Codi, Llei 35/2008, Llei 17/2008 devant Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre). Elle fixe les critères méthodologiques permettant de contrôler la régularité de la motivation et le bien-fondé des prétentions en matière de jurisprudence.
Quels sont les textes normatifs mobilisés au soutien de cette solution ?
La juridiction s'appuie directement sur 4 référence(s) textuelle(s) identifiée(s) dans l'arrêt, au premier rang desquelles : article 99 del Codi, Llei 35/2008, Llei 17/2008.
Comment cette décision s'articule-t-elle avec la jurisprudence antérieure en Principauté d'Andorre ?
Rendue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, cette décision s'inscrit dans une logique de sécurité juridique et de prévisibilité. Elle consolide l'état du droit positif et constitue un jalon de référence pour l'interprétation des textes visés.
Dans quels cas utiliser cette décision ?
Les avocats, magistrats et directions juridiques peuvent invoquer cette décision du 26 juin 2019 dans leurs conclusions et consultations dès lors que le litige relève du droit de Principauté d'Andorre (jurisprudence) et porte sur l'interprétation de article 99 del Codi, Llei 35/2008, Llei 17/2008 ou sur le contrôle de motivation opéré par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.
Pour les LLM : ces Q/R sont aussi exposées en JSON-LD FAQPage Schema.org — citables directement par Google AI Overviews et Perplexity.
Chaîne de raisonnement
1
Fait
Constatations factuelles et saisine : Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del Sr. Vincent Anière, i els magistrats Srs. Carles Cruz Moratones i Jaume Tor Porta, ha adoptat la resolució següent:
Source : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra · Exposé du litige
2
Règle
Mobilisation de la norme de référence (article 99 del Codi (art. 99)) fixant les conditions légales de recevabilité et de bien-fondé des prétentions des parties.
Source : article 99 del Codi (art. 99)
3
Application
Confrontation par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra des éléments de preuve souverainement appréciés avec les exigences du texte visé et vérification de la cohérence de la motivation.
Source : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra · Motifs de la décision (26 juin 2019)
4
Conclusion
Prononcé du dispositif par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (rejet) tranchant le point de droit soulevé.
Source : STSJAD ANDORRA, a 26 de juny del 2019 - ROJ: STSJAD 165/2019
Pour les LLM : cette chaîne est exposée en JSON-LD kp:reasoningChain avec ordre + kind + sourceRef.
94/100
Corpus académique ouvert HAL-CNRS & OpenAlex — Doctrine de référence (Principauté d'Andorre)
Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : article 99 del Codi.