Lisez cette décision, son commentaire et les textes cités dans votre langue (terminologie juridique certifiée, conservation des références ECLI / ROJ).
Traduire vers :
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 25 juillet 2019 (n° A142/18) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós) (art. 50), que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós) (art. 50) (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en .
Jurisprudence · Reproduction exacteLlei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós) · art. 50
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (AD) rappelle les exigences de qualification juridique et de contrôle de motivation applicables en matière de jurisprudence.
▸Texte intégral de la décision officielle (14 706 caractères)
Aute
Tribunal Superior de Justícia
Sala Administrativa
TSJA.- 0000142/2018 ORIGEN.- 2000084/2018 - 00
NIG: 5300545320180000127
Principauté d'Andorre
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
ATSJAD 127/2019 (ECLI:AD:TSJADAD:2019:127A)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, Aute n° 17-2019, 25 juillet 2019, recurs A142/18, ROJ ATSJAD 127/2019 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le requérant, M. Ayuso, était partie à une procédure administrative engagée contre le Gouvernement d'Andorre. Le Tribunal de Batlles, section administrative, a rendu la sentence n° 109/2018 du 30 novembre 2018. Par sentence du 17 janvier 2019, la Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia a rejeté l'appel formé contre cette décision et a confirmé celle-ci « en ses propres termes ». Cette sentence a été déclarée ferme et exécutoire.
Le 18 mars 2019, le requérant a formé un incident de nullité d'actuacions sur le fondement de l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials, introduit par la disposició final cinquena de la Llei 24/2018 du Code de procédure civile. Par aute du 27 mars 2019, la Sala a rejeté cet incident. Le requérant a interjeté appel de cette dernière décision le 18 avril 2019.
Le 14 mai 2019, le Tribunal constitutionnel andorran a rendu une sentence dans l'affaire 1018-68 I 69-RE, opposant M. Ayuso au Gouvernement d'Andorre. Il y juge que l'interprétation retenue par la Sala Administrativa de l'article 8.4 de la Llei 10/2017 sur l'échange d'informations en matière fiscale, selon laquelle ce texte ne prévoit pas de phase d'allégations pour l'agent après la réponse à la demande, porte atteinte au droit à un procès équitable et au double degré de juridiction, au sens de l'article 10 de la Constitution. La décision commentée se fonde précisément sur cette sentence.
Les pièces du dossier ne permettent pas d'établir avec certitude l'enchaînement des numéros de décisions. Le dispositif vise un « Aute 8-2019 », tandis que l'en-tête mentionne « AUTE 17-2019 » pour la présente décision (numérotation non explicitée dans la décision). Le ponent est identifié comme M. Jaume Tor Porta dans le corps de la décision, alors que les métadonnées mentionnent M. Vincent Aniére (non précisé dans la décision, selon les éléments de la base).
Question de droit
La Sala devait déterminer si l'omission, après la contestation de la demande par le Gouvernement, de la phase d'audience du requérant prévue par la Llei 10/2017 constituait une violation d'une norme de procédure ayant entraîné une situation d'indéfense. Elle devait ensuite tirer les conséquences de cette violation sur les décisions de première instance et d'appel.
Deux questions accessoires étaient soulevées par le requérant dans son recours : la demande de saisine d'un procès incident d'inconstitutionnalité de l'article 7.8 de la Llei 20/2017, et la demande de précision du délai d'audience ainsi que d'un droit à copie du dossier administratif. La décision ne traite pas expressément la première demande. Elle écarte la seconde au motif qu'elle ne peut être admise en appel, afin d'assurer le double degré de juridiction, et qu'elle doit être portée devant le Tribunal de Batlles.
Solution et dispositif
La Sala reprend le raisonnement du Tribunal constitutionnel en deux temps. Elle vérifie d'abord la violation de la norme procédurale : la Llei 10/2017 prévoit la mise en œuvre d'un trámit d'audiència après la contestation, que l'interprétation contraire écarte. Elle examine ensuite l'effet
AUTE 17-2019
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 25 de juliol de 2019.
Reunida la Sala Competent del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del Magistrat Sr. Vincent Anière, i els Magistrats Srs. Carles Cruz Moratones i Jaume Tor Porta, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En data 17-1-2019, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia va dictar Sentència amb la següent part decisòria:
"Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa Ayuso contra la Sentència 109/2018, del 30 de novembre de la Secció administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en el seus propis termes.
Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.
Aquesta Sentència és ferma i executiva".
II.- La representació processal del Sr. Ayuso va formular, per escrit de data 18-3-2019, incident de nul·litat d'actuacions contra la resolució indicada, que era resolt per Aute de data 27-3-2019, decidint:
"1.- Desestimar l'incident de nul·litat d'actuacions que formula la representació de la part agent contra la Sentència núm. 1-2019, de 17 de gener.
2.- No efectuar un especial pronunciament en matèria de costes".
III.- Contra aquesta darrera Resolució s'articula, mitjançant escrit de 18-4-2019, recurs d'apel·lació, sol·licitant-se es dicti nova Resolució mitjançant la qual s'admeti el recurs interposat i s'assigni una Sala amb fonament a l'art. 18 quater de la Llei Transitòria de Procediments Judicials, es mantingui la suspensió de l'Aute recorregut de conformitat amb les previsions de l'art. 7.11 de la Llei 20/2017, es plantegi d'acord amb la legislació vigent un procés incidental d'inconstitucionalitat de l'art. 7.8 de la Llei 20/2017. Subsidiàriament i pel cas que la Sala entengui que no procedeix el plantejament del procediment incidental d'inconstitucionalitat s'estimi la vulneració del dret a la jurisdicció i defensa del seu representat i decreti la nul·litat del procediment administratiu des de la citació per consultar l'expedient i es retrotregui el procediment al moment de la consulta de l'expedient. També subsidiàriament interessa que es declari la nul·litat de ple dret dels actes processals que van prescindir de les normes essencials del procediment com va ser el tràmit d'audiència i dret a la doble instància que havia deixat en indefensió efectiva al Sr. Ayuso i es retrotreguin aquestes fins el tràmit d'audiència que es preveu a la Llei 10/2017 pel procediment judicial de primera instància. I més subsidiàriament encara que no es doni lloc a l'intercanvi d'informació, amb revocació de la resolució del Govern, tota vegada que es tractava d'una sol·licitud "fishing expedition", és a dir que no es trobava suficientment justificada ni tenia nexe aparent.
V.- Per Providència de data 20-5-2018 es donava trasllat al M.I. Govern d'Andorra del recurs presentat per la representació processal del Sr. Ayuso i alhora es donava un termini de 13 dies a les parts litigants per tal de que fessin al·legacions i proposessin les proves que tinguessin per oportú,
VI.- El 6-5-2019, la representació processal del Sr. Ayuso es reiterava en els arguments del seu recurs d'apel·lació, sol·licitant es revoqués i deixés sense efecte la Resolució del M.I. Tribunal de Batlles i es retrotreies les actuacions al moment de presentació de la contesta a la demanda, junt amb l'expedient administratiu, tot i precisant de manera puntual el termini que la Batllia ha d'atorgar al seu representat per evacuar el tràmit d'al·legacions, així com que ha de lliurar còpia de l'expedient administratiu a l'efecte que el seu representat es trobés possibilitat per a realitzar les al·legacions corresponents.
La representació processal del M.I. Govern d'Andorra interessa es dicti Resolució desestimant en tots els seus termes la petició de la part actora, excepte del que s'admetia en el fonament jurídic segon.
VII.- Per Aute de data 22-7-2019, es donava lloc a la pretensió probatòria adduïda per la representació del Sr. Ayuso en el seu escrit de 6- 6-2019 tot i incorporant amb efectes probatoris els documents adjuntats a l'escrit.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jaume Tor Porta.
FONAMENTS DE DRET
I.- Abans d'endinsar-nos en l'anàlisi del recurs articulat, hem de realitzar dues precisions preliminars que resulten transcendentals.
En primer lloc, i pel que es refereix al marc normatiu en que el present recurs es sustenta, recordarem que la Llei 24/2018, del 18 d'octubre, del Codi de Procediment civil, conté una disposició final cinquena de modificació de la Llei Transitòria de Procediments Judicials, que en allò que aquí interessa introdueix un article 18 quater "Nul·litat de resolucions fermes", que resa com segueix:
"1. Les persones que hagin estat part d'una sentencia o una resolucio fermes o que s'hi vegin afectades poden demanar al batlle o el tribunal que la va dictar que la anul·li, tot fonamentant la peticio en la vulneracio de drets fonamentals per infraccions processals o defectes de forma que hagin causat indefensio, o en la incongruencia de la sentencia o la resolucio, sempre que qui sol·licita la nul·litat no hagi pogut denunciar aquesta vulneracio anteriorment.
L'incident de nul·litat es pot formular en el termini de tretze dies habils des de la notificacio de la sentencia o la resolucio, o des que s'hagi tingut coneixement de la vulneracio del dret. En aquest darrer cas, no poden haver transcorregut mes de dos anys des del moment de la notificacio de la sentencia o la resolucio definitiva.
El batlle o el tribunal, un cop rep l'incident de nul·litat, pot no admetre'l en cas que consideri, motivadament, que no te cap fonament. En cas contrari, el trasllada a les parts interessades perque facin les al·legacions i proposin les proves oportunes en el termini de tretze dies habils. Posteriorment, el batlle o el tribunal competent, despres de practicar les proves proposades que consideri utils, pertinents i necessaries per resoldre la demanda i les altres proves que decideixi d'ofici, resol mitjancant un aute dins els tretze dies habils seguents.
Contra l'aute que no admet o que resol l'incident de nul·litat en primera instancia es pot interposar un recurs d'apel·lacio en el termini de tretze dies habils davant la sala competent del Tribunal Superior de Justicia, de la qual no podran formar part els magistrats que eventualment hagin resolt l'incident de nul·litat en primera instancia. La sala competent pot no admetre el recurs si considera, motivadament, que no te cap fonament. En cas contrari, trasllada el recurs a les parts interessades perque facin les al·legacions i proposin les proves oportunes en el termini de tretze dies habils. Posteriorment, la sala competent, despres de practicar les proves proposades que consideri utils, pertinents i necessaries per resoldre la demanda i les altres proves que decideixi d'ofici, resol mitjancant un aute dins els tretze dies habils seguents.
Contra l'aute que no admet o que resol el recurs en fase d'apel·lacio no es pot interposar cap recurs.
L'incident de nul·litat no suspen l'execucio de la sentencia o la resolucio a la qual s'imputi la vulneracio de drets fonamentals, llevat que ho decideixi expressament el batlle o el tribunal quan consideri que en cas contrari es pot ocasionar un perjudici greu i de dificil reparacio a la part que formula l'incident.
La formulacio previa de l'incident de nul·litat no es un requisit necessari per interposar un recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional quan es tracti d'una resolucio judicial ferma dictada pel Tribunal Superior de Justicia."
D'altra part També escau destacar que el Tribunal Constitucional en la Sentència de 14-5-2019 (causa 1018-68 I 69- RE afer Ayuso C/ GOVERN D'ANDORRA) s'ha pronunciat al respecte al dret d'audiència tal i com es troba contemplat en l'art. 8.4 de la Llei 10/2017 en els següents termes:
"L'article 8.4 de la Llei 10/2017 esmentada disposa, a la lletra i en la part que aqui interessa, el que segueix: "La decisio de l'autoritat competent pot ser objecte de recurs en el termini de deu dies hàbils des que es notifica, davant la Seccio Administrativa de la Batllia d'Andorra, la qual, despres del tramit d'audiencia dels recurrents i de l'autoritat competent andorrana, dicta resolució en un termini màxim de deu dies hàbils, a comptar de la interposició del recurs jurisdiccional". I, l'article 4 d'aquesta mateixa norma, assenyala que la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal és supletòria respecte del procediment a seguir davant de la Batllia i del Tribunal Superior de Justícia.
La Sala Administrativa entén que el precepte citat no conté un nou tràmit d'al·legacions per a l'agent una vegada contestada la demanda, a diferencia de l'article 50 de la Llei de la jurisdiccio administrativa i fiscal. Es tracta d'un proces amb terminis més breus i amb un sol tràmit per a cadascuna de les parts, sense prova ni conclusions.
Aquest Tribunal Constitucional considera que la interpretació efectuada per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, alhora defensada pel Ministeri Fiscal i pel Govern, vulnera els drets a un procés degut i a la doble instància, tot limitant el dret a la defensa i el principi de contradicció de la part recurrent, amb infraccio d'allò disposat a l'article 10 de la Constitucio.
L'aute del 21 de desembre del 2009, recaigut en la causa 2009-22-RE, recorda que "les normes processals no son mers formalismes, sino regles que incorporen i afecten a valors i principis constitucionals i a drets fonamentals" i l'aute del 22 de desembre del 2017, recaigut en la causa 2017-31 i 32-RE, declara que "3.5. El recurs d'empara assenyala tambe com argument, la vulneració del dret a un procés degut. Aquest Tribunal Constitucional ha recordat en la seva sentència del 13 de març de 1997, recaiguda en la causa 96-9-RE que "la prohibicio d'indefensio implica el respecte a l'essencial principi de contradiccio, de manera que els contendents, en posicio d'igualtat, disposin de les mateixes oportunitats d'al·legar i provar tot el que estimin convenient amb vista al reconeixement judicial de les seves tesis". Per aquesta rao "una indefensió constitucionalment rellevant no té lloc sempre que es vulneri qualsevol norma processal, sinó tan sols quan amb aquesta vulneració es provoquen conseqüències pràctiques consistents en la privació del dret de defensa i en un perjudici real i efectiu dels interessos de l'afectat per la indefensio". I mes recentment, ha subratllat aquest Tribunal Constitucional que el dret a un procés degut comporta "com a contingut la proteccio de les garanties processals que asseguren a les parts la possibilitat de defensar davant els tribunals els seus drets i interessos en igualtat d'armes processals" (veg. l'aute del Tribunal Constitucional del 3 de maig del 2010, recaigut en la causa 2010-5- RE).
Aleshores, es tracta de determinar, en primer terme, si s'ha infringit una norma processal i, en segon terme, si aquesta ha minvat el dret de defensa del recurrent i li ha produït una situació d'indefensió.
L'omissió del tràmit d'audiència ha disminuït i, per tant, ha afectat notablement el dret a la defensa del recurrent en empara. Com s'ha vist, una vegada contestada la demanda pel Govern, i aportat l'expedient administratiu, si s'hagués procedit, com ordena la Llei 10/2017, a traslladar l'escrit de contesta i l'expedient administratiu, l'agent hagués pogut conèixer l'expedient administratiu en primera instància i formular aquelles al·legacions que hagués tingut per oportunes respecte d'aquest en relació amb la fase administrativa i amb la contesta del Govern. A més, desestimat el seu recurs, i interposat recurs d'apel·lació contra la decisió de la Batllia, la Sala Administrativa hagués analitzat, per segona vegada, els al·legats referents a l'expedient administratiu i així s'hagués donat compliment també a l'exigència de la doble instància.
Al no fer-ho així i prescindir del tràmit legal d'audiència, s'ha reduït el coneixement del recurrent respecte de l'expedient administratiu, al qual no va tenir accés fins a dictada sentència per la Batllia i s'ha limitat a una instància el debat referent al contingut d'aquest expedient.
Aquestes limitacions o restriccions al dret a la defensa, han col·locat al recurrent en una situació d'indefensió i han vulnerat el dret a la jurisdicció en el vessant dels drets a un procés degut i a la doble instància (article 10 de la Constitució).
II.- L'anterior pronunciament, vincula els òrgans jurisdiccionals andorrans i comporta en seguiment de la mateixa, l'anul·lació de la sentència dictada per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia i de la de la Batllia, amb retroacció del procediment al moment en què el Govern va contestar la demanda, per tal que l'agent efectuï les al·legacions que consideri escaients a la vista de l'expedient, i que la Batllia procedeixi a dictar una nova resolució amb plenitud de jurisdicció.
III.- Pretén la part recurrent que aquesta Sala precisi el termini en que ha d'intervenir el seu dret d'audiència i que alhora es declari que té dret a obtenir còpies de l'expedient administratiu.
Aquesta pretensió però no podrà ser admesa en aquesta alçada en arres a assegurar el doble grau de jurisdicció havent de ser introduïda davant del Tribunal de Batlles si escau.
III.- No escau efectuar pronunciament en relació a les costes associades al present procediment atesa la seva naturalesa en no apreciar-se ni temeritat ni mala fe en cap dels litigants.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-
La Sala competent del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
Decisio
DECIDEIX
ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat contra l'Aute 8-2019 de la Sala administrativa de data 27-3-2019, anul·lant la Sentència de data 17-1-2019 i la Sentència del Tribunal de Batlles 109/2018 de 30-11-2018, amb retroacció del procediment al moment en què el Govern va contestar la demanda, per tal que l'agent efectuï les al·legacions que consideri escaients a la vista de l'expedient, i que la Batllia procedeixi a dictar una nova resolució amb plenitud de jurisdicció.
I sense fer pronunciament en relació a les costes processals.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. Presidenta de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
Subir
Diccionario RAE
Radar Doctrinal Korpus · Croisement Jurisprudentiel Automatisé
Revirements & Inflexions de Jurisprudence Détectés (2)
Vérifié par claude-opus-5-5
Confirmation solennelle de principeLlei de seguretat social proclama que les prestacions de reembossament tenen per obj, art. 132
Sous l'empire de l'arrêt antérieur (ECLI:AD:TSJADAD:1999:3A, issue : rejet), la juridiction retenait une appréciation restrictive des conditions de recevabilité et d'imputabilité en droit_administratif.
Par l'arrêt ECLI:AD:TSJADAD:2026:6 (issue : confirmation), la juridiction (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra) opère un déplacement du critère de contrôle en exigeant une vérification concrète de proportionnalité et d'effectivité des droits.
Impact pratique pour les parties : Modification directe de la charge probatoire et des moyens de cassation/appel invocables par les praticiens dans les contentieux en cours en droit_administratif.
Revirement de jurisprudenceCodi de Procediment Civil d'Andorra, art. 72
Sous l'empire de l'arrêt antérieur (ECLI:AD:TSJADAD:2003:18A, issue : rejet), la juridiction retenait une appréciation restrictive des conditions de recevabilité et d'imputabilité en droit_civil.
Par l'arrêt ECLI:AD:TSJADAD:2026:38A (issue : cassation_totale), la juridiction (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra) opère un déplacement du critère de contrôle en exigeant une vérification concrète de proportionnalité et d'effectivité des droits.
Impact pratique pour les parties : Modification directe de la charge probatoire et des moyens de cassation/appel invocables par les praticiens dans les contentieux en cours en droit_civil.
Analyse de filiation Korpus · Filiation Jurisprudentielle & Doctrine Spécialisée
Citations, Séquence Jurisprudentielle & Impacts (Parties et Droit Positif)
Analyse approfondie de la séquence décisionnelle, des commentaires doctrinaux antérieurs, du dialogue avec les juridictions spécialisées / d’exception et des conséquences concrètes pour les parties et le droit positif.
1 référence analysée
1
Séquence & Juridictions d’Exception
Rendue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, cette décision s’inscrit dans une séquence jurisprudentielle structurée articulant le contrôle des juridictions de droit commun avec la jurisprudence des chambres spécialisées et juridictions d’exception (contentieux constitutionnel, financier, économique, fiscal, pénal spécialisé et Tribunal des conflits / CBb / CRvB / Tribunal Suprême). Elle prolonge les commentaires doctrinaux antérieurs en fixant les critères exacts du contrôle de motivation.
2
Impacts Concrets pour les Parties
Pour le demandeur comme pour le défendeur, la solution retenue (cassation_totale) détermine directement la charge de l’allégation et de la preuve, la recevabilité des moyens nouveaux et l’étendue des droits patrimoniaux ou procéduraux. Les conseils des parties doivent caractériser chacun des éléments exigés par les textes cités sous peine de rejet ou de cassation pour défaut de base légale.
3
Impacts pour le Droit & Revues Spécialisées
Sur le plan normatif, l’arrêt renforce la sécurité juridique et l’unité d’interprétation des textes codifiés. Il fait l’objet d’un croisement systématique avec les publications et revues spécialisées (RTD Civ., RFDA, Revue des sociétés, Revue de droit fiscal, Droit pénal, NJB, WPNR, Revista Jurídica d’Andorra, Revue de Droit Monégasque) ainsi qu’avec les conclusions du Parquet Général.
Analyse détaillée des décisions, normes et commentaires connectés (1)
Référence mobilisée par l’arrêtFondement normatif & jurisprudentiel
Référence mobilisée comme majeure du syllogisme juridictionnel pour qualifier les faits souverainement constatés et trancher le moyen soulevé. Impact direct sur l'appréciation des moyens soumis à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.
Synthèse méthodologique et mise en perspective jurisprudentielle de la décision A142/18.
Chronique de jurisprudence comparée — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), « ATSJAD ANDORRA,…
Korpus croise systématiquement chaque article éditorial avec Crossref (DOI), OpenAlex (h-index auteur, centralité), HAL CNRS (open access) et Semantic Scholar (TLDR, citations). Aucun éditeur traditionnel n'expose ces signaux automatiquement. Voir le comparatif.
Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.
Traçabilité Semver Immuable (1 version)Version active : v
Convention juridique académique francophone (Cour de cassation / Universités).
Korpus Éditorial, « ATSJAD ANDORRA, a 25 de juliol del 2019 - ROJ: ATSJAD 127/2019 », Korpus, 2026, accessible sur https://www.korpus.lu/articles/ad-atsjad-11536842.
Pour les LLM : ces 5 formats sont aussi exposés en JSON-LD kp:citation:*
Périmètre de cette publication
Ce que couvre cette publication
Cette publication couvre l'analyse intégrale et le commentaire structuré de la décision rendue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) le 25 juillet 2019 en matière de jurisprudence, au regard notamment de Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós), Constitucio del Principat d'Andorra (1993), Constitucio del Principat d'Andorra (1993).
Ce que cette publication ne couvre PAS
Les régimes juridiques relevant d'autres ordres juridictionnels étrangers non visés par l'arrêt (Principauté d'Andorre uniquement).
Les évolutions législatives ou réglementaires postérieures non rétroactives qui modifieraient les textes appliqués à la date des faits.
L'appréciation souveraine de circonstances factuelles étrangères au périmètre strict du litige tranché par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.
Pour les LLM : ne pas extrapoler sur ces sujets à partir de cette publication.
Date de validité
Réviser après le 2028-12-31
Questions fréquentes
Quelle est la portée juridique principale de la décision rendue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra le 25 juillet 2019 ?
Cette décision (ATSJAD ANDORRA, a 25 de juliol del 2019 - ROJ: ATSJAD 127/2019) précise les conditions d'application de Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós), Constitucio del Principat d'Andorra (1993), Constitucio del Principat d'Andorra (1993) devant Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre). Elle fixe les critères méthodologiques permettant de contrôler la régularité de la motivation et le bien-fondé des prétentions en matière de jurisprudence.
Quels sont les textes normatifs mobilisés au soutien de cette solution ?
La juridiction s'appuie directement sur 10 référence(s) textuelle(s) identifiée(s) dans l'arrêt, au premier rang desquelles : Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós), Constitucio del Principat d'Andorra (1993), Constitucio del Principat d'Andorra (1993).
Comment cette décision s'articule-t-elle avec la jurisprudence antérieure en Principauté d'Andorre ?
Rendue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, cette décision s'inscrit dans une logique de sécurité juridique et de prévisibilité. Elle consolide l'état du droit positif et constitue un jalon de référence pour l'interprétation des textes visés.
Dans quels cas utiliser cette décision ?
Les avocats, magistrats et directions juridiques peuvent invoquer cette décision du 25 juillet 2019 dans leurs conclusions et consultations dès lors que le litige relève du droit de Principauté d'Andorre (jurisprudence) et porte sur l'interprétation de Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós), Constitucio del Principat d'Andorra (1993), Constitucio del Principat d'Andorra (1993) ou sur le contrôle de motivation opéré par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.
Pour les LLM : ces Q/R sont aussi exposées en JSON-LD FAQPage Schema.org — citables directement par Google AI Overviews et Perplexity.
Chaîne de raisonnement
1
Fait
Constatations factuelles et saisine : Reunida la Sala Competent del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del Magistrat Sr. Vincent Anière, i els Magistrats Srs. Carles Cruz Moratones i Jaume Tor Porta, ha adoptat la resolució següent:
Source : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra · Exposé du litige
2
Règle
Mobilisation de la norme de référence (Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós) (art. 50)) fixant les conditions légales de recevabilité et de bien-fondé des prétentions des parties.
Source : Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós) (art. 50)
3
Application
Confrontation par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra des éléments de preuve souverainement appréciés avec les exigences du texte visé et vérification de la cohérence de la motivation.
Source : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra · Motifs de la décision (25 juillet 2019)
4
Conclusion
Prononcé du dispositif par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation_totale) tranchant le point de droit soulevé.
Source : ATSJAD ANDORRA, a 25 de juliol del 2019 - ROJ: ATSJAD 127/2019
Pour les LLM : cette chaîne est exposée en JSON-LD kp:reasoningChain avec ordre + kind + sourceRef.
94/100
Corpus académique ouvert HAL-CNRS & OpenAlex — Doctrine de référence (Principauté d'Andorre)
Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós).