• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

ATSJAD 79/2020 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 27 février 2020)

Faits et procédure

Dans le cadre d'un litige relatif aux relations personnelles entre un père et ses deux fils mineurs, le Batlle de menors avait, par un aute du 21 mars 2019, ordonné le retour à une supervision antérieurement exercée dans le cadre du Servei de Trobada Familiar (STF), selon les conditions fixées par un aute du 28 juin 2018, en application de l'article 64 de la Llei qualificada del matrimoni. Il avait également maintenu les contacts téléphoniques du père avec les enfants, sous réserve d'un rapport des services sociaux.

Le père a interjeté appel. Il soutenait que la mesure reposait sur les allégations de la mère, qu'il qualifiait de mensongères, et que les contacts effectivement exercés avaient excédé ceux fixés par les mesures provisionnelles antérieures, une nuitée ayant même été accordée. Il contestait en outre la valeur du rapport du service spécialisé, notamment sur le traitement différencié de ses fils.

Le ministère public et la mère se sont opposés au recours. Par aute du 17 décembre 2019, la Sala a admis les moyens de preuve sollicités par le ministère public et rejeté ceux proposés par la mère. Les parties ont renoncé à l'audience orale.

La Sala Civil était composée de MM. Albert Andrés Pereira (président), Jaume Tor Porta (ponent) et Vincent Anière (magistrats). Les dépens n'ont pas été mis à la charge de l'une des parties (voir infra).

Question de droit

La question centrale était de savoir si, au regard de l'intérêt supérieur de l'enfant, la mesure de contacts supervisés entre le père et ses enfants pouvait être maintenue alors que le père contestait les faits qui la fondaient et invoquait l'effectivité des liens affectifs.

Plus précisément, la juridiction devait déterminer :

• le contenu et la portée du principe de l'intérêt supérieur du mineur en matière de relations personnelles, en l'absence, jusqu'alors, d'un cadre légal explicite ;
• si les éléments du dossier, notamment le rapport de la Comissió d'Atenció a la Infància i l'Adolescència, permettaient de caractériser une situation de risque justifiant une modalité de contacts encadrée ;
• si la mesure était proportionnée, au regard des allégations de fausseté avancées par le père et de la conduite de la mère.

Solution et dispositif

La Sala rejette le recours et confirme intégralement l'aute entrepris. Elle retient, sur la base du rapport susmentionné, que l'aîné des enfants se trouve « en una situació de risc » lorsque le père développe des contacts directs avec eux, en raison d'un style éducatif autoritaire et de méthodes correctives coercitives. Elle relève également que le père a reconnu, lors de la conciliation du 28 juin 2018, des pratiques physiques envers ses fils (« plantofada », coups de pied dans une table), tout en en minimisant la gravité. Elle en déduit que la supervision des cont

PARTS:

Apel·lant : Sr. Miró Procurador : Sra. Carretero Advocat : Sr. Valverde

Apel·lat : Sra. Bueno Procurador : Sr. Olmo Advocat : Sra. Andrade

Part : MINISTERI FISCAL

AUTE 035-2020

Andorra la Vella, el 27 de febrer del 2020. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- Per Aute de 26-6-2018 la Sra. Batlle en funcions de guàrdia, decidia entre altres, deduir testimoni de les actuacions practicades de resultes de la demanda de mesures provisionalíssimes formulada per la Sra. Bueno contra el Sr. Miró, a la Secció de menors.

Segon.- Per Aute de 21-3-2019, el Batlle de menors decidia:

"Primer.- Que es retorni a la supervisió anteriorment efectuada en el marc del Servei de Trobada Familiar (STF) del progenitor no custodi el Sr. Miró amb els seus fills, amb les mateixos condicions acordades en l'aute de data 28 de juny del 2018 de conformitat amb el que disposa l'article 64 de la Llei Qualificada del Matrimoni.

Segon.- Que es continuïn els contactes telefònics del progenitor amb els menors, amb el ben entès que els serveis socials puguin efectuar amb posterioritat al corresponent informe constatant que efectivament aquests contactes via telefònica amb el progenitor estant causant una greu inestabilitat als menors, sent perjudici que es pugui treballar la relació paternofilials per a poder-se reconduir aquesta.

Tercer.- Contra aquesta resolució les parts i el Magnífic Ministeri Fiscal poden interposar recurs d'apel·lació en el termini de tretze (13) dies a comptar de l'endemà de la data de la seva notificació.

Quart.- Notificar la present Resolució judicial als progenitors del menor, al Magnífic Ministeri Fiscal i a la Direcció del Servei Social del M.I. Govern d'Andorra".

Tercer.- Contra l'esmentada resolució s'alça la representació processal del Sr. Miró i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions adreçades a aquesta Sala el dia 3-9-2019, sol·licita la seva revocació, i en el seu lloc es confirmin les mesures establertes en data 8- 11-2018 per la Batllia i confirmades per aquesta Sala el dia 25-7-2019 (TSJC-1/2019).

Quart.- El Ministeri Fiscal i la representació processal de la Sra. Bueno s'han oposat al recurs articulat, interessant la íntegre confirmació de la decisió recorreguda.

Cinquè.- Per Aute de 17-12-2019, es donava lloc a les pretensions probatòries adduïdes pel Ministeri Fiscal. En canvi, es rebutjava la pràctica dels mitjans de prova sol·licitats per la Sra. Bueno.

Sisè.- Les parts s'han pronunciat en relació als mitjans de prova incorporats en aquesta alçada i alhora han renunciat a la celebració del tràmit de vista oral.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Els motius de greuge en que la part recurrent sustenta la seva pretensió revocatòria són els següents.

Recorda que per Aute de data 8-11-2018 dictat en el marc del procediment de mesures provisionals es fixaven uns contactes en benefici del pare consistent en caps de setmana alterns sense pernocta, dues tardes a la setmana des de la sortida a l'escola i fins a les 20 hores i la meitat de les vacances escolars, també sense però que existís pernoctació. Considera que el retorn a la situació subsegüent a l'Aute de 28-6-2018 dictat a l'empara de l'art. 64 de. La LQM no era ajustada a dret ni a les circumstàncies concurrents, i només es recolzava en les mentides que tot al llarg de les actuacions proferia la Sra. Bueno. Sostenia que mai havia amenaçat la Sra. Bueno i que la denúncia cursada per aquesta era falsa, sense que mai aquesta hagués pogut provar que era víctima de violència com ho avançava al llarg del procediment. Pel contrari referia que sempre havia estat un bon espòs i un bon pare pels fills menors, fins al punt que se n'havia ocupat en major proporció que la mare atès que els seus horaris laborals li permetien cuidar-se'n durant les tardes el que la mare no podia. En aquest sentit sostenia haver acreditat mitjançant certificats que havia incorporat en el procediment de mesures provisionals que era una bona persona que s'ocupava adequadament dels seus fills i que aquests exterioritzaven una clara estimació envers la figura paterna. Quant a l'enregistrament àudio que la mare, mantenia que la conversa s'havia obtingut amb manipulació del menor, insistint en el gran vincle afectiu que mantenia amb el mateix per raó de la pràctica de futbol, essent el pare l'entrenador del club en que practicava aquesta disciplina esportiva. Quant a l'informe emès pel servei especialitzat d'atenció a la infància, sosté que les persones encarregades de supervisar les visites van manifestar al seu representat que les relacions amb els fills eren excel·lents de tal manera que a partir de la tercera visita ja no hi haurien tercers presents intervenint la supervisió exclusivament per càmera. Discrepa també de l'informe quan s'indica que l'atenció del pare prioritzava en Barba en relació al fill petit Herrera. Quant al risc per als menors que la mare invocava aquest no existia: la pròpia Sra. Bueno havia consentit contactes pràcticament diaris entre pare i fills i per tant la mateixa no podia ara invocar por pel que els hi pogués passar; d'altra part destacava que els contactes efectius que ha mantingut amb els menors han estat fins i tot superior als fixats per l'Aute de mesures provisionals, havent-se fins i tot pernoctat en una ocasió.

Segon.- Hem pogut indicar de manera constant que "(···) el paràmetre rector a l'hora de decidir qualsevol mesura judicial que incideixi en els interessos d'un menor consistia en el seu interès superior entès com "(···) un concepte jurídic indeterminat que cal relacionar amb el desenvolupament lliure i integral de la personalitat del menor i la supremacia de tot el que el beneficiï més en enllà de les pròpies preferències dels seus pares, guardadors o àdhuc administracions publiques en ordre tant al seu desenvolupament físic, ètic i cultural com de la seva salut, benestar psíquic i afectiu, juntament amb altres aspectes de tipus material o fins i tot simplement amb la protecció dels seus interessos fonamentals" (Sentència de 4-12-2018, rotlle TSJC-257/18). Esmenant la llacuna legal que fins ara concorria, la Llei 14/2019 qualificada dels Drets dels Infants i els Adolescents, regula el principi de l'interès superior de l'infant i l'adolescent disposant en el seu article 13:

"1. L'interès superior de l'infant i l'adolescent ha de regir qualsevol disposició normativa o resolució administrativa o judicial que es refereixi als infants i els adolescents, així com qualsevol actuació duta a terme en el si de la seva família, el seu centre educatiu o el seu entorn social.

S'ha d'entendre per interès superior de l'infant i l'adolescent la consideració i la supremacia imperativa de les condicions més adients per garantir el ple respecte i l'acompliment efectiu dels drets de cada infant o adolescent, així com de les circumstàncies que afavoreixin el lliure desenvolupament de la seva personalitat.

D'acord amb les Observacions generals del Comitè dels Drets de l'Infant, s'ha d'aplicar de manera primordial el principi de l'interès superior dels infants i els adolescents, des de la triple vessant:

Com a dret substantiu, fet que suposa una garantia per a l'infant i l'adolescent, ja que tota decisió que l'afecti ha de considerar fonamentalment els seus millors interessos.

Com a principi interpretatiu i de resolució de conflictes, en el sentit que si una disposició jurídica admet diverses interpretacions, s'ha d'escollir la que sigui més favorable des de la perspectiva de la garantia dels drets dels infants i els adolescents.

Com a regla processal, en el sentit que qualsevol decisió que s'hagi de prendre en relació amb un infant o adolescent ha de seguir el raonament i la fonamentació basats en el seu interès superior, i ha de comptar, sempre que sigui possible, amb la seva opinió".

En definitiva, l'interès superior del menor opera com una noció d'ordre públic, de manera que ha de ser observada necessàriament pels Batlles i tribunals en les decisions que es puguin adoptar quan els concerneixin. En aquest sentit, hem pogut precisar que el principi dispositiu i de congruència es veu atenuat, de manera que els Tribunals poden àdhuc d'ofici, adoptar totes les mesures necessàries per a la protecció d'aquest interès, considerant sempre les circumstàncies personals del menor en cada cas, podent fins i tot amb aquesta finalitat, substituir la voluntat dels titulars de la pàtria potestat.

En matèria de relacions personals, és el benefici dels menors què s'ha de valorar en cada cas, amb el benentès que no es tracta d'un benefici genèric i difús, sinó que s'ha de materialitzar i determinar a través d'una valoració judicial que ha de tenir com límits: la racionalitat en l'apreciació dels fets i la protecció del benestar espiritual i material del menor; atribuint, per això, al jutjador, com abans hem recollit, un ampli ventall de facultats discrecionals per fixar el règim de comunicació convivència i visites, així com per resoldre en cada cas i moment concret el més convenient per al menor.(···)" (Aute de 25-7-2019 -TSJC- 139/2019).

En el concret supòsit que ara s'examina i sense que es pugui considerar que la resolució dictada incorri en incongruència per les raons que acabem d'exposar, s'extreu de l'informe de la Comissió d'Atenció a la Infància i la Adolescència d'agost del 2019 incorporat en aquesta alçada a través de l'Aute de 17-12-2019 que tant en Barba com el seu germà Herrera (en menor mesura) es troben en una situació de risc quan el progenitor desenvolupa contactes directes amb els mateixos. Concretament, l'informe emès es fonamenta en les constatacions de la psicòloga referent dels menors quan en relació al pare en destaca un estil educatiu autoritari presidit per un control abusiu envers els fills i que pel que es referia als mètodes correctius que emprava, eren coercitius basats en el càstig, la imposició i la força física, especialment amb en Barba al qual endemés condiciona el discurs propi. Aquest patró era confirmat pel propi Barba en la sessió d'exploració individual practicada el 12-7-2019 a partir del moment en que malgrat destacar la voluntat que tenia de veure més sovint el pare minimitzant amb aquesta finalitat els seus actes, referia no obstant: "el papa ya no tiene tantos arranques, ya no me pega a raja tabla, està más tranquilo", admetent que el seu comportament encara havia de millorar. En relació al fill més petit (ENTITY_11) si bé es descarta agressions rellevants, es considera que el mateix ha experimentat correccions inadequades (es parla de clatellots i estirades d'orelles). Destaca també la redactora de l'informe de referència que en Barba ha interioritzat inadequadament el patró educatiu del seu pare de manera que, especialment amb l'àvia materna, reacciona de manera inadequada exterioritzant un comportament rebel.

Malgrat en aquesta alçada el pare negui mai haver agredit la seva esposa o els seus fills, en el decurs de l'acte de conciliació que es va practicar el dia 28-6-2018 en seu de mesures provisionals, admetia empentes recíproques amb la seva esposa, cops de peus a una taula fins a trencar-ne una pota i alguna plantofada al cul del seu fill gran quan no actuava correctament. I si bé en minimitza la seva gravetat, considerem que un sistema educatiu basat en aquest patró compromet seriosament el desenvolupament emocional i afectiu dels seus fills per molta estima que pugui mantenir envers els seus fills i aquests pels seus pares.

En aquesta situació la modalitat de contactes supervisats entre pare i fills resulta imperativa el tot per a descartar que els comportaments de la naturalesa que han estat relatats es puguin reproduir i assolir que els menors puguin gaudir amb ambdós progenitors d'unes relacions sanes, presidides per l'estimació mútua.

En conseqüència ha de desestimar-se el recurs d'apel·lació articulat tot i confirmant-se la Resolució impugnada en tots els seus extrems.

Tercer.- Atesa la naturalesa familiar del present litigi no escau fer especial pronunciament en costes processals.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Miró contra l'Aute dictat pel Batlle en data 21-3-2019, quina part dispositiva confirmem íntegrament.

Segon.- Sense fer pronunciament al respecte de les costes generades en aquesta alçada.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei qualificada del matrimoni, del 30 de juny de 1995 (text refós).