• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

ATSJAD 88/2020 (ECLI:AD:TSJADAD:2020:88A)

Note : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, l'identifiant figurant dans le texte (ROJ ATSJAD 88/2020 ; ECLI:AD:TSJADAD:2020:88A) a été retenu. La décision est rédigée en catalan ; les citations sont données dans la langue d'origine, suivies d'une traduction française.

Faits et procédure

Dans la procédure n° 6000017/2020, le prévenu Codina est poursuivi pour un délit majeur d'introduction de grande quantité de stupéfiant (marihuana) et consommation du même produit. Selon les motifs de la décision, il lui est reproché la possession, en vue de la distribution, d'environ 700 grammes de cette substance, faits réprimés par l'article 383.1 a) du Code pénal (fundament de dret 2).

Une détention provisoire avait été ordonnée par ordonnance du 24 janvier 2019, au motif de la nécessité de préserver le bon déroulement de l'instruction (antecedent I). Par ordonnance du 23 mars 2020, prise à la suite d'une demande écrite de la défense du 17 mars 2020, le Tribunal de Corts a maintenu cette mesure (antecedent II).

La défense a interjeté appel en sollicitant la mise en liberté provisoire. Elle soutenait que l'appréciation des critères individuels par le Tribunal de Corts ne justifiait pas la privation de liberté, que la situation de confinement compromettait les garanties fondamentales, et que la détention emportait une atteinte à la présomption d'innocence par anticipation de la peine. Elle faisait valoir que la décision reposait uniquement sur la nationalité du prévenu, sans ancrage en Andorre, et sur la proximité du procès (antecedent III). Le Ministère public s'opposait au recours, en soulignant la nationalité espagnole du prévenu et l'impossibilité de l'extrader vers Andorre (antecedents IV à VI).

Question de droit

La Sala Penal était saisie de trois questions :

1. le maintien de la détention provisoire est-il justifié par un risque de fuite, au regard de la gravité de l'infraction, des circonstances personnelles de l'intéressé et de la proximité du jugement ?
2. le risque d'entrave à l'instruction (influence sur les coprévenus ou témoins) peut-il fonder la mesure ?
3. la crise sanitaire liée à la pandémie de COVID-19 et la composition du tribunal affectent-elles la validité ou la nécessité de la mesure ?

Accessoirement, la juridiction devait se prononcer sur l'argument tiré de la présomption d'innocence, que la défense opposait à la détention.

Solution et dispositif

La Sala a rejeté le recours et confirmé l'ordonnance attaquée. Elle a retenu, pour l'essentiel, les motifs suivants.

Sur les indices et la présomption d'innocence. La réalité d'indices raisonnables de participation n'était pas contestée, condition objective nécessaire de la mesure. La juridiction a précisé que ces indices ne constituent pas une preuve à charge, laquelle ne peut résulter que des débats du procès, mais des « données concrètes de caract

Apel·lat: MINISTERI FISCAL

Magistrades: Sra. Marie Conte

Sra. Fátima Ramírez Souto

Andorra la Vella, vint-i-tres d'abril de dos mil vint.

En el recurs d'apel·lació interposat contra l'aute de data 23 de març de 2020 dictat pel Tribunal de Corts en la causa de referència, seguit per un presumpte delicte major d'introducció de gran quantitat de producte estupefaent marihuana i consum del mateix producte. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la Sra. Fátima Ramírez Souto.

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: que en la causa número 6000017/2020 seguida per un presumpte delicte major d'introducció de gran quantitat de producte estupefaent marihuana i consum del mateix producte, es decreta per Aute de data 24 de gener de 2019 la presó provisional del processat Codina en concórrer l'apartat 6 de l'article 103 del Codi de Procediment Penal, doncs es va apreciar la necessitat de preservar el bon desenvolupament de la instrucció.

II.-RESULTANT: que mitjançant Aute de data 23 de març de 2020, subsegüent a la petició formulada per l'advocat defensor de Codina per escrit de data 17 de març del 2020, el Tribunal de Corts decideix mantenir la mesura cautelar de presó provisional de Codina.

III.-RESULTANT: que contra l'esmentat aute, interposa recurs d'apel·lació la defensa de Codina, en el què sol·licita que s'acordi la llibertat provisional i la posada en llibertat del seu defensat, tot exposant bàsicament que l'anàlisi fet pel Tribunal de Corts respecte als criteris individuals que afecten al seu client, no és l'adequat ni permet justificar la denegació de la seva llibertat personal. Considera la defensa que existeix una manca de garanties dels drets fonamentals del seu defensat per la situació de confinament existent, i una vulneració del dret a la presumpció d'innocència per compliment anticipat de la pena, per quant la decisió de mantenir la mesura de presó preventiva es basa únicament en la seva nacionalitat sense arrelament i la suposada proximitat de la celebració del judici.

IV.- RESULTANT: que el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs formulat posant en relleu que:

S'ha de mantenir la situació de presó provisional en concórrer els supòsits legals que la justifiquen i essent la mesura de presó provisional ponderada i proporcional en relació amb els drets fonamentals en joc i la legítima finalitat que persegueix la mateixa.

Que el processat B. és de nacionalitat espanyola, podent el mateix marxar a Espanya per no tornar i a més en no poder ser extradit a Andorra, fet que el risc de sostreure's a l'acció justícia es mantingui, i per tant es desaconsella la seva llibertat provisional.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: que la representació de Codina impugna el manteniment de la seva situació de presó acordat per l'aute del Tribunal de Corts de data 23 de març del 2020 amb uns arguments que han de conduir a la desestimació del recurs, ja que la privació de llibertat del recurrent resulta necessària per evitar el risc de fugida què efectivament concorre i la mesura es troba degudament justificada.

Així, el Sr. B. ha estat processat per la presumpta comissió d'un delicte major de tràfic de droga tòxica marihuana tipificada a l'article 383.1a) del Codi Penal per la possessió per a la seva distribució d'una quantitat aproximada de 700 grams de dita substància.

No és discuteix l'existència d'indicis raonables de la comissió pel recurrent d'aquest delicte, quina concurrència constitueix requisit objectiu necessari per acordar la mesura de presó provisional.

Els indicis existents no constitueixen prova de càrrec acreditativa de la comissió pel recurrent del delicte que se li atribueix, ja que aquest caràcter només pot atribuir-se a la practicada en l'acte del judici sota els principis de publicitat, immediació, oralitat i contradicció, però constitueixen dades concretes de caràcter incriminatori en els quals poder sustentar, amb el caràcter provisional propi de la fase en què es troba el procediment, la seva participació en tal activitat delictiva com a pressupost per a l'adopció de la mesura cautelar impugnada, sense que es produeixi per aquesta circumstància la pretesa vulneració del principi de presumpció d'innocència.

El delicte que s'imputa al recurrent és un delicte greu com també ho són les penes amb les què està sancionat -presó de tres a sis anys i multa fins al triple del valor de la droga.

La gravetat de les penes assenyalades al delicte imputat comporten per sí mateixes un risc de fugida, per ésser consubstancial a la naturalesa humana tractar d'eludir l'eventual compliment d'una responsabilitat penal d'aquesta entitat. Ara bé, és cert que la gravetat de la pena no es pot valorar per sí sola per a fonamentar, només en ella, el risc de fugida, sinó que s'ha de posar en relació amb les circumstàncies personals de l'imputat, en concret l'arrelament personal, laboral, social i econòmic que tingui a fi de determinar si aquell risc de fugida es pot veure neutralitzat o minimitzat per aquelles circumstàncies, de manera que una possible fugida aparegui més perjudicial o onerosa per l'imputat que l'eventual acompliment de la responsabilitat penal que se li demana. També s'ha de tenir en compte que quan més greu sigui el delicte i la pena, l'arrelament ha d'ésser també de més intensitat per neutralitzar el risc de fugida.

En el supòsit examinat, les circumstàncies personals del recurrent - residència perllongada a Andorra, feina i família- ja van ser valorades en les diverses resolucions dictades per la Batlle Instructora i el Tribunal de Corts , i de les mateixes no es va poder deduir, amb un criteri que la Sala comparteix, l'existència d'un arrelament suficient al Principat per garantir que no es sostrauria a l'acció de la Justícia si quedés en llibertat, tenint en compte que és de nacionalitat espanyola, i això li podria permetre marxar a Espanya per no tornar, en no poder ésser extradit a Andorra.

Valorant l'arrelament del recurrent i la gravetat de la responsabilitat penal a què podria ser finalment condemnat, la seva presó provisional es presenta com a necessària per evitar que pugui sostreure's a l'acció de la justícia, resultant una mesura proporcionada, tenint en compte la gravetat dels fets i el perjudici per la justícia derivat del fet que el recurrent no afrontés la responsabilitat què finalment pogués ser declarada.

És la diferència entre les circumstàncies personals del Sr. B. i la de la resta dels imputats en la mateixa causa les que determinen que el risc de fugida inherent a la gravetat de les penes assenyades al delicte imputat no quedi neutralitzat, sense que això suposi el tracte discriminatori al·legat.

D'altra banda, la major proximitat de la celebració del judici, derivada del fet que ja ha finalitzat la instrucció, és un element que incrementa el risc de fugida davant la major imminència de la possible declaració de la responsabilitat criminal. Aquesta circumstància, posada en relació amb l'arrelament del recurrent determina que l'única manera d'assegurar la seva disponibilitat processal sigui el manteniment de la seva presó provisional ja que qualsevol altra mesura menys greu no garanteix de forma raonable que el recurrent restarà a disposició de les autoritats judicials andorranes per afrontar les seves eventuals responsabilitats.

Concorre en el recurrent un del supòsits que legitima la presó provisional, quin és el previst en l'article 103.2 del Codi de Procediment Penal, el que fa que la mesura hagi de ser confirmada.

II.- CONSIDERANT: que el risc de que el Sr. B. pugui perjudicar el normal desenvolupament de la instrucció, coincidint amb el criteri de la part recurrent no el considerem concurrent, ja que, el risc de que l'imputat pugui influir en altres processats o testimonis per a que canviïn el sentit de la seva declaració o ho facin en un determinant sentit ha d'estar fonamentat en dates concretes de las què poder inferir-ho, sense que sigui suficient el risc abstracte o hipotètic que pot suposar-se concurrent en qualsevol processat de tractar d'aconseguir que ningú declari contra ell.

En el cas enjudiciat, no es fa cap referència a dades concretes en que poder sustentar el risc de que el recurrent pugui obstaculitzar l'obtenció i pràctica de les proves, i, per tant, la seva presó no es pot fonamentar en l'existència d'aquest risc.

III.- CONSIDERANT: Reconeguda per la part recurrent l'adopció de mesures sanitàries per a la protecció de la població reclosa al centre penitenciari, en relació a la influència que en el enjudiciament de la causa pot tenir l'actual situació de crisi sanitària per la pandèmia de COVID-19 les mesures adoptades pel Govern -Llei 3/2020 de 23 de març- garanteixen la normal tramitació del procediments en el què hi hagi persones privades de llibertat, ja que els terminis en aquest tipus de procediments no han estat suspesos i, per tant, cap dilació en la tramitació i enjudiciament de la causa ha de tenir la crisi sanitària.

Finalment, la resolució recorreguda ha estat correctament adoptada per tres magistrats, tal com es pot comprovar en el seu encapçalament, malgrat que sigui firmada per un sol en nom dels tres com consuetudinàriament es fa al Tribunal de Corts.

El recurs d'apel·lació, per tot el que s'ha exposat, ha de ser desestimat.

IV.- CONSIDERANT: que procedeix per tant desestimar el recurs i confirmar l'aute recorregut.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

DECISIÓ

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletada de Codina contra l'aute de data 23 de març del 2020 dictat pel Tribunal de Corts en la causa núm. 8000088/19

2.- Confirmar íntegrament dit aute

3.- Declarar d'ofici les despeses processals causades pel recurs

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho manem i signem

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Codi de procediment penal (text refós).