• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

ATSJAD 107/2020 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Penal, 4 juin 2020)

Note méthodologique : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence figurant dans le texte intégral (ROJ ATSJAD 107/2020, ECLI:AD:TSJADAD:2020:107A) a été retenue. La décision est rédigée en catalan ; les extraits et le dispositif sont donnés dans une traduction française fidèle.

Faits et procédure

Le Sr Villegas, représenté par un avocat, avait formé un recours d'appel contre une ordonnance (aute) du Tribunal de Corts du 30 janvier 2020, rendue dans le cadre de l'exécution 0000126/2019. Ce recours a été rejeté par la Sala Penal du Tribunal Superior de Justícia par une décision du 7 mai 2020 (numéro de la décision non précisé dans la décision commentée, celui-ci étant désigné par « XXXX » dans le texte). La Sala a confirmé intégralement l'ordonnance de première instance et condamné l'appelant aux dépens.

Le litige portait sur un point précis : le temps passé en arrêt domiciliaire durant l'instruction devait-il être imputé sur l'exécution de la peine de prison ultérieurement prononcée, selon une équivalence d'un jour de prison pour un jour d'arrêt domiciliaire ? L'appelant soutenait que la mesure cautelaire, qui avait été traitée comme une détention provisoire pour fixer sa durée, devait l'être également pour son imputation.

Par la suite, la défense a introduit un incident de nullité d'actuacions sur le fondement de l'article 18 quater, apartat 1, de la Llei transitòria de procediments judicials. Elle invoquait la violation du droit à la tutelle juridictionnelle (article 10.1 et 2 de la Constitution), en particulier du droit à une décision motivée, congruente et non arbitraire, ainsi que du droit au recours en matière pénale. Selon elle, la Sala s'était bornée à confirmer l'ordonnance sans répondre spécifiquement aux moyens développés en appel.

La formation de jugement était composée de Mme Fátima Ramírez Souto (rapporteur, dont l'opinion exprime celle du tribunal), M. Yves Picod (président) et Mme Marie Conte.

Question de droit

La décision pose deux questions imbriquées :

1. Question de recevabilité : l'incident de nullité prévu à l'article 18 quater de la Llei transitòria peut-il servir à remettre en cause le bien-fondé d'une décision pénale définitive, ou sa fonction est-elle plus restreinte ?
2. Question de fond (au stade de l'admission) : la décision attaquée, en confirmant l'ordonnance de première instance sans reprendre l'ensemble des arguments de l'appelant, a-t-elle méconnu le droit à la tutelle juridictionnelle, dans sa composante de droit à une réponse motivée aux prétentions formulées ?

Solution et dispositif

La Sala rappelle d'abord la nature de l'incident. Elle énonce

Demandat incidental: MINISTERI FISCAL

Magistrades: Sra. Marie Conte

Sra. Fátima Ramírez Souto

A la vila d'Andorra la Vella, quatre de juny de dos mil vint.

En l'incident de nul·litat d'actuacions interposat per la representació lletrada del Sr. Villegas contra l'aute número XXXX de data 7 de maig de 2020, dictat per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, és ponent la magistrada Sra. Fátima Ramírez Souto, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: que en data 7 de maig de 2020, aquesta Sala penal va dictar Aute acordant:

"DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Villegas contra l'aute de data 30 de gener del 2020 dictat pel Tribunal de Corts en l'executòria 0000126/2019.

CONFIRMAR íntegrament dit aute.

Imposar a la part apel·lant de les despeses processals causades pel recurs".

II.- RESULTANT: que contra l'esmentat aute, la representació lletrada de Villegas ha formulat incident de nul·litat d'actuacions, en mèrits de l'article 18 quater apart 1 de la Llei Transitòria de procediments judicials, per vulneració del dret a la jurisdicció de l'article 10.1 i 2 de la Constitució, i precisament al dret a una resolució raonada, motivada i fonamentada en dret, complerta i congruent amb les pretensions de les parts i no arbitraria, així com del dret al recurs en matèria penal.

Observa a tal que efecte, que la sala penal no ha fet una precisa i concreta revisió de l'aute d'instància en base als arguments del seu recurs, i tampoc una expressa motivació de la seva admissió o inadmissió , fet que en opinió del lletrat, ha desvirtuat la funció processal i garantista de tot recurs d'apel·lació.

Considera per tant, que la resolució impugnada és completament arbitrària, raó per la qual demana que es dicti resolució declarant la nul·litat de l'aute objecte d'incident de nul·litat d'actuacions i es reposi al seu defensat en la plenitud del seu dret, mitjançant l'adopció de les mesures necessàries.

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: que l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 quater de la Llei Transitòria de procediments judicials no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari aplicable als procediments conclosos mitjançant sentència o altra resolució ferma, encaminat a esmenar les vulneracions de drets fonamentals per infraccions processals o defectes de forma que hagin causat indefensió, o en la incongruència de la sentència o la resolució.

D'altra banda, l'apartat 3 de l'article 18 quater esmentat permet no admetre a tràmit l'incident quan el Batlle o Tribunal consideri, motivadament, que no té cap fonament.

En aquests casos, el dret a la jurisdicció de la part instant queda tutelat amb el dictat d'una resolució, que de forma raonada consideri que les seves pretensions no tenen de forma manifesta cap possibilitat de ser estimades per manca de fonament, tenint en compte que aquest dret comprèn el d'obtenir una resolució judicial raonada i fonamentada en dret i que doni cabdal resposta a les pretensions formulades per la part, sigui o no favorable als seus interessos.

II.- CONSIDERANT: que la part que promou l'incident al·lega com a fonament de la nul·litat demanada, que l'aute de data 7 de maig del 2020 dictat per la Sala vulnera el dret a la jurisdicció del Sr. Villegas, en les modalitats de dret al recurs i a obtenir una resposta raonable, motivada i fonamentada en dret sobre les pretensions deduïdes, en haver-se limitat la Sala a confirmar la decisió del Tribunal de Corts sense donar resposta als arguments exposats en el recurs d'apel·lació, els quals torna a reiterar, tot i que més extensament.

La representació del Sr. Villegas en el seu recurs d'apel·lació contra l'aute dictat pel Tribunal de Corts va al·legar como a fonament de la seva impugnació, la procedència de que l'abonament del temps en què aquell va romandre en situació d'arrest domiciliari durant la tramitació de la causa al compliment de la pena de presó imposada, es fes establint una equivalència d'un dia de presó per cada dia d'arrest domiciliari. S'al·legava com a argument de la seva pretensió el que la mesura cautelar d'arrest domiciliari va ser tractada i considerada per a fixar la seva durada com una presó provisional durant la tramitació de la causa i que, per tant, també havia de ser-ho per efectuar el seu abonament al compliment de la pena de presó.

La Sala en l'aute quina nul·litat es sol·licita, va donar resposta als arguments impugnatius en considerar que l'article 208 del Codi de Procediment Penal estableix el criteri d'equivalència de dos dies d'arrest domiciliari a un dia de presó, per procedir al seu abonament a la pena de presó imposada. Tanmateix, es justifica en la falta de previsió legal sobre la seva duració màxima el fet de que, a efectes de fixar el límit temporal de l'arrest domiciliari com a mesura cautelar, es tractés aquesta mesura com si fos una presó provisional, compte tingut que l'arrest domiciliari es va acordar de forma excepcional en substitució de la presó provisional per raó de la malaltia del Sr. Villegas. Finalment es va considerar que els dos supòsits - abonament al compliment de la pena de presó del temps d'arrest domiciliari i fixació de la durada màxima de l'arrest domiciliari com a mesura cautelar substitutiva de la presó- no eren equiparables.

La resolució recorreguda analitza i dona resposta als arguments impugnatius al·legats en el recurs d'apel·lació i no incorre, per tant, en la vulneració de drets fonamentals adduïda per la representació del Sr. Villegas el que fa que l'incident resulti clarament mancat de fonament i no pugui ser admès a tràmit l'incident de nul·litat.

III.- CONSIDERANT: que en no haver estat admès a tràmit l'incident de nul·litat d'actuacions no procedeix fer cap pronunciament sobre costes processals.

IV.- CONSIDERANT: aquesta resolució ha estat adoptada per mitjans telemàtics, atesa la situació d'emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2, tal com autoritza l'article 52 de la Llei 5/2020, de 18 d'abril.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Primer.- NO ADMETRE A TRÀMIT l'incident de nul·litat interposat per la representació lletrada del Sr. Villegas contra l'aute d'aquesta sala penal número XXXX.

Segon.- Confirmar íntegrament dita resolució.

Tercer.- No procedeix fer cap pronunciament sobre costes processals.

Així, per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Decisio

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Codi de procediment penal (text refós).