• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

ATSJAD 147/2020 (ECLI:AD:TSJADAD:2020:147A)

Faits et procédure

Par une sentence n° 2-2020 du 21 février 2020, la Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justicia (TSJA) a accueilli l'appel formé par le Gouvernement d'Andorre contre le jugement de la Section administrative du Tribunal de Batlles du 11 juin 2019. Elle a rejeté la demande de M. Viñas et déclaré conforme au droit la résolution de la Commission technique tributaire du 27 avril 2018.

Le Tribunal de Batlles avait retenu l'incompétence de la Commission technique tributaire. Selon lui, seul le directeur général du département des Tributs et Frontières pouvait révoquer un acte antérieur de la Commission et adopter une nouvelle liquidation. La Sala a censuré ce raisonnement en estimant que la résolution entrait dans les compétences de la Commission, notamment au regard de l'article 23 du Règlement de révision en voie administrative des actes d'application des tributs. Ayant admis ce moyen, elle a examiné le fond du litige, relatif à la valeur retenue pour les biens immobiliers acquis avant l'entrée en vigueur de l'impôt sur les sociétés, en application de l'article 12 de la loi sur l'impôt sur le revenu des activités économiques.

M. Viñas a formé un incident de nullité d'actuacions contre cette sentence, fondé sur trois griefs : la violation du principe de double instance, en ce que la Sala aurait dû renvoyer l'affaire au Tribunal de Batlles pour qu'il statue au fond ; l'incongruence de la sentence, qui n'aurait pas répondu à trois des prétentions formulées dans le petitum ; la violation corrélative du droit à la juridiction et de la défense. Le Gouvernement a conclu au rejet de l'incident, en soutenant qu'aucune atteinte au droit fondamental à la juridiction garanti par l'article 10 de la Constitution n'était caractérisée.

La formation était composée de MM. Albert Andrés Pereira (ponent) et Bernard Plagnet, ainsi que de Mme Elsa Puig Muñoz. L'aute a été rendu le 16 juillet 2020.

Question de droit

La décision soulève deux questions, dont la première est principale.

1. La Sala Administrativa, saisie en appel d'une décision de première instance ayant accueilli une exception d'incompétence, méconnaît-elle le droit à la juridiction et le principe de la double instance (article 10 de la Constitution) lorsqu'elle revient sur cette décision et tranche elle-même le fond du litige, sans renvoyer l'affaire au premier juge ?

2. L'incident de nullité d'actuacions prévu par l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials du 21 décembre 1993 peut-il être utilisé pour faire constater une incongruence lorsque la sentence n'a pas expressément répondu à certaines prétentions ?

Solution et dispositif

La Sala rejette l'incident sur les deux points.

Sur la nature de l'incident. Le tribunal rappelle que l'incident de nullité ne constitue pas une nouvelle instance permettant de réexaminer les appréciations de la décision attaquée. Il s'agit d'un « remède extraordinaire » destiné à réparer les atteintes au droit fondamental à la juridiction survenues dans une procédure close par une décision définitive (fondement juridique premier).

Sur la double instance. La Sala juge que la double instance signifie que les prétentions sont examinées par deux juridictions successives, sans impliquer que chacune d'elles se prononce sur l'ensemble des questions so

PARTS:

Demandant incidental: Sr. Viñas

Representant: Sr. Vives

Advocat: Sr. Castrillo

Demandat incidental: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Vall

Advocada: Sra. Hoyos

Andorra la Vella, setze de juliol de dos mil vint.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist l'incident de nul·litat formulat a les actuacions número 2000052/2018, havent estat observades les prescripcions legals. És ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La sentència d'aquesta Sala núm. 2-2020, de 21 de febrer, va estimar el recurs d'apel·lació formulat pel Govern contra la sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles d'11 de juny de 2019 i va desestimar la demanda interposada pel Sr. Viñas, declarant que la resolució impugnada de la Comissió Tècnica Tributària de 27 d'abril de 2018 era ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

2.- La representació del Sr. Viñas ha formulat un incident de nul·litat contra l'esmentada sentència, que es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

Encara que no comparteix el criteri de la Sala, acata i no formula cap mena de recurs contra la decisió relativa a la competència de la Comissió Tècnica Tributària per dictar l'acte administratiu impugnat en el procés.

La Sala, en resoldre el recurs d'apel·lació, no podia examinar la qüestió de fons, que no havia estat tractada per la Batllia, ja que aquesta havia apreciat la incompetència de la Comissió Tècnica Tributària. En conseqüència, era necessari retornar les actuacions al Tribunal de Batlles, per tal de respectar el principi de la doble instància, a fi de que aquest òrgan jurisdiccional emetés un pronunciament de fons sobre les qüestions plantejades en el procés.

A més, la sentència no s'ha pronunciat sobre les restants tres qüestions plantejades al petitum de la demanda, de manera que incorre en incongruència i indefensió.

3.- La representació del Govern s'ha oposat a la demanda incidental i ha sol·licitat que es desestimi la mateixa, ja que no s'ha produït cap vulneració del dret fonamental a la jurisdicció, que proclama l'article 10 del text constitucional.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En termes generals, convé recordar que l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma.

Segon.- En aquest cas, com s'ha exposat en els antecedents, la sentència dictada en primera instància pel Tribunal de Batlles va estimar el segon motiu d'impugnació que havia articulat la part agent, i va concloure que la resolució recorreguda de la Comissió Tècnica Tributària havia incorregut en el vici d'incompetència, ja que aquest òrgan només té atribuïdes facultats respecte de la resolució de recursos administratius i l'elaboració d'informes sobre qüestions plantejades pel Govern, de manera que la revocació d'un acord anterior de la pròpia Comissió i l'aprovació d'una nova liquidació l'havia d'haver adoptat el director general del Departament de Tributs i Fronteres.

La sentència d'aquesta Sala ara impugnada va revocar aquest pronunciament, en considerar que la resolució de la Comissió s'inscrivia en l'àmbit de les seves competències, d'acord, entre d'altres, amb l'article 23 del Reglament de revisió en via administrativa dels actes d'aplicació dels tributs.

L'estimació d'aquest motiu d'impugnació va fer necessari examinar la qüestió de fons que s'havia plantejat en la demanda, i que també s'havia abordat en el marc del recurs d'apel·lació, relativa a la forma en què s'havien de valorar el béns immobles adquirits per l'agent abans de la data d'aplicació efectiva de la Llei de l'impost sobre societats, a la qual es remet en aquest punt l'article 12 de la Llei de l'impost sobre la renda de les activitats econòmiques.

Tercer.- Aquest iter processal no comporta cap vulneració del dret que reconeix l'article 10 de la Constitució. La previsió legal d'una doble instància comporta que les pretensions de les parts siguin examinades per dos tribunals diferents, en instàncies consecutives, però no suposa que cadascun d'aquests òrgans jurisdiccionals s'hagin de pronunciar sobre totes i cada una de les qüestions plantejades pels litigants. Així, en el cas de que el tribunal de primera instància hagi estimat una excepció processal oposada pel demandat, i la seva decisió sigui revocada per l'òrgan d'apel·lació, res s'oposa a que aquest darrer passi a examinar el fons de la qüestió litigiosa, si existeixen ja els elements de judici necessaris per a fer-ho, tal com, per altra part, és una pràctica constant d'aquesta Sala.

Amb això no es produeix cap indefensió del demandant, que ha pogut articular les seves al·legacions tant en la primera instància com en la segona sobre el contingut d'aquestes excepcions i també sobre la qüestió de fons, com efectivament ha fet en aquest cas, en què la seva contesta al recurs d'apel·lació del Govern es referia fonamentalment a la qüestió de fons, de manera que va dedicar a la mateixa més de sis folis, mentre que la qüestió competencial tractada per la sentència de la Batllia només va merèixer un foli de les al·legacions de l'agent i apel·lat.

D'altra banda, la solució contrària podria suposar un pelegrinatge processal entre les diverses instàncies, en el cas que el tribunal d'apel·lació anés revocant successivament les decisions de la instància sobre les diverses excepcions articulades pel demandat i s'haguessin de retornar les actuacions a la Batllia en cada cas. No cal dir que això contradiria frontalment el principi d'economia processal i suposaria una prolongació indefinida del procés.

Quart.- Aquest mateix criteri va ser seguit en la sentència d'aquesta Sala de 21 de novembre de 2019 i en l'aute de 21 de febrer de 2020, que va desestimar l'incident de nul·litat formulat contra l'anterior, el qual es fonamentava també en una hipotètica vulneració del principi de la doble instància.

Doncs bé, l'aute del Tribunal Constitucional de 3 de juny de 2020 (causa 2020-22-RE) no va admetre a tràmit el recurs d'empara interposat contra aquestes resolucions, en no apreciar cap vulneració del dret a la jurisdicció, front als mateixos arguments que es fan valer en aquest cas. Com va dir llavors el Tribunal Constitucional:

"3.2. Pel que fa al dret a l'accés a la jurisdicció, reconegut per la Constitució, cal constatar que la societat recurrent ha tingut accés a les dues instàncies previstes legalment i que, fins i tot, ha tingut la possibilitat de plantejar un incident de nul·litat d'actuacions contra la sentència dictada en apel·lació.

Cal, doncs, excloure que s'hagin vulnerat, des d'aquest punt de vista, els drets en la matèria reconeguts a l'article 10 de la Constitució.

3.3. Pel que fa a l'al·legació de la societat recurrent d'acord amb la qual els arguments de les dues parts no haurien estat examinats en el decurs de les dues instàncies, aquest Tribunal ja ha tingut l'ocasió de pronunciar-se en relació amb la latitud de la qual disposen les jurisdiccions a aquest efecte.

3.4. A més, l'argument de la societat recurrent sobre el fet que la decisió dictada en apel·lació no li permet reprendre el procediment davant la primera instància, menysté simplement les normes de la doble instància que estableixen la cosa jutjada".

En conclusió, no es pot considerar que hi hagi hagut en aquest cas cap vulneració de l'article 10 del text constitucional, ja que la part agent ha pogut articular tots els mecanismes de defensa contra la resolució administrativa impugnada i els fonaments en què es basa, d'acord amb les al·legacions que ha considerat convenients i que han estat reiterades en la primera i en la segona instància d'aquest procés.

Cinquè.- En darrer terme, s'ha de descartar amb rotunditat que s'hagi produït la incongruència que denuncia la part promotora d'aquest incident. En efecte:

L'extemporaneïtat del procediment seguit per la Comissió Tècnica Tributària ja va ser desestimada per la sentència del Tribunal de Batlles, i aquest pronunciament no va ser discutit en la segona instància, de manera que l'agent es va conformar amb el mateix.

La pretensió de que es declarés la nul·litat o l'anul·labilitat de la resolució administrativa ha estat desestimada clarament i expressa en la sentència d'aquesta Sala, que va declarar, contràriament a aquesta petició, que la decisió de la Comissió Tècnica Tributària era ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa, en base als fonaments jurídics de la pròpia sentència.

De la mateixa manera, es va desestimar clarament la pretensió de l'agent de declarar deduïbles les amortitzacions calculades sobre el valor de mercat dels béns immobles, com es desprèn del fonament jurídic 4t de la sentència, que considera ajustada a dret l'aplicació del valor comptable derivat de les amortitzacions acumulades que procedien abans de la vigència de l'impost sobre societats, enlloc del valor de mercat que sosté la part agent.

En conseqüència, la sentència impugnada ha donat resposta a totes les qüestions plantejades en el procés.

Procedeix, doncs, desestimar íntegrament aquest incident de nul·litat.

Sisè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, acorda:

1r.- Desestimar l'incident de nul·litat que formula el Sr. Viñas contra la sentència núm. 2-2020, dictada per aquesta Sala el 21 de febrer de 2020.

2n.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquest Aute és ferm i executiu.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Constitucio del Principat d'Andorra (1993).