• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

ATSJAD 195/2020 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorre, Sala Civil, 29 octobre 2020)

Note de référence : la référence canonique fournie est incomplète (« Juridiction andorrane, — »). La référence retenue ici est celle figurant dans le texte intégral (ROJ ATSJAD 195/2020, ECLI:AD:TSJADAD:2020:195A, recours A020/20, NIG 2000055/2019).

Faits et procédure

M. Gibert a saisi le Collège des avocats d'Andorre d'un recours de nature administrative, dirigé contre une lettre du 16 janvier 2019 par laquelle cet ordre avait adopté une décision le concernant. Il demandait l'annulation de cette décision et la condamnation du Collège aux dépens.

Le 7 octobre 2019, son conseil a formé une demande d'abstention et, subsidiairement, de récusation à l'encontre de la juge Mme Conde, membre du tribunal désigné par ordonnance du 6 septembre 2019. Le fondement invoqué tenait à la relation professionnelle entre le conjoint de Mme Conde, M. Esparza, et Mme Alfaro, doyenne du Collège des avocats à l'époque de la décision attaquée. M. Esparza est décrit comme associé et collègue de cabinet de Mme Alfaro.

Saisie de la demande, Mme Conde l'a rejetée par lettres des 13 mars et 29 juillet 2020 adressées au juge rapporteur de la procédure administrative. Le juge rapporteur a ensuite transmis la demande de récusation à la Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia, dont les magistrats ont été désignés par ordonnance du 22 septembre 2020.

La formation était composée de MM. Vincent Anière (président), Carles Cruz Moratones et Jaume Tor Porta (ponent). Le texte n'indique pas la date de la lettre de transmission du juge rapporteur, la mention « carta de 29-7-2019 » figurant dans l'exposé des antécédents paraissant contredire la chronologie des autres actes (non précisé dans la décision).

Question de droit

La question posée était de savoir si la relation professionnelle entre le conjoint d'une juge et la doyenne du Collège des avocats, dont l'organe a adopté la décision litigieuse, suffit à faire naître un doute légitime sur l'impartialité de cette juge. Le tribunal devait donc apprécier cette situation au regard :

• de l'article 73 de la Llei qualificada de la Justícia, qui énumère les causes de récusation ;
• des standards de la Cour européenne des droits de l'homme en matière d'impartialité objective et subjective, au titre de l'article 6 § 1 de la Convention européenne des droits de l'homme ;
• de l'article 10.1 de la Constitution andorrane, qui consacre le droit à un tribunal impartial.

Le juge a relevé que la récusation n'était fondée que sur l'impartialité objective, aucun grief n'ayant été formulé quant à l'impartialité subjective de Mme Conde.

Solution et dispositif

Le Tribunal écarte la demande en deux temps.

1. Le critère légal. Le tribunal constate qu'aucune des causes énumérées à l'article 73 n'est réunie. Mme Alfaro n'était ni partie à la procédure, qui concernait le Collège, ni chargée de la direction de l'affaire, qui était assumée par un autre avocat. Mme Conde ne justifiait pas non plus d'un intérêt direct dans l'objet du lit

Advocat : Sr. Gibert

Part : Hble. Sra. Conde

TSJ 0000020/2020

Recusacions i abstencions

ORIGEN : 2000055/2019

AUTE 008-2020

Andorra la Vella, el 29 d'octubre del 2020.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist l'expedient de recusació més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- En data 5-9-2019, la representació processal del Sr. Gibert formulava demanda contra el Col·legi d'Advocats d'Andorra, a substanciar pel procediment administratiu a través de la qual sol·licitava que en el seu dia es dictés Sentència declarant no ajustada a dret ni a les finalitats que legitimen l'acció administrativa, la carta de 16-1-2019, revocant la decisió adoptada tot i atorgant l'empara que sol·licitava, el tot amb imposició de les costes ocasionades a la part demandada.

Segon.- Per escrit de data 7-10-2019, la representació processal del Sr. Gibert articulava petició d'abstenció i en el seu cas de recusació al respecte de la Batlle Sra. Conde, que forma part del Tribunal designat segons resulta de la Providència de 6-9-2019.

Tercer.- Posada la petició d'abstenció/recusació en coneixement de la Sra. Batlle concernida, per cartes de 13-3-2020 i 29-7-2020 adreçades al Batlle ponent del procediment administratiu iniciat, aquestes eren rebutjades.

Quart.- Per carta de 29-7-2019, el Batlle ponent de les actuacions administratives, elevava la petició de recusació formulada a aquest Tribunal, designant-se per Providència de 22-9-2020 els Magistrats assenyalats en l'encapçalament per a resoldre sobre la mateixa.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- El nus gordià de la petició que el Sr. Gibert planteja passa per determinar si la relació professional que l'espòs de la Sra. Conde, tractant-se del Sr. Esparza, manté amb la Sra. Alfaro, permet qüestionar el dret a un tribunal imparcial reconeguts per l'art. 10.1 de la Constitució i l'art. 6 § 1 del Conveni europeu de Drets Humans (CEDH) que recordarem integra l'ordenament andorrà (art. 3.4 i 5 de la Constitució).

En suport a la petició de recusació que articula, la representació processal del Sr. Gibert sustenta que Sr. Esparza és soci i company de despatx de la Sra. Alfaro, i el fet que aquesta darrera fos la degana del Col·legi d'Advocats, òrgan que va adoptar la decisió que s'impugna judicialment, portava a considerar que no concorrien garanties suficients per a excloure qualsevol dubte legítim al respecte de la imparcialitat de la Sra. Conde.

SEGON.- El mecanisme de la recusació s'insereix en el dret a un procés degut i persegueix garantir al justiciable l'objectivitat, independència i imparcialitat dels òrgans jurisdiccionals. Amb aquesta finalitat, l'art. 73 de la Llei Qualificada de la Justícia preveu diferents supòsits quina efectiva concurrència comporten apartar el jutge afectat:

"Els batlles i els magistrats s'han d'abstenir i, si no ho fan, poden ser recusats, en els supòsits següents:

Tenir una relació de matrimoni o una situació de fet equivalent, o parentiu per consanguinitat, afinitat o adopció fins al quart grau, amb qualsevol de les parts, els seus advocats o el representant del Ministeri Fiscal.

Ser o haver estat tutor, advocat o procurador de qualsevol de les parts.

Estar o haver estat denunciat, acusat o demandat per qualsevol de les parts o els seus advocats, llevat que la denúncia, acusació o demanda no hagi estat admesa o hagi estat rebutjada per manca manifesta de fonamentació.

Tenir o haver tingut qualsevol relació jurídica, professional, mercantil o econòmica amb qualsevol de les parts o els seus advocats.

Tenir plet pendent amb qualsevol de les parts o els seus advocats.

Tenir amistat o enemistat manifesta amb qualsevol de les parts o els seus advocats.

Tenir interès directe en l'objecte del plet.

Ser el superior jeràrquic d'una de les parts en litigi.

Haver tingut coneixement del procés amb anterioritat en un tribunal o una instància diferents".

Tanmateix segons els estàndards establerts pel Tribunal Europeu dels Drets Humans (cfr. Micallef C/ Malta §§ 93-101, Nicholas C/ Chipre § 49 entre altres) la imparcialitat del Jutge s'ha d'apreciar també, des d'una perspectiva subjectiva, això és considerant la convicció personal i el comportament del Jutge el tot per tal de cerciorar-se sobre l'absència de prejudicis en l'assumpte que se li sotmet; i des d'una perspectiva objectiva encaminada a verificar si el Tribunal oferia, especialment atesa la seva composició, garanties suficients per a excloure qualsevol dubte legítim al respecte de la seva imparcialitat.

En el concret supòsit que aquí s'analitza, res es reprotxa a la Sra. Conde des del prisma de la imparcialitat subjectiva. La recusació intervé exclusivament al respecte de la vessant objectiva de la imparcialitat. Els criteris d'apreciació des d'una perspectiva objectiva passen per determinar, si amb independència de la conducta personal del jutge, concorren fets verificables que permetin sospitar de la seva imparcialitat, i permeten considerar que les aprehensions de l'interessat que promou l'incident de recusació es poden considerar objectivament justificades (cfr. decisions del TEDH Wettstein C/ Suissa § 44; Micallef C/ Malta §96), amb el benentès que en aquest àmbit, fins i tot les aparences poden resultar rellevants.

TERCER.- Per tal de valorar la pertinència de la concreta petició de recusació articulada, resulta necessari precisar la concreta participació de la Sra. Alfaro en l'assumpte que el Sr. Gibert ha portat a la jurisdicció administrativa.

En aquest procediment, la Sra. Alfaro no ostenta la qualitat de part (aquesta recau sobre el Col·legi d'Advocats), ni assegura tampoc la direcció lletrada del Col·legi (aquesta tasca l'assumeix altre col·legiat). Tanmateix no s'aprecia que la Sra. Conde pugui tenir cap mena d'interès directe en l'objecte del procés o que hagi pogut tenir coneixement del mateix amb anterioritat. En conseqüència des de la perspectiva que ofereix l'article 73 de la Llei Qualificada de la Justícia no es pot considerar que la petició de recusació que es planteja pugui prosperar.

Però és que fins i tot seguint dels estàndards fixats pel TEDH no considerem que la petició de recusació articulada es trobi justificada des de la perspectiva de la imparcialitat objectiva. En efecte, no es pot perdre de perspectiva que les funcions de degana del Col·legi d'Advocats es troben succintament mencionades en la Llei 48/2014 del 18 de Desembre, de l'exercici de la professió d'advocat i del Col·legi Oficial d'Advocats d'Andorra i més extensament tractades en els Estatus del col·legi publicats en el BOPA núm. 6 de 20-1-2016. Del conjunt d'aquests dos textos se n'extreu que la figura del degà del Col·legi d'advocats no gaudeix d'atribucions decisòries pròpies sinó que aquestes recauen exclusivament en l'assemblea general o en la junta de Govern que, segons previsions estatutàries (art. 62), "(····) administra i representa el Col·legi, executa els acords de l'Assemblea General i exerceix la potestat disciplinària i les altres funcions que li atribueixin aquests estatuts". Les funcions del degà, es troben descrites en l'article següent dels estatuts i consisteixen en la representació institucional del Col·legi, presideix les reunions de l'Assemblea General, de la Junta de Govern, i de les comissions a les quals assisteixi, i exerceix les restants funcions que li deleguin expressament l'una o l'altra, i les que li atribueixen aquests estatuts.

Aquestes previsions resulten rellevants per el que aquí interessa: la decisió avui recorreguda no és una decisió pròpia de la degana sinó que va ser assolida per la junta de govern del Col·legi, i més concretament els seus 9 membres sense que la participació individual de la Sra. Alfaro en el procés decisori pogués resultar per aquesta raó aritmèticament decisiva. Des d'aquesta perspectiva, no s'albira cap circumstancia que permeti dubtar objectivament de la imparcialitat absoluta de la Sra. Batlle recusada.

Tampoc la relació que entre la Sra. Alfaro i l'espòs de la Sra. Conde, suposen una causa que permeti de manera automàtica apartar la Sra. Batlle del coneixement dels assumptes adoptats pel Col·legi d'Advocats sota el decanat de la mencionada. En efecte, la mera representació institucional del Col·legi que la degana assegurava i la relació descrita amb l'espòs de la Sra. Batlle no permeten compartir les aprehensions de la part que promou el present incident de recusació.

En aquest context no considerem que concorrin elements que permetin de manera objectiva qüestionar la imparcialitat de la Sra. Conde en l'assumpte examinat, havent de rebutjar-se la petició de recusació plantejada.

QUART.- Malgrat la desestimació de les pretensions del Sr. Gibert, la naturalesa del present procediment comporta que no s'efectuï pronunciament al respecte de les costes.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

Desestimar la petició de recusació articulada per la representació processal del Sr. Gibert en relació a la Sra. Conde. No escau efectuar pronunciament en relació a les costes ocasionades.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei Qualificada de la Justicia.