• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018

ATSJAD 197/2020, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 29 octobre 2020 (ECLI:AD:TSJADAD:2020:197A)

Faits et procédure

Par un arrêt du 27 février 2020, la Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia d'Andorre a rejeté les recours d'appel formés par M. Bonet et par la société Briones contre un jugement du Tribunal de batlles du 26 octobre 2017, qu'elle a confirmé intégralement. Elle a en outre mis les dépens d'appel à la charge des appelants.

Le 23 mars 2020, le conseil de M. Bonet a introduit un incident de nullité d'actuacions contre cet arrêt, sur le fondement de l'article 18 bis quater de la Llei 24/2018 du Code de procédure civile. Il soutenait que la décision avait méconnu le droit à la juridiction, le droit à la défense et le droit à une durée raisonnable du procès, garantis par l'article 10 de la Constitution andorrane. Il sollicitait l'annulation de l'ensemble des actes de procédure accomplis depuis la production de ses moyens de preuve, ainsi que la convocation des parties pour la présentation de conclusions.

Au cours de l'incident, la société Briones a produit des écritures et demandé de nouveaux moyens de preuve. Par un aute du 24 juillet 2020, la Sala a admis les preuves sollicitées par Briones et refusé celles proposées par M. Bonet, en accordant aux parties un délai de cinq jours ouvrables pour présenter des observations. Briones a déposé ses observations le 5 août 2020.

La décision commentée est l'aute du 29 octobre 2020, rendu par une formation composée de MM. Carles Cruz Moratones (rapporteur), Albert Andrés Pereira (président) et Vincent Anière. Elle statue en premier et dernier ressort sur l'incident.

Question de droit

Le litige pose deux questions principales. La première est de savoir si la décision ferme du 27 février 2020 a porté atteinte au droit à la juridiction (article 10.1 CA) et au droit à la défense (article 10.2 CA), de nature à justifier son annulation par la voie de l'incident prévu à l'article 18 bis quater. La seconde est de savoir si la contestation de l'appréciation des preuves par le juge peut, en elle-même, caractériser une violation de ces droits fondamentaux.

S'y ajoute une question de recevabilité implicite : le grief tiré de la durée excessive de la procédure, invoqué pour la première fois à l'occasion de l'incident, peut-il fonder la nullité sollicitée ?

Solution et dispositif

La Sala rejette l'incident. Elle procède en deux temps.

Sur le fond du grief tiré des droits fondamentaux. Après avoir rappelé que l'incident de nullité, issu de la réforme de la loi transitoire des procédures judiciaires, permet de demander l'annulation d'une décision ferme lorsqu'elle viole le droit à la juridiction, la Sala examine si les moyens du demandeur, mis en regard de la décision attaquée, établissent une telle violation. Elle reprend la jurisprudence du Tribunal constitutionnel sur l'indéfense.

Advocat : Sra. Diez

Apel·lat : Briones

Procurador : Sra. Sarabia

Advocat : Sr. Manzanares

AUTE 141-2020

Andorra la Vella, el 29 d'octubre del 2020. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist l'incident de nul·litat interposat en les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles Cruz Moratones, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- En data 27 de febrer del 2020, la Sala Civil del Tribunal Superior va dictar la següent decisió :

"Primer.- DESESTIMAR els recursos d'apel·lació interposats per la representació processal del Sr. Bonet i de la societat Briones contra la Sentència dictada pel Tribunal de Batlles en data 26 d'octubre de 2017, que confirmem íntegrament.

Segon.- Imposem el pagament de les costes causades en aquesta alçada a les parts apel·lants."

Segon.- Per escrit de data 23 de març del 2020, la representació processal del Sr. Bonet va interposar un incident de nul·litat d'actuacions envers la sentència dictada, sol·licitant que en mèrits del que estableix l'article 18 bis quarter de la Llei 24/2018 del Codi de Procediment Civil de data 18-10-2018 en considerar que havia vulnerat el dret a la jurisdicció, el dret a la defensa i a un judici de durada raonable reconeguts a l'article 10 de la Constitució , sol·licitant ensems l'anul·lació de les actuacions judicials practicades des de la data de la presentació de l'escrit de proves fins a l'actualitat i posterior convocació a les parts litigants de l'evacuació del tràmit de conclusions.

Tercer.- En data 1 de juliol del 2020, la representació processal de la societat Briones aportà els corresponents escrits de manifestacions i de proposició de proves, mitjançant el qual demanava la confirmació de la Sentència del 27 de febrer del 2020 i la imposició a l'adversa de la totalitat de les costes processals inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

Endemés interessava la pràctica de les següents proves:

I.- DOCUMENTAL PRIVADA.- consistent en incorporar en aquests autes a efectes probatoris tot l'actuat en la present causa.

II.- ALTRA DOCUMENTAL PRIVADA.- consistent en incorporar a efectes probatori tot l'al·legat per la part adversa que no contradigui l'al·legat per aquesta part.

Quart.- Per escrit de data 2 de juliol del 2020, la representació processal del Sr. Bonet presentà el corresponent escrit de proposició de proves sol·licitant els següents mitjans probatoris:

"1.- REQUERIMETejada.- consistent en que es requereixi al Sr. Alcalá i/o a la Sra. Morales en tant que secretària i sòcia de la societat avui demandada per tal que aporti a la present causa el nom complet, adreça i número de telèfon de contacte del Sr. Andrade, així com identifiquin la persona (nom, adreça, telèfon) de contacte de l'hotel Roda radicat a Àustria. Una volta obtinguda dita informació es vulguin citar als mateixos com a testimonis en la present causa.

2.- REQUERIMETejada.- consistent en que es requereixi a l'adversa per tal que acrediti en quina data es va posar en contacte i posteriorment va contractar els serveis professionals de l'economista Caro, així com còpia de l'informe emès per l'auditor/economista contractat per la Sra. Morales i el Sr. Alcalá, així com l'acta de la junta celebrada entre els socis l'any 2014, mitjançant el que es posava en coneixement del seu principal la "solució" que havia trobat l'auditor/economista per tal de sanejar els comptes de la societat Briones SA quan ja la present causa judicial es troba judicialitzada, on hi consta l'expressa oposició del seu principal a la proposta dels socis.

3.- REQUERIMETejada.- consistent en que es requereixi al Sr. Andrade, quines dades ha de facilitar els Sr. Morales i Alcalá en mèrits de la pràctica de les proves anteriors, per tal que aporti a la present causa les factures rebudes i pagades a ell personalment i/o qualsevol societat de la que ell en participi per part de Briones SA durant els exercicis comptables 2011 i 2012, en les quals s'especifiqui el concepte, el preu i el beneficiari de les mateixes.

4.- TESTIFICAL.- de les següents persones:

*- la Sra. Tejada (T)

*- el Sr. Andrade

*- la persona de contacte de la societat Briones, SA de l'hotel Roda radicat a Austria."

Cinquè.- Per Aute d'aquesta Sala de data 24 de juliol del 2020 es dictà la següent decisió:

"Primer.- Donar lloc a les pretensions probatòries adduïdes per la societat Briones SA i no donar lloc les pretensions probatòries adduïdes per la representació processal del Sr. Bonet, segons s'ha establert en el tercer Atès de la present resolució.

Segon.- Concedir a les parts litigants el termini de cinc dies hàbils per a que si ho consideren oportú presentin al·legacions al respecte."

Sisè- En data 5 d'agost del 2020, la representació processal de la societat Briones SA presentà el corresponent escrit d'al·legacions

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- L'incident de nul·litat d'actuacions, introduït per la reforma de la Llei de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials de 22-4- 1999, es preveu a l'article 18 bis, quater, com un instrument per demanar a l'òrgan judicial que va dictar una resolució ferma la seva anul·lació per considerar que aquesta vulnera el dret fonamental a la jurisdicció. Per tant, l'èxit o el refús del mateix exigeix examinar les al·legacions de l'instant de l'incident i posar-les en relació amb la resolució dictada per poder determinar si s'ha produït o no la vulneració del dret fonamental a la jurisdicció, que es contempla a l'article 10 CA, en el qual s'estableix que :

"1. Es reconeix el dret a la jurisdicció, a obtenir d'aquesta una decisió fonamentada en Dret, i a un procés degut, substanciat per un tribunal imparcial predeterminat per la llei.

Es garanteix a tothom el dret a la defensa i a l'assistència tècnica d'un lletrat, a un judici de durada raonable, a la presumpció d'innocència, a ésser informat de l'acusació, a no confessar-se culpable, a no declarar en contra d'ell mateix i, en els processos penals, al recurs.

La llei regularà els supòsits en què, per garantir el principi d'igualtat, la justícia ha d'ésser gratuïta".

En matèria d'indefensió, el Tribunal Constitucional ha reiterat la doctrina continguda, entre altres en la causa 2017-19 en sentència 16.10.2017 que:

".... 3.2. La Constitució garanteix a tots el dret a la defensa en judici (article 10.2), és a dir, a no patir indefensió. La indefensió pot provenir d'infraccions molt diverses de les normes processals, des de manca de notificacions, que impedeixin la iniciació del procés, passant per nombroses vulneracions greus en les seves fases essencials, siguin d'al·legació, com de denegació arbitrària de proves essencials o de decisió.

Però no totes les infraccions processals tenen rellevància constitucional, sinó només aquelles que per la seva gravetat frustren la finalitat pròpia del procés en un grau tal que deixa de ser un "procés degut" (article 10.1 de la CA). Com vam dir en la sentència del 21 de desembre del 2009, recaiguda en la causa 2009-19-RE: "qualsevol infracció de les regles processals que regulen el dret de defensa no provoca una vulneració del dret constitucional a no patir indefensió. Per tal que es produeixi aquesta vulneració, segons hem declarat en nombroses ocasions, cal que la indefensió sigui real i efectiva i que, a més, no sigui fruit de la negligència d'aquell que denuncia aquesta vulneració". O en la sentència del 7 d'octubre del 2013, recaiguda en la causa 2013-9 i 13-RE, quan es deia: "des de la perspectiva constitucional, allò que es vol preservar és la possibilitat real dels justiciables de defensar els seus drets i els seus interessos. Si el justiciable ha pogut posar en pràctica aquesta possibilitat, no es produeix cap vulneració constitucional."

Per poder esbrinar si ha existit indefensió, el Tribunal Constitucional ha de formar un "judici de conjunt" sobre el procés en si mateix i sobre la infracció al·legada. Amb el benentès que no es tracta d'enjudiciar-lo des dels paràmetres de la jurisdicció ordinària, sinó atenent només a la possible rellevància constitucional dels vicis al·legats. "

SEGON.- Així, si s'analitza l'escrit pel qual s'interposa l'incident de nul·litat, la part promotora del mateix demana que es procedeixi a decretar la nul·litat de la sentència d'aquesta Sala. Pel que fa l'únic motiu o greuge en el qual es fonamenta l'incident de nul·litat, s'ha d'indicar que s'assenyala que la sentència d'instància viola els drets reconeguts en l'article 10.1 i 10.2 de la Constitució.

A criteri d'aquesta Sala el present incident no pot prosperar i les raons que fonamenten la nostra decisió són les següents. En primer terme, perquè de nou reitera els mateixos arguments donats al llarg del procediment (excepte el de durada del procediment) per justificar que hi ha hagut una vulneració del dret a la jurisdicció i al dret de defensa. I la realitat es que de l'escrit de la part sol·licitant es constata que la raó del seu incident es que discrepa de la valoració de les proves practicades que és competència exclusiva dels Tribunals (tant de la primera com de la segona instància). Com ja hem explicat de manera extensa en la nostra decisió, confirmant la d'instància, els vincles familiars han transcendit en l'actuació societària i quan això s'ha produït s'han reparat les actuacions societàries de les quals també hi participava el propi agent, per fer les coses de manera ajustada a dret, sense perjudicar ni a la societat ni als interessos dels socis. Les discrepàncies del sol·licitant potser cal buscar- les més en el dret de família que en el dret societari.

En segon lloc, també sorprèn que el sol·licitant de la nul·litat de les actuacions apel·li a la llarga durada del plet com dret que li ha estat vulnerat quan al llarg del procediment no ha posat de relleu aquesta circumstància, cosa que tampoc ara la nul·litat incidental ajudaria precisament a posar remei a aquesta qüestió, sinó més aviat a agreujar- la.

TERCER.- Les consideracions anteriorment realitzades permeten concloure a aquesta Sala Civil que no s'ha produït cap vulneració del dret a la jurisdicció protegit per l'article 10 de la Constitució per part de la sentència ferma d'aquesta Sala de 27 de febrer de 2010. Per consegüent, procedeix desestimar la pretensió d'anul·lació de la mateixa.

La desestimació de l'incident de nul·litat d'actuacions justifica plenament la imposició a la part promotora del mateix de les costes processals generades arran del mateix.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

DESESTIMAR la pretensió d'anul·lació de la sentència ferma, dictada per aquesta Sala el dia 27 de febrer de 2020. Imposem el pagament de les costes a la part promotora de l'incident, amb la inclusió dels honoraris d'advocat i de procurador.

Contra aquest Aute no hi cap recurs. (article 18 bis.3 in fine de la Llei Transitòria de Procediments judicials).

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Constitucio del Principat d'Andorra (1993).