• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018

STSJAD, Civil, 30 novembre 2020 (ROJ : STSJAD 205/2020 ; ECLI:AD:TSJADAD:2020:205)

Faits et procédure

Par acte du 28 janvier 2016, Mme Machado a assigné la société A, la société Recio et M. Mercader en paiement de la somme de 358 654,54 euros, avec intérêts légaux et solidarité. Elle fondait sa demande sur le solde d'un compte bancaire joint, ouvert auprès de la banque A en Andorre, dont elle et M. Mercader étaient co-titulaires selon une modalité mancomunada (représentation conjointe). Ce compte avait été clôturé le 6 novembre 2008, et son solde retiré par M. Mercader, alors que la demanderesse soutenait en être seule propriétaire.

La procédure a connu plusieurs incidents. La société Recio a fait l'objet d'un désistement partiel par ordonnance du 1er septembre 2016. M. Mercader a soulevé une exception d'incompétence des juridictions andorranes, jointe au fond. Le tribunal de première instance a rendu sa sentence le 19 décembre 2019. Il a débouté la demanderesse et l'a condamnée aux dépens.

Mme Machado a interjeté appel le 15 juillet 2020, invoquant une erreur dans l'appréciation des preuves. La Sala Civil du Tribunal superior de justícia a statué le 30 novembre 2020. Les pièces sur lesquelles reposait le raisonnement de première instance sont un document de révocation du 28 octobre 2008 signé par la demanderesse, un écrit produit dans une procédure parallèle menée en Espagne (procédure ordinaire 458/2010), et une convention privée du 20 décembre 2011 entre les parties et des tiers.

Question de droit

La décision soulève trois questions.

Premièrement, la preuve de la titularité des fonds déposés sur un compte joint en mode mancomunado peut-elle être rapportée par le seul fait que l'un des co-titulaires soutient avoir été le seul à alimenter le compte ? Le juge doit ici apprécier la charge et la force probante des éléments invoqués.

Deuxièmement, une convention de règlement global signée par les parties, qui déclare « réciproquement soldées et apurées » toutes les dettes et relations entre elles, fait-elle obstacle à une demande ultérieure fondée sur un retrait antérieur ? La question est celle de l'applicabilité de la doctrine des actes propres (venire contra proprium non valet).

Troisièmement, l'action de enriquiment injust (enrichissement sans cause) peut-elle prospérer lorsque le négoce juridique justifiant les mouvements de fonds n'est pas identifié ?

Solution et dispositif

La Sala Civil écarte le moyen tiré de l'erreur d'appréciation des preuves, retient la doctrine des actes propres

PARTS:

Apel·lant : Sra. Machado

Procurador : Sra. Pérez

Advocat : Sra. Sevillano

Apel·lat : Sr. Mercader

Procurador : Sra. Gibert

Advocat : Sr. Porras

SENTÈNCIA 143-2020

Andorra la Vella, el 30 de novembre del 2020.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- El dia 28-1-2016, la representació processal de la Sra. Machado va formular demanda en reclamació de quantitat contra la societat A, Recio i el Sr. Mercader, i va sol·licitar que en el seu dia es dicti sentència, que condemni, de forma solidària, a aquests darrers a pagar la suma de 358.654,54.-EUR majorada dels interessos legals comptadors des de la contesta a la demanda, i la imposició a la part defenent de les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

Segon.- El dia 18-2-2016, la representació processal del Sr. Mercader va presentar un escrit, mitjançant el quin va contestar la demanda formulada, i va sol·licitar que en el seu dia es dicti sentència, que desestimi de forma integra les pretensions exercitades i que imposi a la part agent el pagament de les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador, i eventualment de perit.

En la mateixa data, la representació processal de l'entitat A, Recio va presentar un escrit, mitjançant el quin va contestar la demanda, i va sol·licitar que en el seu dia es dicti sentència, que desestimi les pretensions formulades i que condemni l'agent a pagar les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat, de procurador i de perit.

Tercer.- El dia 10-3-2016, la representació processal de la Sra. Machado va replicar i va desistir de les pretensions formulades contra la societat A, Recio.

Per Aute d'1-09-2016, es va donar lloc al desistiment formulat pel que fa a l'entitat A, Recio, i es va imposar a la demandant el pagament de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador, a acreditar en període d'execució de sentència.

Quart.- El dia 31-3-2016, la representació processal del Sr. Mercader denunciava la manca de competència dels tribunals andorrans. Per aute de data 6 de febrer del 2017, es va decidir tramitar l'excepció plantejada per la representació processal del Sr. Mercader com una excepció de caràcter peremptori, i resoldre-la per la sentència que posés fi al present procés.

Cinquè.- El dia 4 de maig del 2017, la representació processal del Sr. Mercader va presentar un escrit, mitjançant el quin va evacuar el tràmit de dúplica.

Sisè.- Practicats els mitjans de prova considerats pertinents i evacuats per les parts litigants els seus respectius escrits de conclusions, en data 19- 12-2019 requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Primer.- Desestimar de forma integra la demanda formulada per la representació processal de la Sra. Machado contra el Sr. Mercader i absoldre aquest darrer de les pretensions dirigides en la seva contra.

Segon.- Fer imposició a la part demandant de les costes judicials ocasionades en la forma prevista al VII. apartat dels Fonaments Jurídics de la present resolució judicial".

Setè.- La representació processal de la Sra. Machado s'alça contra aquesta darrera decisió i mitjançant escrit de conclusions presentat en aquesta alçada el dia 15-7-2020 interessa la seva revocació i en el seu lloc es dicti Sentència acollint íntegrament les pretensions contingudes en el seu escrit inicial, el tot amb imposició a la contrapart de les costes ocasionades en ambdues instàncies.

Vuitè.- La representació processal del Sr. Mercader s'ha oposat al recurs d'apel·lació articulat interessant la seva desestimació i confirmació íntegre de la decisió d'instància amb imposició de les costes ocasionades en aquesta alçada a la part recurrent.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present procediment, la representació processal de la Sra. Machado pretén la condemna del Sr. Mercader a alçada de la quantitat de 358.654,54.- EUR, que correspon al saldo que presentava el compte mancomunat, acabat en 65, titularitat d'ambdós obert prop de A (A), quan en data 6-11-2008, el segon va procedir a cancel·lar-lo i a fer seu el saldo que existia, malgrat aquest era, segons sosté, titularitat de la demandant. Tal pretensió s'adreçava inicialment contra el Sr. Mercader i contra l'entitat bancària A, sostenint que per a poder disposar del saldo esmentat malgrat el caràcter mancomunat del compte, o bé el Sr. Mercader va cometre una falsedat documental, o va emprar algun document prèviament signat per la Sra. Machado o bé, A hauria estat negligent en les obligacions que com a dipositari del compte ostentava.

En seu de rèplica i després de que A incorporés el document de 28-10- 2008 signat per la Sra. Machado en mèrits del qual autoritzava el reintegrament total del saldo i cancel·lació del compte (foli 109), desistia de la pretensió condemnatòria articulada contra aquesta tot i mantenint però la reclamació efectuada al respecte del Sr. Mercader.

La Sentència dictada, després de refusar les diferents excepcions que la representació processal del Sr. Mercader havia articulat amb caire preliminar al llarg de la fase d'al·legacions, desestimava la demanda en base al següent raonament. Argumenta que la Sra. Machado havia autoritzat la cancel·lació del compte i retirada del saldo existent al Sr. Mercader i que la realitat d'aquest fet s'assolia també de l'escrit que la mateixa havia presentat en el procediment ordinari 458/2010 seguit davant del Jutjat de primera instància 4 de G, en el qual s'admetia que el saldo obrant en dit compte era propietat d'ambdós litigants. D'altra part es raona que en data 20-12-2011, les parts avui litigants (amb altres persones concernides) assolien un acord a través del qual es donaven per saldats i finiquitats de tots els deutes i relacions hagudes entre ells. En tal eventualitat i en ser posterior als fets que reprotxa en el present procediment al Sr. Mercader, la reclamació que la Sra. Machado articulava menystenia la doctrina dels actes propis i no podia prosperar.

I és contra aquest pronunciament que la representació processal de la part demandant articula recurs d'apel·lació, imputant a la resolució dictada un error en la valoració de la prova, pels motius que s'exposen seguidament.

Segon.- Refereix que a diferència del que es raonava en la Sentència dictada, el compte bancari de constant referència s'havia nodrit exclusivament amb ingressos de la Sra. Machado i que per tant el saldo que en aquest existia era titularitat de la recurrent.

Quant a les manifestacions que la seva representada hauria produït en el marc del procediment judicial seguit a Espanya (458/2010), se'n realitzava una interpretació esbiaixada. En realitat, l'autorització concedida per la seva representada al Sr. Mercader intervenia per tal de que el mateix pogués disposar de la suma de 168.693,80.- EUR que corresponia al deute que s'ostentava amb Moliner, Palau (empresa de la família del Sr. ENTITY_7), el qual però mai va extingir. En no haver-ho fet, i en haver després liquidat les relacions entre les parts litigants mercès el conveni de 20-12-2011, considera que la recurrent tenia dret a recuperar la suma satisfeta, altrament es produïa un clar enriquiment injust. En relació a la transacció judicial atorgada el 20-12-2011 a Espanya entre les parts d'aquest procediment i tercers, defensa que resolia exclusivament aquells assumptes prèviament reclamats en les causes judicials espanyoles, però no altres assumptes diversos que podien existir.

Referia finalment que entendre que els diners que s'havia apoderat el Sr. Mercader no eren de la Sra. Machado, suposava considerar que el trasllat en el seu domini obeïa a una renúncia, amb el benentès que en l'acord de 2011 cap referència als diners ubicats a Andorra s'efectuava ni tampoc es justificava la concreta causa a que podia respondre la renúncia a una suma de diners tan important.

Tercer.- Els diferents arguments en que la part sustenta la seva pretensió revocatòria al respecte de la decisió dictada per l'òrgan judicial d'instància poden ser examinats de manera conjunta en interposar-se tots ells en la valoració de la prova efectuada.

Amb caràcter previ, no podem fer altra cosa que destacar l'obscuritat en que ambdues parts litigants han estructurat la seva defensa que ha impedit a aquesta Sala conèixer la naturalesa exacta i abast dels negocis jurídics que entre elles van existir sigui a nivell personal, sigui a través de persones jurídiques interposades.

Malgrat aquesta dificultat i endinsant-nos en l'anàlisi dels diferents arguments en que la part recurrent basteix la seva pretensió revocatòria, correspon analitzar en primer lloc les indicacions que realitza al respecte de la titularitat dels fons que existien en el compte. Sosté en l'escrit de conclusions que el saldo que presentava corresponia al pagament (parcial) de les finques "ca l'O" i "Can U" per part dels seus compradors (tractant-se de la família ENTITY_7). Aquestes indicacions però no tant sols es troben orfes de prova que les sustenti, sinó que endemés, del conveni de 29-11-2004 (folis 59 i ss) se n'extreu que, com a mínim per la primera de les indicades finques, el preu total (571.000.- EUR + 505.000.- EUR vegi's per això el seu pacte primer) ja es trobava pagat en aquesta data, sense que per tant es pugui entendre que les transferències bancàries que apareixen a principis del 2008, siguin atribuïbles a l'operació descrita. D'altra part, tampoc la pròpia naturalesa del compte bancari de referència avala la tesis de la recurrent. En efecte, resulta de les actuacions practicades que el dia 28-1-2008 ambdós litigants obrien el compte acabat amb 65 sota titularitat conjunta i modalitat mancomunada (foli 437). D'aquesta circumstància s'ha de presumir que els seus titulars tenien envers el mateix uns interessos conjunts que impedien que qualsevol d'ells pogués operar en el mateix sense el consentiment de l'altre i que per tant des d'aquesta perspectiva la titularitat individual d'un d'ells sigui discutible. En tot cas pretendre que l'operativa de funcionament del compte era atribuïble a l'amistat que en un moment precís podia existir entre els litigants, escapa al raciocini més elemental i en tot cas no s'estén la raó per la qual la Sra. Machado hauria consentit tal operativa de funcionament sobre els seus béns. En darrer lloc, des de la perspectiva de l'operativa haguda en el compte de referència destacarem que s'han produït dos únics ingressos (100.000.- EUR el dia 29-1-2008 i 250.000.- EUR el dia 8-2- 2008). Si s'examina els documents que justifiquen aquestes operacions en resulta que provenen de dues transferències d'altre compte del propi banc titularitat d'una societat estrangera, i que la signatura del client ordenant de tal operació correspon, si es compara (folis 461 i 459) amb la signatura del contracte d'obertura de compte, al Sr. Mercader. En conseqüència i en defecte de prova rigorosa que conforti la versió de la part demandant, res en les actuacions practicades permet considerar que el saldo del compte li correspongués en exclusiva.

Altre motiu de discrepància que la part recurrent introdueix intervé en relació a les conclusions que el Tribunal d'instància assoleix al respecte del conveni 20-12-2011 (folis 86 i 87). Examinat el mateix, hem de destacar amb caire preliminar, que no es tracta d'una transacció judicial com ho sosté en aquesta alçada la part recurrent. En realitat, es tracta d'un conveni privat en que si bé a priori sembla que es liquiden tres procediments judicials en que es trobaven immerses les societats Palau, Palau, Campillo, Palau i la Sra. Machado, en realitat participa en aquest el Sr. Mercader, representat pel seu germà Vives (cfr. primer paràgraf, foli 86), indicant-se en el darrer paràgraf: "con el efectivo cumplimiento y buen fin de cuanto resulta del presente documento, Machado i Campillo, Palau, de una parte y Palau, Palau, Recio, Recio i Mercader de otra, se declaran recíprocamente saldados y finiquitados de todas las deudas y relaciones habidas entre ellos, obligándose también recíprocamente a nada más reclamarse ni pedir entre ellos por ningún concepto, así como a subscribir cuantos documentos públicos y privados a tal efecto fuere menester". Si la finalitat d'aquest instrument, consistia exclusivament en liquidar els tres procediments judicials iniciats, la participació del Sr. Mercader resultava inútil atès que no era cap de les parts implicades en la controvèrsia que en seu judicial es dirimia. En realitat, la seva participació en aquest instrument sols es pot concebre des de la perspectiva que ha estat considerada en la instància, és a dir com a liquidació de totes les relacions que entre la Sra. Machado i Campillo, Palau d'una banda i d'altra les societats litigants i el propi demandat podien mantenir, entre les quals necessàriament aquelles que existien quan, el 2008 es liquidava el compte corrent en ser anteriors.

En l'escrit de conclusions articulat en la instància, la representació processal de la Sra. Machado sosté que la prova de què el conveni de 20-12-2011 no liquidava totes les relacions entre les parts avui litigants s'assolia mercès l'escriptura atorgada pel Sr. Mercader el dia 31-1-2012 (folis 482 i ss) que era posterior. No compartim aquest plantejament, En efecte, tal negoci jurídic correspon a la cancel·lació de la garantia que existia al respecte de determinats béns titularitat de Campillo, Palau el que per tant no desvirtua el fet que el negoci base podia trobar-se liquidat a la data en que intervenia el conveni entre les parts litigants (20-12-2011) i que en definitiva es tractava d'una operació encaminada a la regularització definitiva de l'acord assolit uns dies abans.

Quart.- En aquest context, "la doctrina dels actes propis ("venire contra proprium actum non valet") esdevé plenament aplicable. Es tracta d'una doctrina, plenament vigent en el dret andorrà quina aplicació hem pogut admetre en diverses ocasions (cfr. TSJC-115/15, TSJC-23/16 ···). La mateixa troba el seu fonament en la protecció de la confiança i en el principi de la bona fe que imposa un deure de coherència i limita la llibertat d'actuació doncs vol que ningú pugui fer valdre una pretensió que contradigui la conducta pròpia observada amb anterioritat. La mateixa suposa una prova clara i concloent que l'autor d'un acte el va realitzar amb la finalitat de crear, modificar o extingir una relació jurídica de manera que no es pot tornar enrere del que va fer" (Sentència de 30-10-2018, rotlle TSJC-229/2018).

En efecte, la pretensió que la Sra. Machado articula amb fonament a la disposició del saldo existent en el compte corrent mancomunat produïda en el decurs de l'any 2008 col·lideix amb les previsions del conveni de desembre del 2011, en que les parts atorgants "(se) declaran recíprocamente saldados y finiquitados de todas las deudas y relaciones habidas entre ellos".

Quant a la figura de l'enriquiment injustificat en que considera el Mercader hauria incorregut, en la Sentència de 28-3-2019 (TSJC-427/18) sosteníem: "La figura de l'enriquiment injust (que forma part de la nostra cultura jurídica i recollit en el nostre Dret històric per estar previst en el Digest, i que ha estat reconegut com a font d'obligacions per la Jurisprudència que ha aplicat les regles clàssiques -"nemo debet lucrari ex alieno damno" (ningú ha d'obtenir lucre del dany aliè, D. 4,3,28), "Nam hoc natura aequum est, neminem cum alterius detrimento fieri locupletiorem" (perquè és equitatiu naturalment que ningú es faci mes ric amb perjudici d altre, D. 12,6,14)- és aquella figura que és contraria a la equitat, que no té una justa causa objectiva. És a dir, aquell enriquiment que no té cap mena de justificació per comportar un augment de patrimoni a una part i la correlativa disminució o empobriment de l'altra part, sense que aquesta hagi de suportar-lo per no haver-hi cap causa legal que l'obligui a fer-ho.

Cal que es produeixi un increment patrimonial d'una persona, que pot ésser un augment patrimonial o bé una manca de disminució del mateix i el correlatiu empobriment patrimonial d'una altra; que existeixi una relació o nexe causal entre l'empobriment i l'enriquiment i que no existeixi causa que motivi l'empobriment o l'augment patrimonial produit. La institució de l'enriquiment injust troba el seu origen en les "condictiones" del dret roma i, fonamentalment, en la condictio sine causa.(STSJC 22-4-04 número 2171).

En relació a l'element causal de l'enriquiment a que ens acabem de referir, no es pot apreciar l'enriquiment injust quan el benefici patrimonial d'una de les parts és consequència de pactes lliurement assumits, havent d'exigir-se per considerar un enriquiment com il·lícit i improcedent que el mateix no tingui cap mena de raó jurídica que el legitimi, és a dir, que no concorri una causa justa, entenent per tal una situació que autoritzi el benefici obtingut, sigui perquè hi ha una norma que l'avala, sigui perquè ha intervingut un negoci jurídic valid i eficac".

En el context que acabem d'exposar en que no resulta clar quin va ser el negoci subjacent que justificava els dos ingressos materialitzats en el compte al·ludit, la titularitat inicial del saldo existent, i a la vista de les previsions posteriors a la liquidació del compte inserides en el conveni de 20-12-2011 a que ja ens hem pogut referir, no es pot considerar que els requisits necessaris per al triomf d'una acció en enriquiment injustificat pugui prosperar.

En conseqüència la resolució recorreguda resulta ajustada a dret i a les circumstàncies concurrents havent de ser confirmada en aquesta alçada, tot i desestimant-se el recurs d'apel·lació articulat al seu respecte.

Cinquè.- La desestimació del recurs comportarà en mèrits de la regla del venciment objectiu que les costes ocasionades en aquesta alçada hagin de ser imposades a la part recurrent, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador de la part apel·lada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la Sra. Machado contra la Sentència de data 19-12-2019 que confirmem íntegrament.

Imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador de la part apel·lada

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-

DECISIÓ

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la Sra. Machado contra la Sentència de data 19-12-2019 que confirmem íntegrament.

Imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador de la part apel·lada

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.