• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 91/2021 (ECLI:AD:TSJADAD:2021:91)

Note de l'éditeur : la référence canonique fournie dans les métadonnées (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence figurant dans le texte intégral de la décision a été retenue.

Juridiction : Tribunal Superior de Justicia d'Andorra, Sala Civil. Date : 8 mars 2021. Numéro de recours : 253/19. Ponent : M. Jaume Tor Porta. Nature : sentence (arrêt) en appel.

Faits et procédure

Le litige trouve son origine dans une demande d'exécution formée le 16 mai 2002 par M. Bermudez, en vertu d'une décision du Tribunal Superior de la Mitra du 19 décembre 1991. Cette décision confirmait une sentence de première instance, elle-même rendue en appel, ordonnant aux défendeurs de conférer un acte public de vente perpétuelle, ou d'élever à acte public une vente à carta de gràcia de 1987, portant sur une finca dénommée « X », située à Pal (commune de La Massana).

Dans le cadre de l'exécution, il apparaît que, le 10 février 2003, M. Yuste, l'un des défendeurs, a vendu à la société B, SL une parcelle désignée comme « X » d'une superficie d'environ 1 600 m², par acte notarié reçu par le notaire M. Manzanares. Le juge de l'exécution, par un Aute du 10 février 2018, a suspendu la procédure d'exécution jusqu'à ce que la finca soit délimitée judiciairement ou par accord de tous les voisins.

Les appelants, qui se présentent comme les ayants droit de M. Bermudez, ont interjeté appel le 19 septembre 2019. Ils sollicitaient principalement la révocation de l'Aute et l'exécution de la sentence, au motif que la parcelle vendue à B, SL ne serait pas la même que celle précédemment vendue à M. Bermudez. Subsidiairement, ils demandaient qu'il soit ordonné à B, SL de produire un plan topographique et qu'un topographe soit chargé de trancher l'identité des deux fonds. L'intimée, Mme Campillo, a conclu au rejet de l'appel. Les autres intimés ne se sont pas prononcés. Une audience a eu lieu le 22 octobre 2020.

Question de droit

La Cour devait trancher deux questions connexes :

1. La suspension de l'exécution d'une décision passée en force de chose jugée peut-elle être subordonnée à une délimitation préalable de la finca entre voisins ?
2. Compte tenu de la vente postérieure réalisée au profit d'un tiers et authentifiée par acte notarié, l'exécution de la sentence initiale peut-elle être poursuivie, et dans quelle mesure ?

La Sala a également dû se prononcer sur l'identité des fonds vendus, question de fait qui conditionnait l'ensemble du raisonnement.

Solution et dispositif

La Sala a examiné, en premier lieu, l'identité des deux biens. Elle a relevé que la motivation du premier juge était défaillante sur ce point (« la resolució dictada es limita a afirmar aquesta circumstància, sense però introduir la necessària motivació »), et qu'il lui appartenait donc de suppléer cette insuffisance au regard du droit à une réponse motivée découlant de l'article 10 de la Constitution. Elle a constaté que les confrontations figurant au cadastre communal co

Procurador : Sra. Ribes

Advocat : Sra. Izquierdo

Apel·lat : Sra. Campillo

Advocat : Sr. Gomila

Apel·lat : Morell

Apel·lat : Sr. Martin

SENTÈNCIA 046-2021

Andorra la Vella, el 8 de març del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- El 16-5-2002, la representació processal del Sr. Bermudez formulava demanda d'execució de la Sentència del Tribunal Superior de la Mitra de 19-12-1991.

Segon.- En data 10-2-2018 requeia Aute amb la següent part decisòria: "Primer.- Suspendre el present procediment d'execució fins per tot el moment en que la finca objecte d'autes "X" sigui delimitada judicialment o per acord amb tots els veïns de la mateixa i s'acrediten els límits de la mateixa.

Segon.- Notificar la present resolució a les parts interessades".

Tercer.- Contra aquesta decisió, la representació processal dels Srs. Andrade, Salas, Águila, Viñas, Olmo i Briones formulen recurs d'apel·lació i mitjançant escrit de conclusions adreçat a aquesta Sala el dia 19-9-2019, sol·licita que es revoqui l'Aute dictat per l'òrgan judicial d'instància tot i decidint que amb els elements de que es disposava en les actuacions, es podia afirmar sense lloc a cap mena de dubtes que la finca dels seus representats no era la mateixa que aquella adquirida per la societat B, SL procedint en conseqüència a executar la Sentència dictada el 19-10-1989. Subsidiàriament sol·licita que es requereixi a B, SL per tal de que aporti a la causa un plànol topogràfic del terreny adquirit, per tal de que el topògraf Sr. Ribes i/o Durán, a la vista dels plànols d'ambdues finques i de la informació de la que disposin en atenció a la seva condició d'intervinents en la delimitació dels terrenys d'aquesta zona, determinin si ambdues finques són diferents i en cas que així sigui, procedir a executar la Sentència dictada i imposant a l'adversa el pagament de les costes, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador i tota altre despesa que derivi d'aquesta causa.

Quart.- Per escrit de 13-12-2019, la Sra. Campillo s'oposava al recurs d'apel·lació plantejat interessant la seva íntegre desestimació i imposició als recurrents de les costes ocasionades.

El Sr. Martin i la societat Morell no han presentat escrit de conclusions en relació al recurs plantejat.

Cinquè.- Per Aute de 18-2-2020 es decidia no donar lloc a les pretensions probatòries adduïdes per la representació processal dels Srs. Andrade, Salas, Águila, Viñas, Olmo i Briones en aquesta alçada.

Sisè.- En data 22 d'octubre del 2020 es celebrava la vista oral que la representació processal dels Srs. Andrade, Salas, Águila, Viñas, Olmo i Briones.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La representació processal dels Srs. Andrade, Salas, Águila, Viñas, Olmo i Briones formula recurs d'apel·lació contra l'Aute dictada per l'òrgan judicial d'instància quan, en seu d'execució, acorda la suspensió del procediment i remet les parts a altre procés de delimitació de la finca "X" entre veïns, sigui privadament o recorrent a l'empara dels Tribunals.

Segon.- En primer lloc recorda que el dia 16-5-2002 va presentar la demanda d'execució que originava el present procediment, sense que l'òrgan judicial d'instància res decidís al respecte i durant aquesta demora, el mes de febrer del 2003, el Sr. Yuste venia un terreny situat a la mateixa zona però amb menor superfície a la mercantil B, SL, negant que es tractés de la mateixa parcel·la, tot i afegint que en el negat cas, que la parcel·la venuda a la societat esmentada fos la mateixa que aquella que anteriorment ja havia estat venuda al Sr. Bermudez, existiria un supòsit flagrant de responsabilitat de l'administració de justícia atès que hauria estat la seva manca d'activitat en relació a la demanda d'execució inicial que hauria permès al propietari originari vendre aquesta parcel·la a uns tercers. Altrament considera que qui tindria millor dret sobre la parcel·la de constant referència eren el seus representats.

En segon terme consideren que l'inici d'un procediment per tal de delimitar la finca no resultava necessari: el "X" que pertanyia als seus representats es troba perfectament delimitat amb aquell plànol topogràfic elaborat pel Sr. Ribes el dia 13-5-1992 i cap de les nombroses diligències practicades permeten dubtar de les seves previsions, especialment quan el Decret comunal que consta al foli 91 refereix que els límits del terreny dels demandants corresponien a aquells que figuraven en el plànol elaborat pel Sr. Ribes.

Discrepa del contingut de l'informe del perit judicial quan sosté que la superfície de la finca seria inferior. Destaca que fonamentava tals indicacions en un únic element: la longitud del mur Nord que descriu en 15,4 metres que resultaven del tot contràries amb aquelles evacuades pel Sr. Ribes quan considera que el mur de tanca que delimita la propietat en la seva vessant Nord tenia una llargada de 50,52 metres.

Quant a la parcel·la venuda a la societat B, SL destacava que era d'una superfície de 1.600 m2 i no podia considerar-se fos la mateixa que aquella venuda anteriorment al pare dels seus representats. El raonament contingut en aquesta decisió es recolzava exclusivament en les previsions de l'escriptura de compravenda de 10-2-2003 però obviava que la superfície resultava molt inferior i que tampoc els límits de propietat eren els mateixos en les confrontacions oest i ponent, sense que la confrontació amb casa cremat resultés concloent atès que aquesta tenia tres propietats diferents en la zona, de tal manera que perfectament podien correspondre a zones diferents.

Insistia en que havia sol·licitat en reiterades ocasions que els perits Srs. Ribes i/o Durán compareguessin a la Batllia per tal de pronunciar-se en relació a les consideracions del perit judicial i per tal de donar els aclariments necessaris en relació al seu informe anterior, el que hauria permès esvair els dubtes de la Batllia.

Tercer.- El present procediment executori ho és en relació a la Sentència dictada pel Tribunal Superior de la Mitra en data 19 de desembre de 1991, que confirmava la Sentència dictada pel Jutge d'Apel·lacions el 27-6-1990 (per error material s'indica que la Sentència és del 1989), que estimava el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Bermudez contra la Sentència dictada el 19-10-1989 pel Batlle Episcopal Degà en el judici iniciat pel mateix contra els Srs. Martin, el Sr. Yuste i la societat Morell i desestimant el recurs d'apel·lació plantejat pel Sr. Yuste, condemnant els demandats a atorgar escriptura pública de venda perpètua de la finca o elevar a pública la venda a carta de gràcia efectuada en data 19-11-1987 sobre la finca denominada "X" i la construcció denominada "xalet C" que es troba edificada sobre dit Prat.

En seguiment a la Sentència dictada, el Sr. Bermudez introduïa l'11-11-1992, una instància prop del Comú de La Massana en delimitació de la seva finca amb comunal i restants veïns incorporant un plànol 54.449.01 establert pel Sr. Ribes. Aquesta pretensió era resolta per Decret 161/93 que disposava: "els límits del terreny del Sr. Bermudez conegut per X al terme de Pal, són els que queden grafiats en el plànol adjunt", tractant-se d'aquell mateix que acabem d'identificar.

En no ser el Sr. Bermudez però de nacionalitat andorrana, requeria d'un permís de compra de l'Administració General, el qual va ser inicialment rebutjat atesa la superfície total de la finca, però autoritzada una volta aquesta es va dividir en quatre parts, posant una de les parcel·les resultants al seu nom i la resta a nom de tres dels seus fills, obtenint el dia 14-2-2002 les autoritzacions escaients.

Era en aquest context, que el 16-5-2002 articulava la demanda d'execució que iniciava el present procediment, en el qual i mercès les diligències executòries practicades es detectava que el 10-2-2003 (folis 79 i ss), el Sr. Yuste havia venut a la societat B, SL la finca coneguda com "X" situada a Pal, d'una superfície aproximada de 1.600 m2 amb les confrontacions que en l'instrument públic figuren.

Després de practicar diferents actes complementaris, l'Aute dictat per la Sra. Batlle parteix de la premissa major que la finca venuda a la societat B, SL era la mateixa que aquella quina escriptura públic es pretenia en el present procediment. Afegint-hi tanmateix que en l'eventualitat que no es tractés de la mateixa finca tampoc resultava competent per a delimitar ambdues finques i atorgar l'escriptura pública que corresponia, disposant no obstant la suspensió el procediment fins a la delimitació de la finca de constant referència.

Quart.- Pel que es refereix a les observacions preliminars que la part recurrent introdueix en el seu recurs segons les quals seria la manca de diligència de l'administració de justícia aquella que hauria permès que el Sr. Yuste (avui difunt) pogués vendre la parcel·la de constant referència malgrat aquesta ja havia estat venuda al Sr. Bermudez, la seva realitat si bé pot incidir en l'àmbit d'un procés de l'art. 10.3 de la Llei Qualificada de la Justícia (demanda en responsabilitat per error judicial o funcionament anormal de l'Administració de Justícia), no resulta rellevant per al recurs que aquí s'examina.

Cinquè.- Pel que es refereix a l'argument que la parcel·la venuda al Sr. Bermudez no seria la mateixa que aquella que hauria estat venuda a la societat B, SL, la resolució dictada es limita a afirmar aquesta circumstància, sense però introduir la necessària motivació que la recolzi, obligant la Sala a suplir aquesta deficiència amb la finalitat d'atorgar a la part recorrent una resposta acord al seu dret al procés degut tal i com es troba contemplat en l'art. 10 de la Constitució.

La Sentència dictada pel Batlle episcopal es remet a les confrontacions figurant en la compravenda a carta de gràcia atorgada entre el Sr. Bermudez i el Sr. Martin (nord i sud amb comunal, a l'est amb terra T i al oest amb Prat P), si bé aquella figurant a l'est (terra T) no resulta coincident amb les previsions del Cadastre comunal (cfr. foli 5 del procediment declaratiu), ni amb les pròpies manifestacions del Sr. Yuste quan aportava dita parcel·la a la societat en que participava. No obstant ressaltarem que les confrontacions previstes en el cadastre, resulten coincidents amb aquelles que contempla el plànol 54.449.01 estès pel Sr. Ribes el 13-5-1992 que el propi Comú de la Massana admetia en el Decret de delimitació abans indicat i en que la part recurrent fonamenta l'execució, però també amb aquelles figurant en la compravenda atorgada el 10-2-2003 amb la societat B, SL, sense que es pugui pretendre que el Sr. Yuste ostentés la titularitat sobre altre parcel·la o prat en la zona atès que segons el cadastre comunal (foli 5 del procediment declaratiu) casa G, era titular exclusivament de dues finques en dita zona (X i H) sense que les confrontacions de la segona tinguin es a veure amb aquelles de la primera.

Sustenta també la part recurrent que el fet de que no es tractaria de la mateixa finca davallaria de la superfície diversa que existiria. És cert que en la compravenda realitzada per la societat B, SL aquesta es fixava aproximadament en 1.600 m2 i que els Srs. Andrade, Salas, Águila, Viñas, Olmo i Briones sostenen que aquella per ells adquirida seria superior als 3.000 m2. No obstant, la superfície referida pels recurrents no resulta en cap moment contemplada en la venta a carta de gràcia en el seu dia atorgada, sinó que resulta del treball topogràfic efectuat pel perit Sr. Ribes per compte del comprador i quant a la referència a la superfície contemplada en la segona compravenda (aquella que va intervenir el 2003) aquesta era "aproximada", sense que el preu es vinculés per tant a una concreta cabuda sinó a la finca en sí, intervenint la superfície mencionada com a un element encaminat a permetre'n la seva identificació. En definitiva cap de les compravendes realitzades es pot entendre com el que la doctrina coneix com "ad mesuram" en que el comprador paga el preu precisament en relació a la superfície de la finca, sinó en una compravenda que intervenia en la modalitat "ad aversionem" o "ad corpus" en que el preu es determina de manera global, i el preu es paga amb independència que la superfície real sigui major o inferior segons el que disposa el Digest 21, 2, 59, 6 i les Sentències d'aquesta Sala de 13-11-2003 i 14-10-2005.

En tal situació tot porta a considerar que les dues compravendes examinades en les actuacions intervenien sobre el mateix bé: "X" amb les delimitacions que figuren al cadastre comunal, i en conseqüència no es requerirà de cap mena de procediment de delimitació de finques entre veïns tal i com preveu la resolució dictada atès que els límits resulten clars.

Sisè.- Convé encara determinar quines conseqüències aquesta conclusió pot comportar en l'execució iniciada atès que la pretensió de la part es sustenta en una Sentència dictada en darrera instància pel Tribunal Superior de la Mitra amb els efectes de cosa jutjada que d'aquest fet resulta (art. 88 de la Constitució).

En l'Aute de 29-5-2018 (TSJC-64/2018) dictat en l'àmbit de la suspensió d'una execució per insolvència del deutor però quines previsions esdevenen extrapolables al supòsit examinat, recordàvem que:

"III- L'execució consisteix en la via processal o instrument de que disposen els organs jurisdiccionals alhora de fer efectives les Sentencies i altres títols que puguin portar associada aquesta qualitat, quan el condemnat no compleix amb l'obligació que aquests imposen. En definitiva, l'activitat executiva substitueix la voluntat del deutor per la del Batlle quin, amb aquesta finalitat, disposa de mesures coercitives envers l'obligat. En aquest sentit, en l'Aute de 23.5.13 (TSJC 272-12) deiem "... En efecte, si s'analitza l'Annex III del Decret de data 4-02-1986 es pot observar com la finalitat que es persegueix, i la qual s'addiu amb el dret a la jurisdicció contemplat a l'article 10 C.A., consisteix en l'obtenció (arts. 1 a 7) d'un procediment rapid i agil per a l'execució de les resolucions judicials, de forma que es faci efectiu el dret a la jurisdicció, tot possibilitant que aquell que ha obtingut un pronunciament judicial al seu favor, en seu declarativa, pugui aconseguir que, pel cas de manca de compliment voluntari pel condemnat, l'efectivitat d'allo establert a la resolució judicial".

La decisió d'arxiu provisional de l'executoria d'una sentencia suposa el fracas del procediment per insolvencia del deutor en el sentit que aquest no disposa de bens susceptibles d'execució forcosa, i en constituir aquesta un clar menyscapte a un dret reconegut per Sentencia al creditor, la mateixa ha d'intervenir de manera excepcional".

Malgrat aquesta excepcionalitat convé encara determinar si l'execució de les Sentències dictades esdevé possible atès que amb posterioritat al seu pronunciament, el prat venut ho era a una tercera societat (B, SL), amb el benentès que aquesta compravenda, a diferència de la perfeccionada pel Sr. Bermudez, va ser documentada notarialment (compravenda de 10-2-2003 autoritzada pel Notari Sr. Manzanares, núm. 000 del seu protocol).

És innegable en aquesta alçada que la compravenda perfeccionada pel Sr. Bermudez reuneix tots els seus requisits com ha estat judicialment admès. Tanmateix, a priori també els reuneix la compravenda perfeccionada entre els Srs. Yuste i la societat B, SL, sense que es pugui oblidar que en l'ordenament andorrà i per regla general, la compravenda no es troba sotmesa a cap regla de forma especial.

No obstant, el fet de que la compravenda atorgada pels Srs. Yuste i B, SL es trobi protocol·litzada notarialment, impedeix ara per ara que pugui protocol·litzar-se la compravenda atorgada pel Sr. Bermudez, atès que en tal situació els diferents protocols notarials contemplarien dues titularitats diverses sobre un mateix bé, menystenint-se la pròpia funció de la inscripció notarial que no és altre que donar seguretat als adquirents del bé immoble segons resulta de la publicitat que ofereix. Aquesta afirmació resulta especialment significativa a Andorra si es té en compte l'absència d'un Registre de la propietat al respecte del qual hem recordat que:

"proporciona publicitat a les relacions jurídiques que incideixen sobre els drets reals relatius a béns immobles, de manera que qui consulta el Registre coneix la titularitat i els gravamens que l'afecten, sense que els no inscrits el puguin perjudicar, mentre que qui no inscriu aquells drets reals dels quals és titular, no pot pretendre per la seva manca de diligència que aquests perjudiquin a tercers que, de bona fe i a títol onerós, confien en la publicitat que ofereix el Registre. D'aquesta forma, la transparència i publicitat que ofereix el Registre immobiliari fomenta el credit territorial i dota d'una indubtable seguretat jurídica al trafic immobiliari." (Aute de 24-7-2018, TSJC-155/2018).

En aquest context, accedir a la pretensió dels recurrents passa necessàriament amb caràcter previ per impugnar la inscripció notarial del contracte de compravenda atorgat el 2003 i defensar el seu millor dret en relació a la finca "X", extrem aquest que ha d'intervenir en un declaratiu "ex novo" amb plenes garanties per a totes les parts litigants.

Setè.- Per tot l'exposat, escaurà desestimar el recurs d'apel·lació articulat contra l'Aute de 10-9-2018, si bé la suspensió que es contemplava no ha de condicionar-se a la prèvia delimitació de la finca entre els veïns afectats sinó que aquesta haurà de mantenir-se fins a que judicialment no s'invalidin les previsions del contracte de compravenda de 10-2-2003 autoritzada pel Notari Sr. Manzanares, núm. 000 del seu protocol.

Vuitè.- La desestimació del recurs d'apel·lació articulat ha de traduir-se, en mèrits de la regla del venciment objectiu, en la imposició a la part recurrent de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat pels Srs. Andrade, Salas, Águila, Viñas, Olmo i Briones contra l'Aute de 10-9-2018, disposant no obstant que la suspensió del procediment d'execució que es contemplava no ha de condicionar-se a la prèvia delimitació de la finca entre els veïns afectats sinó que aquesta haurà de mantenir-se fins a que judicialment no s'invalidin les previsions del contracte de compravenda de 10-2-2003 autoritzada pel Notari Sr. Manzanares, núm. 000 del seu protocol.

Escau imposar a la part recurrent les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Constitucio del Principat d'Andorra (1993).