• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 29 mars 2021 (ROJ STSJAD 104/2021 ; ECLI:AD:TSJADAD:2021:104)

Faits et procédure

Les époux Morillo et Querol ont vu leur mariage, célébré à Escaldes-Engordany (date précise non précisée dans la décision), dissous par divorce. Saisi par Mme Querol d'une demande introduite le 15 juin 2018, le Tribunal unipersonnal del Batlle a, par jugement du 15 juillet 2020, prononcé le divorce, liquidé le régime matrimonial et fixé les mesures relatives aux enfants. Ces mesures comprenaient le maintien de l'autorité parentale conjointe, la fixation de la résidence habituelle chez la mère, un droit de visite au profit du père, une pension alimentaire de 225 euros par mois et par enfant, ainsi que l'attribution à la mère de l'usage du domicile familial « fins que els fills acabin els estudis » (jusqu'à ce que les enfants achèvent leurs études).

M. Morillo a interjeté appel. Il demandait, à titre principal, l'attribution à son profit de l'usage du domicile familial jusqu'au 1er mars 2023 et, à titre subsidiaire, l'attribution à la mère jusqu'à cette même date. Il contestait en outre la durée de l'attribution telle que formulée par le premier juge. Le ministère public a conclu à la confirmation du jugement, tout comme Mme Querol, qui a sollicité la condamnation de l'appelant aux dépens.

Deux enfants sont concernés : l'aînée, Esparza, vient d'atteindre dix-huit ans mais demeure économiquement dépendante de ses parents ; le cadet, Olmo, est âgé de seize ans.

Question de droit

La Sala Civil était saisie de deux questions distinctes.

La première portait sur le principe de l'attribution. Le père soutenait que l'article 56 de la loi qualifiée sur le mariage (LQM) impose, à défaut d'accord, d'attribuer le domicile conjugal au conjoint le plus nécessiteux et dans l'intérêt des enfants, et que l'attribution à la mère, alors que l'aînée est majeure, n'était pas justifiée.

La seconde concernait le terme de l'attribution. Il s'agissait de déterminer si la jouissance du domicile pouvait être liée à la fin des études des enfants, comme l'avait décidé le premier juge, ou si elle devait prendre fin à la majorité du plus jeune enfant.

Solution et dispositif

La Cour rejette le premier moyen. Elle relève que la mère exerce la garde de deux enfants, dont l'un est mineur et l'autre majeur mais non indépendant économiquement. Au regard de l'intérêt supérieur des mineurs, qui doit guider les juridictions andorranes en application des engagements internationaux de l'État, l'attribution opérée par le premier juge est jugée « plenament

Advocat : Sra. Alvarado

Apel·lat : Sra. Querol

Procurador : Sr. Ricart

Advocat : Sra. Toll

Part : MINISTERI FISCAL

SENTÈNCIA 056-2021

Andorra la Vella, el 29 de març del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles Cruz Moratones, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- En data 15.7.2020 el Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar sentència amb la següent decisió:

"PRIMER.- Que estimant substancialment la demanda promoguda en data 15 de juny del 2018 per la Sra. Querol a l'atenció del Sr. Morillo ha de declarar dissolt per divorci el matrimoni civil celebrat a Escaldes-Engordany el dia 00 de setembre del 2000, així com la dissolució del règim econòmic matrimonial;

SEGON.- Modificar les mesures paterno-filials establertes en la sentència dictada en el marc dels autes civils B-1516-1/2010 pel Tribunal unipersonal del 16 de febrer del 2012 i, confirmades pel M.I. Tribunal Superior de Justícia del 31 de juliol del 2012 de manera que queden establertes de la següent forma:

Mantenir la PÀTRIA POTESTAT compartida entre ambdós progenitors, devent-se consultar en tots aquells assumptes i aspectes rellevants en la vida dels seus fills i compartir les tasques de seguiment escolar, mèdic, etc.

Modificar la GUARDA I CUSTÒDIA DELS MENORS, establint-se en favor de la mare.

Quant al RÈGIM DE VISITES EN FAVOR DEL PROGENITOR NO CUSTODI, correspondrà establir un règim de mínims, si bé flexible, atenent l'edat dels menors, de manera que aquest podrà ser ampliat evidentment si els fills ho desitgen. Aquest règim de mínims consistirà en:

Els caps de setmana alterns, des de la sortida de l'escola els divendres i fins el dilluns al matí en què retornaran al mateix centre. La meitat de les vacances escolars i, en particular:

1.- les vacances d'estiu, el pare gaudirà de la meitat del primer període als anys parells i la mare el segon; alternant-se els anys senars.

2.- les vacances de Nadal i Setmana Santa, també es partiran per meitats i, el pare tindrà els menors en la seva companyia la segona meitat els anys parells i la primera els anys senars, corresponent a la mare els restants.

3.- Pels restants períodes de vacances de durada setmanal els passaran sencers i de manera alterna amb cada progenitor, de tal faiçó que si han estat amb el pare per Tots Sants estaran amb la mare per Carnaval i així successivament.

Fixar una PENSIÓ D'ALIMENTS (en sentit estricte) a càrrec del pare per atendre les necessitats dels menors en comú de 225.-EUR al mes per cada fill (total de 450.- EUR per als dos menors), la quina s'haurà de fer efectiva dins dels cinc (5) dies de cada mes al compte bancari que la mare indiqui i, actualitzable anyalment d'acord amb l'IPC i disposar el pagament de les despeses extraordinàries a càrrec del pare en la proporció del 40% i, el 60% restant a càrrec de la mare.

ATRIBUIR L'ÚS DEL DOMICILI FAMILIAR ubicat a l'XXXX, a la mare fins que els fills acabin els estudis.

Quedant ben entès que qualsevol incidència significativa sobre l'estat de la menor s'haurà de comunicar a aquesta Batllia;

I, sense efectuar cap pronunciament en costes judicials."

Segon.- Contra l'esmentada resolució el Sr. Morillo ha interposat recurs d'apel·lació.

En data 3.11.2020 el Sr. Morillo va presentar el seu escrit de conclusions i en virtut dels arguments que s'hi exposen, demana que es revoqui la sentència d'instància disposant que s'atribueixi al Sr. Morillo l'ús del domicili familiar fins a la data de l'1.3.2023; i subsidiàriament, que s'atribueixi a la mare, però també fins l'1.3.2023; sense efectuar cap especial pronunciament en costes, tampoc en aquesta alçada, per raó de la naturalesa del procediment i que es confirmi la sentència en la resta de pronunciaments.

Tercer.- En data 11.11.2020 el Ministeri Fiscal va presentar el seu escrit contesta a les conclusions interessant que es confirmés la sentència d'instància.

En data 26.11.2020, la representació processal de la Sra. Querol va formular el corresponent escrit de contesta a les conclusions, sol·licitant que es confirmi la sentència recorreguda i es condemnés al pagament de les costes processal inclosos els honoraris d'advocat i de procuradora d'aquesta instància a la part recurrent.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- En el present procediment la part demandant Sra. Querol demana el divorci front al Sr. Morillo, així com diverses mesures definitives. La part defenent considera que l'atribució del domicili conjugal ha de ser-li atorgada, i subsidiàriament si s'atribueix a la mare que ho sigui fins la majoria d'edat del fill petit, en Olmo.

La sentència d'instància estima substancialment la demanda interposada i fixa les mesures paterno-filials que han estat transcrites.

Contra tal decisió s'alça el pare. El Ministeri Fiscal i la part contrària s'oposen al recurs.

SEGON.- L'única mesura contra la que s'alça el pare és la de l'atribució del domicili familiar en favor de la mare i els dos fills, Esparza que acaba de complir els 18 anys d'edat i segueix sent depenent econòmicament dels pares, i en Olmo que en té 16.

És a dir que el pare accepta que ara li sigui atribuïda la guarda i custòdia dels fills a la mare perquè així es va fent en els darrers dos anys i és la voluntat dels dos fills expressada en seu judicial. Però considera que li ha de ser atribuït el domicili conjugal. L'article 56 de la LQM determina que, a manca d'acord, el domicili familiar li sigui atribuït al cònjuge més necessitat i a l'interès dels fills. No hi ha cap mena de dubte que l'interès superior dels menors ha de ser la guia per la qual tots els tribunals andorrans ens hem de regir en compliment de la normativa internacional subscrita pel nostre país i per aquesta raó si a la mare li es atribuïda la guarda i custòdia dels fills, una major d'edat però no independitzada econòmicament, i l'altre menor d'edat, l'atribució efectuada pel tribunal d'instància ha estat plenament ajustada a dret.

Aquest motiu ha de ser rebutjat.

TERCER.- Però també impugna el pare l'afegitó que es compte en la part dispositiva de la sentència (però en el cos de la decisió) conforme aquesta atribució a la mare sigui "fins que els fills acabin els estudis". El recurrent considera que és una atribució excessiva i que caldria fixar el dia final en el moment que en Olmo arribi a la majoria d'edat.

Sobre aquesta qüestió ja ens vàrem pronunciar en la TSJC 219/15 en els següents termes:

"Aquesta Sala ha posat de manifest que l'atribució de l'ús de l'habitatge familiar s'ha d'efectuar amb caire temporal, sens perjudici que després pugui ésser objecte de pròrroga. En aquest sentit, esdevé necessari diferenciar aquells supòsits en els quals els fills són majors d'edat o no existeixen fills que l'atribució es realitza a favor del progenitor més necessitat d'aquells en els que existeixen fills menors d'edat. En aquest darrer cas, l'atribució de l'ús de l'habitatge familiar ha de venir vinculada a l'existència de la guarda dels menors, de manera que quan aquests assoleixen la majoria d'edat l'atribució de l'ús s'extingeix. I, per tant, en aquest cas no es tracta de la determinació d'una causa automàtica d'extinció sinó de la justificació de l'atribució de l'ús de l'habitatge, precisament, per raó d'ostentar la guarda i custòdia dels menors, de manera que a aquesta fita temporal s'ha de connectar l'atribució de l'ús, sense perjudici que si el cònjuge que ostenta la guarda és el més necessitat aquest ús es pugui perllongar després de l'extinció de la guarda dels menors; extrem aquest darrer que no ha restat acreditat i que, en el seu cas, haurà de sol·licitar-se abans de l'extinció del dret d'ús, mitjançant el procediment de modificació de mesures definitives."

QUART.- Aplicada aquesta doctrina al cas present, resulta que el motiu ha de ser acollit doncs l'atribució de l'habitatge conjugal ha de perllongar- se fins la data de la majoria d'edat del fill petit, Olmo, sense perjudici de que pugui la mare, si subsisteix una situació de necessitat a partir d'aquell moment cronològic, demanar una modificació de la mesura per seguir amb l'atribució domiciliària, ara ja per una qüestió de necessitat.

S'estima aquest motiu.

CINQUÈ.- Atesa la naturalesa d'aquesta classe de litigis, no fem imposició de les costes en aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

Primer.- ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Morillo contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 15 de juliol de 2020, que revoquem parcialment, en el sentit que l'atribució del domicili conjugal a la mare ho sigui fins a la majoria d'edat del seu fill Olmo.

Segon.- Mantenim la resta del pronunciament.

Tercer.- Sense pronunciament sobre costes d'aquesta alçada. Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-

DECISIÓ

Primer.- ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Morillo contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 15 de juliol de 2020, que revoquem parcialment, en el sentit que l'atribució del domicili conjugal a la mare ho sigui fins a la majoria d'edat del seu fill Olmo.

Segon.- Mantenim la resta del pronunciament.

Tercer.- Sense pronunciament sobre costes d'aquesta alçada. Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.