• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

ATSJAD 93/2021 (ECLI:AD:TSJADAD:2021:93A)

Faits et procédure

Le litige trouve son origine dans la contestation, par un agent, du mode de calcul de la prestation économique complémentaire à celle de la CASS (Caixa Andorrana de Seguretat Social) qui lui avait été versée pendant une période d'incapacité temporaire. L'intéressé avait formé une réclamation rejetée par une décision administrative du 18 février 2019. Le recours dirigé contre cette décision ayant fait l'objet d'une décision implicite de rejet, il a saisi le Tribunal de Batlles, qui a rejeté sa demande le 18 mai 2020.

Saisie en appel, la Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia a rejeté le recours par la sentence n° 8-2021 du 27 janvier 2021. C'est contre cette dernière décision que la partie agent a formé un incident de nullité d'actuacions, en invoquant une violation du droit à la juridiction garanti par l'article 10 de la Constitution andorrane. Selon lui, la sentence aurait été rendue sans motivation ni fondement juridique suffisants, le privant ainsi du droit à une décision fondée en droit.

La mutualité des employés de l'administration générale et de l'administration de justice s'est opposée à l'incident. Elle soutenait qu'aucune violation de l'article 10 n'était établie et que les moyens invoqués ne faisaient que reprendre ceux déjà examinés par la sentence attaquée.

L'arrêt (aute) est signé par les magistrats Albert Andrés Pereira (rapporteur), Elsa Puig Muñoz et Bernard Plagnet. Il est qualifié de ferme et exécutoire.

Question de droit

La question posée était de savoir si la réitération de moyens déjà tranchés, combinée au désaccord de la partie avec le contenu d'une décision motivée, suffit à caractériser une violation du droit fondamental à la juridiction justifiant l'annulation de la procédure par la voie de l'incident de nullité prévu à l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials du 21 décembre 1993.

Plus précisément, le Tribunal devait déterminer :

• la nature de l'incident de nullité d'actuacions, instance nouvelle ou remède extraordinaire ;
• le contenu du droit à la juridiction au sens de l'article 10 de la Constitution, en particulier la portée de l'obligation de motivation ;
• les conditions de la condamnation aux dépens dans ce type d'incident.

Solution et dispositif

Le Tribunal rejette l'incident. Il retient d'abord que l'incident de nullité d'actuacions « no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari » destiné à corriger les violations du droit fondamental à la juridiction survenues dans une procédure close par une décision ferme (fonds, premier alinéa).

Il relève ensuite que l'article 18 quater, apartat 1, ne vise que les hypothèses où la personne concernée « no hagi pogut denunciar aquesta vulneració anteriorment ». Or, en l'espèce, l'intéressé se bornait à reproduire des arguments déjà soumis à la juridiction, sans justifier de l'impossibilité de les invoquer plus tôt.

Sur le fond, le Tribunal énonce que le désaccord d'une partie avec le contenu d'une décision ne saurait caractériser une violation du droit à la juridiction. Ce droit garantit que les prétentions soient examinées et résolues conformément au droit, « en sentit estimatori o desestimatori », et non l'obtention d'un pronunciament favorable. Il constate que la sentence attaquée avait « analitzat detingudament les diverses al·legacions » du recourant.

Sur les dépens, le Tribunal considère qu'il n'est relevé « cap especial temeritat ni mala fe » justifiant leur imposition.

Le dispositif, traduit de l'original catalan, est le suivant :

PARTS:

Demandant incidental: Sr. Corbacho

Representant: Sra. Castrillo

Advocat: Sr. Toll

Demandat incidental:

MÚTUA DELS EMPLEATS DE L'ADMINISTRACIÓ GENERAL I DE L'ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA

Representant: Sra. Villegas

Advocat: Sr. Corbacho

Andorra la Vella, sis d'abril de dos mil vint-i-u.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist l'incident de nul·litat formulat a les actuacions número 2000077/2019, havent estat observades les prescripcions legals. És ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La sentència d'aquesta Sala núm. 8-2021, de 27 de gener de 2021, va desestimar el recurs d'apel·lació formulat contra la sentència del Tribunal de Batlles de data 18 de maig de 2020, que, al seu torn, havia desestimat la demanda promoguda per l'agent contra la desestimació presumpta del recurs que havia interposat contra la resolució de 18 de febrer de 2019, denegatòria de la reclamació relativa a la forma de càlcul de la prestació econòmica complementària a la de la CASS, que s'havia satisfet a l'interessat en ocasió de trobar-se en situació d'incapacitat temporal.

2.- La representació de la part agent ha formulat incident de nul·litat d'actuacions contra la sentència esmentada d'aquesta Sala, en considerar que ha tingut lloc una vulneració del dret a la jurisdicció, que garanteix l'article 10 del text constitucional, ja que, segons al·lega, s'ha vist privat dels drets a la jurisdicció i a obtenir una resolució fonamentada en dret, per manca de motivació i de fonamentació jurídica.

3.- La representació de la Mútua dels Empleats de l'Administració general i de l'Administració de justícia s'ha oposat a les pretensions de l'agent, en considerar que no s'ha produït cap vulneració de l'article 10 de la Constitució i que les argumentacions que s'articulen en l'incident no fan més que reproduir les que ja van ser objecte d'examen en la sentència impugnada.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En termes generals, convé recordar que l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma.

Segon.- En aquest cas, la part agent no fa sinó replantejar les qüestions que ja van ser resoltes en la sentència impugnada, relatives a la forma de càlcul de la prestació econòmica complementària a la de la CASS, que s'havia satisfet a l'interessat en ocasió de trobar-se en situació d'incapacitat temporal. Ara bé, que el recurrent estigui disconforme amb el contingut de la sentència no suposa, evidentment, que s'haja vulnerat el dret fonamental a la jurisdicció, ja que el text constitucional no garanteix que s'obtingui un pronunciament favorable a les respectives pretensions de les parts, sinó que aquestes siguin examinades i resoltes conforme a dret, en sentit estimatori o desestimatori.

Convé insistir en el fet de què l'article 18 quater, apartat 1, de la Llei transitòria de procediments judicials només contempla l'incident de nul·litat d'actuacions per als supòsits en què la persona afectada per la vulneració del dret fonamental a la jurisdicció "no hagi pogut denunciar aquesta vulneració anteriorment". En conseqüència, resulta clara la improcedència d'aquest incident, atès que l'interessat es limita a reproduir les argumentacions que ja van ser objecte de la sentència que va posar terme al procés, sense més justificació que la de considerar que la desestimació de les seves pretensions equival a una vulneració del dret a obtenir una decisió fonamentada en dret, cosa que no es pot compartir, quan aquella ja va donar resposta al conjunt dels arguments adduïts pel recurrent.

En aquest sentit, s'ha de tenir en compte que la sentència impugnada ha analitzat detingudament les diverses al·legacions que el recurrent va formular en defensa de la seva pretensió.

Les conclusions a què ha arribat la sentència sobre aquests punts no són evidentment compartides pel recurrent, però això no suposa òbviament que s'haja vulnerat el dret a la jurisdicció, que, com abans s'ha dit, no garanteix obtenir un pronunciament favorable a les pretensions de la part.

Per tot això, s'ha de desestimar íntegrament l'incident de nul·litat que formula la part agent.

Tercer.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, acorda:

Únic.- Desestimar l'incident de nul·litat que planteja el Sr. Corbacho contra la sentència núm. 8-2021, dictada per aquesta Sala el 27 de gener de 2021. Sense costes.

Aquest Aute és ferm i executiu.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, del qual procedien, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Constitucio del Principat d'Andorra (1993).