• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

ATSJAD 94/2021 (Tribunal superior de justícia d'Andorre, Sala administrativa, 22 avril 2021)

Note : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence figurant dans le texte intégral (ROJ et ECLI) a été retenue. Le texte étant rédigé en catalan, les passages cités sont traduits par nos soins.

Faits et procédure

Un agent, M. Serra, a été placé en situation d'incapacité temporaire et a perçu une prestation économique complémentaire à celle de la CASS, versée par la Mútua des employés de l'administration générale et de l'administration de justice. Il a contesté la méthode de calcul de cette prestation. La résolution du 18 février 2019, qui rejetait sa réclamation, a fait l'objet d'un recours, dont le silence de l'administration vaut rejet (désestimació presumpta).

Le Tribunal de batlles, par jugement du 18 mai 2020, a rejeté la demande. La Sala administrativa du Tribunal superior de justícia a confirmé ce jugement en appel par la sentence n° 9-2021 du 27 janvier 2021.

Le requérant a alors formé un incident de nullité d'actuacions (incident de nul·litat d'actuacions) contre cette sentence. Il soutenait qu'il avait été privé du droit à la juridiction et à une décision motivée en droit, garantis par l'article 10 de la Constitution. La Mútua s'est opposée à l'incident, en soutenant qu'aucune violation n'était établie et que les moyens présentés reprenaient ceux déjà examinés.

Le tribunal était composé des magistrats Albert Andrés Pereira (ponent), Elsa Puig Muñoz et Bernard Plagnet. L'incident a été tranché par un aute, décision de la forme interlocutoire propre à la procédure andorrane.

Question de droit

Deux questions se posaient :

1. L'incident de nullité prévu par l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials peut-il servir à remettre en cause le fond d'une décision devenue ferme, ou ne vise-t-il que la réparation d'une atteinte au droit fondamental à la juridiction ?
2. Le désaccord d'une partie avec le contenu d'une décision motivée, qui a répondu aux moyens soulevés, constitue-t-il une violation du droit à la juridiction protégé par l'article 10 de la Constitution ?

Solution et dispositif

Le tribunal rejette l'incident. Il pose d'abord la nature de la voie de recours : l'incident « n'est pas une nouvelle instance processuelle permettant de réviser les pronoucements » de la décision attaquée, mais « un remède extraordinaire destiné à corriger les violations du droit fondamental à la juridiction survenues dans une procédure close par sentence ou autre décision ferme » (fonaments, premier).

Il relève ensuite que l'article 18 quater, apartat 1, ne vise que les hypothèses dans lesquelles la personne concernée « n'a pas pu dénoncer cette violation antérieurement ». L'incident est donc subsidiaire par rapport aux voies ordinaires.

Sur le fond, le tribunal considère que le requérant « ne fait que reformuler les questions déjà tranchées » et que le droit à la juridiction ne garantit pas « l'obtention d'un pronoucement favorable aux prétentions » mais que celles-ci soient « examinées et tranchées conformément au droit, dans un sens estimatoire ou désestimatoire » (fonaments, deuxième). La sentence attaquée ayant « analysé en détail » les moyens du recurrent et répondu « à l'ensemble des arguments soulevés », le grief de défaut de motivation est écarté (fonaments, quatrième et cinquième).

Sur les dépens, le tribunal relève l'absence de « témérité particulière » ou de mauvaise foi justifiant leur mise à charge (fonaments, troisième).

Le dispositif est ainsi rédigé (traduction) :

PARTS:

Demandant incidental: Sr. Serra

Representant: Sra. Rius

Advocat: Sr. Gomila

Demandat incidental:

MÚTUA DELS EMPLEATS DE L'ADMINISTRACIÓ GENERAL I DE L'ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA

Representant: Sra. Marti

Advocat: Sr. Vendrell

Andorra la Vella, sis d'abril de dos mil vint-i-u.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist l'incident de nul·litat formulat a les actuacions número 2000078/2019, havent estat observades les prescripcions legals. És ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La sentència d'aquesta Sala núm. 9-2021, de 27 de gener de 2021, va desestimar el recurs d'apel·lació formulat contra la sentència del Tribunal de Batlles de data 18 de maig de 2020, que, al seu torn, havia desestimat la demanda promoguda per l'agent contra la desestimació presumpta del recurs que havia interposat contra la resolució de 18 de febrer de 2019, denegatòria de la reclamació relativa a la forma de càlcul de la prestació econòmica complementària a la de la CASS, que s'havia satisfet a l'interessat en ocasió de trobar-se en situació d'incapacitat temporal.

2.- La representació de la part agent ha formulat incident de nul·litat d'actuacions contra la sentència esmentada d'aquesta Sala, en considerar que ha tingut lloc una vulneració del dret a la jurisdicció, que garanteix l'article 10 del text constitucional, ja que, segons al·lega, s'ha vist privat dels drets a la jurisdicció i a obtenir una resolució fonamentada en dret, per manca de motivació i de fonamentació jurídica.

3.- La representació de la Mútua dels Empleats de l'Administració general i de l'Administració de justícia s'ha oposat a les pretensions de l'agent, en considerar que no s'ha produït cap vulneració de l'article 10 de la Constitució i que les argumentacions que s'articulen en l'incident no fan més que reproduir les que ja van ser objecte d'examen en la sentència impugnada.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En termes generals, convé recordar que l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma.

Segon.- En aquest cas, la part agent no fa sinó replantejar les qüestions que ja van ser resoltes en la sentència impugnada, relatives a la forma de càlcul de la prestació econòmica complementària a la de la CASS, que s'havia satisfet a l'interessat en ocasió de trobar-se en situació d'incapacitat temporal. Ara bé, que el recurrent estigui disconforme amb el contingut de la sentència no suposa, evidentment, que s'haja vulnerat el dret fonamental a la jurisdicció, ja que el text constitucional no garanteix que s'obtingui un pronunciament favorable a les respectives pretensions de les parts, sinó que aquestes siguin examinades i resoltes conforme a dret, en sentit estimatori o desestimatori.

Convé insistir en el fet de què l'article 18 quater, apartat 1, de la Llei transitòria de procediments judicials només contempla l'incident de nul·litat d'actuacions per als supòsits en què la persona afectada per la vulneració del dret fonamental a la jurisdicció "no hagi pogut denunciar aquesta vulneració anteriorment". En conseqüència, resulta clara la improcedència d'aquest incident, atès que l'interessat es limita a reproduir les argumentacions que ja van ser objecte de la sentència que va posar terme al procés, sense més justificació que la de considerar que la desestimació de les seves pretensions equival a una vulneració del dret a obtenir una decisió fonamentada en dret, cosa que no es pot compartir, quan aquella ja va donar resposta al conjunt dels arguments adduïts pel recurrent.

En aquest sentit, s'ha de tenir en compte que la sentència impugnada ha analitzat detingudament les diverses al·legacions que el recurrent va formular en defensa de la seva pretensió.

Les conclusions a què ha arribat la sentència sobre aquests punts no són evidentment compartides pel recurrent, però això no suposa òbviament que s'haja vulnerat el dret a la jurisdicció, que, com abans s'ha dit, no garanteix obtenir un pronunciament favorable a les pretensions de la part.

Per tot això, s'ha de desestimar íntegrament l'incident de nul·litat que formula la part agent.

Tercer.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, acorda:

Únic.- Desestimar l'incident de nul·litat que planteja el Sr. Serra contra la sentència núm. 9-2021, dictada per aquesta Sala el 27 de gener de 2021. Sense costes.

Aquest Aute és ferm i executiu.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, del qual procedien, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Constitucio del Principat d'Andorra (1993).