• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 180/2021, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 29 juin 2021

Note méthodologique : la référence canonique transmise (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence retenue est celle figurant dans le texte intégral (ROJ STSJAD 180/2021, recours n° 81/21, origine 2000431/2019).

Faits et procédure

Le Sr Sainz est employé depuis le 21 mai 2012 par la société Montenegro. La relation de travail, initialement non formalisée, a été mise par écrit en application de la disposition transitoire seconde de la Llei 31/2018 du 6 décembre de relacions laborals (LRL). Le contrat du 8 novembre 2018 désigne le salarié comme « pica-peder », opérateur de travaux publics et encarregat d'obra, pour un salaire brut mensuel de 2 172,87 euros.

Le contrat a été rompu par lettre du 12 juin 2019 pour trois motifs, qualifiés au regard de l'article 99.1 de la LRL :

1. le défaut de secours à un collègue blessé lors d'un accident survenu le 3 mai 2019 (faute visée à l'article 99.1.m) ;
2. la diminution volontaire et continue du rendement (article 99.1.g) ;
3. l'attitude déloyale envers des salariés et envers l'entreprise (article 99.1.b).

Le Sr Sainz a saisi la juridiction du travail le 31 juillet 2019 en réclamant au minimum 24 920,85 euros. Par jugement du 13 janvier 2021, l'instance inférieure a accueilli ses prétentions et condamné la société à lui verser 23 223,11 euros, assortis des intérêts légaux depuis le 12 juin 2019, à acquitter les cotisations auprès de la CASS et à supporter les dépens.

La société Montenegro a interjeté appel, en sollicitant la réformation intégrale et le rejet de la demande. Elle reprochait à la juridiction inférieure une application incorrecte du droit et une appréciation inadéquate de la preuve au regard des trois motifs de rupture. L'intimé a conclu à la confirmation.

La formation était composée des magistrats Jaume Tor Porta (rapporteur), Carles Cruz Moratones et Vincent Anière, président.

Question de droit

La juridiction devait déterminer si le licenciement disciplinaire pouvait être regardé comme justifié au regard des trois fautes invoquées, et plus particulièrement :

• si l'omission de porter secours, en l'espèce non assortie d'une obligation spécifique de prévention, pouvait constituer une faute grave au sens de l'article 99.1.m) de la LRL, combiné à l'article 33 de la Llei 34/2008 sur la sécurité et la santé au travail ;
• si la diminution du rendement pouvait satisfaire aux exigences de volontarité, de continuité et de comparabilité de l'article 99.1.g) ;
• si des faits de déloyauté, sans dommage identifié ni dol établi, pouvaient fonder la faute de l'article 99.1.b).

Solution et dispositif

La Sala Civil écarte l'ensemble des motifs et confirme la condamnation. Elle juge en trois temps.

a) Sur la faute de sécurité (article 99.1.m). La cour applique la théorie de la « cristallisation » des motifs : seuls les motifs précisément énoncés dans la lettre de licenciement peuvent faire l'objet du contrôle juridictionnel. Or la lettre ne reprochait que l'omission de secours, à l'exclusion de tout manquement aux obligations de contrôle des mesures de sécurité, que l'employeur n'avait formulé que dans ses conclusions de première instance. Sur le fond, la cour relève que l'article 33 de la Llei 34/2008 énumère de manière limitative (« numerus clausus ») les obligations du travailleur en matière de prévention. L'obligation de secours n'y figure pas : elle relève de

Representant: Sra. Hoyos

Advocat: Sra. Mercader

Apel·lat: Sr. Sainz

Representant: Sra. Bonet

Advocat: Sr. Ayuso

OBJECTE: Laboral, abast objecció salut i seguretat en el treball, noció de disminució voluntària i continua en el lloc de treball; frau i abús de confiança.

SENTÈNCIA 119-2021

Andorra la Vella, el 29 de juny del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- En data 31-7-2019, la representació processal del Sr. Sainz formulava demanda pel procediment laboral contra la societat Montenegro mitjançant la qual sol·licitava es dictés Sentència a través de la qual se la condemnés a satisfer la quantitat mínima de 24.920,85.- euros, en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat, compensació econòmica i reclamació d'havers laborals, així com les cotitzacions oportunes prop de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, juntament amb els interessos legals a comptar del 12 de juny de 2019, fins al pagament efectiu, més la totalitat de les costes judicials inclosos honoraris d'advocat, procurador i taxes judicials.

Segon.- El dia 29-10-2019, la representació processal de la societat Montenegro contestava la demanda articulada de contrari sol·licitant la desestimació de les pretensions de l'adversa, amb imposició de les costes processals al demandant, inclosos els honoraris d'advocat, procurador, perit i altres que puguin sorgir

Tercer.- Practicats els mitjans de prova proposats i considerant pertinents i necessaris amb els resultats figurant en les actuacions i evacuats per les parts litigants els seus respectius escrits de conclusions, en data 13-1- 2021 requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Estimar la demanda formulada per la representació processal del Sr. Sainz condemnant a la societat Montenegro a satisfer al Sr. Sainz la suma de 23.223,11.- euros més els interessos legals a comptar del 12-6-2019 i fins al seu total pagament, a cotitzar prop de la CASS l'import indicat i a satisfer les costes processals derivades del procediment seguit."

Quart.- Contra aquesta resolució la representació processal de la societat Montenegro formula recurs d'apel·lació i mitjançant escrit de greuges presentat en aquesta alçada el dia 18-3-2021 en sol·licita la seva revocació i es dicti nova Sentència per la Sala que desestimant íntegrament la demanda judicial en el seu dia formulada pel senyor Sainz contra Montenegro, condemni el primer a abonar a aquesta part totes les costes processals causades pel present procediment en primera instància, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador d'aquesta part; sense efectuar condemna en costes en aquesta instància.

Cinquè.- La representació processal del Sr. Sainz, mitjançant escrit de 14- 4-2021 s'oposa al recurs d'apel·lació articulat interessant la íntegre confirmació de la resolució dictada amb imposició de les costes ocasionades a la part demandant.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- FETS PROVATS:

El Sr. Sainz iniciava una prestació laboral de caràcter indefinida, per compte de la societat Montenegro el dia 21-5-2012. Aquesta relació contractual, en mèrits de la disposició transitòria segona de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, es formalitzava per escrit, atorgant-se amb aquesta finalitat el contracte de 8-11-2018 parcialment rectificat per Annex posterior, en mèrits dels quals es delimita l'objecte de la prestació a càrrec del treballador (clàusula segona) com essent les pròpies d'un "pica-peder, operari d'obres públiques i manteniment de carreteres i construccions similars i, encarregat d'obra, i altres tasques relacionades a les obres en curs d'acord amb els sistemes de classificació professional vigent en l'empresa", pactant-se d'un salari de 2.172,87.- EUR bruts mensuals, una jornada laboral de 40 hores setmanals, dos dies de descans setmanal i un període de vacances mínim de 30 dies naturals per anys.

Aquesta relació laboral es rescindia per carta de 12-6-2019, que consta extensament transcrita en la Sentència recorreguda i quines previsions donem aquí per reproduïdes, on en essència se li reprotxava: 1) no haver observat les obligacions derivades de les normes de seguretat i salut en el treball, en no haver socorregut el Sr. Castilla, fruit de l'accident que va patir el 3- 5-2019 quan es va tallar la part superior del peu fent ús d'un xerrac elèctric, traspassant a un tercer no coneixedor de les circumstàncies de l'accident ni de l'estat de la víctima, la responsabilitat del socors i això malgrat tenir coneixement que la seva actuació podia tenir repercussions molt greus; 2) haver disminuït voluntàriament i continuadament el seu rendiment. Concretament per no haver fet absolutament res més que deixar passar les hores el dimarts dia 28 de maig al matí, i per haver treballat amb desgana, bufant, queixant-se, i de mal humor, durant tota la setmana passada i 3) perquè la seva actuació havia estat deslleial envers diferents assalariats, i envers la pròpia empresa.

Considerant així que els fets que se li reprotxaven integraven les faltes previstes en l'art. 99.1.m), g) i b) respectivament, la societat empresària procedia a l'acomiadament disciplinari del treballador.

El Sr. Sainz, considerant que l'acomiadament practicat no es trobava justificat articulava el dia 31-7-2019 demanda a través de la qual reclamava la condemna de la societat demandada a satisfer la quantitat mínima de 24.920,85.- EUR. La representació processal de la societat demandada s'oposava a la reclamació articulada defensant la regularitat de la decisió extintiva adoptada.

La Sentència dictada per l'òrgan judicial d'instància acull substancialment les pretensions de la part demandant, condemnant la societat Montenegro a satisfer al Sr. Sainz la suma de 23.223,11.- euros més els interessos legals a comptar del 12-6-2019 i fins al seu total pagament, a cotitzar prop de la CASS l'import indicat i a satisfer les costes processals derivades del procediment seguit.

I és contra aquesta decisió que la representació processal de la societat Montenegro articula el recurs d'apel·lació que planteja i que fonamenta en els següents motius de greuge.

Segon.- Sustenta que la resolució recorreguda efectuava una incorrecta aplicació del dret i una valoració inadequada de la prova en relació a les tres concretes causes en que es fonamentava la decisió rescissòria de la relació contractual.

En relació als fets ocorregut el 3-5-2019 considera que el comportament del treballador integrava la falta molt greu contemplada a l'apartat m) de l'apartat 1 de l'article 99 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals (en endavant LRL). Amb aquesta finalitat recorda que el demandant desenvolupava funcions d'encarregat en l'obra on l'accident va ocórrer i que si bé la víctima de l'accident quan declarava en seu judicial semblava excloure rancor, aquest existia quan es va produir l'accident amb el benentès que el mateix era el cunyat del demandant el que impedia valorar de forma plena les seves indicacions. Referia que el Sr. Sainz no va voler acompanyar el Sr. Castilla a l'hospital per tal d'evitar perdre temps pretextant que el ciment se li prendria i l'absència de mesures de protecció en l'obra quina mancança sols a ell era atribuïble, sense que es pogués obviar que en tot cas qualsevol altre treballador s'hagués pogut encarregar de tancar l'obra.

Quant a la gravetat de les lesions que patí el Sr. Castilla aquesta sols podia apreciar-se a l'hospital però no a peu d'obra de tal manera que el trasllat del pacient resultava urgent i calia privilegiar l'acompanyament del ferit a l'hospital, per damunt de tota altra. En definitiva considera que el Sr. Sainz era una persona especialment formada en la prevenció laboral que tenia que haver prestat atenció en la manera que el seu cunyat es disposava a tallar un tronc a l'obra tot el que caracteritzava la primera falta greu que li era reprotxada. En definitiva considera que el demandant va privilegiar el seu benestar en relació a les necessitats del seu company de feina, que fins i tot va arribar a manipular l'albarà diari de treball, per tal de fer creure que havia assegurat una hora més de treball per assegurar l'obra en que ocorregué l'accident.

En segon lloc considera que dels mitjans de prova practicats se n'inferia que el rendiment del treballador havia disminuït de manera voluntària i continuada. Per això nega mai haver tingut coneixement del document elaborat per la CASS (foli 167) i que mai el Sr. Sainz els hagués comunicat que patís cap mena de limitació. Afegia tanmateix que els companys de feina declaraven que el demandant no desenvolupava adequadament la seva activitat professional, amb el benentès que en ser l'encarregat tenia un clar ascendent sobre els demés. Quant al raonament emprat per la Sentència destaca que si bé l'estat d'ànim és quelcom d'íntim, el mateix no pot repercutir sobre la feina. Quant als fets que se li reprotxaven en relació al temps d'ús d'un compressor en relació amb l'altre company destinat a l'obra indica que aquell emprat per demandant suposava que aquest havia treballat un 20% menys el que en definitiva evidenciava el seu baix rendiment. D'altra part sosté que les actituds negatives del treballador s'havien produït durant el seu darrer temps de treball i que quan s'havia detectat es van sancionar.

Finalment considera que els fets reprotxats al treballador eren propis d'una conducta deslleial tant front a diferents assalariats com a la pròpia empresa; que aquests es comprenien en la definició jurisprudencial del precepte, màxim quan es tractava de l'encarregat de l'empresa. Refereix en aquest sentit que si bé no constava cap queixa directa i expressa, els treballadors havien de fer la feina de l'encarregat. D'altra part referia que mai el treballador havia comunicat les limitacions físiques que patia per desenvolupar la seva activitat i que no deixava de ser una mena de provocació, i, en tot cas, una deslleialtat, el fet que el senyor Sainz hagués tramitat un reconeixement d'invalidesa prop de la CASS, l'hagués obtingut si bé de manera molt limitada, no n'hagués donat coneixement a l'empresa, i es negués a treballar normalment, baixant el seu rendiment. I que tampoc resultava procedent haver manipulat el part de treball.

Tercer.- Pel que es refereix a l'incompliment de les normes sobre la salut i seguretat en el treball que s'atribueix en la carta d'acomiadament al treballador, la teoria de la cristal·lització a que hem pogut referir-nos de manera repetida vol que només sigui sobre els motius concrets que es reprotxen al treballador en la carta d'acomiadament que ha d'intervenir el seu control jurisdiccional. En el concret cas que s'examina, el relat fàctic construït per l'empresari en la carta d'acomiadament pivota exclusivament al tomb de l'omissió de socors al Sr. Castilla, quan en lloc de dur-lo urgentment a l'hospital una volta en adonar-se que s'havia tallat a alçada del peu amb un xerrac, optà per trucar els responsables de l'empresa i en no trobar-los per trucar altres companys de feina, romanent al lloc de treball. Res més se li reprotxa en aquesta comunicació, de tal manera que quan en l'escrit de conclusions en la instància reprotxa al treballador la manca de control sobre les mesures de salut i seguretat tant en l'obra com en l'activitat dels seus subordinats, es realitza una ampliació objectiva dels fets en que l'acomiadament es fonamentava que no pot per tant ser tutelada per aquest tribunal atesa la clara indefensió que el seu examen comportaria per a la part demandant a partir del moment que res ha pogut al·legar i provar al seu respecte.

Realitzada l'anterior puntualització, la falta molt greu contemplada en l'article 99.1.m) ha de ser relacionada amb les previsions de la Llei 34/2008 de la salut i seguretat en el treball quan en el seu article 33, regula l'àmbit objectiu de la concreta prestació a càrrec del treballador. Si bé en el seu primer apartat es descriuen els seus concrets objectius ("correspon a cada persona treballadora vetllar, segons les seves possibilitats, per la seva pròpia seguretat i salut, i també per la de les altres persones a les quals pugui afectar la seva activitat laboral, a causa dels seus actes o omissions en el treball, d'acord amb la seva formació i les instruccions de l'empresari"), en l'apartat segon s'efectua un llistat "numerus clausus" de les concretes obligacions del treballador, sostenint:

"Per assolir els dits objectius, correspon als treballadors, d'acord amb la seva formació i les instruccions dels empresaris:

Utilitzar correctament, d'acord amb la seva naturalesa i els riscos previsibles, les màquines, els aparells, els estris, les substàncies perilloses, els equipaments de transport i altres mitjans de treball.

Utilitzar correctament els mitjans de protecció i l'equipament de protecció individual posat a llur disposició per l'empresa i d'acord amb les seves instruccions.

No posar fora de funcionament, ni canviar o desplaçar arbitràriament els dispositius de seguretat col·lectius, els dispositius de seguretat de les màquines, els aparells, els estris, les instal·lacions i els edificis, i utilitzar aquests dispositius de seguretat correctament.

Indicar immediatament a l'empresari i/o al delegat dels treballadors tota situació laboral que, per un motiu raonable, considerin que comporta un perill greu o imminent per a la seguretat i la salut, així com tot defecte que s'hagi comprovat en els sistemes de protecció.

Contribuir, durant el temps que sigui necessari, juntament amb l'empresari i/o el delegat dels treballadors, a què puguin complir-se totes les tasques o les exigències imposades per l'autorità competent a fi de protegir la seguretat i la salut dels treballadors en el treball.

Contribuir, durant el temps que sigui necessari, juntament amb l'empresari i/o el delegat dels treballadors, a què l'empresari pugui garantir que el medi i les condicions de treball siguin segurs i no presentin riscos per a la seguretat i la salut dins del seu àmbit d'activitat".

Cap d'aquestes obligacions fixa un dèbit específic relatiu a l'obligació de socors, la qual s'incardina exclusivament en la genèrica i cívica quin incompliment es troba sancionat per l'article 131 del Codi Penal, amb el benentès que segons el principi de legalitat (art. 9.4 de la Constitució i 96 del LRL), només l'incompliment per part del treballador de les obligacions en matèria de prevenció de riscos a que ens acabem de referir té la consideració d'incompliment laboral d'acord amb la graduació de faltes i sancions regulades en la Llei de relacions laborals (art. 34 de la Llei 34/2018 de la seguretat i salut en el treball).

En conseqüència l'acomiadament efectuat per l'empresari per aquesta sola raó ja no es podia considerar justificat.

Quart.- Quant a la disminució voluntària i continua del rendiment en el treball tampoc els motius que s'invoquen en suport a aquesta falta concorren.

En efecte, segons l'art. 99.1.g) del CRL constitueix una falta molt greu "la disminució voluntària i continua demostrable i mesurable amb les eines objectives existents del rendiment de treball normal o pactat, o l'incompliment de l'acord signat de treball en exclusiva per a l'empresa". Aquesta falta requereix una actuació del treballador "amb l'expressa voluntat de perjudicar a l'empresa en esguerrar intencionalment la seva feina" (Sentència de 29-9-2011, TSJC- 165/11) i pressuposa una actuació dolosa per part del treballador, prolongada en el temps i un terme de comparació, mínimament objectiu i homogeni, que serveixi de referència. En tot cas, no es pot perdre de perspectiva que en tractar-se d'una falta molt greu requerirà d'una inobservança qualificada, en defecte del qual les conductes afins han de sancionar-se a través del precepte legal que resulti específic (cfr. a títol il·lustratiu els art. 97.1) de la Llei ···) el tot per tal de preservar el principi de proporcionalitat de la sanció que emana dels articles 95.2 (qualificació) i 100 (penalitat) del Codi i la jurisprudència reiterada d'aquesta Sala en la matèria (cfr. Sentència de 29-5-2018, rotlle TSJC-82/18).

En el supòsit que s'examina, l'únic paràmetre que s'introdueix en la carta d'acomiadament que permeti una comparació homogènia del rendiment propi del treballador intervé en relació a l'activitat desenvolupada el dia 28 de maig. Concretament es sustenta que el compressor emprat pel demandant va treballar durant 4 hores i en canvi el del seu company 5 hores, podent així l'empresa facturar una hora suplementària. La resta de fets que es reprotxen al treballador, sigui el dia 27 anterior sigui la setmana següent, si bé descriuen la situació anímica del treballador i la seva lentitud en la feina, no precisen cap element comparatiu sobre la prestació desenvolupada que permeti desenvolupar la necessària activitat comparativa a que constantment hem pogut fer referència, impedint-se així per la resta que els fets que es reprotxen al treballador puguin integrar la falta relatada.

En atenció a l'exposat, a partir del moment en que el sol fet que podia ser reprotxat al treballador es produïa un únic dia concret, el requisit relatiu a la continuïtat en la disminució del rendiment de treball no podrà considerar-se complert i en conseqüència tampoc la segona falta que se li reprotxa podrà ser apreciada.

Cinquè.- Pel que es refereix a la darrera causa d'acomiadament invocada en la carta de 12-6-2019, a saber "actuar amb frau, deslleialtat o abús de confiança en les gestions encomanades, així com en el tracte amb els altres assalariats o qualsevol altra persona al servei de l'empresa en relació de treball amb aquesta, o fer en les instal·lacions de l'empresa negociacions de comerç o indústria per compte propi o d'una altra persona sense l'autorització expressa de l'empresa" -art. 99.1.b) de la LRL, en la Sentència de 29-5-2018 (rotlle TSJC-82/2018) fixàvem que "el frau, la deslleialtat i l'abús de confiança són conceptes específics d'un gènere comú, que fa referència al deure del treballador a l'hora de guardar fidelitat a l'empresa, complint els deures que imposa el servei amb zel, probitat i bona fe a fi de no defraudar els interessos del patró ni la confiança que aquest ha dipositat en mans del treballador. La violació d'aquests deures únicament constitueix una causa d'acomiadament quan els danys ocasionats a l'empresa resulten d'una voluntat directa i dolosa del treballador d'ocasionar-los (TSJC-82/11, 284/2013)".

En la concreta carta articulada però no es descriu cap comportament autònom, específic, que vertebri aquesta causa d'acomiadament sinó que en definitiva la mateixa es recolza sobre els mateixos fets que, al seu criteri, justificaven les altres faltes que se li recriminaven, tot i argumentant que el comportament o actitud adoptada pel Sr. Sainz havia resultant deslleial envers diferents assalariats i envers la pròpia empresa, sense però identificar el dany patit ni el dol necessari, elements que han de concórrer per a la caracterització plena dels requisits que vertebren la falta.

En conseqüència, tampoc els motius que s'invoquen en suport a aquesta tercera falta concorren, i tampoc l'acomiadament practicat es trobava justificat.

Sisè.- En atenció a tot l'exposat i havent de considerar-se que l'acomiadament intervenia de manera injustificada, la resolució dictada per l'Òrgan judicial d'instància haurà de ser confirmada i el recurs d'apel·lació articulat desestimat.

Setè.- La desestimació del recurs comportarà en mèrits de la regla del venciment objectiu, que les costes ocasionades en aquesta alçada siguin imposades a la part recurrent.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, en nom del poble andorrà,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la societat Montenegro contra la Sentència dictada el dia 13-1-2021 quina part dispositiva confirmem íntegrament. Imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, en nom del poble andorrà,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la societat Montenegro contra la Sentència dictada el dia 13-1-2021 quina part dispositiva confirmem íntegrament. Imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal. .