Voisinage jurisprudentiel et doctrinal vérifié. Cliquez pour explorer.

• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 247/2021 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 30 septembre 2021)

Note : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ci-dessus est complétée à partir des métadonnées figurant dans la décision (ROJ et ECLI, recours n° 67/21, NIG 5300542120180001480).

Faits et procédure

Le litige naît du décès, le 6 août 2016, d'un ressortissant ayant résidé en Andorre, après un mariage civil contracté le 7 mars 2016, soit une union d'environ cinq mois. La veuve, qui avait obtenu une autorisation de résidence en Andorre le 8 juillet 2016, soutenait que le régime matrimonial était celui de la séparation absolue de biens et que le défunt avait rédigé, en 2014, un testament instituant ses deux filles mineures légataires universelles et désignant les défendeurs comme exécuteurs testamentaires et administrateurs de la succession.

Le 30 juillet 2018, la demanderesse a introduit une action en paiement de la quarta vidual, la quantification du montant étant renvoyée à la phase d'exécution. Le Tribunal de Batlles, par jugement du 7 janvier 2021, a rejeté la demande et condamné la demanderesse aux dépens. Il a relevé que celle-ci disposait de ressources suffisantes : une compensation économique de 50 000 EUR prévue par les capitulations prénuptiales, un capital d'assurance-vie d'environ 80 000 EUR et une pension de veuvage espagnole d'environ 1 610 EUR mensuels.

La demanderesse a interjeté appel en sollicitant la réformation intégrale du jugement. Les défendeurs ont conclu à la confirmation. Le recours a été porté devant la Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia, dont le magistrat rapporteur était M. Jaume Tor Porta.

Question de droit

La décision soulève, en substance, trois questions :

1. La loi applicable : la détermination de la loi régissant la succession (la loi andorrane, selon l'appelante, en raison du centre d'intérêts du défunt en Andorre) emporte-t-elle une incidence sur la solution ?
2. Les conditions d'octroi de la quarta vidual : la notion de « situation de nécessité » du conjoint survivant s'apprécie-t-elle au regard du niveau de vie du ménage pendant la vie commune, ou à l'aune de la seule insuffisance de ressources ?
3. L'office de l'appréciation patrimoniale : la consistance du patrimoine successoral (le cabdal relicte), la condition sociale du défunt et la rémunération des exécuteurs testamentaires peuvent-elles fonder la prétention ?

Solution et dispositif

Sur la loi applicable

La Sala Civil écarte la question comme dépourvue d'utilité pratique. Elle relève que la réglementation de la quarta vidual est, en droit catalan (art. 452.1.1 du Codi civil catalan) comme en droit andorran (art. 288 de la loi 46/2014 sur la succession pour cause de mort), « identique », ne présentant que de légères différences de syntaxe qui n'affectent ni sa structure, ni son contenu, ni son sens. La solution ne dépend donc pas du choix de la loi.

Sur les conditions de la quarta vidual

La Cour rappelle que l'institution, d'origine historique, visait à garantir une « congrue sustentation » au conjoint survivant, et qu'elle constitue un remède à une situation de pauvreté sopravenue. Elle affirme que la manque de ressources du survivant, ou sa situation de nécessité, demeure

PARTS:

Apel·lant: Sra. Esteban

Representant: Sra. Sanz

Advocat: Sr. Amorós

Apel·lat: Srs. Viñas i Morillo

Representant: Sr. Alcalá

Advocat: Sra. Puga

OBJECTE: quarta vidual requisits

SENTÈNCIA 171-2021

Andorra la Vella, el 30 de setembre del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 30-7-2018, la representació processal de la Sra. Esteban va interposar demanda a tramitar pel procediment ordinari contra els Srs. Viñas i Morillo, en llur qualitat de marmessors testamentaris i administradors de l'herència de qui fou el Sr. Talavera, sol·licitant es dictés Sentència condemnant-se'ls al pagament amb càrrec del cabdal relicte a la seva representada de la quantitat que reclamava pels conceptes citats que seria determinada en execució de Sentència, endemés dels interessos legals des de la data de la contesta a la demanda i la totalitat de les costes processals inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

2.- La representació processal dels Srs. Viñas i Morillo contestava la demanda articulant-se a les pretensions de la part demandant tot i sol·licitant es dictés Sentència desestimant-se la demanda i imposant a l'actora el pagament de les costes ocasionades.

3.- Els litigants replicaven i duplicaven en forma oportuna reiterant les seves pretensions inicials.

4.- Practicats els mitjans de prova proposats i considerant pertinents i necessaris amb el resultat figurant en les actuacions i evacuats per les parts litigants els seus respectius escrits de conclusions, en data 7-1-2021 requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Primer.- Desestimar la demanda formulada per la senyora Esteban contra els senyors Morillo i Viñas, en la seva qualitat de marmessors de l'herència del senyor Talavera, en reclamació de la quarta vidual.

Segon.- Imposar les costes processals ocasionades a la part agent, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador".

5.- La representació processal de la Sra. Esteban ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, interessant la seva revocació i que en el seu lloc es dicti nova resolució que estimi íntegrament la demanda tot i imposant a la part demandada el pagament de les costes ocasionades en ambdues instàncies.

6.- La representació processal dels Srs. Viñas i Morillo, s'ha oposat al recurs d'apel·lació articulat interessant la íntegre confirmació de la Sentència dictada i la imposició a la recurrent de les costes ocasionades en aquesta alçada per raó del recurs articulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sra. Esteban formula demanda contra els marmessors i administradors de l'herència del seu difunt espòs, Sr. Talavera, en reclamació de la quarta vidual, relegant la seva quantificació al període d'execució de Sentència.

Argumentava amb aquesta finalitat que havia contret matrimoni civil amb el Sr. Talavera el dia 7-3-2016 a P i que el mateix havia mort el 6-8-2016. Que el finat residia a Andorra i que la seva representada va obtenir l'autorització de residència per a instal·lar-s'hi el 8-7-2016. Mantenia que el règim econòmic del matrimoni era el de la separació absoluta de béns andorrà i que el causant havia atorgat un testament l'any 2014 a través del qual instituïa hereues universals a les seves dues filles menors i alhora nomenava els demandats, marmessors i administradors de l'herència.

Destacava així que de la magre documentació que li havia estat lliurada se n'inferia que els marmessors preveien el pagament d'una quantitat anyal a cada filla de 100.000.- EUR considerant que la cobertura de les necessitats de la vídua per tal de mantenir un ritme de vida anàleg al que tenia amb el seu espòs no podia ser inferior. En la mateixa òptica destacava que la retribució pels marmessors es fixava en 50.000.- EUR anyals i un 5% dels rendiments obtinguts.

Per a justificar les seves pretensions sostenia que la convivència entre les parts es va iniciar l'any 2014 a la ciutat de M i que el seu espòs no havia modificat el testament atorgat de tal manera que un cop ocorregut el seu òbit no se li havia atribuït cap dret successori. Tanmateix referia que tampoc res havia rebut en concepte de liquidació del règim econòmic matrimonial i que s'havia vist obligada a deixar Andorra per anar a residir a M (Bielorússia) en resultar-li impossible poder atendre a les seves necessitats i trobar una feina per a poder-ho fer. Manté que el ritme de vida del matrimoni era molt elevat i que la seva voluntat passava per establir-se a Andorra. Per això considera necessari disposar dels recursos econòmics suficients per a obtenir novament el permís de residència complint els requisits formals i econòmics fixats per la Llei, referint que els recursos de que disposava ascendien a 1.600.- EUR mensuals, totalment insuficients per a atendre les seves necessitats i molt menys encara poder mantenir l'alt ritme de vida que duia el matrimoni.

La Sentència dictada desestima la demanda i imposa a la demandant el pagament de la totalitat de les costes ocasionades. Argumenta que la Sra. Esteban disposava de quantitats econòmiques suficients que li permetien fer front a les necessitats pròpies del ritme de vida poc ostentós, senzill i estalviador que mantenia el seu espòs i que en tot cas l'esposa no justificava aquell alt ritme de vida que invocava tenir. Amb aquesta finalitat recorda que la demandant havia obtingut l'import derivat de la compensació econòmica satisfeta per l'espòs a l'esposa en mèrits de les capitulacions pre-matrimonials atorgades (50.000.- EUR); el pagament realitzat per la companyia d'assegurances en mèrits del contracte de vida subscrit pel seu difunt espòs (uns 80.000.- EUR) i finalment la pensió de viduïtat que percep de la seguretat social espanyola (1.610,25.- EUR mensuals a raó de 14 pagues anyals). Després de ponderar aquestes indicacions amb la breu durada del matrimoni (5 mesos) i de descartar que amb anterioritat existís convivència entre la parella atesa la distància existent entre els respectius domicilis (ell a Andorra i ella a M-Bielorússia) i que els propis contraents ja havien previst que de produir-se el trencament de la convivència entre els esposos, la demandant obtindria automàticament una pensió compensatòria temporal, inferior a la pensió de viduïtat que disposa en l'actualitat considera que els requisits necessaris per a l'atribució de la quarta vidual reclamada no es trobaven reunits.

I és contra aquesta decisió que s'alça la representació processal de la Sra. Esteban, amb fonament als motius de recurs que s'analitzen seguidament.

Segon.- Exposició dels motius de recurs:

En primer lloc defensa que la manca de recursos del cònjuge supervivent es determinava apreciant la seva situació econòmica a la data de la mort del consort en base al nivell de vida de que gaudia durant la convivència i el patrimoni relicte que eren aquells que especialment havien de ser retinguts per la Sentència dictada. En aquest sentit referia que històricament, la quarta vidual permetia a la vídua reclamar una part de l'herència, quan amb els seus béns propis, units als que poguessin correspondre-li en l'herència de l'espòs, no tingués mitjans econòmics per a una sustentació còngrua atès el seu estat de viduïtat i la categoria i dignitat, proporcionals a la condició social del marit i al cabdal relicte. Mantenia d'altra part que la Sentència dictada errava en la selecció de la Llei aplicable al concret cas que s'examinava atès que en tenir el causant el seu centre d'interessos a Andorra, la Llei andorrana resultava d'aplicació i en tot cas així resultava de l'escriptura de capítols atorgada.

D'altra part refereix que el causant no havia pogut modificar el testament atorgat per tal d'incloure la seva esposa en la seva successió, però que dels capítols pre-nupcials atorgats se n'inferia que en cas de trencament de la convivència pretenia agraciar la seva esposa amb una pensió compensatòria i un dret indefinit d'ús i habitació de la vivenda habitual, resultant inconcebible que una persona atribuís menys drets a la seva esposa durant l'existència del matrimoni que quan aquest fracassava per una situació de crisi matrimonial. En tot cas referia que no havia rebut cap mena de quantitat de la successió ni de la liquidació del règim econòmic matrimonial i que en tal situació considerava que havia de rebre una quantitat com a mínim igual d'aquella que s'havia establert per a cadascuna de les seves filles (100.000.- EUR any). Alhora discrepava d'aquelles consideracions de la Sentència quan es mantenia que el matrimoni portava un ritme de vida auster i que en tot cas, aquest ritme de vida que se li atribuïa contradeia les pròpies disposicions econòmiques contingudes en el testament en favor de filles i marmessors.

En tercer lloc referia que amb independència de la llei que resultés aplicable, res s'havia atribuït al cònjuge vidu per testament, i que per imperi de la Llei no es podien tenir en compte les donacions efectuades que en tot cas corresponien als diners lliurats pel causant abans del matrimoni per a compensar el fet d'haver de marxar de M i traslladar-se a Andorra amb el seu fill. Que la Llei només preveia dues limitacions: el percentatge del 25% com a màxim i la quantia del cabdal relicte; que en aquesta eventualitat resultaven rellevants les circumstàncies personals de la vídua, insistint que la voluntat que el matrimoni passava per establir-se a Andorra i no a M de tal manera que la quarta vidual s'havia de valorar des d'aquesta perspectiva. També referia que la situació de convivència entre la parella resultava anterior al matrimoni i que en tot cas així s'inferia de l'abonament a l'establiment S de M i que quan el causant anava a M residien en un dels apartament que aquest mantenia en aquesta localitat.

Tercer.- Llei aplicable i configuració de la quarta vidual

Malgrat la rellevància que amb caràcter general la determinació de la Llei aplicable pot tenir, aquí, la resolució d'aquesta controvèrsia resulta supèrflua i estèril. En efecte, la regulació de la quarta vidual tal i com es troba regulada en el codi civil català (art. 452.1.1) com la Llei andorrana 46/2014 de la Successió per causa de mort (art. 288), resulta idèntica, presentant exclusivament unes lleus diferències de sintaxi que no afecten però la seva estructura, contingut i sentit, tal i com ja ho argumenta la resolució impugnada. En efecte, en ambdós sistemes jurídics, la quarta vidual reconeix al cònjuge vidu o convivent en parella estable que no gaudeix de recursos econòmics suficients per atendre a les seves necessitats, el dret a obtenir en la successió del cònjuge o convivent premort la quantitat que resulti necessària per a atendre-les, fins al màxim però de la quarta part de l'actiu hereditari líquid.

Històricament, el concepte de pobresa o penúria vidual resultava directriu i prevalent en el reconeixement de la quarta vidual. En efecte a través d'aquesta institució successòria es pretenia assegurar la "còngrua sustentació" de la vídua, garantint-li "no el mateix tren de vida que es tenia en vida del consort sinó aquell altre més moderat, tot i que suficient, per sostenir amb decòrum i dignitat la seva situació personal" (vegi's en aquest Sentit la Sentència del Tribunal de Cassació de Catalunya de 8-3- 1937 a la qual aquest Tribunal ja ha tingut ocasió de referir-se en les Sentències de 23-01-2003 i 4-10-2019, rotlles TSJC-0165/02 i TSJC- 197/2018). La quarta vidual s'erigia inicialment com un remei enfront a la situació de pobresa sobrevinguda en que es trobava el supervivent per la mort del cònjuge.

Aquesta mateixa configuració es manté en l'actual regulació i per tant, la manca de recursos de supervivent, o dit en altres termes, la seva situació de necessitat, continua resultant decisiva i constitueix l'element que fa néixer el dret a la quarta vidual, de tal manera que el reconeixement de la quarta vidual es determinarà apreciant-se la situació econòmica de la persona que la sol·licita a la data de la mort del consort, en atenció als béns propis i aquells que per raó de la liquidació del règim econòmic matrimonial o en ocasió de la defunció el consort li hagi pogut reconèixer en consideració d'aquesta i en funció de les seves necessitats que seran valorades en funció del nivell de vida de que gaudia durant la convivència i a d'altres elements complementaris (patrimoni relicte, edat, estat de salut, salaris o rendes que estigui percebent, ···). I és en la determinació de l'estat de necessitat de la recurrent que es situa el pal de paller del recurs que es planteja. Tal i com hem pogut apuntar amb anterioritat, aquest precepte no es refereix a una situació d'indigència absoluta, sinó en una situació de pobresa relativa, que serà corregida per la quarta vidual en atenció al nivell de vida que la vídua mantenia constant matrimoni.

En la concreta situació que s'examina però no considerem que la Sra. Esteban es trobi en la situació requerida per a que la quarta vidual que reclama li pugui ser reconeguda per les raons següents.

En primer lloc, hem de ressaltar que no concorre en les actuacions cap mena de prova que permeti conèixer la situació patrimonial que la recurrent pot tenir al seu país d'origen el que ja per si sols impedeix una valoració plena de la seva capacitat econòmica. No obstant, convenim amb la resolució d'instància que la Sra. Esteban disposa com a mínim de d'un capital de 130.000.- EUR que deriven de la compensació econòmica satisfeta pel Sr. Talavera en mèrits de les capitulacions pre-matrimonials atorgades (50.000.- EUR) i la suma derivada de l'assegurança vida de l'espòs (80.000.- EUR) i dels ingressos mensuals que obté de la seguretat social espanyola derivats de la pensió de viduïtat (1.626.- EUR nets). Aquests imports resulten a totes llums rellevants i en tot cas li asseguren un nivell de vida molt correcte a Andorra i acomodat si el paràmetre de valoració el situem a M on actualment resideix la recurrent.

D'altra banda i pel que es refereix al nivell de vida de la sol·licitant quan concorria la convivència amb el causant, la prova que ha estat proveïda amb aquesta finalitat es cenyeix a unes fotografies relatives a la celebració del seu matrimoni i a altres poques situacions banals de parella que no permeten copsar el ritme de vida del matrimoni i molt menys afirmar que aquest resultés ser aquell extraordinàriament elevat que afirma la recurrent. Tampoc justifica el alt nivell de vida invocat, que el Sr. Talavera hagués pogut assumir el cost de tres viatges en avió per compte de la recurrent entre els dies 9 de maig del 2015 i juliol del 2016 (Bielòrrusia, Anglaterra i Barcelona). Aquests semblen correspondre a desplaçaments realitzats des de Bielorússia o vers aquest país i només el segon correspon a una estada per uns dies a Regne Unit amb un cost que ensems no resulta excessiu atesa la seva durada. Aquests són els únics elements de prova que han estat proveïts alhora de justificar el ritme de vida de la parella, i en tot cas no desvirtuen la Sentència d'instància quan considera que aquest s'incardinava en uns paràmetres de normalitat tot i destacant, que aquell alt nivell de vida no casava amb el caràcter senzill, auster que els testimonis declarants atribuïen al Sr. Talavera.

En atenció a tot el que acabem d'exposar, no es pot considerar que la situació de la Sra. Esteban la faci tributària de la quarta vidual que sol·licita: la mateixa disposa de béns propis i ingressos rellevants que li permeten sense dificultats aparents, mantenir el mateix ritme de vida que tenia durant el matrimoni amb el Sr. Talavera i en tal situació, la desestimació en el seu reconeixement decidida en la instància ha de ser compartida en aquesta alçada.

Quart.- En realitat, la pretensió de la Sra. Esteban no sembla justificar-se tant en el seu estat de necessitat, sinó que sembla orientar-se més aviat a obtenir una part del patrimoni del que era el seu espòs, erigint la importància del cabdal relicte i la condició social que aquest hauria permès al seu espòs, com a font exclusiva que sustentaria la seva reclamació.

No podem però compartir aquest raonament. En efecte, la previsió legal que defineix els paràmetres de valoració de l'estat de necessitat del consort supervivent efectua una enumeració en què el criteri determinant continua sent el "nivell de vida", intervenint els restants, (cabdal relicte, l'estat, salut (···), de manera separada del primer per la conjunció copulativa "i" que denota clarament el seu caràcter cumulatiu i no alternatiu. En tal situació, a l'hora de determinar si la vídua tenia dret a la quarta vidual que reclamava, el que realment era important passava per demostrar el nivell de vida que amb el seu espòs tenia durant el matrimoni i atesa la poca prova practicada que permeti acreditar-lo, la capacitat econòmica que el seu espòs pogués tenir resulta irrellevant als efectes que aquí interessen.

I idèntica conclusió ha de ser assolida al respecte de la retribució fixada pels marmessors i les importants sumes que aquests han pogut assignar anyalment per a les filles, hereves universals del causant. En efecte, la condició d'aquests darrers i la recurrent front al cabdal relicte del difunt resulta absolutament diversa i és el fruit de la voluntat expressada pel testador quan es decantava per aquestes figures en el seu testament.

Cinquè.- Per tot l'exposat escaurà desestimar el recurs d'apel·lació articulat per la Sra. Esteban, al respecte de la Sentència de data 7-1-2021, que confirmem íntegrament.

Sisè.- En mèrits de la regla del venciment objectiu imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Desestimar el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la Sra. Esteban contra la Sentència dictada pel Tribunal de Batlles en data 7-1-2021 que es confirma íntegrament. Imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Desestimar el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la Sra. Esteban contra la Sentència dictada pel Tribunal de Batlles en data 7-1-2021 que es confirma íntegrament. Imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.