Voisinage jurisprudentiel et doctrinal vérifié. Cliquez pour explorer.

• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

ATSJAD 253/2021 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 30 novembre 2021)

Note de méthode : la référence « Juridiction andorrane, — » fournie avec la demande étant incomplète, la référence canonique retenue est celle figurant dans le texte intégral (numéro ROJ et ECLI). Les noms des parties sont ceux du texte, qui présente des incohérences d'anonymisation (notamment « Bonet » et « ENTITY_11 » pour la même fille du défunt) ; elles sont signalées sans être corrigées.

Faits et procédure

M. Raya est décédé ab intestat (la date du décès n'est pas précisée dans la décision). Sa veuve, Mme Querol, a saisi la juridiction de première instance d'une demande de déclaration d'héritiers, tendant à être reconnue, avec les deux filles du défunt, comme héritière. Par ordonnance (aute) du 13 août 2020, le juge a déclaré héritières « abintestat » ou légitimes les seules deux filles, pour parts égales et par droit propre, excluant la veuve.

Mme Querol a interjeté appel. Ses conclusions du 19 mars 2021 tendaient à la révocation partielle de la décision, afin d'être déclarée usufruitière de 50 % des biens et droits de la succession, en application de l'article 249.1 de la Llei 46/2014, de la successió per causa de mort. Elle soutenait que le premier juge avait commis une incongruence omissive, en ne statuant pas sur sa prétention. La fille du défunt (Mme Bonet) et le ministère public ont conclu à la confirmation intégrale.

Par ordonnance du 23 septembre 2021, la juridiction d'appel a admis les moyens de preuve produits par les parties. La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia a ensuite rendu la décision commentée.

Question de droit

La question posée était double.

1. Question procédurale : le fait pour le premier juge de ne pas avoir examiné la prétention de la veuve, tendant à la reconnaissance d'un usufruit légal, constitue-t-il une incongruence omissive justifiant l'annulation ou l'examen direct par la juridiction d'appel ?

2. Question de fond : un conjoint survivant, séparé de fait mais non judiciairement de son époux au jour de l'ouverture de la succession, peut-il invoquer l'usufruit légal de 50 % prévu à l'article 249.1 de la Llei 46/2014 lorsqu'il concourt avec les descendants du défunt ? Plus précisément, une reprise de la vie commune alléguée, mais non formalisée, suffit-elle à écarter l'incapacité successorale de l'article 252.1 ?

Solution et dispositif

Sur l'incongruence omissive

La Sala Civil retient le grief. Elle constate que le juge de première instance n'a pas examiné la prétention relative aux droits de la veuve sur la succession, « incurrint en aquella incongruència omissiva » (fonaments de dret, troisième). Elle estime que cette omission l'oblige à examiner

Advocat: Sr. Porras

Apel·lat: Sra. Bonet

Representant: Sra. Quesada

Advocat: Sra. Plaza

Part : MINISTERI FISCAL

OBJECTE: Declaració d'hereus abintestat, usdefruit vidual en cas de separació

AUTE 259-2021

Andorra la Vella, el 30 de novembre del 2021 En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- Per escrit de data 17-7-2020, la Sra. Querol formulava demanda de declaració d'hereus abintestat respecte a la successió de qui havia estat el Sr. Raya, sol·licitant es declarés la sol·licitant en sa qualitat de vídua i a les dues filles del causant (Sanç i ENTITY_7) hereves dels béns i drets del difunt.

2.- Per Aute de data 13-8-2020, es decidia:

"Primer.- Declarar hereves "abintestat" o legítimes del difunt Sr. Raya a les seves filles Bonet i Sanç, per dret propi i per parts iguals.

Segon.- Notificar la present resolució a les parts interessades".

3.- La Sra. Querol ha formulat recurs d'apel·lació contra aquesta decisió i per escrit de conclusions articulades en data 19-3-2021 interessa la seva revocació parcial en el sentit que se la declari usufructuària del 50% dels béns i drets de l'herència del causant.

4.- La representació processal de la Sra. Bonet i el Ministeri Fiscal s'han oposat al recurs d'apel·lació articulat interessant la íntegra confirmació de la resolució dictada.

5.- Per Aute de data 23-9-2021 es decidia donar lloc a les pretensions probatòries adduïdes tant per la Sra. Bonet com pel Ministeri Fiscal, concedint a les parts un termini perquè es pronunciessin en relació a aquestes, extrem que ha estat realitzat amb el resultat que figura en les actuacions.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- El present procediment ho és en demanda de declaració d'hereus abintestat del qui fou el Sr. Raya. Concretament la sol·licitant interessava inicialment fos declarada juntament amb les dues filles del causant (Bonet i ENTITY_11) hereves dels béns i drets del difunt.

L'òrgan judicial d'instància acull parcialment aquestes pretensions, declarant hereves abintestat del causant, exclusivament a les seves dues filles per parts iguals i és contra aquesta decisió que la recurrent s'alça interessant la seva revocació parcial en el sentit que se li reconegui el dret a gaudir d'un usdefruit del 50% de l'herència atès que afirma ser la vídua del difunt.

Segon.- Amb aquesta finalitat argumenta que l'Aute dictat incorria en incongruència omissiva a partir del moment en què no li reconeixia cap mena de dret en l'herència del Sr. Raya quan en mèrits de l'art. 249.1 i concordants de la Llei 46/2014 de la successió per causa de mort, el cònjuge vidu quan concorre a l'herència juntament amb els fills del causant, té un dret d'usdefruit del 50% de l'herència lliure de fiança. Afegeix que la incongruència denunciada menystenia el seu dret a la jurisdicció quan, sense examinar el fons de la qüestió que li era sotmesa, se la privava dels seus drets hereditaris en l'herència del seu espòs, el que aquí de retruc, menystenia la regla contemplada en l'art. 27 de la Constitució.

Tercer.- Si s'examina la Resolució recorreguda i és cohonesta amb la concreta pretensió articulada per la part avui recurrent, escau convenir amb la mateixa que l'òrgan judicial "a quo" no ha examinat la pretensió que en l'escrit rector s'introduïa respecte als drets que la Sra. Querol reclamava amb relació a l'herència del causant, incurrint en aquella incongruència omissiva que en aquesta alçada es denúncia, i que ens obligarà a examinar-la per tal d'assegurar a la part recurrent una resposta fonamentada en fets i drets, que s'adeqüi al mandat constitucional que emana de l'article 10 de la Constitució.

Quart.- Malgrat el que acabem d'exposar, la petició que en aquesta alçada efectua no podrà prosperar. En efecte, si bé per regla general el cònjuge vidu o el convivent en unió de parella estable supervivent, té dret a l'usdefruit sobre el cinquanta per cent de l'herència en cas de concórrer amb fills del causant o descendents d'aquests (art. 249.1 de la Llei 46/2014 de la successió per causa de mort), el mateix no pot succeir abintestat "si en el moment de l'obertura de la successió n'estava separat judicialment o de fet, llevat de reconciliació entre els cònjuges i sempre que la separació de fet s'acrediti per qualsevol mitjà admès en dret" (art. 252.1).

En el concret supòsit que s'examina, ja les testimonis que intervenien en el procediment que ara ens ocupa, destacaven que la convivència entre el matrimoni dels Srs. Raya i Querol havia cessat uns mesos abans de produir- se l'òbit del primer. Però és que endemés en aquesta alçada la Sra. Bonet, ha justificat documentalment que en data 11-7-2019 requeia Aute que fixava mesures provisionals derivades del cessament de la convivència entre ells (procediment Mesures Provisionals art. 63 LQM 6000358/2019), el que sembla excloure tota convivència entre ells en el moment en què intervenia la defunció del Sr. Raya.

Malgrat aquesta realitat inqüestionable, la Sra. Querol sustenta en l'escrit que presentava el 30-9-2021 que en el procediment iniciat mai havia arribat a recaure una Sentència de separació i que amb anterioritat a la defunció del Sr. Raya aquest havia expressat el seu desig de reprendre la convivència amb la seva representada i la filla menor d'ambdós, extrem que la Sra. Querol estava valorant, però que la sobtada defunció del causant, posava fi al procés de reconciliació dels consorts. Aquests arguments no permeten reconèixer a la recurrent cap mena de dret en l'herència del Sr. Raya. En efecte, d'una banda l'article 252.1 de la Llei abans descrit no limita la manca de dret a succeir del vidu al supòsit a la separació quan hagi estat judicialment declarada per Sentència ferma, sinó que també la preveu per als supòsits del trencament de fet de la convivència, circumstància aquesta que aquí concorria sense lloc a cap mena de dubtes. D'altra banda, el concepte de la reconciliació que aquest precepte contempla com a excepció a la manca de capacitat per a succeir i en què la recurrent es refugia, ha de ser relacionat amb el que contempla l'art. 41 de la Llei Qualificada del Matrimoni i la Llei del Registre Civil (art. 54 i 55) que exigeixen per als matrimonis, una declaració expressa tant al registre civil com davant de l'òrgan jurisdiccional que hagi pronunciat la seva separació amb vocació a fer cessar els efectes d'aquest pronunciament, sense que cap d'aquests elements aquí concorri.

En aquestes coordenades, la situació personal de la Sra. Querol impedeix que se li pugui reconèixer cap mena de dret en la successió intestada del Sr. Raya i per via de conseqüència la pretensió que articulava amb caire personal, haurà de veure's rebutjada. En conseqüència escaurà desestimar el recurs d'apel·lació articulat contra l'Aute de data 13-8-2020 que es confirma de manera íntegra.

Cinquè.- La desestimació del recurs articulat, comportarà en mèrits de la regla del venciment objectiu que les costes ocasionades en aquesta alçada hagin de ser imposades a la part recurrent, amb el benentès que aquestes comprendran els honoraris d'advocat i de procurador.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la Sra. Querol contra l'Aute de data 13-8-2020 que es confirma íntegrament. Imposem a la recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

Aquesta aute és ferma i executiva.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Constitucio del Principat d'Andorra (1993).