• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 68/2022 (TSJ d'Andorre, Sala Civil, 4 mars 2022, ECLI:AD:TSJADAD:2022:68)

Note de méthode : la référence fournie dans les métadonnées (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence canonique ci-dessus a été reconstituée à partir des identifiants figurant dans le texte intégral de la décision.

Faits et procédure

La société bancaire B, SA a consenti à plusieurs emprunteurs un prêt hypothécaire, formalisé par acte notarié du 6 juin 2011 pour un montant de 29 200 euros, remboursable par échéances en six ans, le terme final étant fixé au 31 mai 2017.

Une première action en recouvrement avait été introduite par la banque en 2012 (procédure n° 1100275/2012). Par jugement du 17 janvier 2019, la Batllia a constaté la caducité de l'instance pour inactivité procédurale des parties. Le litige n'a donc pas été tranché au fond.

Par une nouvelle demande du 16 juillet 2020, la banque a sollicité la condamnation solidaire des défendeurs au paiement de 64 870,70 euros, assortis d'intérêts au taux de 12 % par an, avec une sûreté hypothécaire. Mme Girona a soulevé la prescription de l'action, subsidiairement l'absence de mise en demeure extrajudiciaire préalable à la résiliation du contrat, et a sollicité une condamnation limitée.

Par jugement du 8 juillet 2021, le Tribunal de Batlles a partiellement fait droit à la demande. Il a condamné solidairement Mme Girona et Mme Gutierrez au paiement de 32 499,21 euros, avec intérêts légaux à compter de la fermeté du jugement, et a déclaré la créance garantie par hypothèque. Il n'a pas prononcé de condamnation aux dépens contre les défendeurs.

Mme Girona a interjeté appel. Elle soutenait, en substance, que le délai de trois ans ayant conduit à la caducité de l'instance devait également être pris en compte pour la prescription de l'action, qu'aucune preuve de mise en demeure extrajudiciaire préalable n'avait été rapportée, et que la banque n'avait pas sollicité la résiliation judiciaire du contrat. La banque intimée concluait à la confirmation du jugement.

Question de droit

La Sala Civil devait trancher deux questions distinctes :

1. La prescription triennale de l'action en recouvrement était-elle acquise ? Plus précisément, la première action, interrompant la prescription, déployait-elle ses effets jusqu'à la date de la constatation de la caducité de l'instance, ou seulement jusqu'à son extinction procédurale formelle ?

2. Une mise en demeure extrajudiciaire préalable était-elle requise lorsque le contrat est parvenu à son terme naturel ? La jurisprudence exigeant une communication préalable en cas de résolution unilatelle et anticipée, la question était de savoir si cette exigence s'étend aux hypothèses de simple venue à terme.

Solution et dispositif

Sur la prescription. La Cour confirme la solution des premiers juges. Elle rappelle que l'exercice préalable d'une action en justice interrompt le délai de prescription, et que cette interruption dure aussi longtemps que l'action demeure « vivante ». Le délai ne recommence à courir qu'à compter de la constatation de la caducité de l'instance, laquelle emporte extinction de l'instance sans jugement sur le fond. Le délai de trois ans n

PARTS:

Apel·lant: Sra. Girona

Representant: Sra. Porras

Advocat: Sr. Conde

Apel·lat: Tamarit

Representant: Sra. Manzanares

Advocat: Sr. Valverde

Apel·lat: Srs. Gutierrez i Rius

Representant: Sra. Porras

Advocat: Sr. Calderón

OBJECTE: BANCARI: reclamació de quantitat. Prescripció/caducitat. Venciment dels préstecs.

SENTÈNCIA 050-2022

Andorra la Vella, el 4 de març del 2022 En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 16 de juliol de 2020, la representació processal de l'entitat B, SA (B) interposà demanda en reclamació de quantitat pel procediment civil ordinari contra els senyors Girona, Gutierrez i Rius tot sol·licitant la seva condemna conjunta i solidària a pagar a B l'import de 64.870,70 EUR -deute derivat del préstec- més els interessos liquidats trimestralment i calculats als tipus per "descoberts en compte" segons les tarifes aplicades per B, el 12% anyal, a partir del dia 25 de gener de 2020 -l'endemà de la data de la liquidació- fins al seu total pagament i la totalitat de les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i perits, limitant la responsabilitat del senyor Rius a les unitats immobiliàries esmentades al Fet 1er. de la demanda i declarant que dit import es trobava garantit amb hipoteca i, cas d'execució forçosa, que es procedís a la venda en pública subhasta dels bens hipotecats, per tal que amb la suma que s'obtingués de la venda es paguessin els imports abans esmentats i que, si el preu obtingut fos insuficient, s'executessin els restants béns de les senyores Girona i Gutierrez.

2.- En data 10 de setembre de 2020, la representació processal dels senyors Gutierrez i Rius contestà la demanda interposada de contrari tot manifestant que els mateixos gaudien d'altre facilitats creditícies amb la mateixa entitat bancària, tot aportant mensualment 2.000 EUR, que l'entitat bancària repartia al seu criteri; que l'import reclamat incloïa interessos que ja superaven el capital; i que la senyora Girona no havia efectuat cap pagament.

El mateix dia, la representació processal de la senyora Girona contestà també la demanda articulada de contrari, oposant-se a la mateixa, tot sol·licitant que s'acordés la prescripció de l'acció i la desestimació de la demanda, amb la condemna de l'adversa al pagament de les costes processals, incloent honoraris d'advocat i procurador. Subsidiàriament sol·licitava la desestimació íntegra de la demanda per manca de comunicació extrajudicial de la resolució contractual, amb condemna en costes a l'agent. I encara més subsidiàriament, sol·licitava l'estimació parcial de la demanda i que se la condemnés a abonar l'import de 32.499,21 EUR, sense una especial condemna a satisfer les costes processals.

3.- Una volta evacuats els tràmits de rèplica i dúplica de les parts, practicades les proves declarades pertinents i formulats els respectius escrits de conclusions, en data 8 de juliol de 2021, l'Hble. Tribunal de Batlles dictà Sentència en quina part dispositiva, entre altres, estableix: "DECIDEIX

Primer.- Estimar parcialment la demanda formulada per part de la representació processal de la societat B, SA contra els Srs. Girona, Gutierrez i Rius i;

Condemnar, de forma solidària, les Sres. Girona i Gutierrez a pagar la suma de 32.499,21 EUR, la qual meritarà interessos legals a comptar de la fermesa de la present resolució judicial;

Declarar que l'import objecte de condemna es troba garantit per una hipoteca i que cas que les Sres. Girona i Gutierrez no procedeixin al pagament voluntari del deute en el termini que s'indiqui es podrà procedir a l'execució forçosa sobre els béns immobles hipotecats.

Segon.- No fer expressa imposició a la part demandada de les costes judicials ocasionades."

4.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la senyora Girona en base, en síntesi, a considerar que s'ha produït infracció de la Llei i vulneració de les garanties processals i drets constitucionals. En primer lloc, considera que el termini de tres anys que va comportar la caducitat de la instància ha de computar també per la prescripció de l'acció exercitada. Segonament, entén que no existeix prova de què l'actora comuniqués extrajudicialment prèviament a la senyora Girona la resolució del contracte, per quant va aportar les cartes que li va enviar de requeriment previ en període probatori i no en tràmit d'al·legacions, havent-se de considerar, en conseqüència, extemporànies. I finalment, manifesta que en cap moment sol·licita la declaració constitutiva de resolució contractual mitjançant Sentència; tot sol·licitant l'estimació del recurs formulat i la revocació de la Sentència de primera instància en el sentit d'estimar l'excepció de prescripció de l'acció, absolent a la seva mandant de totes les pretensions exercides en la demanda. Subsidiàriament demana que en cas de què no s'estimi l'excepció plantejada, es revoqui igualment la sentència, en el sentit de què s'absolgui a la seva mandant de les pretensions exercides en la seva contra. I en tots els casos demana que es condemni a l'adversa a la pagament de les costes processals causades en primera instància i no s'efectuï especial condemna en aquesta alçada.

5.- La representació processal de l'entitat bancària agent s'oposa al recurs d'apel·lació interposat i sol·licita la seva desestimació i la confirmació de la resolució recorreguda, amb imposició al recurrent de les costes produïdes en aquesta alçada. Subsidiàriament sol·licita que en cas d'estimar-se la prescripció invocada, es confirmi la sentència recorreguda en relació als senyors Gutierrez i Rius. En síntesi fonamenta la seva posició en què la interposició de l'acció de reclamació al 2012 va interrompre el termini de prescripció fins que es va declarar la caducitat de la instància per inactivitat de les parts; en tot cas la prescripció no podria afectar a les parts que no l'han invocat (senyors Gutierrez i ENTITY_11); que al 2012 la resolució del contracte era anticipada però al 2020 el contracte de préstec ja havia vençut; que les proves fonamentals de B són l'escriptura pública de préstec i la liquidació del deute, que va adjuntar a la seva demanda, no les cartes certificades amb avís de recepció de la propera reclamació judicial del deute en cas de no abonar-lo en el termini concedit, podent ser per tant aportades en fase probatòria; la jurisprudència requereix la realització d'un requeriment extrajudicial previ als supòsits de resolució unilateral i anticipada d'un contracte, no als casos en què aquest es trobi vençut. La revocació de la Sentència d'instància comportaria un enriquiment injustificat a favor de les senyores Girona i Gutierrez.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sentència d'instància considera que la interposició per part de l'entitat bancària agent de la reclamació judicial que va donar lloc als autes referenciats de número 1100275/2012 i en relació als quals per Sentència de data 17 de gener de 2019 es va declarar la caducitat de la instancia constitueix una clara manifestació de la dita entitat bancària d'exercitar els seus drets per la via judicial i sense que dels seus actes es pugui entendre cap voluntat d'abandó de la seva acció ni el seu dret, sinó tan sols d'un litigi en curs. Considera, en conseqüència, que procedeix computar el termini de prescripció des de la finalització de l'acció per caducitat de la instància en el seu dia interposada -que evidentment va interrompre la prescripció- és a dir, el 17 de gener de 2019. Així mateix, la resolució d'instància considera degudament acreditada la bona fe de l'entitat bancària agent en haver enviat tres cartes prèvies a la part prestatària i a senyor Rius advertint-los de la seva intenció de reclamar judicialment el deute i dels imports que integraven el mateix i, finalment, entén també que en haver-se produït el venciment del contracte per quin incompliment reclama l'entitat bancària en data 31 de maig de 2017, no procedia que la part agent hagués d'exercitar un acció dirigida a la resolució del contracte en fonament de les seves pretensions.

I és contra aquests pronunciaments de la Sentència d'instància contra els que s'alça la part recurrent.

Segon.- Pel que respecta al còmput del termini de prescripció de l'acció exercitada per l'entitat bancària agent

Al respecte, la Sala ha tingut ocasió de pronunciar-se en un supòsit molt similar en el que també es feia referència a la relació entre la caducitat de la instància i el còmput de la prescripció, en la resolució a què fa referència la part agent, de data 20 de juliol de 2021 i amb número de rotlle 33/2021. Resolució que no reproduirem per ja haver-ho fet la representació processal de l'entitat bancaria agent, però que recordarem en el sentit de què en la mateixa vam manifestar que en haver exercit l'agent prèviament una acció de reclamació amb anterioritat, el termini de prescripció per al seu exercici es va interrompre i aquesta interrupció va durar per mentre aquella acció continuava "viva", havent-se mantingut en aquest estat fins que la Batllia en va declarar la caducitat de la instància per inactivitat processal de les parts, essent aquest el moment a partir del qual tornava a córrer el termini de prescripció per exercitar una nova acció de reclamació, en haver deixat la caducitat de la instància el fons del litigi imprejutjat.

Per tant, tal i com estableix la resolució d'instància, l'acció no es troba prescrita donat que entre el 17 de gener de 2019 i la nova demanda, de data 16 de juliol de 2020, no havia transcorregut el termini de tres anys per poder aplicar la prescripció interessada per la representació processal de la senyora Girona.

En conseqüència, aquest greuge ha de decaure.

Tercer.- Pel que fa a la invocada manca de comunicació extrajudicial de resolució del contracte per part de l'entitat bancària, segons es deriva de reiterada jurisprudència d'aquesta Sala, entre altres la invocada per la pròpia part recurrent, aquesta necessitat de comunicació prèvia s'exigeix en els casos en què es pretén una resolució unilateral i anticipada del contracte, supòsit que no es produeix en el cas analitzat per quant ja s'ha mencionat anteriorment que el contracte es trobava naturalment vençut des del 31 de maig de 2017.

Certament en relació a la data de venciment del préstec la resolució d'instància resulta confusa per quant en un primer moment sembla que considera que l'entitat bancària va resoldre anticipadament el contracte que la vinculava amb la part recurrent i els senyors Gutierrez i Rius a l'any 2012. El cert és però que en haver-se produït la caducitat de la instància aquesta esmentada resolució anticipada no es va arribar a produir, malgrat aquesta fos la intenció inicial de l'entitat bancària en interposar aquella esmentada demanda.

En tot cas, i com recull també la resolució d'instància, sense perjudici de l'anterior l'entitat bancària ha acreditat haver tramés tres cartes a la part prestatària i hipotecant de data 24 de gener de 2020 i per les quals comunicava a cadascun d'ells tant el saldo al seu favor en aquella data com la seva voluntat d'iniciar la via judicial si no el procedien a regularitzar en el termini que s'hi esmentava, així com en el seu cas, l'execució de les garanties al seu favor constituïdes.

En conseqüència, tot i que no es declarés anticipadament vençut el contracte, aquestes missives posen de relleu la bona fe de l'entitat bancària recorreguda d'informar als deutors de la situació del seu deute i de la seva voluntat d'instar reclamació judicial en cas de no obtenir el seu pagament.

A títol d'exemple, recordarem el que vam posar de relleu en la nostra resolució amb número de rotlle TSJC-105-19, de data 27 de febrer de 2020:

"Quart.- Requeriment extrajudicial

Aquesta Sala ha establert una doctrina, continguda, entre d'altres, en les sentències números de rotlle 18/15; 155/12; 125/13 i 175/13), segons la qual el deure d'informació i comunicació que correspon a les entitats financeres envers els seus clients, encara que no estigui previst explícitament en el contracte es justifica en el deure de bona fe o d'equitat. A més, s'ha indicar que aquest deure troba una de les seves manifestacions en la resolució de la relació contractual, de manera que una actuació amb conseqüències tant greus i rellevants pel deutor, com és el venciment avançat de l'obligació a termini, requereix la comunicació al deutor amb anterioritat a l'exercici d'una acció judicial del saldo deutor i de la decisió d'exercitar la facultat unilateral de resolució."

Quart.- Pel que fa a l'al·legació del recurrent de què aquestes cartes havien de ser aportades en període d'al·legacions i no en tràmit de proves, en seguiment del manifestat en el paràgraf anterior posarem de relleu que en aquest cas les cartes eren del tot innecessàries perquè el préstec ja havia vençut naturalment, a banda de què la part defenent coneixia la voluntat de l'entitat bancària agent de reclamar el mateix per quant ja havia interposat una prèvia reclamació judicial (la que fou objecte de caducitat de la instància).

Cinquè.- Pel que fa al darrer motiu de recurs consistent en què l'entitat bancària havia d'haver instat un procediment de resolució contractual, procedeix novament confirmar la resolució d'instància en el sentit de què en ja trobar-se vençut el contracte, no procedia iniciar una tal acció.

Efectivament, en el supòsit analitzat, en data 6 de juny de 2011 es va atorgar una escriptura de préstec hipotecari per avant del Notari N, sota el número 0000 del seu protocol. A resultes del mateix, l'entitat bancària avui recorreguda va prestar l'import de 29.200 EUR havent-se fixat l'obligació de retornar-los en el termini de 6 anys, que finalitzaven el dia 31 de maig de 2017, essent també la data de la darrera quota a abonar, ja que es va fixar un retorn a terminis de l'esmentada quantitat.

En conseqüència, en haver transcorregut sobradament el termini de 6 anys, el contracte es troba extingit i l'obligació de pagament vençuda i exigible de la forma pactada.

Per tant, aquest greuge també ha de ser desestimat.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la senyora Girona contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 8 de juliol de 2021, que confirmem íntegrament.

Segon.- Fer imposició de les costes processals generades en aquesta alçada a la part recurrent.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.