• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

ATSJAD 78/2022 (ECLI:AD:TSJADAD:2022:78A)

Faits et procédure

Par une décision du 5 mai 2022, le Tribunal superior de justícia d'Andorre, Sala administrativa (chambre administrative), rend un Aute (décision de nature juridictionnelle) sur un incident de nullité d'actuacions (incident de nul·litat) formé par l'entité Pla. Le recours porte le numéro A071/21 et le numéro de protocole 1000030/2020. Le rapport est assuré par le magistrat Albert Andrés Pereira, la formation comprenant également Elsa Puig Muñoz et Alexandra Cornelia Sola (la décision mentionne à un endroit « Cornella Sola », erreur matérielle manifeste de transcription).

Les faits, tels que résumés dans la décision, sont les suivants. La Direcció adjunta d'inspecció tributària a, par résolution du 13 novembre 2019, rectifié la déclaration de l'entité en matière d'impôt sur les sociétés pour l'exercice 2016, au titre de la déduction pour nouveaux investissements (deducció per noves inversions), et émis la liquidation provisoire correspondante. Le recours administratif a été rejeté par la Comissió Tècnica Tributària le 2 mars 2020. Le Tribunal de batlles (section administrative) a rejeté la demande le 18 mai 2021. La Sala administrativa a, par sentence n° 10-2022 du 28 janvier 2022, rejeté l'appel formé contre ce jugement.

L'entité Pla a alors saisi la même Chambre d'un incident de nullité, fondé sur l'article 10 de la Constitution. Elle soutenait avoir subi une indéfense (indefensió) du fait de l'introduction « ex novo » d'une motivation nouvelle, ainsi que de l'interprétation retenue des normes fiscales. Le Gouvernement s'est opposé à l'incident, en faisant valoir qu'aucun droit fondamental n'avait été violé et que les moyens invoqués reproduisaient ceux déjà examinés dans la sentence attaquée.

Question de droit

La décision soulève, en substance, deux questions.

La première est de savoir si l'incident de nullité d'actuacions prévu par l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials peut servir à remettre en cause le fond d'une décision passée en force de chose jugée, en reprenant des arguments déjà tranchés. La Sala rappelle que cet incident « no constitueix una nova instància processal » ; il s'agit d'un « remei extraordinari » destiné à corriger les atteintes au droit fondamental à la juridiction survenues dans une procédure close par une décision ferme.

La seconde est de savoir si l'interprétation retenue par le juge, notamment la notion de « nouveaux investissements », peut être constitutive d'une indéfense au sens de l'article 18 quater. La Sala répond par la négative, en distinguant l'erreur alléguée de l'exégèse de la norme, qui relève de l'office du juge.

Solution et dispositif

La Sala rejette l'incident dans son intégralité. Elle relève que la sentence de janvier 2022 répond aux questions soulevées, de sorte qu'« il n'existe aucune incongruence omissive » (incongruència omissiva). Elle retient qu'un désaccord avec le contenu d'une décision ne caractérise pas une violation du droit à la juridiction, lequel « no garanteix que s'obtingui un pronunciament favorable » mais que les prétentions soient « examinades i resoltes conforme a dret ». Elle observe enfin que la critique d'une exégèse fondée sur les critères littéral et téléologique n'a rien d'une indéfense, la partie demanderesse ne pouvant raisonnablement se plaindre d'un examen qui porte précisément sur le

Advocat: Sr. Pla

Demandat incidental: GOVERN

Representant: Sra. Talavera

Advocada: Sra. Pérez

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, a la data consignada al marge.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist l'incident de nul·litat plantejat a les actuacions número 1000030/2020, havent estat observades les prescripcions legals.

És ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La sentència d'aquesta Sala núm. 10-2022, de 28 de gener de 2022, va desestimar el recurs d'apel·lació formulat contra la sentència del Tribunal de Batlles de data 18 de maig de 2021, que, al seu torn, havia desestimat la demanda promoguda per l'agent contra la resolució de la Comissió Tècnica Tributària de 2 de març de 2020, desestimatòria del recurs que havia interposat contra la resolució de 13 de novembre de 2019 de la Direcció adjunta d'inspecció tributària, que va rectificar l'import declarat per l'agent en l'impost sobre societats, respecte de l'epígraf relatiu a la deducció per noves inversions durant l'exercici 2016, i va emetre la liquidació provisional corresponent a aquest impost i exercici.

2.- La representació de la part agent ha formulat incident de nul·litat d'actuacions contra la sentència esmentada d'aquesta Sala, en considerar que la mateixa incorre en vulneració de l'article 10 del text constitucional, ja que, segons al·lega, se li ha causat indefensió per introduir ex novo una nova motivació, i per la interpretació que es fa de les normes tributàries.

3.- La representació del Govern s'ha oposat a les pretensions de l'agent, en considerar que no s'ha produït cap vulneració d'un dret fonamental i que les argumentacions que s'articulen en l'incident no fan més que reproduir les que ja van ser objecte d'examen en la sentència impugnada.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En termes generals, convé recordar que l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma.

Més en concret, l'esmentat precepte estableix que l'incident s'ha de fonamentar en la vulneració de drets processals o defectes de forma que hagin causat indefensió, o en la incongruència de la sentència o la resolució, sempre que qui sol·licita la nul·litat no hagi pogut denunciar aquesta vulneració anteriorment.

Segon.- En aquest cas, la part agent no fa sinó replantejar les qüestions que ja van ser resoltes en la sentència impugnada, relatives a la procedència de l'aplicació d'una deducció per noves inversions en la declaració corresponent a l'impost sobre societat de l'exercici 2016.

La sentència dona resposta a aquestes qüestions, de manera que s'ha de descartar l'existència de qualsevol incongruència omissiva. El fet que el recurrent estigui disconforme amb el contingut de la sentència no suposa, evidentment, que s'hagi vulnerat el dret fonamental a la jurisdicció, ja que el text constitucional no garanteix que s'obtingui un pronunciament favorable a les respectives pretensions de les parts, sinó que aquestes siguin examinades i resoltes conforme a dret, en sentit estimatori o desestimatori.

Convé insistir en el fet de què l'article 18 quater, apartat 1, de la Llei transitòria de procediments judicials només contempla l'incident de nul·litat d'actuacions per als supòsits en què la persona afectada per la vulneració del dret fonamental a la jurisdicció "no hagi pogut denunciar aquesta vulneració anteriorment". En conseqüència, resulta clara la improcedència d'aquest incident, atès que l'interessat es limita a reproduir les argumentacions que ja van ser objecte de la sentència que va posar terme al procés.

Les conclusions a què ha arribat la sentència sobre aquests punts no són evidentment compartides pel recurrent, però això no suposa òbviament que s'hagi vulnerat el dret a la jurisdicció, que, com abans s'ha dit, no garanteix obtenir un pronunciament favorable a les pretensions de la part.

En cap cas es pot parlar d'una indefensió derivada de l'examen per part de la sentència d'aquesta Sala del concepte i finalitat de "noves inversions", que és precisament el supòsit de fet sobre el que descansa l'aplicació del benefici fiscal que postula l'agent. Les resolucions de la Batllia i d'aquest Tribunal es limiten a examinar el sentit de la norma, aplicant els criteris literal i teleològic, per tal de determinar si és d'aplicació en aquest cas. Resulta paradoxal que la part promotora d'aquest incident consideri que li causa indefensió aquesta exegesi de la norma aplicable.

Per tot això, s'ha de desestimar íntegrament l'incident de nul·litat que formula la part agent.

Tercer.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, acorda:

Únic.- Desestimar l'incident de nul·litat que planteja l'entitat Pla contra la sentència núm. 10-2022, dictada per aquesta Sala el 28 de gener de 2022. Sense costes.

Aquest Aute és ferm i executiu.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, del qual procedien, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : article 10 del text constitucional.