• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 161/2022 (ECLI:AD:TSJADAD:2022:161)

Faits et procédure

M. Rius a conclu avec M. Caro, titulaire de l'entreprise A, un contrat ayant pour objet une prestation de service qui ne sera finalement pas exécutée. Lors de la conclusion, M. Rius a versé une somme de 6 500 euros, qualifiée de « paga i senyal » (acompte et arrhes). Le contrat a été résolu à la suite de l'annulation de la prestation par M. Rius, qui avait projeté un déménagement d'Andorre vers Munich (Allemagne). La nature exacte de la prestation et les stipulations écrites du contrat ne ressortent pas de la décision (non précisé dans la décision).

Le 3 septembre 2021, M. Rius a introduit une action en paiement selon la procédure ordinaire, réclamant 6 500 euros assortis des intérêts légaux. M. Caro a conclu au rejet de la demande, à titre subsidiaire à la restitution de la moitié de la somme perçue (3 250 euros), et a soulevé une exception d'inadéquation de procédure en raison du montant. Il n'a pas formé de demande reconventionnelle.

Par jugement du 13 décembre 2021, la Batllia d'instància a fait droit intégralement à la demande et condamné M. Caro au paiement de 6 500 euros, avec intérêts légaux à compter du 14 octobre 2021, ainsi qu'aux dépens. M. Caro a interjeté appel. Il soutenait que le premier juge avait mal apprécié la preuve, en ne tenant pas compte de préjudices qu'il avait lui-même documentés, qu'il avait mal appliqué la notion d'enrichissement injustifié et qu'il avait méconnu la loi n° 13/2013 du 13 juin 2013 sur la compétence effective et la protection du consommateur. M. Rius a conclu à la confirmation.

Question de droit

La Sala Civil devait trancher deux questions principales :

1. La somme versée au titre de « paga i senyal » lors de la conclusion d'un contrat de prestation de service, puis resté sans exécution, constitue-t-elle des arrhes confirmatoires, auquel cas elle doit être restituée en cas de résolution, ou des arrhes pénitentielles, susceptibles de conserver leur utilité de dédit ?

2. La rétention de cette somme par le cocontractant constitue-t-elle un enrichissement sans cause, et le débiteur peut-il invoquer un préjudice propre, causé par le désistement, sans l'avoir formulé par voie de demande reconventionnelle ?

Solution et dispositif

Le Tribunal rejette l'appel. Il qualifie la somme versée d'arrhes confirmatoires, en raison de sa remise au moment où le contrat était déjà parfait, et retient que sa rétention est dépourvue de cause. Sur la demande re

Advocat: Sr. Vara

Apel·lat: Sr. Rius

Representant: Sra. Amorós

Advocat: Sra. Izquierdo

OBJECTE: Arres naturalesa jurídica, obligació de retornar-les. Enriquiment injustificat. Necessitat de reconvenció per reclamar danys i perjudicis del defenent.

SENTÈNCIA 098-2022

Andorra la Vella, el 14 de juny del 2022. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 3 de setembre de 2021, la representació processal del senyor Rius interposà demanda en reclamació de quantitat pel procediment ordinari contra el senyor Caro en la seva condició de titular de l'empresa A, tot sol·licitant la seva condemna a satisfer-li la quantitat de 6.500 EUR, majorats amb els interessos legals produïts des del dia 17 de juny de 2021 o, en el seu defecte, des de la data de la contesta a la demanda; així com a l'abonament de totes les despeses judicials i extrajudicials, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

2.- En data 14 d'octubre de 2021, la representació processal del senyor Caro presentà escrit de contesta a la demanda, formulant també excepció d'inadequació de procediment per raó de la quantia, tot sol·licitant principalment l'estimació de l'excepció formulada i la condemna de l'actora a satisfer les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat i procurador i, subsidiàriament la desestimació de la demanda en tots els seus extrems i encara més subsidiàriament que se la condemnés al retorn de la meitat de l'import rebut en compte de paga i senyal, és a dir, 3.250 EUR; demanant en ambdós casos la condemna a satisfer les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

3.- Per Aute de data 18 d'octubre de 2021 es va donar al procés la tramitació escaient d'acord amb el procediment abreujat, s'admeté a tràmit l'escrit de contesta a la demanda i es fixà la data de celebració del judici oral, que es practicà el dia 16 de novembre de 2021.

4.- En data 13 de desembre de 2021, l'Hble. Sra. Batlle d'instància dictà Sentència amb, entre altres, la següent part dispositiva:

"DECIDEIXO

Estimar íntegrament la demanda interposada pel Sr. Rius envers el Sr. Caro en la seva qualitat de titular administratiu del negoci A i condemnar aquest darrer a:

Primer.- Pagar a la part agent la suma de 6.500 EUR, incrementada pels interessos legals comptadors a partir del 14 d'octubre de 2021 i fins la total liquidació del deute.

Segon.- Sufragar la totalitat de les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència."

5.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del senyor Caro en considerar, succintament, que la resolució d'instància conté un error en la valoració de la prova en no haver tingut en compte els danys que ella mateixa havia acreditat documentalment, i també infringeix la llei i la jurisprudència d'aquest Tribunal, donat que realitza una errònia aplicació de la figura de l'enriquiment injust i de la Llei 13/2013 de 13 de juny de competència efectiva i protecció del consumidor; demana la revocació de la decisió de la Batllia i que es dicti resolució que, a títol principal, estimi la demanda en tots els seus extrems i condemni a l'actora a satisfer les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i procurador; subsidiàriament, que se la condemni a satisfer la meitat de l'import percebut en compte de paga i senyal, és a dir, 3250 EUR, amb condemna igualment de l'actora al pagament de les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat i procurador i, encara més subsidiàriament, si es desestimessin les seves pretensions, que no li siguin imposades les costes.

6.- La representació processal del senyor Rius s'oposa al recurs d'apel·lació interposat, interessa la íntegra confirmació de la Sentència d'instància i la condemna de l'adversa al pagament de les despeses judicials ocasionades en ambdues instàncies, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Considera la Sentència d'instància que en el supòsit objecte de debat s'ha produït un enriquiment injust a favor del senyor Caro ja que, quant a titular de l'empresa A, ha retingut el pagament a compte que li fou efectuat pel senyor Rius, no havent-se acreditat que l'empobriment d'aquest darrer fos amb causa. Al respecte, no considera acreditat que la dita paga i senyal s'hagués satisfet en concepte d'arres penitencials, havent de ser, en conseqüència retornada al senyor Rius.

És contra la mateixa que s'alça la part recurrent.

Segon.- Als efectes de poder determinar si realment s'ha produït un enriquiment injustificat per part de la part recurrent en retenir la paga i senyal abonada pel senyor Rius per un servei que finalment no va ser prestat, caldrà determinar la naturalesa d'aquesta paga i senyal.

Al respecte, hem tingut ocasió de pronunciar-nos, com per exemple en la Sentència de data 23 de desembre de 2008, rotlle TSJC-209/08:

"IV.- Si entenem que les parts van celebrar un contracte preparatori de la compravenda i que aquest no podia produir l'eficàcia que cercaven perquè no es podien complir els requisits legalment establerts, la conclusió hauria de ser que el venedor ha de retornar al comprador la suma que va percebre en el moment de l'acord, com disposa l'article 5.4 in fine de la Llei de 15 de desembre del 2000, considerant aquesta com a part del preu a pagar. No obstant, el recurrent discrepa de la decisió de la Sentència d'instància que es pronuncia en aquest sentit i considera que es van pactar unes arres penitencials.

Les arres poden tenir com a funció la confirmació de la celebració del contracte i en aquest supòsit es qualifiquen de confirmatòries i la suma lliurada com a part del preu, de tal manera que ha de ser retornada en cas de resolució del contracte. Les arres poden tenir igualment la finalitat d'atorgar a les parts la facultat per desvincular-se del negoci celebrat mitjançant la seva pèrdua o el seu retorn duplicat, que són les que es denominen arres penitencials, o poden respondre també a la voluntat d'establir una sanció a càrrec de la part que incompleixi el contracte o es desvinculi del mateix unilateralment, que són les arres penals. Quan es dubta entre una i altra qualificació, cal tenir en compte que, segons el Digest 18,1,35,pr., les arres s'han de qualificar com a confirmatòries, a menys que es provi que clarament se'ls hi ha atribuït un caràcter diferent per les parts, atesa la naturalesa consensual que es predica del contracte de compravenda, com destaca la Sentència d'aquesta Sala de 25 de maig del 1995, que posa de relleu que la disposició del Codi 4,21,17, que presumeix que les arres són penals, es fonamenta en el dret hel·lènic que desconeixia, a diferència del romà, el caràcter consensual de la compravenda.

Per totes aquestes raons, considerem que el lliurament de determinades sumes per part del Sr. Plaza als defenents en el moment de celebrar el contracte preparatori de la compravenda projectada de nou unitats immobiliàries que s'havien de construir a la Parròquia de Canillo es va fer en concepte d'arres confirmatòries i, havent quedat resolt el contracte per un fet aliè a la voluntat de les parts però del qual totes dues havien de ser conscients, el venedor està obligat a retornar allò que va rebre com a signe de la seva celebració i part del preu pactat, sense que pugui reclamar per aquest fet cap tipus de compensació per un danys que ell també va assumir."

I si traslladem aquesta doctrina relativa a les arres al supòsit concret que s'analitza, -malgrat tractar-se en ambdós supòsits en els que es pacten o s'abonen, de negoci jurídics diferents-, hem d'arribar a la conclusió que en aquest cas la paga i senyal abonada en concepte d'acompte ha de tenir la consideració d'arres confirmatòries del contracte, per quant foren abonades una vegada el mateix ja s'havia perfeccionat, o millor dit, el mateix dia que el mateix es va perfeccionar. En conseqüència, en haver-se resolt, el senyor Caro està obligat a retornar allò que va rebre com a signe de la seva celebració i part del preu pactat.

Cap prova no ha pogut contradir aquesta doctrina fonamentada, com hem vist, en la costum, donat que en cap document dels que obren en autes no es fa constar res al respecte de la naturalesa de la paga i senyal abonada i, molt menys del seu pretès caràcter sancionador. I en relació a la representació mental que les parts s'haguessin pogut efectuar al respecte, invocada per la part recurrent, a banda de ser desconeguda per tercers, ni tan sols té perquè ser coincident entre les parts contractants, que no s'han preocupat d'evidenciar-la. En conseqüència, l'única manera de conèixer en aquest supòsit la voluntat de les parts, seria que aquesta s'hagués manifestat oralment o per escrit, però això no es va produir.

En conseqüència, res desvirtua l'obligació del senyor Caro de retornar l'import rebut per un servei no prestat.

Tercer.- Altrament i tal i com diu la resolució d'instància, es produiria un enriquiment injustificat al seu favor, en no existir causa que pugui justificar la seva retenció per part del senyor Caro o, el que és el mateix en aquest cas, l'empobriment del senyor Rius.

Sobre l'enriquiment injustificat la Sala s'ha pronunciat en diferents ocasions, com per exemple en la Sentència de data 29 de maig de 2018, rotlle TSJC- 55/2018, on dèiem:

Com dèiem en la nostra resolució TSJC 222/15, "Aquesta classe d'enriquiment (que forma part de la nostra cultura jurídica i recollit en el nostre Dret històric per està previst en el Digest, i que ha estat reconegut com a font d' obligacions per la Jurisprudència que ha aplicat les regles clàssiques -"nemo debet lucrari ex alieno damno" (ningú ha d'obtenir lucre del dany aliè, D. 4,3,28), "Nam hoc natura aequum est, neminem cum alterius detrimento fieri locupletiorem" (perquè es equitatiu naturalment que ningú es faci mes ric amb perjudici d'altre, D. 12,6,14)- és aquella figura que és contraria a la equitat, que no té una justa causa objectiva. És a dir, aquell enriquiment que no té cap mena de justificació per comportar un augment de patrimoni a una part i la correlativa disminució o empobriment de l' altra part, sense que aquesta hagi de suportar-lo per no haver-hi cap causa legal que l'obligui a fer-ho.

Cal que es produeixi un increment patrimonial d'una persona, que pot ésser un augment patrimonial o bé una manca de disminució del mateix i el correlatiu empobriment patrimonial d'una altra; que existeixi una relació o nexe causal entre l'empobriment i l'enriquiment i que no existeixi causa que motivi l'empobriment patrimonial produït. La institució de l'enriquiment injust que troba el seu origen en las "condictiones" del dret romà i, fonamentalment, en la condictio sine causa.(STSJC 22-4-04 número 2171)."

I l'enriquiment del senyor Caro va deixar de tenir justificació a partir del moment en què el servei no es va arribar a prestar, per haver-lo cancel·lat el senyor Rius.

Quart.- Altra cosa diferent és que en haver-se tractat d'un desistiment unilateral i afectar a un negoci jurídic concret de mudances a nivell internacional (d'Andorra a Munich, Alemanya), aquest desistiment hagués produït danys i perjudicis a l'empresa del senyor Caro, que aquest també podria reclamar. Ara bé, com sigui que aquesta reclamació procedia efectuar-la -segons el nostre dret processal que té caràcter d'ordre públic- per via de reconvenció i en aquest cas no s'ha efectuat, cap pronunciament no es procedent realitzar al respecte.

Procedeix, en conseqüència, la desestimació íntegra del recurs d'apel·lació interposat.

Cinquè.- La desestimació del recurs comporta la imposició de les costes derivades d'aquesta alçada a la part apel·lant, de conformitat amb el contingut de l'article 354.2 del Codi de procediment civil.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del senyor Caro contra la Sentència dictada per l'Hble. Batlle d'instància en data 13 de desembre de 2021, que confirmem íntegrament.

Segon.- Imposar a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : L2018024-proc-civil.