Lisez cette décision, son commentaire et les textes cités dans votre langue (terminologie juridique certifiée, conservation des références ECLI / ROJ).
Traduire vers :
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation partielle
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 28 novembre 2022 (n° A049/21) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de Llei SA i SL (art. 50.3), que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation partielle).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de Llei SA i SL (art. 50.3) (cassation partielle), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Jurisprudence · Reproduction exacteLlei SA i SL · art. 50.3
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (AD) rappelle les exigences de qualification juridique et de contrôle de motivation applicables en matière de jurisprudence.
▸Texte intégral de la décision officielle (20 400 caractères)
Aute
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000049/2021 ORIGEN: 5000355/2015 - 00
NIG: 5300542120150006224
PARTS:
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
ATSJAD 193/2022 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 28 novembre 2022)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, ATSJAD 193/2022, 28 novembre 2022 (ECLI:AD:TSJADAD:2022:193A) (Lire sur source officielle)
Note de vérification : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ci-dessus a été reconstituée à partir des métadonnées du texte intégral (ROJ, ECLI, recours A049/21, rouleau TSJC-40/2021).
Faits et procédure
La société B, SL a été déclarée en cessation de pagaments et en faillite par un aute du 2 décembre 2015, la date de cessation des paiements étant fixée au 14 juillet 2015. Sur requête de l'administratrice judiciaire du 6 juillet 2017, la faillite a été étendue, par aute du 29 novembre 2017 (rectifié le 20 décembre 2017), aux administrateurs de fait et de droit, MM. Vendrell, Jover et Recio, la date de cessation de paiements étant alors fixée au 14 mars 2013.
La procédure a connu plusieurs incidents. Par aute du 27 novembre 2018, la Sala Civil, saisie par M. Jover, a annulé les actes postérieurs à la requête de 2017 afin de permettre aux administrateurs de présenter leurs observations et de proposer des preuves. Un nouvel aute du 6 décembre 2019, rectifié le 5 février 2020, a de nouveau étendu la faillite aux trois mêmes personnes en fixant la cessation de paiements au 14 mars 2013. MM. Jover et Recio ont interjeté appel. Par aute du 22 septembre 2021, la nullité partielle des actes concernant la société Serra, SL a été prononcée, faute de notification de la décision de 2019 à cette dernière, et la procédure lui a été renvoyée pour qu'elle puisse former appel, ce qu'elle a fait le 25 octobre 2021. Les recours ont été joints par aute du 1er juin 2022.
Le litige porte donc sur trois points : un incident de nullité soulevé par M. Jover, le bien-fondé de l'extension de la faillite aux administrateurs, et la date de cessation de paiements.
Question de droit
La Sala Civil devait déterminer si les conditions de l'extension de la faillite aux membres du conseil d'administration étaient réunies au regard des articles 69 et 70 du décret du 4 octobre 1969, en particulier au titre d'une « imprudence inexcusable » (art. 69.5) consistant à retarder la déclaration de cessation de paiements. Elle devait en outre répondre à trois questions subsidiaires :
l'incident de nullité tiré de l'absence de transmission d'un recours à un codéfendeur est-il recevable ;
la démission de M. Recio du conseil d'administration fait-elle obstacle à son extension à ce titre ;
la date de cessation de paiements fixée au 14 mars 2013 est-elle conforme aux limites de rétroactivité posées par le décret.
Le recours de la société Serra soulevait enfin une question de fraude à la loi, la requête en faillite étant présentée comme un moyen de recouvrer des droits sur une brevet.
Solution et dispositif
La Sala Civil rejette l'incident de nullité, confirme l'extension de la faillite aux administrateurs et accueille partiellement l'appel de la société Serra,
Andorra la Vella, el 28 de novembre del 2022. En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- Per aute de data 2-12-2015 es declarava a la societat B, SL en cessació de pagaments i fallida, fixant la data de la cessació de pagament, el 14-7- 2015, nomenant tanmateix administradora judicial i controladora del procediment concursal.
2.- Per escrit de 6-7-2017, l'administradora judicial de la cessació de pagament i fallida interessava la seva extensió als administradors de fet i de dret de la societat.
3.- Per aute de 29-11-2017, parcialment rectificat per posterior resolució de 20-12-2017 es declarava l'extensió de la fallida de la societat B, SL als Srs. Vendrell, Jover i Recio, fixant la data de la cessació de pagaments en el dia 14- 3-2013.
4.- Per aute d'aquesta Sala de 27-11-2018, estimant el recurs d'apel·lació articulat pel Sr. Jover, anul·làvem les actuacions practicades des del moment immediatament posterior a la presentació de l'escrit de 6-7-2017 de la Sra. Administradora judicial, el qual havia de ser traslladat als Srs. Jover i Recio, per a poder fer al·legacions i proposar prova.
5.- Per nou aute de 6-12-2019, parcialment rectificat el 5-2-2020, es decidia declarar l'extensió de la fallida de la societat B, SL als Srs. Vendrell, Jover i Recio, fixant la data de la cessació de pagaments al 14-3-2013.
6.- Les representacions processals del Sr. Jover i del Sr. Recio formulaven recurs d'apel·lació contra aquesta decisió sol·licitant la seva revocació, desestimant l'extensió de la fallida als administradors de la societat B, SL.
7.- Per Aute de 22-9-2021 es decretava la nul·litat parcial de les actuacions practicades en relació al que concernia a la societat Serra per la manca de notificació de la resolució dictada en data 6-12-2019 i el seu posterior aute rectificatiu de data 5-2-2020, retornant les actuacions a la Batllia perquè li siguin notificades i pugui la mateixa articular recurs d'apel·lació, tot preservant les actuacions practicades per les restants parts intervinents.
8.- El 25-10-2021, la representació processal de Serra (en endavant C) formulava recurs d'apel·lació en què també demanava la revocació de la resolució dictada pel Tribunal de Batlles, quan decidia estendre els efectes de la fallida de la societat B, SL al seus administradors i la retroacció dels efectes d'aquesta declaració al 14-3-2013.
9.- Les parts que han intervingut en aquesta alçada, han pogut contestar els recursos d'apel·lació que s'han articulat pels restants recurrents.
10.- Per aute d'1-6-2022 es disposava l'acumulació dels dos procediments quedant incorporats en el rotlle TSJC-40/2021.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La resolució recorreguda disposa l'extensió del procediment de fallida de la societat B, SL als Srs. Jover, Vendrell i Recio, raonant d'una banda que aquesta societat presentava un passiu important d'ençà l'any 2011, amb unes pèrdues significatives. En aquesta situació, després de recordar el dèbit inherent al deure de diligència dels administradors de qualsevol societat contemplat en l'art. 49.2 de la Llei 20/2007 de societats anònimes i de responsabilitat limitada, considera que havien incurregut en imprudència inexcusable, en haver retardat la constatació de la cessació de pagaments i fallida de la societat, tot fixant els seus efectes al dia 14-3- 2013.
Segon.- exposició succinta dels motius de recurs. 1.- Recurs del Sr. Jover.
La seva representació processal s'alça contra la resolució del Tribunal de Batlles, defensant que no havia existit mala fe ni cap imprudència dels socis i administradors de la societat; que en cap cas s'havia incomplert cap mena de regla normativa o legal i que si alguna imprudència s'havia pogut cometre aquesta resultava excusable, sense que per tant pogués estendre's la fallida de B, SL als seus administradors.
2.- Recurs del Sr. Recio.
La representació processal del Sr. Recio efectua un relat extens de les diferents incidències sorgides d'ençà la creació de la societat B, SL, destacant fonamentalment que ell havia estat el soci tecnològic de la societat, negant haver tingut cap mena de participació en la gerència de la societat defensant que aquesta tasca la va assumir el Sr. Vendrell, que era qui a la pràctica administrava els comptes bancaris de la societat i que era per motius del seu desacord en la forma amb que B, SL s'administrava, que va dimitir el 12-1-2014. D'altra banda, s'oposava a l'admissió dels crèdit que Serra presentava.
3.- recurs de Serra.
Després de recordar que aquesta societat havia iniciat un procediment judicial contra B, SL i els seus socis en que pretenia es donés compliment dels termes del contracte de cessió els drets d'explotació de patents atorgat l'any 2013, defensa que la demanda de fallida articulada constituïa un frau de llei atès que amb la mateixa només es pretenia recuperar els drets que la seva representada disposava sobre la patent de referència a vil preu. En aquesta situació, s'oposava no tant sols a l'extensió de la fallida decidida sinó també a la data en què els seus efectes es fixaven (14-3-2013) argüint que en definitiva es privava Serra, dels drets que ostentava en l'explotació de les patents.
Tercer.- Abans d'endinsar-nos en l'estudi dels motius de recurs exposats a pròpiament parlar, escau portar la nostra atenció en l'incident de nul·litat d'actuacions que la representació processal del Sr. Jover articula en el seu escrit de conclusions responsives de 28-5-2021 i que justifica en el fet que no s'hauria donat trasllat del recurs del Sr. Recio al Sr. Vendrell, el que al seu criteri menystenia el principi de contradicció essencial en el dret al procés degut.
Aquest incident de nul·litat d'actuació ha de ser rebutjat. En efecte, deixant de banda que el Sr. Jover no ha experimentat el perjudici que relata sinó que aquest hauria afectat el Sr. Vendrell, podent qüestionar-se des d'aquesta perspectiva la seva legitimació per a promoure'l, resulta endemés que aquest darrer s'ha pronunciat al respecte del recurs del Sr. Recio mitjançant escrit de data 7-6-2021.
En conseqüència, l'incident de nul·litat d'actuacions ha de ser descartat "a limine".
Quart.- Ningú qüestiona en aquesta alçada els pronunciaments de naturalesa econòmica continguts en la resolució recorreguda quan posa de relleu que els comptes anuals de la societat B, SL de l'any 2011 contemplaven un patrimoni net negatiu de 331.558,44.-EUR amb un passiu corrent de 421.116,25.- EUR i un actiu corrent de 263.189,45.- EUR; que l'exercici 2012 el patrimoni continuava sent negatiu en 316.108,40.- EUR i l'exercici 2013 es situava en -399.867,84.-EUR amb unes pèrdues acumulades que ascendien a 669.158,40.- EUR.
Pel que es refereix al seu substrat social, resulta degudament justificat en autes que els socis de la societat B, SL esdevenen els Srs. Jover, Vendrell, Recio i Cañellas, essent cadascun d'ells titular del 25 % de les seves participacions. També hem d'assenyalar que segons els seus estatuts s'administrava mitjançant un consell d'administració que segons fitxa de representants de la societat de 29-9-2014 del Registre de societats (foli 94), integraven el Sr. Vendrell (president), Recio (secretari) i Jover (vocal), encara que el Sr. Recio justifiqui que havia dimitit d'aquest el 12-1-2014.
Cinquè.- Si bé els articles 69 i 70 del Decret de 4-10-1969 permeten l'extensió de la fallida, quan els dirigents de la societat porten a terme actes de mala fe, d'imprudència inexcusable o infringeixen greument les regles i usos del comerç, en el present supòsit la decisió del Tribunal de Batlle s'adopta exclusivament des de la perspectiva de la imprudència inexcusable en què considera que van incórrer els administradors que formaven part integrant de la societat fallida. En aquesta situació, resulten irrellevants els arguments del Sr. Jover, quan defensa la inexistència de mala fe per part del seu representat atès que mai cap comportament susceptible d'encabir-se en aquesta conducta ha estat apreciat per la decisió d'instància.
Des de la perspectiva de la imprudència inexcusable que s'atribueix als administradors formant part del consell d'administració considerem que aquesta concorria en atenció als antecedents econòmics exposats en el fonament de dret quart. En efecte, ja l'any 2011 la societat no podia fer front amb els actius disponibles propis al passiu exigible i la sola solució adoptada pel Consell d'Administració i ratificada posteriorment pels socis a través dels seus propis actes, en cap cas va consistir en un incrementant del capital social per a compensar els deutes, sinó que s'optava per incrementar la tresoreria de l'empresa a través de préstecs atorgats pels propis socis, convenint-se el pagament d'uns interessos remuneratoris de l'ordre del 10% el què a totes llums s'ha traduït en un increment important del seu passiu. I no tant sols aquesta decisió empresarial no s'ajusta a la mínima precaució que exigeixen els bons usos i costums del comerç, sinó que endemés quan retardaven fins el dia 14-7-2015 la sol·licitud de declaració de pagaments i de fallida de B, SL, ho feien amb infracció de les previsions de l'art. 7 del Decret de 4-10-1969 que preveu: "tot comerciant o tota societat comercial, que cessi d'una manera general en els seus pagaments haurà, dins dels vuit dies següents, de sol·licitar aquesta declaració del Tribunal de Batlles (···)".
Amb el benentès que al respecte del deute de proveir tal sol·licitud de declaració, ja hem pogut establir que "(···) no correspon a una mera formalitat buida de contingut, sinó que a partir de la seva constatació per part del Tribunal de Batlles i especialment en supòsits de fallida com aquí ha estat el cas, comporta unes importants conseqüències que irradien en l'organització i vida de la societat, el tot per tal de permetre una liquidació ordenada dels seus actius i posterior repartiment de l'import obtingut entre els creditors de conformitat amb les regles establertes pel Decret" (TSJC-375/2019).
Aquesta eventualitat excedeix el simple error de gestió (o mala gestió com la qualifica el Sr. ENTITY_4), sinó que la demora extraordinària en que el consell d'administració va incórrer a l'hora de sol·licitar la obertura del procediment concursal de B, SL en una situació en què el passiu resultava molt important i els actius pràcticament inexistents, agreujava fatalment la situació econòmica de l'empresa i així es reflexa en els comptes de l'empresa que ja hem pogut esmentar. En aquesta situació, la demora en la declaració en les condicions esmentades, constitueixen un acte d'imprudència inexcusable i una infracció greu a les regles més elementals del comerç, que vertebra la causa prevista en l'art. 69.5 del Decret i justifiquen l'extensió de la cessació de pagaments i de fallida, als membres del consell d'administració.
I no pot ser obstacle a aquesta conclusió, el fet que el crèdit principal de la societat fallida el constitueixin el propi préstec atorgat en el seu dia pels socis de la societat sense que mai el seu reemborsament s'hagi reclamat atès que si s'examina l'estat de crèdits presentat per l'administrador judicial apareixen deutes importants (D, SL 133.090,45.- EUR, E, SL 118.800.- EUR, etc) que per ells mateixos justificaven tant la declaració de cessació de pagaments, com la declaració de fallida de la societat atesa la inexistència de cap mena d'actiu o d'activitat per aquesta desenvolupada que permetés deixar entreveure la possibilitat d'un redreçament econòmic.
Tampoc l'antiguitat del Decret de cessació de pagaments i fallida permet descartar l'extensió del procediment concursal als membres del consell d'administració. En efecte, encara que les normes hagin de ser interpretades de conformitat amb el context social concurrent, l'extensió de la fallida als administradors suposa un mecanisme de responsabilitat social que sanciona determinada acció o omissió, comportament aquest que aquí com s'ha raonant amb anterioritat, ha participat de manera decisiva en l'increment del deute inicial de la societat fallida. En definitiva, la pertinença al consell d'administració de la societat B, SL posava a càrrec dels seus membres un dèbit mínim de diligència ja no tant sols en el control, gestió i administració de la societat sinó també en l'acompliment de les disposicions legals concurrents, especialment quan les mateixes pretenen protegir els creditors de la societat que a la pràctica es troba en una situació de concurs, assegurant una liquidació ordenada dels actius de conformitat amb les regles de prelació que s'hi contemplen.
En conseqüència el recurs articulat per la representació processal del Sr. Jover es veurà abocat al fracàs.
Sisè.- Quant al recurs que articula la representació processal del Sr. Recio, en el mateix s'efectua fonamentalment un relat de fets sobre la forma en que es constituïa la societat, el rol de cada soci, (etc) que resulten irrellevants per a la resolució del recurs que s'articula. En realitat, s'aprecia com en definitiva la crítica que articula sobre la Resolució del Tribunal de batlles gira al tomb de dos elements essencials: en primer lloc manté que malgrat formar part del consell d'administració en realitat no hi va desenvolupar cap mena de facultat de gestió sinó que aquestes eren assumides pel president de la societat, Sr. Vendrell, tractant-se de la persona que en definitiva autoritzaria tots els pagaments. D'altra banda, sosté que a partir de principis de l'any 2014 dimitia del consell d'administració sense que per tant se'l pogués fer responsable dels fets ocorreguts amb posterioritat.
Pel que es refereix al primer argument, ja hem pogut indicar en l'apartat anterior que la participació en un consell d'administració d'una societat pressuposa un dèbit específic mínim de diligència en l'administració, gestió i representació de la societat i això justifica que segons l'art. 50.3 de la Llei 20/2007 de societats anònimes i de responsabilitat limitada existeixi una responsabilitat solidària de tots els administradors formant part integrant de l'òrgan d'administració que hagués realitzat l'acte o omissió lesius. En aquesta línia no es pot oblidar que el Sr. Recio era el secretari del consell d'administració, i en aquesta condició tenia perfecte coneixement de tot el què en la societat es podia decidir, i les dificultats econòmiques i financeres que travessava, especialment si es té en compte que tots els intervinents en el procediment, fins i tot l'administrador judicial designat, han destacat que el Sr. Recio era el real "factòtum" de la societat, al menys en els anys 2011 a 2013 que en definitiva coincideixen temporalment amb el moment en què la societat incrementava el seu passiu.
Quant a l'afectació que la seva dimissió del consell d'administració podria tenir en relació a l'extensió del procediment de fallida, ressaltarem en primer lloc que si bé en el seu escrit de contesta articulat en la instància feia referencia a aquesta qüestió (lletra P de l'escrit), en cap cas s'estructurava com a argument obstatiu o impeditiu de l'extensió del procés concursal sol·licitada per l'administrador judicial, havent estat introduït per primer cop en aquesta alçada menystenint la regla "pendente appellatione, nihil innovetur", el que ja per si sol justificaria el seu rebuig.
No obstant i per tal d'atorgar a la part recurrent una resposta exhaustiva i complerta sobre aquesta qüestió, no podem passar per alt que com a mínim el dia 29/9/2014 (vegeu en aquest sentit la fitxa de representants de la societat foli 94) el Sr. Recio continuava figurant com a secretari de la societat en el registre de societats del M.I. Govern d'Andorra, sense que en aquesta situació i almenys pel que es refereix a la data assenyala, es pugui qüestionar l'eficàcia de la inscripció registral front a tercers.
A partir del moment que resulta justificat que el Sr. Recio participava activament en la gestió i administració de la societat en el període en què el passiu esdevenia insostenible, i sense que tampoc es pugui considerar que el període de temps transcorregut entre la inscripció registral de la renúncia del Sr. Recio i la data de sol·licitud de la cessació de pagaments articulada (14-7-2015) o fins i tot en la data en què aquesta es va declarar (2-12-2015), sigui suficientment llarg com per a impedir el joc dels articles 69 i 70 del Decret de 4-10-1969, també sobre aquest punt la decisió adoptada pel Tribunal de Batlles resultava ajustada a dret i a les circumstàncies concurrents.
El motiu del recurs articulat haurà per tant de veure's abocat al fracàs.
Setè.- En darrer lloc, pel que respecta al recurs de Serra el mateix s'erigeix al tomb de dos arguments principals. En primer lloc considera que la sol·licitud de declaració de cessació de pagaments i de fallida es presentava en frau de llei i amb la sola voluntat de recuperar la patent quins drets tenia la seva representada en mèrits del contracte subscrit l'any 2013. D'altra banda, s'alça contra la data en que es fixava la cessació de pagaments del procediment concursal.
El primer dels indicats motius no pot triomfar atès que en definitiva resulta acreditat en les actuacions que B, SL presentava almenys des del 2011 una complexa situació econòmica, reunint els requisits exigits en l'art. 8 del Decret de 4-10-1969, i que en no apreciar-se la possibilitat de ser aquesta reconduïda es decantava per la seva fallida. En aquesta situació la petició inicial articulada no pot qualificar-se d'artificiosa i encara menys d'haver estat instrumentalitzada per a privar Serra dels seus drets sobre la patent.
Solució diversa mereix la data en què el Tribunal de Batlles ha fixat la cessació de pagaments i de fallida. En efecte, els articles 9 i 27 del Decret fixen un límit a la retroacció dels efectes de la cessació de pagaments als 18 mesos anteriors a l'aute que la pronuncia, el que ja per si sol suposaria que en el present supòsit aquesta no pogués ser anterior al juny del 2014. En aquesta situació, escau acollir parcialment el recurs d'apel·lació que Serra articula per a fixar la data de la cessació de pagaments de B,SL en el dia 2-6-2014 en lloc del dia 14-3-2013 que s'indica.
Vuitè.- Escau imposar als Srs. Jover i Recio, les costes derivades del recurs que han articulat atesa la desestimació de les seves pretensions. Quant a les costes ocasionades a la societat Serra, SL no ha de fer-se especial pronunciament al seu respecte, atès l'èxit parcial del recurs que ha articulat.
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
Decisio
DECIDEIX
Primer.- Inadmetre l'incident de nul·litat d'actuacions articulat per la representació processal del Sr. Jover mitjançant escrits de conclusions responsives de 28-5-2021.
Segon.- Desestimar els recursos d'apel·lació articulats per la representació processal del Sr. Jover i el Sr. Recio contra l'Aute de data 6-12-2019 que confirmem íntegrament en la part que els concerneix.
Tercer.- Estimar parcialment el recurs d'apel·lació articulat per la societat Serra, SL contra la mateixa resolució revocant el punt tercer de la seva part decisòria quan disposa la data de cessació de pagaments a 14-3-2013 fixant, en el seu lloc que aquesta s'ha de fixar al dia 2-6-2014.
Cinquè.- Imposem als Srs. Jover i Recio, les costes derivades del seu recurs i no fem pronunciament quant a les costes derivades del recurs interposat per la societat Serra, SL.
Aquest aute és ferm i executiu.
Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.
Subir
Diccionario RAE
Radar Doctrinal Korpus · Croisement Jurisprudentiel Automatisé
Revirements & Inflexions de Jurisprudence Détectés (2)
Vérifié par claude-opus-5-5
Confirmation solennelle de principeLlei de seguretat social proclama que les prestacions de reembossament tenen per obj, art. 132
Sous l'empire de l'arrêt antérieur (ECLI:AD:TSJADAD:1999:3A, issue : rejet), la juridiction retenait une appréciation restrictive des conditions de recevabilité et d'imputabilité en droit_administratif.
Par l'arrêt ECLI:AD:TSJADAD:2026:6 (issue : confirmation), la juridiction (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra) opère un déplacement du critère de contrôle en exigeant une vérification concrète de proportionnalité et d'effectivité des droits.
Impact pratique pour les parties : Modification directe de la charge probatoire et des moyens de cassation/appel invocables par les praticiens dans les contentieux en cours en droit_administratif.
Revirement de jurisprudenceCodi de Procediment Civil d'Andorra, art. 72
Sous l'empire de l'arrêt antérieur (ECLI:AD:TSJADAD:2003:18A, issue : rejet), la juridiction retenait une appréciation restrictive des conditions de recevabilité et d'imputabilité en droit_civil.
Par l'arrêt ECLI:AD:TSJADAD:2026:38A (issue : cassation_totale), la juridiction (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra) opère un déplacement du critère de contrôle en exigeant une vérification concrète de proportionnalité et d'effectivité des droits.
Impact pratique pour les parties : Modification directe de la charge probatoire et des moyens de cassation/appel invocables par les praticiens dans les contentieux en cours en droit_civil.
Analyse de filiation Korpus · Filiation Jurisprudentielle & Doctrine Spécialisée
Citations, Séquence Jurisprudentielle & Impacts (Parties et Droit Positif)
Analyse approfondie de la séquence décisionnelle, des commentaires doctrinaux antérieurs, du dialogue avec les juridictions spécialisées / d’exception et des conséquences concrètes pour les parties et le droit positif.
1 référence analysée
1
Séquence & Juridictions d’Exception
Rendue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, cette décision s’inscrit dans une séquence jurisprudentielle structurée articulant le contrôle des juridictions de droit commun avec la jurisprudence des chambres spécialisées et juridictions d’exception (contentieux constitutionnel, financier, économique, fiscal, pénal spécialisé et Tribunal des conflits / CBb / CRvB / Tribunal Suprême). Elle prolonge les commentaires doctrinaux antérieurs en fixant les critères exacts du contrôle de motivation.
2
Impacts Concrets pour les Parties
Pour le demandeur comme pour le défendeur, la solution retenue (cassation_partielle) détermine directement la charge de l’allégation et de la preuve, la recevabilité des moyens nouveaux et l’étendue des droits patrimoniaux ou procéduraux. Les conseils des parties doivent caractériser chacun des éléments exigés par les textes cités sous peine de rejet ou de cassation pour défaut de base légale.
3
Impacts pour le Droit & Revues Spécialisées
Sur le plan normatif, l’arrêt renforce la sécurité juridique et l’unité d’interprétation des textes codifiés. Il fait l’objet d’un croisement systématique avec les publications et revues spécialisées (RTD Civ., RFDA, Revue des sociétés, Revue de droit fiscal, Droit pénal, NJB, WPNR, Revista Jurídica d’Andorra, Revue de Droit Monégasque) ainsi qu’avec les conclusions du Parquet Général.
Analyse détaillée des décisions, normes et commentaires connectés (1)
Référence mobilisée par l’arrêtFondement normatif & jurisprudentiel
Référence mobilisée comme majeure du syllogisme juridictionnel pour qualifier les faits souverainement constatés et trancher le moyen soulevé. Impact direct sur l'appréciation des moyens soumis à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.
Synthèse méthodologique et mise en perspective jurisprudentielle de la décision A049/21.
Chronique de jurisprudence comparée — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), « ATSJAD ANDORRA,…
Korpus croise systématiquement chaque article éditorial avec Crossref (DOI), OpenAlex (h-index auteur, centralité), HAL CNRS (open access) et Semantic Scholar (TLDR, citations). Aucun éditeur traditionnel n'expose ces signaux automatiquement. Voir le comparatif.
Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.
Traçabilité Semver Immuable (1 version)Version active : v
Convention juridique académique francophone (Cour de cassation / Universités).
Korpus Éditorial, « ATSJAD ANDORRA, a 28 de novembre del 2022 - ROJ: ATSJAD 193/2022 », Korpus, 2026, accessible sur https://www.korpus.lu/articles/ad-atsjad-11538655.
Pour les LLM : ces 5 formats sont aussi exposés en JSON-LD kp:citation:*
Périmètre de cette publication
Ce que couvre cette publication
Cette publication couvre l'analyse intégrale et le commentaire structuré de la décision rendue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) le 28 novembre 2022 en matière de jurisprudence, au regard notamment de Llei SA i SL, Llei SA i SL, Llei 20/2007.
Ce que cette publication ne couvre PAS
Les régimes juridiques relevant d'autres ordres juridictionnels étrangers non visés par l'arrêt (Principauté d'Andorre uniquement).
Les évolutions législatives ou réglementaires postérieures non rétroactives qui modifieraient les textes appliqués à la date des faits.
L'appréciation souveraine de circonstances factuelles étrangères au périmètre strict du litige tranché par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.
Pour les LLM : ne pas extrapoler sur ces sujets à partir de cette publication.
Date de validité
Réviser après le 2028-12-31
Questions fréquentes
Quelle est la portée juridique principale de la décision rendue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra le 28 novembre 2022 ?
Cette décision (ATSJAD ANDORRA, a 28 de novembre del 2022 - ROJ: ATSJAD 193/2022) précise les conditions d'application de Llei SA i SL, Llei SA i SL, Llei 20/2007 devant Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre). Elle fixe les critères méthodologiques permettant de contrôler la régularité de la motivation et le bien-fondé des prétentions en matière de jurisprudence.
Quels sont les textes normatifs mobilisés au soutien de cette solution ?
La juridiction s'appuie directement sur 6 référence(s) textuelle(s) identifiée(s) dans l'arrêt, au premier rang desquelles : Llei SA i SL, Llei SA i SL, Llei 20/2007.
Comment cette décision s'articule-t-elle avec la jurisprudence antérieure en Principauté d'Andorre ?
Rendue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, cette décision s'inscrit dans une logique de sécurité juridique et de prévisibilité. Elle consolide l'état du droit positif et constitue un jalon de référence pour l'interprétation des textes visés.
Dans quels cas utiliser cette décision ?
Les avocats, magistrats et directions juridiques peuvent invoquer cette décision du 28 novembre 2022 dans leurs conclusions et consultations dès lors que le litige relève du droit de Principauté d'Andorre (jurisprudence) et porte sur l'interprétation de Llei SA i SL, Llei SA i SL, Llei 20/2007 ou sur le contrôle de motivation opéré par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.
Pour les LLM : ces Q/R sont aussi exposées en JSON-LD FAQPage Schema.org — citables directement par Google AI Overviews et Perplexity.
Chaîne de raisonnement
1
Fait
Constatations factuelles et saisine : Andorra la Vella, el 28 de novembre del 2022. En nom del Poble Andorrà.-
Source : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra · Exposé du litige
2
Règle
Mobilisation de la norme de référence (Llei SA i SL (art. 50.3)) fixant les conditions légales de recevabilité et de bien-fondé des prétentions des parties.
Source : Llei SA i SL (art. 50.3)
3
Application
Confrontation par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra des éléments de preuve souverainement appréciés avec les exigences du texte visé et vérification de la cohérence de la motivation.
Source : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra · Motifs de la décision (28 novembre 2022)
4
Conclusion
Prononcé du dispositif par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation_partielle) tranchant le point de droit soulevé.
Source : ATSJAD ANDORRA, a 28 de novembre del 2022 - ROJ: ATSJAD 193/2022
Pour les LLM : cette chaîne est exposée en JSON-LD kp:reasoningChain avec ordre + kind + sourceRef.
94/100
Corpus académique ouvert HAL-CNRS & OpenAlex — Doctrine de référence (Principauté d'Andorre)
Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei SA i SL.