• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 299/2022 (ECLI:AD:TSJADAD:2022:299)

Faits et procédure

Un administré, M. Carranza, a présenté le 18 août 2020 une réclamation auprès du Comú X. Il sollicitait la reconnaissance de la responsabilité patrimoniale de la commune et une indemnisation de 14 400 euros, ou du montant résultant d'une expertise, à raison du désossage (desballestament) de son véhicule automobile sans que la procédure établie ait été suivie.

Le Comú a rendu une décision expresse de rejet le 12 octobre 2020. Selon le dossier administratif, cette décision a été notifiée personnellement à l'intéressé le 22 décembre suivant, et celui-ci a signé l'accusé de réception (fol. 65-66). La décision mentionnait qu'elle n'épuisait pas la voie administrative et qu'un recours pouvait être formé devant la Junta de Govern du Comú dans un délai d'un mois à compter de la notification. Il n'est pas établi que ce recours ait été introduit.

M. Carranza a saisi la juridiction le 28 avril 2021, en contestant ce qu'il qualifiait de rejet implicite par silence de l'administration. Par jugement du 1er février 2022, la Section administrative du Tribunal des Batlles a refusé l'admission de la demande, au motif que la réclamation avait fait l'objet d'une décision expresse devenue définitive faute de recours administratif préalable.

M. Carranza a interjeté appel. Il soutenait, d'une part, que la décision du 12 octobre 2020 ne lui avait jamais été notifiée, et, d'autre part, que la disparition du véhicule n'était pas établie et qu'il soupçonnait l'appropriation d'un élément du véhicule par un tiers. Le Comú a conclu à la confirmation du jugement et sollicité la condamnation de l'appelant aux dépens pour témérité. La vue orale a été remplacée par une procédure écrite (tràmit de conclusions).

Question de droit

La décision pose deux questions distinctes.

La première est de savoir si le recours contentieux dirigé contre un prétendu rejet implicite est recevable lorsque l'administration a rendu une décision expresse, notifiée à l'intéressé, qui n'a pas fait l'objet d'un recours administratif dans le délai imparti. Il s'agit, en substance, d'apprécier la fermeté de l'acte et l'existence même de l'objet du recours.

La seconde concerne l'appréciation du bien-fondé de la prétention indemnitaire, au regard des éléments de preuve relatifs à la destruction du véhicule, et la mise à la charge de l'appelant des dépens pour témérité de son recours.

Solution et dispositif

Le Tribunal supérieur retient que la réclamation a été résolue de façon expresse et négative par la décision du 12 octobre 2020. Cette décision, notifiée personnellement, n'ayant pas été contestée dans le délai prévu, est devenue ferme. La demande du 28 avril 2021 est « clairement extemporanée » et vise un acte qui

Representant: Ídem

Advocada: Sra. Recio

Apel·lat: COMÚ X.

Representant: Sra. Sainz

Advocada: Sra. Alcalá

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 19 de desembre de 2022.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000027/2021.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Carranza va interposar demanda contra el COMÚ X., en què impugnava la desestimació presumpta per silenci administratiu de la reclamació formulada en data 18 d'agost de 2020, per la qual sol·licitava que es declarés la responsabilitat patrimonial del Comú i reclamava una indemnització de 14.400 EUR, o la que resultés de la prova pericial, com a conseqüència del desballestament de l'automòbil de la seva propietat sense haver-se seguit el procediment establert.

La sentència d'1 de febrer de 2022 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles ha refusat l'admissió a tràmit de la demanda, en considerar que la reclamació de l'agent havia estat resolta de forma expressa el 12 d'octubre de 2020 i que aquesta resolució no havia estat impugnada en via administrativa i era ferma, de manera que la demanda interposada el 28 d'abril de 2021 no podia ser admesa a tràmit.

2.- El Sr. Carranza ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

Nega que la resolució comunal de 12 d'octubre de 2020 li hagi estat mai notificada, per la qual cosa el procediment seguit per l'interessat és el correcte.

No s'acredita que el vehicle hagi estat desballestat i està convençut de que se n'ha apropiat algú, concretament un urbà que sempre hi havia estat interessat.

3.- La representació del Comú X. s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi la sentència apel·lada, d'acord amb els arguments següents:

La resolució de 12 d'octubre de 2020 va ser notificada a l'interessat el dia 22 de desembre següent i aquest va signar la recepció personalment, tal com resulta del contingut de l'expedient administratiu.

En conseqüència, el recurrent no va esgotar la via administrativa i la demanda és efectivament inadmissible.

Procedeix imposar a l'agent les costes processals, per la mala fe i temeritat que suposa haver recorregut la sentència en base a motius inversemblants.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com s'ha exposat en els antecedents, el recurrent va interposar la demanda inicial d'aquest procés contra la desestimació presumpta per silenci administratiu de la reclamació que havia presentat el 18 d'agost de 2020, en què sol·licitava que el Comú X. li abonés una indemnització per haver procedit a desballestar un automòbil de la seva propietat sense seguir el procediment establert.

Tanmateix, l'examen de l'expedient administratiu permet apreciar que aquesta reclamació va ser resolta de forma expressa i en sentit negatiu mitjançant resolució de 12 d'octubre de 2020, que va ser notificada personalment al seu destinatari el 22 de desembre següent (folis 65-66).

En la mateixa resolució es feia constar que aquesta no exhauria la via administrativa i que contra la mateixa es podia interposar recurs davant la Junta de Govern del Comú en el termini d'un mes a partir de la data de la notificació. No consta que l'interessat interposés dins del termini legal aquest recurs administratiu.

En conseqüència, la resolució denegatòria de 12 d'octubre de 2020 va guanyar fermesa, i la demanda formulada el 28 d'abril de 2021 és clarament extemporània i s'adreça contra un acte que en realitat és inexistent, ja que no hi hagut desestimació per silenci administratiu, sinó que es va dictar una resolució expressa consentida pel seu destinatari, en no interposar en temps i forma l'oportú recurs contra la mateixa.

Encara que aquest raonament resulta suficient per desestimar la demanda, no es pot deixar d'assenyalar que l'altre argument del recurs, en què s'exposa la convicció de l'interessat de que el vehicle no va ser realment desballestat, manca de qualsevol justificació i s'oposa a les certificacions expedides per l'empresa que va procedir a la destrucció del vehicle, que també consten en les actuacions.

Per tot això, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar la sentència impugnada en els seus propis termes.

Tercer.- La manifesta inconsistència dels motius d'impugnació que fonamenten l'apel·lació, que resulten clarament desvirtuats pel contingut de les actuacions, condueixen a considerar temerària la interposició del recurs i a imposar a l'agent el pagament de les costes causades en aquesta instància, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Carranza contra la sentència dictada l'1 de febrer de 2022 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma íntegrament.

Segon.- Imposar al recurrent el pagament de les costes causades en aquesta instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós).