• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 56/2023, 7 février 2023 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, ROJ STSJAD 56/2023, ECLI:AD:TSJADAD:2023:56)

Faits et procédure

Le 10 mars 2011, Mme Puga a introduit devant le Tribunal de Batlles une action ordinaire contre M. Campillo. Elle sollicitait la reddition de comptes sur les bénéfices tirés de la vente d'appartements issus de la promotion de trois immeubles à P, ainsi que sur les bilans, comptes de résultat et distributions de dividendes de deux sociétés à responsabilité limitée, l'une andorrane (L, S.L.) et l'autre espagnole (SV, S.L.), pour les exercices 2001 à 2010. Elle demandait également le paiement de sommes correspondant à sa part dans ces opérations, ou la cession de participations sociales. Une seconde action, dirigée contre Mme Julián, épouse du défendeur, a été jointe à la procédure par ordonnance du 12 mai 2016.

Le défendeur a soulevé une exception de prescription de l'action. Le Tribunal de Batlles, par jugement du 28 février 2020 (sentence 24/2020), a accueilli cette exception. Il a qualifié l'action de mercantile, soumise au délai triennal, et considéré ce délai échu. La demanderesse a interjeté appel le 1er octobre 2020. Elle est décédée en cours d'instance ; ses successeurs, deux mineurs, ont été subrogés par ordonnance du 27 septembre 2022, le ministère public ayant été appelé à intervenir.

La décision commentée porte donc sur deux questions : la qualification civile ou commerciale des relations entre les parties, puis la prescription de l'action et la détermination du point de départ (dies a quo) du délai.

Quelques imprécisions doivent être signalées. Le résumé automatique figurant sur la page de la décision mentionne un « Tribunal Superior de Justícia de Catalunya », erreur manifeste au regard du texte, qui vise le Tribunal Superior de Justícia d'Andorra. Le texte désigne également le défendeur sous des noms variables (Campillo, ILM) et fait référence à plusieurs personnes non parties à l'instance (Ayuso, Viñas, MRC). Ces incohérences n'affectent pas le raisonnement de la Cour, mais elles limitent la reconstitution précise des faits, qui reste (non précisé dans la décision) pour certains points.

Question de droit

Le recours soulevait, en substance, trois questions :

1. Les relations litigieuses, fondées sur un acte sous seing privé du 23 juillet 2001 et sur des rapports sociaux, relèvent-elles du droit civil ou du droit commercial ?
2. Si elles relèvent du droit commercial, l'action est-elle prescrite par l'effet du délai triennal ?
3. À défaut, quel est le point de départ du délai et qui supporte la charge de la preuve de ce point de départ ?

La demanderesse soutenait que la relation était civile, soumise au délai trentenaire de l'usage omnes causae, et qu'elle relevait de la responsabilité contractuelle. Elle invoquait aussi le caractère manifestement injuste d'un enrichissement dont le défendeur aurait bénéficié.

Solution et dispositif

Sur la nature des relations. La Cour confirme la qualification commerciale retenue en première instance. Elle rappelle sa jurisprudence antérieure : la distinction entre contrats civils et commerciaux est parfois délicate, mais la vente est commerciale lorsque l'acquéreur achète pour revendre dans un but lucratif et dans le cadre de son activité commerciale (arrêt du 26 novembre

Apel·lant: Sr. Águila, en representació dels menors Quesada i Soriano (successors processals de ENTITY_7)

Representant: Sra. Capellà

Advocat: Sra. Suárez

Apel·lat: Srs. Campillo i Julián

Representant: Sr. Montenegro

Advocat: Sr. Manzanares

OBJECTE: Qualificació de la naturalesa civil o mercantil de les relacions jurídiques entre les parts LITIGANTS, prescripció de l'acció i determinació "dies a quo" per al seu exercici.

SENTÈNCIA 014-2023

Andorra la Vella, el 7 de febrer del 2023. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 10-3-2011, la representació processal de la Sra. Puga formulava demanda pel procediment ordinari contra el Sr. Campillo, sol·licitant es dictés Sentència condemnant-se aquest darrer a:

"1.- Passar comptes amb la seva representada al respecte:

Dels beneficis obtinguts amb la venda de tots els apartaments dels tres edificis de P, radicats a la urbanització U, a P.

Dels balanços, comptes de resultats, aplicació dels resultats i pagaments de dividends dels exercicis comptables de la societat andorrana L, S.L. dels exercicis 2001 al 2010, ambdós inclosos, amb presentació de tots els llibres que obligatòriament han de portar les societats limitades, en funció de la legislació vigent a cada exercici (actes dels òrgans d'administració, registre de socis, diari, inventari i comptes anuals, etc.), així com les operacions de compravenda amb tercers, etc.

Dels balanços, comptes de resultats, aplicació dels resultats i pagaments de dividends dels exercicis comptables de la societat espanyola, SV, S.L., en la seva qualitat d'administrador únic, dels exercicis 2001 al 2010, ambdós inclosos, amb presentació de tots els llibres que obligatòriament han de portar les societats limitades a Espanya, en funció de la legislació vigent a cada exercici (actes dels òrgans d'administració, registre de socis, diari, inventari i comptes anuals, etc), així com les operacions de compravenda de tercers, etc.

A satisfer a la seva mandant el 50% dels beneficis obtinguts amb la promoció dels tres edificis a la urbanització U, a P, Parròquia P.

A satisfer a la seva mandant el 25% de totes les quantitats que s'hagin acordat repartir en concepte de dividends a la societat L i de totes aquelles quantitats que, en període probatori, es pugui acreditar que han estat aplicades en benefici personal del demandat.

Es condemni al Sr. Campillo a atorgar escriptura de compravenda, a favor de la seva mandant, del 25% de les participacions socials de la societat L, S.L. en cas que els informes pericials que es practiquin detectin irregularitats comptables, de caire civil o penal, en la gestió del demandat com a administrador de la societat o, alternativament, a satisfer a la seva mandant en concepte d'adquisició de les seves participacions socials la quantitat mínima d'1.352.277,23 EUR, incrementada amb els interessos legals des del dia 19 de juny de 2006 i, a l'ensems amb els beneficis obtinguts per la venda de l'hotel de P HOTEL B.

A atorgar escriptura de compravenda del 25% de les participacions socials de la societat espanyola SV, S.L. o, alternativament, adoptar els acords necessaris a dita societat per tal de segregar de la finca propietat de la societat, una porció de 1.475 metres quadrats a favor de la seva mandant o, alternativament, a satisfer-li per aquest concepte una quantitat, a determinar en període de proves o, en execució de sentència de entre 1.999.436,14 EUR i 3.427.604 EUR.

A l'abonament de les costes processals causades, inclosos honoraris d'advocat i de procurador".

2.- En data 31-3-2011, la representació processal del Sr. Campillo articulava excepcions dilatòries d'incompetència de jurisdicció i de manca de litisconsorci passiu necessari que resultaven rebutjades per aute de 12-5- 2016.

3.- Per aute de 12-5-2016, el Tribunal de Batlles decidia d'ofici l'acumulació al present procediment dels autes 4100216/2011. En aquests la Sra. Puga articulava demanda el dia 26-5-2011 pel procediment ordinari contra la Sra. Julián, esposa del Sr. Campillo, sol·licitant es dictés Sentència condemnant-se la a passar comptes amb la seva mandant sobre els balanços, comptes de resultat, aplicació dels resultats i pagaments de dividends dels exercicis comptables de la societat andorrana, L, S.L. dels exercicis 2001 al 2010, ambdós inclosos, amb presentació de tots els llibres que obligatòriament han de portar les societats limitades, en funció de la legislació vigent a cada exercici (actes dels òrgans d'administració, registre de socis, diari, inventari i comptes anuals, etc.), així com les operacions de compravenda amb tercer, etc.,

A satisfer totes les quantitats que hagi rebut o tingui pendent de rebre, en concepte dividends, per la titularitat fiduciària del 8,33% de participacions socials de la societat L, S.L. i de totes aquelles quantitats que, en període probatori, es pugui acreditar que han estat aplicades en benefici personal de la demandada o de tercer, amb més els interessos a comptar des de les respectives dates de percepció dels dividends o de l'aplicació en benefici personal o de tercer.

A atorgar escriptura de compravenda, a favor de la seva mandant, del 8,33% de les participacions socials de la societat L, S.L. en cas que els informes pericials que es practiquin no detectin irregularitats comptables, de caire civil o penal, en la gestió que hagi pogut desenvolupar la demandada com a administradora de la societat o, alternativament, a satisfer a la seva mandant en concepte d'adquisició de les seves participacions socials, la quantitat mínima de 450.578,77 EUR, tenint en compte la que li va ser satisfeta a un altre soci amb una participació del 25%, Sr. Viñas (1.352.277,23 EUR), amb més els beneficis i rendiments obtinguts des d'aquell dia per la venda de l'Hotel B de P i l'Hotel C.

I, finalment al pagament de les costes processals causades, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

En aquest procediment, en l'audiència del 16-6-2011, la representació processal de la Sra. Julián contestava a la demanda, oposant-se a les pretensions articulades per la demandant, demanant que es dictés Sentència desestimant la demanda i imposant les costes del procés a l'actora.

En el mateix, les parts replicaven i duplicaven, reiterant les seves pretensions inicials, i es practicaven els mitjans de prova proposats que foren declarats pertinents i necessaris amb el resultat que figura en les actuacions.

4.- El 16-3-2017, la representació processal del Sr. Campillo, contestava la demanda articulada per la Sra. Puga, articulant amb caràcter previ excepció peremptòria de prescripció de l'acció, i subsidiàriament s'oposava a les pretensions de la part demandant. Sol·licitava en tot cas es dictés Sentència apreciant l'excepció articulada o subsidiàriament, quant al fons, desestimant la demanda i imposant a la demandant el pagament de les costes ocasionades.

5.- Les parts han replicat, duplicat i han proposat els mitjans de prova que han considerat escaients, i després de practicar-se la fase de conclusions, el dia 28-2-2020 requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Desestimar la demanda presentada per part de la Sra. Puga contra els Srs. Campillo i, Julián, tot imposant les costes del present procediment a la primera, inclosos honoraris d'advocat i de procurador".

6.- La representació processal de la Sra. Puga formulava recurs d'apel·lació contra aquesta decisió el dia 1-10-2020 sol·licitant la seva revocació i que en el seu lloc es dictés Sentència que acordés retornar les actuacions a la Batllia perquè es pronunciés sobre el fons del litigi.

7.- La representació processal dels Srs. Campillo i Julián s'oposaven al recurs d'apel·lació articulat, sol·licitant es dictés Sentència confirmant íntegrament la Sentència dictada pel Tribunal de Batlles, imposant a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

8.- Per escrit de data 15-4-2021 la representació processal de la part recurrent comunicava la defunció de la seva representada.

Una volta comunicada la identitat dels successors de la causant, per aute de 27-9-2022, es decidia tenir als menors d'edat Quesada i Soriano, per subrogats en la posició jurídica de la difunta Sra. Puga, declarant que el Mgfc. Ministeri Fiscal havia d'intervenir en el present procediment i declarant el recurs d'apel·lació vist per Sentència.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Enfront de la concreta acció que la Sra. Puga articulava envers els Srs. Campillo i Julián, la Sentència dictada pel Tribunal de Batlles desestima la demanda, acollint per això l'excepció de prescripció de l'acció que només la representació processal del Sr. Campillo va articular en la seva contesta a la demanda. Per això considera que l'acció articulada era de naturalesa mercantil, sotmesa al termini de prescripció de tres anys, termini aquest que en el present supòsit considera que havia transcorregut.

La representació processal de la part demandant, s'alça contra aquesta decisió, fonamentant-se en els motius de greuge que seguidament s'exposen.

Segon.- EXPOSICIÓ DELS MOTIUS DE RECURS

La part recurrent efectua, al marge dels concrets motius en què sustenta el seu recurs d'apel·lació, les dues precisions següents. En primer lloc, destaca que els fets en què es fonamentava la demanda succeïren en un període temporal on les formes del dret mercantil eren molt laxes comparades amb les actuals, però que tot i això, les seves pretensions es recolzaven en uns documents que havien estat redactats i signats pel Sr. Campillo. D'altra part, contextualitzava la intervenció de la demandant i dels demandats, indicant per això que la Sra. Puga era l'esposa del Sr. Ayuso (va morir durant la tramitació del procediment principal) i que atesos els problemes fiscals que aquest darrer tenia a Espanya, havia designat la seva esposa com a representant dels seus negocis a Andorra, funcions que desenvolupà amb els demandats i altres dues persones físiques.

Quant als motius de recurs a estrictament parlar, defensava que el document de 23-7-2001 en què fonamentava les seves pretensions, era una compravenda de naturalesa civil i no mercantil com considerava el Tribunal de Batlles atès que aquesta va ser conclosa entre persones físiques, sobre uns béns que no eren mobles. Quant a la concreta naturalesa de les relacions entre les parts, referia que el testimoniatge del Sr. Viñas (finat durant la tramitació del procediment), hauria permès acreditar-la sense lloc a cap mena de dubtes.

Considerava desafortunades les consideracions que el Tribunal de Batlles realitzava sobre el règim de la simulació de negocis jurídics, sostenint que les conclusions que assolia eren absurdes, especialment si es tenia en compte que existien altres persones que es trobaven en la mateixa situació que la seva representada, al respecte dels quals, el Sr. Campillo havia satisfet una compensació econòmica. Referia en tot cas, que la seva representada no demanava la nul·litat dels diferents negocis jurídics atorgats, sinó que se li reconegués la condició de sòcia de resultes de la compravenda atorgada en document privat, resultant absurda la solució de la Batllia quan agafant-se estranyament a la definició dels "actes de comerç" que contempla l'art. 2 del Decret de 4-10-1969, acollia l'excepció de prescripció articulada en base a considerar que ens trobaven davant d'un negoci imminentment mercantil, legitimant amb aquest procedir una flagrant apropiació indeguda i enriquiment injust per part dels demandats.

Pel que es refereix a la remissió que en la Sentència dictada s'efectuava a decisions de la Sala, indicava no haver trobat la Sentència dictada en el rotlle TSJC-1/2016 de data 30-6-2016 que s'esmenta i que pel que es referia a la Sentència de 17-12-2013 (rotlle TSJC-250/13) entenia que no era d'aplicació al present supòsit atès que en aquesta darrera, es contempla una relació clarament mercantil. Insistia que el Sr. Campillo ostentava sempre la titularitat de tot el que feia en nom propi i d'altres tres persones físiques, i que ho feia per quan a aquest li agradava figurar i que les altres persones ho toleraven.

Insistia en el fet que si el Tribunal de Batlles hagués examinat el fons de l'assumpte hauria observat com un dels contractants, en idèntica situació que la part demandant i després de diferents accions judicials, havien obtingut el que era seu, rebent determinada finca per a compensar la seva participació en la inversió. En canvi, considera que el Tribunal passava per alt la presumpta comissió d'un delicte de falsificació de document o d'emissió d'un document inautèntic en seu judicial, i en lloc de valorar aquest fet, havia optat per admetre erròniament l'excepció de prescripció, rentant-se les mans de la resta, ocasionant un gravíssim perjudici a la seva representada. Quant a l'excepció de prescripció, sostenia que ens trobàvem davant d'un clar supòsit de responsabilitat contractual, sotmès al termini de prescripció de 30 anys, remetent-se a la Sentència dictada en el rotlle TSJC-456/2015, indicant que la institució de la prescripció es fonamentava en criteris subjectius i no en criteris d'estricta justícia.

Sostenia que de cap de les maneres la Sala podia emparar l'enriquiment injust que el Sr. Campillo havia perpetrat, i que en cas contrari, el Tribunal es convertiria en col·laborador necessari en la consumació de l'enriquiment injust.

En darrer lloc destacava la manca de coherència del Tribunal de Batlles quan en la part decisòria de la Sentència dictada no contemplava l'estimació de l'excepció plantejada, vulnerant tant el seu dret a obtenir una decisió fonamentada en dret com a dret a un judici de durada raonable.

Tercer- Pel que respecta als motius de greuge que han estat descrits, el nucli central del recurs que s'articula per la part recurrent exigeix pronunciar-nos sobre la naturalesa civil o mercantil de les relacions que la representació processal de la demandant sostenia haver mantingut amb els demandats.

La decisió d'instància es decanta per la seva naturalesa mercantil, la part recurrent, en canvi defensa que les relacions entre les parts eren de naturalesa civil estricte i per tant sotmesa al termini de prescripció general de 30 anys, que es contempla en l'usatge "omnes causae".

Al respecte d'aquesta dificultat, en la Sentència de data 26-11-2009, rotlle TSJC-147/09 sosteníem: "la diferenciació entre contractes civils i mercantils és en ocasions difícil i que els criteris per dur-la a terme no són pacífics a la doctrina. D'altra banda, també és veritat que aquest problema s'intenta resoldre habitualment en relació al contracte de compravenda per tal d'esbrinar quines normes cal aplicar per resoldre un determinat conflicte i, per aquest motiu, s'ha tractat en aquell cas en més profunditat, defensant la majoria de la doctrina civilista que sols es pot qualificar una compravenda com mercantil quan el comprador adquireix un bé per revendre'l amb ànim de lucrar-se amb aquest fet, circumstància a la què caldria afegir que allò adquirit formi part del tràfic mercantil al què dedica la seva activitat com a comerciant, ja que en aquest cas el coneixement per part del comprador de les característiques del bé que adquireix i l'experiència que se li pressuposa en aquesta mena d'activitats explica que els terminis en els què pot reclamar els defectes que aquest pugui presentar siguin més breus que no pas els civils, donant agilitat al tràfic mercantil".

Al marge del contracte de compravenda, hem pogut admetre la naturalesa mercantil del contracte de dipòsit quan el dipositari és comerciant (TSJC- 147/09); del contracte de mediació o intermediació per la venda d'immobles que realitzen comerciants o les societats mercantils amb tercers (Sentència de 25-2-2013, rotlle TSJC-251/12) o amb caràcter més general, hem defensat la naturalesa mercantil d'un contracte quan els seus signants són comerciants però també quan un d'ells es un particular no comerciant i la relació jurídica es situa dins el marc de l'activitat professional del comerciant (Sentència de 27-3-2018, rotlle TSJC-412/17).

Cinquè.- Per tal de resoldre el recurs articulat, recordarem que la pretensió que la part demandant articula, es recolza en el document, còpia del qual s'acompanya, que resa com segueix:

"Por la presente se vende, habiendo recibido el pago total anteriormente a este acto, y sin que haya nada más que reclamar, las siguientes propiedades: 1º el 50% de los tres edificios de P, 2º el 24,77% del Hotel C, 3º el 24,77% del Hotel P, 4º el 25 % del 51% de SV (solar d'E).

En prueba de conformidad se firma, por duplicado y a un solo efecto, Andorra a 23 de julio de 2001". (apareixen dues signatures en el mateix que s'atribueixen als Srs. Campillo i a MRC).

Respecte d'aquest document succint, la part recurrent defensa que va suposar la gènesi d'unes relacions jurídiques complexes. En primer lloc, l'escrit indicat documentaria la compravenda de determinats béns (parcel·les i drets en una societat). El mateix també comprendria un contracte de fidúcia en mèrits del qual darrere la titularitat formal sobre els béns adquirits pel Sr. Campillo s'ocultava la titularitat real del Sr. Ayuso (o de la seva esposa). Finalment, també comprendria un contracte de societat, per a l'explotació dels béns que s'hi contemplaven. Aquestes precisions resulten aquí rellevants i és que si s'examinen les concretes pretensions que la part demandant introduïa en el seu escrit rector, s'aprecia com totes elles irradien sobre la vessant societària descrita, reclamant el passament de comptes tant en relació amb la promoció immobiliària realitzada en relació amb els tres edificis bastits a P com sobre l'activitat de les societats L, SL i SV, SL.

En relació amb aquestes dues darreres societats escau destacar que es tracta de societat de responsabilitat limitada de naturalesa imminentment mercantil sotmeses a la llei 20/2007 de societats anònimes i de responsabilitat limitada i a la Ley de Sociedades de capital espanyola respectivament. En aquesta situació l'acció que exercita un soci per a que sigui declarat com a tal i se li atribueixi allò que li pertoca en la societat envers els altres socis ha de ser qualificada com a relació de naturalesa mercantil i sotmesa, consegüentment, a la prescripció triennal d'aquest tipus de relacions, segons resulta de reiterada jurisprudència d'aquesta Sala civil (vegi's en aquest sentit la Sentència de 30-6-2016, rotlle TSJC- 001/13).

D'altra banda, pel que es refereix a la promoció realitzada en els terrenys de P, el fet que aquesta activitat es realitzés, segons l'aparell argumental de la part recurrent, a través d'una societat civil, no significa que les relacions que uneixen als socis no puguin ser mercantils, sinó que per a determinar-ho caldrà estar al seu objecte i en funció de les activitats de la societat es podrà decidir si estem davant d'una societat civil o mercantil. Segons indicava la representació processal de la Sra. Puga, l'activitat que les parts varen desenvolupar en relació amb aquesta promoció immobiliària van consistir en l'adquisició del terreny, l'obtenció de finançament per part del Sr. Campillo, la construcció dels edificis projectats i finalment la comercialització de les unitats immobiliàries bastides. Aquestes activitats determinen a criteri de la Sala, la seva qualificació com a mercantils, qualificació aquesta que s'assoleix ja no tan sols des del punt de vista econòmic, sinó també des d'un punt de vista jurídic, tota vegada que de manera habitual i mitjançant d'una organització estable creada amb aquesta finalitat i amb ànim lucratiu, es realitzaven actes que en aquest context i seguint les previsions de l'art. 2, apartat tercer del Decret de 4-10- 1969, constitueixen actes de comerç ("Totes les operacions d'intermediació per la venda, la subscripció o la venda d'immobles, de fons de comerç, d'accions o parts de societats immobiliàries"), i en aquesta situació, tot contracte a través del qual es constitueixi una societat quin objecte sigui la realització d'actes de comerç tindrà la consideració de mercantil.

La representació processal de la part recurrent discuteix l'aplicació d'aquesta norma legal al cas examinat, invocant amb aquesta finalitat el temps transcorregut d'ençà que va ser adoptada. Ara bé, malgrat que les normes han de ser interpretades en atenció al context social concurrent quan han de ser aplicades, no pot perdre's de vista que la disposició esmentada continua sent vigent i que són nombroses les ocasions en què la Sala hem tingut l'oportunitat de pronunciar-nos en relació al caràcter mercantil de determinats contractes en funció de les seves previsions (vegi's en aquest sentit les Sentències ja esmentades dictades en els rotlles TSJC-001/2013 i TSJC-251/12).

Per tot el que hem exposat, hem de confirmar el criteri de la instància, quan en relació amb l'excepció de prescripció articulada, es decanta pel caràcter mercantil de les relacions entre les parts.

Sisè.- Malgrat el què acabem d'exposar però, escau encara verificar si la concreta acció articulada es troba prescrita, pel transcurs del termini de 3 anys.

Respecte d'aquesta tasca, hem d'observar en primer lloc que la resolució d'instància, després d'afirmar que l'acció exercitada és de naturalesa mercantil, considera que es troba prescrita sense precisar en cap moment les dades objectives en què aquesta afirmació es sustenta, ometent qualsevol referència als terminis "a quo" i "ad quem" entre els quals hauria transcorregut el termini de tres anys, obligant la Sala a suplir aquesta mancança flagrant el tot per a atorgar a les parts litigants, una resolució completa i ajustada al dret al procés degut que la Constitució els reconeix.

Al respecte d'aquesta tasca, destacarem en primer lloc que la determinació del termini "ad quem" no presenta cap dificultat en coincidir amb la data de presentació de la citació a judici (aquí va intervenir el dia 18-1-2011), fita processal aquesta que hem tingut l'oportunitat de precisar reiteradament que interromp vàlidament el transcurs de la prescripció, ja que constitueix una manifestació evident de la part demandant sobre la voluntat d'articular una reclamació judicial (cfr. entre altres la Sentència de 17-12-2013, rotlle TSJC-216/13).

Pel que es refereix al termini iniciador del còmput del termini triennal de la prescripció, la representació processal del Sr. Campillo el situa en les dates que figuren en els contractes que s'acompanyen a la demanda (23-7-2001 i 21- 11-2001 els dos darrers) en què la part demandant sustentaria les seves pretensions. No obstant, hem de recordar que al Principat, la data inicial per al còmput del termini de prescripció segueix el criteri de "l'actio nata" (Codi 7, 40, 1-1) en mèrits del qual el termini inicial de la prescripció comença a córrer d'ençà que es pot exercitar la pretensió (cfr. Sentència de 10-7-1997, rotlle TSJC-015/97).

En el present supòsit i examinada la concreta pretensió que s'articula per part de la Sra. Puga s'aprecia com si bé l'element vertebrador de la seva reclamació deriva de la relació jurídica societària que s'hauria originat (seguint sempre l'aparell argumental de la demandant) l'any 2001, en realitat la pretensió principal que articula, afecta principalment les conseqüències econòmiques (passament de comptes i repartiment de beneficis si escau) derivades dels contractes de societat existent entre les parts o del funcionament de les societats mercantils al·legades que no eren exigibles fins a la producció del fet generador que permetés reclamar-los això és la liquidació de la societat civil que s'hauria constituït en relació amb la societat civil creada per a la construcció i promoció de tres blocs de pisos a P o de l'adopció de l'acord social acordant la distribució de beneficis per les societats mercantils o de les juntes generals on es van aprovar el comptes corresponents. Al respecte d'aquestes incidències cap prova ha estat proveïda per part de la representació processal del Sr. ILM que és en definitiva qui ostentava la prova de justificar la concurrència efectiva dels elements vertebradors de l'excepció que articulava i qui endemés atesa la seva participació directa en el substrat social de les societats mercantils i civil indicades, disposava d'una major facilitat probatòria per a fer-ho, que permeti determinar exactament la data concreta en què aquestes operacions van intervenir. En defecte de delimitació concreta i específica de la data en què cal situar el termini "a quo" iniciador del còmput de la prescripció, no es podrà considerar que l'acció principal que s'articula es trobi prescrita.

Pel que es refereix, en segon lloc, a les pretensions encaminades a obtenir la condemna del Sr. Campillo a atorgar escriptures de compravenda de les participacions socials de les societats L i SV, SL o aquelles que alternativament s'exerciten, s'ha de destacar que seguint sempre l'aparell argumental de la part demandant, es tractaria en definitiva de l'aportació que la demandant hauria realitzat en cadascuna d'aquestes societats, aportació aquesta que, ha de considerar-se es mantenia per mentre la societat no s'hagi extingit. En conseqüència, i sense que s'hagi justificat de l'extinció de les societats mercantils indicades, no es pot considerar que l'acció articulada al respecte d'aquesta pretensió es trobi prescrita.

Setè.- Per tot l'exposat, escaurà revocar la Sentència 24/2020 dictada pel Tribunal de Batlles en data 28-2-2020, disposant en el seu lloc la desestimació de l'excepció de prescripció de l'acció, retornant-se les actuacions a la Secció corresponent de la Batllia, per tal que el Tribunal de Batlles dicti nova Sentència que de manera completa i exhaustiva, examini el fons de la qüestió que li era sotmesa en mèrits de les al·legacions respectives de les parts.

Vuitè.- Atès l'èxit del recurs articulat, no escau fer pronunciament respecte de les costes ocasionades en aquesta alçada.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la Sra. Puga, succeïda processalment pels seus nets els menors Quesada i Soriano contra la Sentència 24/2020 dictada pel Tribunal de Batlles en data 28-2- 2020, quina part decisòria es revoca integralment, disposant en el seu lloc la desestimació de l'excepció de prescripció de l'acció articulada per la representació processal del Sr. Campillo, retornant-se les actuacions a la Secció corresponent de la Batllia, per tal de què el Tribunal de Batlles dicti nova Sentència que de manera completa i exhaustiva, examini el fons de la qüestió que li era sotmesa en mèrits de les al·legacions respectives de les parts.

No escau fer pronunciament al respecte de les costes ocasionades en cap d'ambdues instàncies.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : art. 2 del Decret de 4-10-1969.