• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018

TSJ Andorre, Sala Civil, 7 février 2023, ROJ STSJAD 60/2023

Note de méthode : la référence canonique fournie dans les métadonnées (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence a été reconstituée à partir de l'en-tête même de la décision (ROJ et ECLI). Les dénominations des parties sont reproduites telles qu'elles figurent dans le texte, lequel présente plusieurs incohérences (signalées ci-après).

Faits et procédure

Le 25 décembre 2018, la rupture d'un chauffe-eau dans un appartement situé au quatrième étage d'un immeuble, propriété de M. Suárez et assuré auprès de la société A, SA, provoque des écoulements d'eau dans l'appartement situé au troisième étage, propriété de Mme Pino et assuré auprès de la société Caro (la décision retient ces faits comme non contestés).

Le 12 décembre 2019, la société Caro introduit une action en recouvrement de créance selon la procédure civile abrégée contre M. Suárez, solidairement avec la société A, SA, pour un montant de 4 232,61 euros, assorti des intérêts légaux depuis la contestation et des dépens. En défense, le 6 février 2020, les défendeurs contestent partiellement la demande et chiffrent le coût de la réparation à 2 830,65 euros. Ils consignent cette somme à la Batllia, où elle est acceptée par la demanderesse à titre d'acompte.

Par jugement du 21 juin 2022, le Batlle d'instància fait droit intégralement à la demande, condamne solidairement les défendeurs au paiement de 4 232,61 euros, avec intérêts courant depuis le 6 février 2020 (sous déduction de l'acompte), ainsi qu'aux dépens, honoraires d'avocat et de procureur compris.

M. Suárez et la société A, SA interjettent appel. Ils soutiennent que le montant global retenu en première instance est excessif et que la surface de parquet à indemniser doit être ramenée à 12 m² au lieu de 40 m². La société Caro conclut à la confirmation, en invoquant le principe de réparation intégrale du préjudice.

Question de droit

La question posée à la Sala Civil est double.

En premier lieu, il s'agit de déterminer l'étendue du dommage indemnisable, plus précisément la superficie de parquet et de sol endommagée par le sinistre, qui constitue le point de désaccord entre les deux experts : 40 m² selon l'expert de la demanderesse, 12 m² selon l'expert des défendeurs.

En second lieu, il faut apprécier si le remplacement intégral du parquet de deux pièces partiellement endommagées, plutôt que la seule réparation des zones atteintes, constitue un enrichissement injuste ou une amélioration désproportionnée du bien du perjudicat, ce que soutient l'appelant, ou s'il relève au contraire de la réparation intégrale du préjudice.

La décision aborde incidemment la charge de la preuve (onus probandi) et l'appréciation des expertises selon les règles de la « sana crítica », c'est-à-dire la libre appréciation raisonnée des éléments de preuve.

Solution et dispositif

La Sala Civil retient que « s'agissant de 40 m² de parquet affectés dans l'appartement », montant qu'elle juge établi au regard des expertises et de la déposition de l'expert de la demanderesse. Elle estime que l'argumentation de cet expert n'a pas été réfutée par l'expert adverse, dont l'explication est jugée générique. Elle relève également que le chiffrage de 40 m² est inférieur aux 85 m² initialement reten

PARTS:

Apel·lant: Sr. Suárez i A, SA

Representant: Sr. Carranza

Advocat: Sra. Caro

Apel·lat: Caro

Representant: Sr. Pulido

Advocat: Sra. Pino

OBJECTE: ASSEGURANCES: reclamació de quantitat per sinistre produït per escapament d'aigua. Abast de la reparació indemnitzable.

SENTÈNCIA 019-2023

Andorra la Vella, el 7 de febrer del 2023. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sr/a. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 12 de desembre de 2019, la representació processal de la companyia Caro interposà demanda en reclamació de quantitat, pel procediment civil abreujat contra el senyor Suárez i solidàriament contra la companyia A, SA, tot sol·licitant la seva condemna a satisfer-li la suma de 4.232,61 EUR, juntament amb els interessos legals devengats des de la contesta a la demanda i la totalitat de les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i perit, de ser el cas.

2.- La representació processal del senyor Suárez i de la companyia A, SA, en data 6 de febrer de 2020 contestà la demanda articulada de contrari, oposant-se parcialment a la mateixa, tot sol·licitant la fixació de la quantitat a pagar per la seva mandant a causa del sinistre d'autes en la suma de 2.830,65 EUR, corresponent al cost de la reparació dels danys causats i que manifestava que dipositaria a la Batllia per al seu oferiment a la part agent, i la imposició a la part agent de les costes processals causades, incloent-hi els honoraris d'advocat, procurador i, en el seu cas, perit.

El dipòsit judicial es va efectuar i la part agent el va acceptar en concepte d'acompte.

3.- En data 21 de juny de 2022, la Batlle d'instància dictà Sentència amb, entre altres, la següent part dispositiva:

"DECIDEIX

Estimar íntegrament la demanda formulada en data 12 de desembre del 2019 per part de Caro contra el Sr. Suárez i A, SA condemnant aquests darrers de forma solidària a satisfer a l'agent l'import de 4.232,61 EUR augmentats amb els interessos meritats a comptar del 6 de febrer del 2020 -dels quals 2.830,65 EUR ja van ser dipositats pel Sr. Suárez i, A, SA el 13 de febrer del 2020 en favor de l'actora i, acceptats en concepte d'acompte- i, al pagament de les costes processals causades, inclosos honoraris d'advocat i, de procurador."

4.- Contra la suara calendada resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del senyor Suárez i la companyia A, SA en considerar, a mode de síntesi, que els arguments de la resolució recorreguda no resulten ajustats a Dret, considerant correcte l'import global de la indemnització per ella dipositada i oferta i sol·licitant, en conseqüència, la revocació de la resolució d'instància en el sentit per ella interessat i la imposició de les costes d'ambdues instàncies, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a la part recorreguda.

5.- La representació processal de la societat Caro s'oposa al recurs d'apel·lació interposat en base, sobre tot, al principi de reparació íntegra del perjudicat, tot sol·licitant la confirmació de la resolució recorreguda i la imposició de la totalitat de les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a la part recurrent.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La resolució recorreguda considera que front a l'activitat probatòria exercida per la part agent, la part demandada no ha acreditat que la reclamació efectuada superi la realitat de l'import del dany ocasionat a resultes del sinistre d'aigua produït i que l'import reclamat és l'idoni per arribar a una reparació íntegra del perjudicat, estimant íntegrament la demanda.

I és contra la mateixa que s'alça la part recurrent, que considera bàsicament que, en relació al parquet, el número de metres quadrats afectats pel sinistre no es correspon amb els reclamats i quantificats per la part recorreguda, considerant que el seu reconeixement pel jutjador d'instància li provoca o un enriquiment injust, o una millora desproporcionada. I en relació als imports reclamats per la pintura i portes afectades, afirma que correspon reconèixer validesa als imports per ella quantificats, que difereixen mínimament dels reclamats per la part agent.

Segon.- No és objecte de discussió que durant el dia 25 de desembre de 2018 es va produir un sinistre al pis planta quarta porta primera de l'edifici radicat al XXXX, de propietat del senyor Suárez i assegurat a la companyia A, SA, en haver-se trencat l'escalfador d'aigua i provocant importants escapaments d'aigua al mateix pis i filtracions al pis radicat a la planta inferior, és a dir, planta tercera, porta primera, de propietat de la senyora Pino i assegurat a la Caro.

El que, en canvi, sí que és objecte de discussió entre les parts litigants és l'abast dels danys produïts en el pis de la senyora Pino i, concretament, el quantum indemnitzatori reclamat per la part agent d'un import de 4.232,61 EUR front als 2.830,35 EUR en què la part defenent quantifica el cost de reparació dels danys provocats pel sinistre d'autes al pis de la senyora Pino.

Tercer.- La diferència entre els imports reclamat i el reconegut per la part defenent radica fonamentalment en la quantitat de metres quadrats de parquet i de sòcol que cada perit considera afectat pel sinistre d'aigua produït, ja que també existeix una mínima diferència en relació als preus de pintura i de reparació de les portes afectades, en relació als que malgrat la part recurrent afirma que procedeix donar valor a la seva pròpia quantificació, no aporta cap prova per desvirtuar la valoració efectuada i reclamada per la part agent i avui recorreguda. Resulta, en conseqüència, evident que en mèrits de la norma de l'onus probandi, aquesta manca de prova només a ella pot perjudicar, havent-se de confirmar els imports recollits al respecte en la Sentència d'instància. Noti's que cap argument impugnatori efectua la part recurrent en relació a aquest extrem en el recurs d'apel·lació interposat.

Quart.- Ens centrarem, doncs, en la partida del parquet que és la que fonamenta el recurs interposat.

I la discussió entre les parts litigants radica en la quantitat de metres quadrats de parquet afectat a causa del sinistre.

Així, mentre que la part agent i ara recorreguda considera que es van veure afectats 40 m2 de parquet i de sòcol, que són els que quantifica i reclama, la part defenent i avui recurrent considera que a causa del sinistre només es van veure afectats 12 m2 de parquet i de sòcol, que són els que ella també quantifica i ofereix satisfer.

Al respecte, mentre que l'agent i avui part recorreguda diu que a resultes de l'aigua es van produir danys al parquet i sòcols del rebedor, passadís als marcs de les portes dels banys i dues habitacions, el defenent i avui part recurrent manifesta que els danys es van produir exclusivament al parquet i sòcols del passadís, i a la porta de la cuina.

Als efectes de fonamentar les respectives pretensions ambdues parts es fonamenten en els informes dels seus respectius perits, senyor Vara per compte de la societat B (folis 37 i ss.) i senyor Salcedo per compte de la companyia A, SA (foli 76 i ss.). En els mencionats informes no existeix una explicació del motiu de les respectives valoracions efectuades més enllà de considerar-se que són els metres realment afectats, essent en el marc de la testifical efectuada al senyor Vara que el mateix va explicar el motiu de la diferent valoració pericial. Explicació que deriva de la prova que li fou practicada, enregistrada i que ha estat degudament revisada, on explica que la diferència radica en què, front a l'existència de perjudicis a part del parquet de dues estàncies es canviï la totalitat del mateix, per evitar els talls als que es refereix el perit senyor Salcedo, no podent-se efectuar un tall al mig de cada habitació; mentre que el senyor Salcedo considerava que no, que canviar-lo sencer a les dues habitacions parcialment afectades comportava una millora i un enriquiment injust a la perjudicada, tot afirmant-se en el seu escrit de recurs que els 40 m2 reclamats equivalien a gairebé el parquet de la totalitat del pis (exclosos banys i cuina).

Cinquè.- Valorat el resultat de la prova practicada segons les regles de la sana crítica, la Sala considera acreditat que són 40 els m2 de parquet afectat en el pis assegurat a la companyia B, el que correspon indemnitzar.

D'una banda, perquè l'argumentació del perit, senyor Vara, en cap cas ha estat desvirtuada pel perit senyor Salcedo. Aquest darrer es limita a efectuar una explicació genèrica en relació a la quantificació continguda en l'informe del primer, del que afirma "hace referencia de todas la dependencias afectadas y no afectadas" sense especificar si es refereix a les parts afectades i no afectades d'una habitació o de tot el pis. En tot cas, la Sala arriba a la conclusió que es refereix a les habitacions referides pel propi senyor Vara en la declaració efectuada davant la Batlle, abans calendada, ja que només reclama 40 m2. front als 85 m2 que pretenia reclamar la constructora de la seva assegurada, Nuñez (vegi's el contingut del seu propi informe pericial al respecte). Noti's, en conseqüència, el caràcter poc afortunat de l'afirmació de la part apel·lant quan manifesta que els 40 m2 reclamats equivalien bàsicament a la totalitat del parquet existent en el pis que, a més, tenia una superfície d'aproximadament 120 m2, segons afirma el perit senyor Salcedo en relació al del seu assegurat (revers foli 76), havent- se de pressuposar que els pisos eren de les mateixes dimensions, en no haver-se efectuat prova al respecte.

En tot cas, no es considera en absolut desproporcionat que havent-se perjudicat part del parquet de dues estàncies es canviï la totalitat del mateix, per evitar els talls als que es refereix el perit senyor Salcedo, no podent tenir la consideració de millora, ja que si el parquet no és el mateix de cap manera es podran considerar íntegrament reparats els perjudicis provocats al perjudicat, que prèviament als fets tenia un parquet homogeni, a no ser, evidentment, que s'acredités el contrari, no havent estat aquest el cas.

I d'altra banda, no existeix tampoc cap desgavell de números en l'informe pericial del senyor Vara. Ell considera que dels 85 m2. pressupostats per la constructora de la seva assegurada només se'n poden reclamar 40. Si tot i així, la propietària del pis decideix efectuar una reparació dels 85 pressupostats (cfr. factura de l'empresa Villalba, referida per la part recurrent) anant al seu càrrec els 45 m2 no acceptats pel seu perit, doncs res es pot retreure al dit professional, que en tot moment s'ha mostrat coherent en les seves conclusions.

Sisè.- La desestimació del recurs comporta la imposició de les costes derivades d'aquesta alçada a la part apel·lant.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del senyor Suárez i la companyia A contra la Sentència dictada en data 21 de juny de 2022 per la Batlle d'instància, que confirmem.

Segon.- Imposar a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.