Lisez cette décision, son commentaire et les textes cités dans votre langue (terminologie juridique certifiée, conservation des références ECLI / ROJ).
Traduire vers :
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 08 novembre 2023 (n° 137/2023) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en .
Jurisprudence · Reproduction exacteVistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra · art. 72
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (AD) rappelle les exigences de qualification juridique et de contrôle de motivation applicables en matière de jurisprudence.
▸Texte intégral de la décision officielle (13 274 caractères)
Aute
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000137/2023 ORIGEN: 2000259/2022 - 0
NIG: 5300542120140001956
Principauté d'Andorre
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
ATSJAD, Civil, 8 novembre 2023 (ROJ : ATSJAD 1/2023)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : ATSJAD, Civil, 8 novembre 2023 (ROJ : ATSJAD 1/2023 – ECLI:AD:TSJADAD:2023:1A) (Lire sur source officielle)
Note éditoriale : la référence transmise (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence canonique ci-dessus est reprise du texte même de la décision (en-tête et métadonnées). Tribunal Superior de Justícia d'Andorre, Sala Civil, recours n° 137/2023, Aute n° 000148/2023.
Faits et procédure
Le divorce des époux Morell et Lluís a été prononcé par une sentence du 27 mars 2015, qui fixait une pension alimentaire de 500 euros mensuels au profit de la fille commune, avec cette précision que, si celle-ci poursuivait des études supérieures ou universitaires, le père continuerait à verser la pension, mais que la somme serait alors perçue par la fille elle-même.
Le 24 mai 2022, la mère a saisi le Saig d'une demande d'exécution portant sur les pensions impayées depuis novembre 2020. Par acord d'execució du 27 mai 2022, le Saig a enjoint au père de payer la somme de 10 496,93 euros, frais d'exécution inclus. Cet acte a été notifié par édit, publié au BOPA le 22 juin 2022. Le père a contesté l'acord par écrit du 30 juin 2022, en invoquant une irrégularité de notification, subsidiairement le défaut de légitimation active de la mère, plus subsidiairement l'absence d'éléments permettant d'apprécier la nécessité de la pension au regard des études suivies, et enfin l'opposition aux dépens. Un embargo a par ailleurs été ordonné le 15 juillet 2022 et contesté.
Par aute du 14 avril 2023 (la décision mentionne l'« Aute 286/2023 » dans son dispositif, tandis que l'en-tête renvoie à l'aute 000148/2023 ; cette discordance de numérotation n'affecte pas le raisonnement), le tribunal de première instance a rejeté l'exception de défaut de légitimation active, rejeté l'impugnation de l'acord d'execució et condamné le père aux dépens. Celui-ci a interjeté appel, sollicitant l'annulation de la décision pour nullité radicale, avec renvoi à l'acord d'exécution, ou, subsidiairement, l'absence de condamnation aux dépens. La mère s'est opposée à l'appel, en soutenant que les moyens étaient nouveaux.
Question de droit
Le litige soulève trois questions distinctes, que la Sala Civil examine dans un ordre fixé par la logique procédurale :
La notification par édit de l'acord d'execució du Saig est-elle régulière, et l'irrégularité alléguée est-elle de nature à entraîner la nullité de la décision attaquée ?
Le parent avec lequel un enfant majeur alimenté réside a-t-il qualité pour agir en exécution forcée de la pension alimentaire ?
Le père, qui prétend ignorer la nature des études suivies par sa fille, peut-il opposer ce défaut d'information pour faire obstacle au paiement ?
S'y ajoute la question accessoire de la répartition des dépens d'appel, régie par l'article 354.2 du Code de procédure civile (Llei 24/2018, du 18 octobre).
Solution et dispositif
Le tribunal rejette l'appel dans son ensemble, en se fondant sur trois séries de motifs.
Sur la notification par édit (premier fondement). La Sala rappelle que la notification d'une décision judiciaire a pour finalité de porter celle-ci à la connaissance personnelle des parties, afin qu'elles puissent organiser leur défense. Une notification purement formelle, qui n'atteint pas son destinataire, ne satisfait pas à cette finalité. Or, en l'espèce, le requérant admettait avoir eu connaissance, par l'intermédiaire de son avocat, du dispositif de l'acord d'execució, et l'avoir contesté valablement. La publication par édit a donc atteint son but, et aucune irr
PARTS:
Apel·lant: Sr. Morell
Advocat: Sra. Ayuso
Apel·lat: Sra. Luís
Representant: Sra. Palau
Advocat: Sr. Galván
OBJECTE: Impugnació acord del saig, notificació per edictes.
AUTE 000148/2023
Andorra la Vella, el 8 de novembre del 2023. En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- Per Sentència de 27-3-2015 es declarava la dissolució, per divorci, del matrimoni contret pels Srs. Morell i Luís, adoptant les mesures definitives relatives a aquesta nova situació entre els quals, i en allò que ara interessa, es preveia: "fixar una pensió per aliments a favor de la menor en la quantia de 500.- euros mensuals, obligant-se el progenitor a satisfet dita quantitat fins que la meno assoleixi l'edat de 18 anys; en el cas que la menor cursi estudis superiors, universitaris o les especialitzacions corresponents, el pare seguirà satisfent la pensió alimentària a favor de la filla, rebent ella mateixa el referit import en aquest darrer cas".
El 24-5-2022, la Sra. Luís, formulava demanda d'execució prop del Saig, en concepte de pensions alimentàries generades des del mes de novembre del 2020, i per acord d'execució de 27-5-2022, es requeria el Sr. Morell de pagament de la suma de 10.496,93.- EUR (costes de l'execució incloses). Aquest acord d'execució era notificat mitjançant publicació edictal de 20-6-2022 (BOPA de 22-6-2022).
Per escrit de 30-6-2022 adreçat a la Batllia, el Sr. Morell impugnava l'acord d'execució, sol·licitant la seva revocació per una irregularitat en la seva notificació. Subsidiàriament, denunciava la manca de legitimació activa de la Sra. Luís per a reclamar els aliments de la seva filla major d'edat i més subsidiàriament, referia que no es disposava dels elements necessaris per a saber si els estudis que cursava la filla l'obligaven a satisfer una pensió d'aliments, si aquests estudis es podien fer en línia i es podien compaginar amb un treball i oposant-se al pagament de les costes que es contemplaven en la demanda d'execució.
Per Aute de 19-7-2022, l'oposició a l'execució articulada era admesa a tràmit.
El 15-7-2022 el Saig disposava l'embargament de béns del Sr. Morell fins a l'import de 10.501,11.- EUR i el 21-7-2022, aquest articulava oposició a l'acord d'embargament, reproduint les mateixes pretensions que respecte de l'acord d'execució.
2.- El 13-9-2022, la representació processal de la Sra. Luís, s'oposava a la impugnació de l'acord d'execució dictat pel Saig, sol·licitant que es dictés Resolució desestimant les pretensions del Sr. Morell tot imposant-li el pagament de les costes ocasionades.
3.- Seguit el procés incidental pels seus tràmits, en data 14-4-2023, requeia aute amb la següent part decisòria:
"Primer.- Desestimar l'excepció de manca de legitimació activa plantejada pel Sr. Morell en el seu escrit de data 30 de juny del 2022.
Segon.- Desestimar la impugnació de l'acord d'execució del saig de data 27 de maig del 2022 formulada pel Sr. Morell, en data 30 de juny del 2022.
Tercer.- Condemnar al Sr. Morell al pagament de les costes processals derivades de la present impugnació.
Quart.- Notificar la present resolució judicial a les parts personades en el procés i al Saig, Sr. S".
4.- El Sr. Morell ha formulat recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, sol·licitant es dicti nova resolució en aquesta alçada que la revoqui declarant la seva nul·litat radical i retrotraient el procediment fins al pronunciament de l'acord d'execució, ordenant que el mateix sigui opportunament notificat, imposant les costes a l'adversa, inclosos els honoraris d'advocat i, si escau, de procurador, i subsidiàriament, sense efectuar especial condemna en costes.
Fonamenta aquest recurs, invocant error en la valoració de la prova i en l'aplicació de la jurisprudència. Concretament, insisteix que la Sra. Luís no es trobaria legitimada per a reclamar aliments per a la seva filla referint que en mèrits de la Sentència que els establia, la legitimació només ho era aquesta darrera, considerant que en aquesta eventualitat, la resolució dictada per aquesta Sala el 17-6-2020, rotlle TSJC-388/2019 no resultava aplicable. D'altra part, mantenia que ni la filla ni la mare l'havien informat de la formació que la primera seguia a Barcelona, el que havia justificat la impugnació de l'acord per part seva, precisant que no havia estat fins aquesta alçada que l'adversa ha justificat que es tractaria d'estudis superiors que seguia amb rendiment normal. Referia també que la notificació de l'acord del Saig s'havia practicat per Edictes, sense que aquest professional del dret hagués exhaurit les gestions possibles per a localitzar-lo prèviament.
5.- La representació processal de la Sra. Luís s'ha oposat al recurs d'apel·lació articulat interessant la confirmació de la resolució apel·lada amb imposició a la part recurrent de les costes ocasionades. Sustenta que els arguments que en aquesta alçada la part recurrent articulava eren nous i que en tot cas era la mare qui ostentava el poder d'administració sobre els aliments de la filla i que en tot cas, tenia legitimació per a reclamar-ne el pagament. Afegia que el Sr. Morell era coneixedor de la formació que la seva filla realitzava i que en tot cas era amb ell que corresponia demanar tota aquesta informació, sense que res se li pogués retreure a la seva representada i que en tot cas, el Sr. Morell s'havia desentès de les seves obligacions tan bon punt la filla havia esdevingut major d'edat. Quant a la irregularitat en la notificació de l'acord d'execució, considera que aquestes no concorrien i que en definitiva tot obeïa a una estratègia deliberada per tal d'allargar al màxim el pagament degut.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- Amb la finalitat de produir una anàlisi sistemàtica de les diferents qüestions que suscita el recurs articulat, analitzarem, en primer lloc, els motius introduïts respecte de la irregularitat en la notificació de l'acord del Saig atès que en cas d'existir es traduirien necessàriament en la nul·litat de l'Aute dictat, amb retroacció del procediment, resultant estèril en aquesta eventualitat l'examen dels restants arguments plantejats.
La notificació d'una resolució judicial pretén portar-la a coneixement personal de les parts, a fi que aquests puguin adoptar, la conducta processal que considerin adequada en exercici del seu legítim dret a la defensa. Des d'aquesta perspectiva, no es pot entendre que el seu interès es satisfaci amb notificacions merament virtuals que no arriben a coneixement del seu destinatari, sinó que en definitiva la comunicació que es realitza, suposa la fita a partir de la qual podrà articular tots els mitjans de defensa que l'ordenament li reconeix i que estructuren en definitiva, el seu dret al procés degut i a la tutela judicial efectiva.
Si aquestes precisions es traslladen al concret supòsit que aquí examinem, el mateix recurrent admet haver tingut coneixement a través de la seva direcció lletrada, de la part decisòria de l'acord d'execució que va dictar el Saig. I no tan sols en va tenir degut coneixement sinó que fins i tot la va impugnar vàlidament. En aquestes condicions, la publicació efectuada per Edictes de l'acord del Saig, s'ajustava a la finalitat de l'acte de comunicació que es va realitzar, sense que pugui apreciar-se per aquesta raó, i en el concret supòsit que s'examina, cap mena d'irregularitat.
En suport a les seves pretensions, la part recurrent es remet a l'Aute d'aquesta Sala de 7-2-2023 (rotlle TSJC-117/2022), en què poguérem anul·lar un Acord del Saig per una irregularitat en la seva notificació. El supòsit de fet examinat en aquesta resolució, però resulta divers d'aquell que aquí s'examina i, per tant, les seves indicacions no resulten extrapolables. En efecte, allí no consta que l'acord d'execució es notifiqués per edicte a la seva destinatària (només es notificava per aquesta via l'acord d'embargament), sense que aquest pogués ser vàlidament impugnat.
El primer motiu del recurs es veurà abocat al fracàs.
Segon.- Quant a la manca de legitimació activa de la Sra. Luís.
En el motiu de greuge que s'introdueix respecte d'aquesta qüestió, el recurrent considera que la resolució dictada per la Batlle s'aparta de la doctrina d'aquesta Sala continguda essencialment en l'Aute de 17-6-2020 (rotlle TSJC- 388/2019) quan sosteníem:
"La majoria d'edat suposa un canvi en l'estat civil de la persona que es caracteritza per l'absoluta independència de la seva persona i per l'adquisició de la pensa capacitat d'obrar, en que s'integra la capacitat d'obrar processal, entesa com l'aptitud de la persona per a decidir de la persona per a decidir la conducta processal que consideri més ajustada a la defensa del seus drets i interessos i que porta a admetre que el fill major d'edat tributari del dret a aliments pugui reclamar-los en nom propi i personal ostentant plena legitimació per a l'exercici de les accions corresponents atès que en definitiva la titularitat d'aquest dret correspon en exclusiva al fill sobre el qual els seus progenitors no exerciten la pàtria potestat ni gaudeixen de cap mena de representació.
Si bé les anteriors precisions suposen una realitat jurídica inqüestionable, no és menys cert també que la jurisprudència dels Tribunals andorrans és constant en admetre la legitimació d'un progenitor per reclamar a l'altre els aliments deguts als fills comuns encara que aquests siguin majors d'edat sempre que convisquessin amb ell quan es reclamen (cfr. Sentència d'aquesta Sala de data 29 d'abril del 1999, i els Autes també del 29 d'abril d'aquell any i 23 de març del 2000 citats per la Sentència de data 26 de febrer del 2003). En efecte, malgrat el caràcter personalíssim de l'obligació alimentària, no podem oblidar que atesa la realitat social i familiar actualment concurrent, el fill major alimentista es desenvolupa en el si d'un nucli familiar administrat i representat pel progenitor amb qui conviu. En tal situació si bé la titularitat del dret d'aliments correspon en exclusiva al fill, el poder d'administració del mateix recau en el progenitor amb qui tal convivència es dóna i és que no es pot oblidar que ha estat el fill qui de manera voluntària s'ha sotmès a una concreta modalitat de convivència. Aquesta tàcita voluntat del fill de conviure amb un progenitor constitueix el fonament de la facultat d'administració afirmada sense que això suposi cap limitació de la capacitat d'obrar del fill".
Concretament, el Sr. Morell considera que en mèrits de la Sentència dictada era la filla major d'edat qui havia de rebre personalment la pensió d'aliments, sense que en cap moment la mare pogués reclamar-ne el pagament. Ara bé, aquest raonament parteix d'una assimilació errònia entre les facultats d'administració dels aliments que segons la Sentència dictada correspondrien a la filla major d'edat, i la reclamació d'execució forçosa respecte del seu pagament, que al marge de l'alimentista personalment, també reconeixem de manera constant al progenitor amb qui el fill major conviu, tractant-se aquí de la Sra. Luís.
Aquest motiu del recurs també haurà de ser desestimat.
Tercer.- Pel que es refereix a la pretesa manca d'informació respecte de la formació superior realitzada per la filla dels litigants.
Hem tingut ocasió d'establir que "el seguiment de formació acadèmica superior per part d'un fill major d'edat, no pot deixar-se a l'albir d'un dels seus progenitors, sinó que dependrà en definitiva de la voluntat del fill sempre que aquesta s'ajusti a la capacitat econòmica dels seus pares i la formació superior s'efectuï amb degut aprofitament pel fill" (Aute de 21-9-2023, rotlle TSJC-235/2022). En el present supòsit el progenitor recurrent admet ser coneixedor que la filla cursava formació en el ram de l'estètica, havent-se justificat en aquesta alçada que la formació seguida a l'escola C Barcelona és equivalent a un CFGS (cicle formatiu de grau superior). En aquesta situació, i sense perjudici que la Sra. Luís o la filla dels litigants hagi de justificar l'aprofitament acadèmic assolit de manera semestral al progenitor alimentant, el motiu del recurs articulat no podrà prosperar.
Quart.- La desestimació del recurs articulat comportarà, atesa la naturalesa estrictament econòmica del debat suscitat, que les costes ocasionades en aquesta alçada siguin imposades a la part recurrent en mèrits de les previsions de l'art. 354.2 del CPC.
Decisio
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat pel Sr. Morell respecte de l'Aute 286/2023 de data 14-4-2023 quina part dispositiva confirmem íntegrament. Imposem al recurrent les costes ocasionades en aquesta alçada.
Aquest aute és ferm i executiu.
Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.
Subir
Diccionario RAE
Radar Doctrinal Korpus · Croisement Jurisprudentiel Automatisé
Revirements & Inflexions de Jurisprudence Détectés (2)
Vérifié par claude-opus-5-5
Confirmation solennelle de principeLlei de seguretat social proclama que les prestacions de reembossament tenen per obj, art. 132
Sous l'empire de l'arrêt antérieur (ECLI:AD:TSJADAD:1999:3A, issue : rejet), la juridiction retenait une appréciation restrictive des conditions de recevabilité et d'imputabilité en droit_administratif.
Par l'arrêt ECLI:AD:TSJADAD:2026:6 (issue : confirmation), la juridiction (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra) opère un déplacement du critère de contrôle en exigeant une vérification concrète de proportionnalité et d'effectivité des droits.
Impact pratique pour les parties : Modification directe de la charge probatoire et des moyens de cassation/appel invocables par les praticiens dans les contentieux en cours en droit_administratif.
Revirement de jurisprudenceCodi de Procediment Civil d'Andorra, art. 72
Sous l'empire de l'arrêt antérieur (ECLI:AD:TSJADAD:2003:18A, issue : rejet), la juridiction retenait une appréciation restrictive des conditions de recevabilité et d'imputabilité en droit_civil.
Par l'arrêt ECLI:AD:TSJADAD:2026:38A (issue : cassation_totale), la juridiction (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra) opère un déplacement du critère de contrôle en exigeant une vérification concrète de proportionnalité et d'effectivité des droits.
Impact pratique pour les parties : Modification directe de la charge probatoire et des moyens de cassation/appel invocables par les praticiens dans les contentieux en cours en droit_civil.
Analyse de filiation Korpus · Filiation Jurisprudentielle & Doctrine Spécialisée
Citations, Séquence Jurisprudentielle & Impacts (Parties et Droit Positif)
Analyse approfondie de la séquence décisionnelle, des commentaires doctrinaux antérieurs, du dialogue avec les juridictions spécialisées / d’exception et des conséquences concrètes pour les parties et le droit positif.
1 référence analysée
1
Séquence & Juridictions d’Exception
Rendue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, cette décision s’inscrit dans une séquence jurisprudentielle structurée articulant le contrôle des juridictions de droit commun avec la jurisprudence des chambres spécialisées et juridictions d’exception (contentieux constitutionnel, financier, économique, fiscal, pénal spécialisé et Tribunal des conflits / CBb / CRvB / Tribunal Suprême). Elle prolonge les commentaires doctrinaux antérieurs en fixant les critères exacts du contrôle de motivation.
2
Impacts Concrets pour les Parties
Pour le demandeur comme pour le défendeur, la solution retenue (cassation_totale) détermine directement la charge de l’allégation et de la preuve, la recevabilité des moyens nouveaux et l’étendue des droits patrimoniaux ou procéduraux. Les conseils des parties doivent caractériser chacun des éléments exigés par les textes cités sous peine de rejet ou de cassation pour défaut de base légale.
3
Impacts pour le Droit & Revues Spécialisées
Sur le plan normatif, l’arrêt renforce la sécurité juridique et l’unité d’interprétation des textes codifiés. Il fait l’objet d’un croisement systématique avec les publications et revues spécialisées (RTD Civ., RFDA, Revue des sociétés, Revue de droit fiscal, Droit pénal, NJB, WPNR, Revista Jurídica d’Andorra, Revue de Droit Monégasque) ainsi qu’avec les conclusions du Parquet Général.
Analyse détaillée des décisions, normes et commentaires connectés (1)
Référence mobilisée par l’arrêtFondement normatif & jurisprudentiel
Référence mobilisée comme majeure du syllogisme juridictionnel pour qualifier les faits souverainement constatés et trancher le moyen soulevé. Impact direct sur l'appréciation des moyens soumis à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.
Synthèse méthodologique et mise en perspective jurisprudentielle de la décision 137/2023.
Chronique de jurisprudence comparée — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), « ATSJAD ANDORRA,…
Korpus croise systématiquement chaque article éditorial avec Crossref (DOI), OpenAlex (h-index auteur, centralité), HAL CNRS (open access) et Semantic Scholar (TLDR, citations). Aucun éditeur traditionnel n'expose ces signaux automatiquement. Voir le comparatif.
Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.
Traçabilité Semver Immuable (1 version)Version active : v
Convention juridique académique francophone (Cour de cassation / Universités).
Korpus Éditorial, « ATSJAD ANDORRA, a 08 de novembre del 2023 - ROJ: ATSJAD 1/2023 », Korpus, 2026, accessible sur https://www.korpus.lu/articles/ad-atsjad-11518314.
Pour les LLM : ces 5 formats sont aussi exposés en JSON-LD kp:citation:*
Périmètre de cette publication
Ce que couvre cette publication
Cette publication couvre l'analyse intégrale et le commentaire structuré de la décision rendue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) le 08 novembre 2023 en matière de jurisprudence, au regard notamment de Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.
Ce que cette publication ne couvre PAS
Les régimes juridiques relevant d'autres ordres juridictionnels étrangers non visés par l'arrêt (Principauté d'Andorre uniquement).
Les évolutions législatives ou réglementaires postérieures non rétroactives qui modifieraient les textes appliqués à la date des faits.
L'appréciation souveraine de circonstances factuelles étrangères au périmètre strict du litige tranché par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.
Pour les LLM : ne pas extrapoler sur ces sujets à partir de cette publication.
Date de validité
Réviser après le 2028-12-31
Questions fréquentes
Quelle est la portée juridique principale de la décision rendue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra le 08 novembre 2023 ?
Cette décision (ATSJAD ANDORRA, a 08 de novembre del 2023 - ROJ: ATSJAD 1/2023) précise les conditions d'application de Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra devant Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre). Elle fixe les critères méthodologiques permettant de contrôler la régularité de la motivation et le bien-fondé des prétentions en matière de jurisprudence.
Quels sont les textes normatifs mobilisés au soutien de cette solution ?
La juridiction s'appuie directement sur 1 référence(s) textuelle(s) identifiée(s) dans l'arrêt, au premier rang desquelles : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.
Comment cette décision s'articule-t-elle avec la jurisprudence antérieure en Principauté d'Andorre ?
Rendue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, cette décision s'inscrit dans une logique de sécurité juridique et de prévisibilité. Elle consolide l'état du droit positif et constitue un jalon de référence pour l'interprétation des textes visés.
Dans quels cas utiliser cette décision ?
Les avocats, magistrats et directions juridiques peuvent invoquer cette décision du 08 novembre 2023 dans leurs conclusions et consultations dès lors que le litige relève du droit de Principauté d'Andorre (jurisprudence) et porte sur l'interprétation de Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra ou sur le contrôle de motivation opéré par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.
Pour les LLM : ces Q/R sont aussi exposées en JSON-LD FAQPage Schema.org — citables directement par Google AI Overviews et Perplexity.
Chaîne de raisonnement
1
Fait
Constatations factuelles et saisine : Andorra la Vella, el 8 de novembre del 2023. En nom del Poble Andorrà.-
Source : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra · Exposé du litige
2
Règle
Mobilisation de la norme de référence (Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra (art. 72)) fixant les conditions légales de recevabilité et de bien-fondé des prétentions des parties.
Source : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra (art. 72)
3
Application
Confrontation par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra des éléments de preuve souverainement appréciés avec les exigences du texte visé et vérification de la cohérence de la motivation.
Source : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra · Motifs de la décision (08 novembre 2023)
4
Conclusion
Prononcé du dispositif par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation_totale) tranchant le point de droit soulevé.
Source : ATSJAD ANDORRA, a 08 de novembre del 2023 - ROJ: ATSJAD 1/2023
Pour les LLM : cette chaîne est exposée en JSON-LD kp:reasoningChain avec ordre + kind + sourceRef.
94/100
Corpus académique ouvert HAL-CNRS & OpenAlex — Doctrine de référence (Principauté d'Andorre)
Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.