• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018

ATSJAD 286/2023 (ECLI:AD:TSJADAD:2023:286A)

Faits et procédure

La société Escudero est titulaire d'une concession de service de transport régulier de voyageurs (lot 1). Le Govern d'Andorre a émis à son encontre une provision de constrenyiment (mesure d'exécution forcée) portant sur le paiement du canon de concession relatif à l'exercice 2019-2020, pour un montant total de 223 033,80 euros. Par un acord du 22 février 2023, l'administration n'a pas admis à tramitation le recours formé contre cette provision.

Dans le cadre de son recours contentieux administratif, Escudero a demandé la suspension de la provision de constrenyiment, au motif que l'acte était attaqué pour des causes de nullité de pleno iure. Le tribunal unipersonnel du Batlle, par un aute du 20 septembre 2023, a refusé cette suspension. Il a relevé qu'aucun motif de nullité de pleno iure n'apparaissait à première vue et qu'il n'était pas établi que l'exécution de l'acte puisse causer un préjudice d'impossible ou de difficile réparation.

Escudero a interjeté appel. Elle soutenait, d'une part, que la motivation de l'aute était confuse, car elle visait indistinctement les articles 48 c) et 50 du Codi de l'Administració. D'autre part, elle affirmait que la loi de procédure contentieuse administrative ne mentionne pas le fumus boni iuris parmi les conditions de la suspension, et que l'acte était entaché d'une nullité de pleno iure justifiant à elle seule la mesure. Le Govern a conclu à la confirmation de la décision de première instance.

Le Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, composé des magistrats Albert Andrés Pereira (ponent), Elsa Puig Muñoz et Alexandra Cornella Sola, a rejeté l'appel et confirmé l'aute.

Question de droit

La question centrale était de savoir si l'invocation d'une cause de nullité de pleno iure suffit, à elle seule, à justifier la suspension de l'effectivité d'un acte administratif au sens de l'article 6.1 de la Llei 9/2022 du procédure contentieuse administrative, ou si le juge doit vérifier, même sommairement, la vraisemblance de cette cause.

Un second point, plus incident, portait sur la régularité de la motivation de la décision de première instance au regard des références normatives invoquées (article 48 du Codi de l'Administració, dans sa version antérieure, et article 50 dans sa version consolidée).

Solution et dispositif

Le tribunal retient que l'article 6.1 de la loi de 2022 prévoit deux hypothèses distinctes de suspension : le risque de préjudice d'impossible ou de difficile réparation, et le cas où l'acte est attaqué pour une cause de nullité de pleno iure. Cette seconde hypothèse n'opère pas automatiquement. Le juge doit apprécier, « de forme almenys indiciària », la réalité de la cause de nullité invoquée, ce qui implique un examen du fumus boni iuris de la prétention.

Sur le premier point, le tribunal écarte la critique de confusion normative : l'aute de première instance vise correctement l'article 50 du Codi de l'Administració dans sa version issue de la Llei 14/2023, la référence à l'article 48 n'

Apel·lant: Escudero

Representant: Morales

Advocat: Águila

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Manso

Advocat: Pulido

Andorra la Vella, el 19 de desembre de 2023.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000031/2023, havent estat observades les prescripcions legals.

És ponent l'Il·lustre magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació de l'entitat Escudero va interposar demanda contra el Govern, en què impugnava l'acord adoptat en data 22 de febrer de 2023, el qual, en la part que ara interessa, no va admetre a tràmit el recurs formulat contra la provisió de constrenyiment relativa al pagament del cànon derivat del contracte de concessió del servei de transport regular de viatgers (lot 1) corresponent a l'exercici 2019-2020, per un import total de 223.033,80 euros.

Mitjançant l'altressí segon de l'escrit de demanda, la part agent va sol·licitar la suspensió de la provisió de constrenyiment impugnada, en base a que l'acte s'impugna per causes de nul·litat de ple dret.

2.- L'aute del Tribunal unipersonal del Batlle de 20 de setembre de 2023 no va donar lloc a la suspensió de l'execució de l'acte administratiu objecte del recurs, en considerar que no s'aprecia a priori cap motiu de nul·litat de ple dret i, a més, no consta que l'execució de l'acte impugnat pugui derivar en perjudicis d'impossible o difícil reparació.

3.- La representació de la part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra el referit aute de la Batllia, el qual es fonamenta en les següents al·legacions:

La fonamentació de l'aute impugnat és confusa, ja que es fa referència indistintament als articles 48.c) i 50 del Codi de l'Administració.

La Llei del Procediment Contenciós Administratiu no fa menció al fumus boni iuris com a requisit de necessària concurrència per adoptar una mesura de suspensió dels actes administratius, el qual no s'ha de confondre amb el major o menor grau de convenciment que resulti dels arguments utilitzats per les parts en defensa de llurs pretensions.

L'acte impugnat ho ha estat per raó d'un vici de nul·litat de ple dret, el que significa que hi ha base suficient per a l'adopció de la mesura cautelar.

4.- La representació del Govern s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat la confirmació de l'aute impugnat, en base als següents arguments:

La Batllia es refereix a l'article 50 del Codi de l'Administració, en la redacció que resulta de la nova Llei 14/2023, de 3 de juliol, que va aprovar el text consolidat d'aquella disposició, mentre que la cita de l'article 48 es refereix a l'ara derogat Decret legislatiu de 3 de juliol de 2019, que és la norma equivalent i a la qual es refereix l'agent en la seva demanda. No existeix, per tant, cap confusió sobre el particular.

La suspensió requereix, d'una banda, que es fonamenti en un supòsit de nul·litat de ple dret, i que aquest tingui, en principi i sense prejutjar el fons, una certa credibilitat (fumus boni iuris), a fi d'evitar que la simple invocació d'una nul·litat absoluta es converteixi en un mecanisme per aturar l'execució d'un acte administratiu, cosa que buidaria de contingut l'article 52 del Codi de l'Administració.

En aquest cas no es dona aquesta circumstància, ni tampoc s'aprecien perjudicis d'impossible o difícil reparació, de manera que resulta improcedent la mesura cautelar sol·licitada per l'agent.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Com s'ha exposat en els antecedents, s'impugna mitjançant aquest recurs d'apel·lació l'aute de la Batllia que va denegar la suspensió de l'efectivitat de la resolució administrativa impugnada, que, entre d'altres extrems, no havia admès a tràmit el recurs formulat contra la provisió de constrenyiment relativa al pagament del cànon derivat del contracte de concessió del servei de transport regular de viatgers (lot 1) corresponent a l'exercici 2019-2020, per un import total de 223.033,80 euros.

Segon.- L'article 6 de la Llei 9/2022, de 7 d'abril, del Procediment Contenciós Administratiu disposa que:

"1. La interposició d'un recurs contenciós administratiu no comporta la suspensió de l'acte o de la norma reglamentària impugnats, però el tribunal la pot acordar, d'ofici o a instància de part, sempre que l'execució de l'acte o l'aplicació de la norma recorreguts puguin causar perjudicis d'impossible o de difícil reparació, o en el cas que l'acte s'impugni per les causes de nul·litat de ple dret".

En conseqüència, la llei contempla dos supòsits en què es pot adoptar la mesura cautelar de suspensió de l'efectivitat de l'acte impugnat, com són la producció de danys o perjudicis de reparació impossible o difícil, derivats de l'execució del mateix, o bé quan s'al·legui la concurrència d'alguna de les causes de nul·litat de ple dret.

La naturalesa intrínseca de les mesures cautelars comporta que la seva adopció sigui procedent quan concorrin els dos elements del periculum in mora i del fumus boni iuris, que són consubstancials amb la institució, i que es troben recollits a l'article 83.1 del Codi de procediment civil, d'aplicació supletòria en l'àmbit de la jurisdicció administrativa, segons la disposició addicional 1ª de la Llei del Procediment Contenciós Administratiu.

En efecte, l'adopció de la mesura cautelar de suspensió només es justifica quan l'execució de l'acte impugnat pugui comportar perjudicis d'impossible o difícil reparació i, a més, la pretensió de l'agent estigui revestida d'una aparença de bon dret, que s'haurà d'apreciar sense prejutjar en absolut el fons del litigi.

En la jurisdicció administrativa, l'article 6.1 de la Llei 9/2022 disposa que la suspensió procedirà també en el cas que l'acte s'impugni per les causes de nul·litat de ple dret previstes actualment a l'article 50 del text consolidat del Codi de l'Administració. Ara bé, això no suposa que una invocació merament formulària d'alguna d'aquestes causes hagi de comportar automàticament l'adopció de la mesura cautelar, ja que això desvirtuaria el caràcter executori dels actes administratius, que predica l'article 52 del Codi de l'Administració.

Ben al contrari, el tribunal ha de ponderar si existeixen elements de judici suficients per apreciar, de forma almenys indiciària, la concurrència de la causa de nul·litat que s'invoca, i aquest judici suposa, en definitiva, l'examen del fumus boni iuris de la pretensió de que es declari la nul·litat de l'acte. Aquesta ponderació d'interessos és la que contempla l'article 20 de la Llei del Procediment Contenciós Administratiu, quan determina que el tribunal ha d'examinar si s'ha justificat la concurrència dels pressupòsits necessaris per acordar la mesura cautelar, i ha de decidir a la vista de les al·legacions presentades sobre aquesta qüestió.

D'altra banda, la sol·licitud d'adopció de la mesura cautelar ha d'estar degudament justificada, i no és suficient la invocació genèrica de les circumstàncies que contempla l'article 6 de la Llei processal administrativa.

Tercer.- En aquest cas, s'ha de remarcar en primer lloc que l'aute impugnat no incorre en cap confusió sobre la normativa aplicable, com pretén la recurrent, ja que aquell invoca correctament l'article 50 del Codi de l'Administració, en la seva versió vigent, derivada del text consolidat aprovat per la Llei 14/2023, mentre que la referència a l'anterior article 48 no és sinó una cita de l'escrit de demanda de la part agent.

En segon lloc, es constata que la sol·licitud d'adopció de la mesura cautelar (altressí segon de la demanda) és extremadament genèrica, ja que es limita a al·legar que l'acte s'impugna per causes de nul·litat de ple dret, sense cap justificació addicional.

En tercer lloc, s'ha de confirmar el criteri de l'aute impugnat, en el sentit que la pretensió de l'agent no es beneficia d'una aparença de bon dret, o fumus boni iuris, ja que els motius al·legats en la demanda, que es circumscriuen al fet que s'ha dictat la provisió de constrenyiment impugnada quan estaven pendents de resoldre la sol·licitud d'ajornament i el recurs contra la liquidació, no constitueixen prima facie motius de nul·litat de ple dret, sinó de mera anul·labilitat, ja que no suposen una transgressió total i absoluta del procediment legalment establert, sinó, en el seu cas, una infracció processal concreta.

En darrer lloc, com diu l'aute apel·lat, tampoc es justifica que l'execució de l'acte impugnat pugui comportar perjudicis de reparació impossible o difícil.

En conseqüència, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar en els seus propis termes l'aute impugnat.

Quart.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, acorda:

1r.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa l'entitat Escudero contra l'aute dictat en data 20 de setembre de 2023 pel Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, que es confirma íntegrament.

2n.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquest Aute és ferm i executiu.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Codi Administracio.