• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

ATSJAD 4/2023 (TSJA, Sala Administrativa, 20 décembre 2023)

Note préliminaire : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence figurant dans le texte de la décision a été retenue.

Faits et procédure

Dans l'affaire n° 1000123/2016, la partie demanderesse a sollicité la récusation de la Batlle (juge du Tribunal de batlles) Mme Ropero. Le fondement invoqué était le dépôt, par les mêmes parties, d'une querelle devant le Tribunal de Corts pour un présumé délit majeur de prévarication judiciaire, visé à l'article 400 et/ou 401 du Code pénal (Llei 9/2005).

Par aute du 23 novembre 2023, le président du Tribunal de batlles a rejeté la demande, au motif que ni le dépôt de la querelle ni son admission n'étaient établis (antecedent 2).

Les parties ont formé appel. Elles ont soutenu, en substance, que la Batlle avait été rapporteur d'une sentence du 20 juin 2023 (n° 25/2023) rejetant leurs prétentions, alors qu'elle avait siégé, le 15 du même mois, dans la formation ayant rendu la sentence n° 37/2023, qui allait en sens contraire dans un cas analogue. Une troisième sentence (n° 47/2023 du 4 septembre 2023) irait dans le même sens que la seconde. Les appelants en déduisaient une inimitié manifeste (antecedents 3 et 4).

Sur saisine de la Sala, le Tribunal de Corts a indiqué que la querelle n'avait pas été admise à tramitació et que les actuations avaient été archivées (antecedents 6 et 7). La Sala a ainsi établi le fait décisif.

Question de droit

La Sala devait trancher deux questions :

1. La querelle déposée par une partie contre le juge, non admise à tramitació, constitue-t-elle une cause d'abstention ou de récusation au sens de l'article 73 f) de la Llei qualificada de la Justícia ?
2. Le fait que le juge ait rendu, dans des affaires analogues, des décisions divergentes et qu'il ait été rapporteur d'une décision défavorable aux appelants caractérise-t-il une inimitié manifeste ?

Une question préalable, de nature procédurale, concernait la recevabilité des moyens nouveaux introduits en appel (fonament quart).

Solution et dispositif

La Sala rejette l'appel et confirme l'aute attaqué. Son raisonnement comporte cinq étapes.

1. Interprétation stricte des causes de récusation. Le Tribunal rappelle, en termes généraux, que la récusation affecte le droit au juge prédéterminé par la loi (article 10 de la Constitution) et que ses causes doivent recevoir une interprétation stricte (fonament segon).

2. Irrecevabilité des moyens nouveaux. Les motifs tirés de l'inimitié n'ayant pas été soulevés dans la demande initiale, ils ne peuvent être examinés en appel. Le Tribunal ajoute toutefois des observations « p

Representant: Morell

Advocada: Farré

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Gálvez

Advocada: Azorin

Apel·lat: AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES

Representant: Salas

Advocada: Cano

Apel·lat: AUTORITAT FINANCERA ANDORRANA

Representant: Barberá

Advocat: Salamanca

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 20 de desembre de 2023.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000123/2016, havent estat observades les prescripcions legals.

És ponent l'Il·lustre magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació de la part agent en la causa registrada amb el núm. 1000123/2016 ha promogut la recusació de la Hble. Batlle Sra. Ropero, per raó d'haver interposat contra la mateixa una querella davant del Tribunal de Corts, per un presumpte delicte major de prevaricació judicial, tipificat a l'article 400 i/o 401 del Codi Penal.

Després de seguir la tramitació preceptiva, i vist l'informe de la Batlle concernida, el president de la Batllia, per aute de 23 de novembre de 2023, va desestimar la recusació, en considerar que no s'havia acreditat la interposició de la querella, ni que aquesta hagués estat admesa.

2.- La representació dels agents ha interposat recurs d'apel·lació contra el referit aute de la presidència de la Batllia. En aquesta alçada, la part promotora de l'incident de recusació addueix, en síntesi, que la Batlle Sra. Ropero ha actuat com a ponent en una sentència de 20 de juny de 2023 (núm. 25/2023), que va desestimar la demanda formulada pels Srs. Ropero, mentre que el dia 15 del mateix mes i any havia format part del Tribunal que va dictar la sentència núm. 37/2023, recaiguda en un supòsit anàleg, que es va pronunciar en sentit contrari, estimant les pretensions de l'agent. En aquesta mateixa línia es va pronunciar una altra sentència (núm. 47/2023, de 4 de setembre de 2023).

D'aquest fet, els agents dedueixen que la Batlle Sra. Ropero els ha discriminat amb la seva resolució, fet que posa de relleu una enemistat manifesta envers els mateixos.

3.- Un cop designada la Sala competent per a conèixer del recurs d'apel·lació, es va donar trasllat del recurs a les altres parts del procés, a fi que poguessin formular les al·legacions que consideressin procedents en el termini de cinc dies hàbils.

4.- Un cop evacuat el tràmit, per aute de 19 de desembre de 2023, es va acordar lliurar ofici al Tribunal de Corts, a fi que informés sobre si havia recaigut resolució respecte de la querella interposada pels Srs. Ropero i, en el seu cas, sobre el contingut de la resolució.

5.- En resposta a l'anterior petició, el Tribunal de Corts ha tramès ofici en el qual fa constar que la referida querella no ha estat admesa a tràmit, i que s'ha acordat l'arxiu de les actuacions.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- És objecte d'aquest incident la recusació que formula la part agent en la causa núm. 1000123/2016 respecte de la Hble. Batlle Sra. Ropero, la qual es basa en el fet d'haver interposat una querella contra la mateixa per un presumpte delicte major de prevaricació judicial, tipificat a l'article 400 i/o 401 del Codi Penal.

En aquesta alçada, la representació dels agents afegeix l'existència d'una enemistat manifesta, derivada del fet que la Batlle concernida ha actuat com a ponent en un determinat procés contenciós administratiu, en el qual s'ha dictat sentència desestimatòria de les pretensions dels agents, mentre que també ha intervingut en uns altres dos processos similars, que han tingut un resultat contrari, la qual cosa, en opinió dels recurrents, comporta que la Sra. Batlle els ha discriminat amb la resolució en què va intervenir com a ponent, fet que posa de relleu una enemistat manifesta envers els mateixos.

Segon.- En termes generals, tal com ha declarat aquesta Sala de forma reiterada, i en la mesura en què la recusació d'un batlle o magistrat incideix en el dret al jutge predeterminat per la llei, que garanteix l'article 10 de la Constitució, és obvi que l'aplicació de les causes determinants de la mateixa ha de ser objecte d'interpretació estricta.

De bell antuvi, s'ha de constatar que la part promotora de l'incident ha invocat en el seu escrit inicial la concurrència d'una causa de recusació, com és el plantejament d'una querella contra la Batlle concernida, mentre que, en aquesta alçada, incideix especialment en l'existència d'una altra causa, per donar-se una enemistat manifesta vers la part, derivada de la discriminació que suposa haver actuat com a ponent en una sentència que es va pronunciar en sentit advers a les pretensions dels agents, mentre que la mateixa Batlle va formar part del Tribunal que va resoldre en sentit diferent en uns altres supòsits similars.

Com és lògic, la part no pot modificar el fonament de la seva recusació en grau d'apel·lació, de manera que, en puritat, només s'ha d'examinar la concurrència de la causa invocada en l'escrit inicial de l'incident, referida a la interposició d'una querella.

Tercer.- L'article 73 de la Llei qualificada la Justícia inclou entre les causes d'abstenció i recusació la següent:

"f) Ser o haver estat denunciat, acusat o demandat per qualsevol de les parts del procés de què es tracti, els seus advocats o els seus procuradors, llevat que la denúncia, l'acusació o la demanda no hagi estat admesa o hagi estat rebutjada per manca manifesta de fonamentació".

En el cas que ara s'examina, el Tribunal de Corts, en virtut de la prova acordada per aquesta Sala, ha informat que la querella formulada pels recurrents contra la Batlle concernida no ha estat admesa a tràmit, i que s'ha acordat l'arxiu de les actuacions. En conseqüència, és obvi que no concorre la causa de recusació invocada pels promotors de l'incident, i que procedeix desestimar el present recurs d'apel·lació.

Quart.- Com abans s'ha dit, resulta improcedent des d'una perspectiva estrictament processal examinar les noves argumentacions que introdueixen els recurrents en aquesta alçada, que no van ser invocades en l'escrit inicial de l'incident de recusació. De tota manera, per a una major satisfacció en justícia dels interessats, es poden afegir les consideracions que segueixen.

Com ha declarat ja aquest Tribunal en autes de 2 de desembre de 2019 i 9 de gener de 2020:

"L'enemistat s'ha de basar en una relació anterior i externa al procés. En aquest sentit, el contingut de les resolucions judicials no pot donar lloc a aquesta causa de recusació, ja que no prejutgen per sí mateixes cap animadversió, encara que siguin desfavorables per a la part, i han de ser combatudes a través dels recursos previstos per la llei, i no mitjançant la recusació de qui les ha dictat".

En aquest sentit, i com és ben evident, l'exercici de la potestat jurisdiccional comporta que les resolucions judicials decideixen l'estimació de les pretensions d'unes parts i la desestimació de les altres, i això no suposa en sí mateix cap classe d'enemistat envers la part que no veu prosperar les seves peticions o reclamacions.

Si el que es pretén fer valer és l'existència d'unes determinades sentències que s'han pronunciat en sentit divergent respecte de fets similars, s'ha de tenir en compte que el dret andorrà no contempla la figura de l'anomenat vot particular o discrepant, de manera que els batlles o magistrats que no comparteixen la decisió majoritària del tribunal no poden exterioritzar el seu parer discordant. Ben al contrari, l'article 49.1 de la Llei qualificada de la Justícia disposa expressament que els debats del Tribunal de Batlles són secrets, de la mateixa manera que l'article 54.2 ho predica de les deliberacions del Tribunal de Corts i l'article 58.3 del Tribunal Superior de Justícia.

En el cas que ara s'examina, la composició del Tribunal de Batlles que va actuar en les sentències discrepants va ser diferent, de manera que aquest resultat és previsiblement la conseqüència de que en cada supòsit van actuar batlles també diferents i que van arribar a una decisió majoritària divergent, circumstància que cau dins l'àmbit del secret de les deliberacions.

El nostre sistema jurídic ja dona resposta a la possible existència d'aquestes sentències discrepants, a través de la interposició dels recursos que procedeixin en cada cas, de manera que el tribunal superior en grau reconduirà a la unitat aquests pronunciaments contradictoris.

En aquest supòsit, aquesta Sala ja està coneixent dels recursos interposats contra les sentències divergents que invoca la part promotora de l'incident, i aquest és, com s'acaba de dir, el mecanisme previst legalment per resoldre la discrepància.

Ara bé, el que no es pot presumir és l'existència d'una enemistat manifesta envers la part, derivada merament del fet d'haver dictat una sentència contrària a les seves pretensions. De la mateixa manera, el fet d'haver concorregut a l'emissió d'unes sentències que es pronuncien en sentit divergent, tampoc posa de relleu cap enemistat amb els interessats, quan la distinta composició del tribunal en cada cas resulta ser, versemblantment, la causa de què l'opinió de la Batlle concernida hagi quedat en minoria en alguns dels supòsits.

Per tot això, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar en els seus propis termes l'aute impugnat.

Cinquè.- La manifesta inconsistència de les al·legacions dels recurrents, així com la desviació processal en què han incurregut en aquesta instància, condueix a considerar temerària la interposició del recurs, per la qual cosa procedeix imposar-los les costes causades en aquesta alçada, d'acord amb el que disposa l'article 8.1 de la Llei del Procediment Contenciós Administratius.

DECISIÓ

1r.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposen els Srs. Ropero i d'altres contra l'aute dictat el 23 de novembre de 2023 per l'Hble. Sr. President de la Batllia, el qual es confirma en els seus propis termes.

2n.- Imposar als recurrents les costes causades en aquesta instància.

Aquest Aute és ferm i executiu.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al President del Tribunal de Batlles, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei Procediment Contenciós Administratiu.