• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

ATSJAD 32/2024 (ECLI:AD:TSJADAD:2024:32A)

Note préliminaire : la référence canonique indiquée dans la saisine (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence retenue est celle figurant dans le texte intégral (ROJ et ECLI). Juridiction : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa. Date : 18 juillet 2024. Recours n° 25-2024. Rapporteur : M. Albert Andrés Pereira. Le texte étant rédigé en catalan, les citations sont traduites par nos soins.

Faits et procédure

Un agent de police a fait l'objet d'une sanction pécuniaire de 150 euros pour une infraction au code de la circulation, prononcée par une résolution du directeur du département de police du 28 octobre 2022. Le recours administratif formé contre cette résolution a été rejeté par une décision du Gouvernement du 8 février 2023.

Saisi d'un recours, le Tribunal unipersonnel du Batlle a rejeté la demande par un jugement du 9 janvier 2024. Le requérant a alors formé un incident de nullité d'actuacions, fondé sur la violation de l'article 10 de la Constitution, en invoquant la prohibition d'indéfense, le droit à une décision motivée en droit et la présomption d'innocence. Cet incident a été rejeté par un aute (ordonnance) du Batlle du 12 mars 2024.

L'agent a interjeté appel contre cet aute, en reprenant « en substance » les moyens soulevés en première instance. Le Gouvernement s'est opposé à l'appel, faisant valoir qu'aucun droit fondamental n'avait été méconnu et que les moyens ne faisaient que reproduire ceux déjà examinés.

Le texte mentionne par ailleurs, dans son intitulé (« Renovació autorització residència »), une question de renouvellement d'autorisation de résidence. Cette question n'est toutefois ni décrite dans les faits ni traitée dans les motifs, qui ne portent que sur une infraction routière. Il s'agit vraisemblablement d'une erreur de rédaction de l'intitulé, que nous ne retenons pas.

Question de droit

La Sala Administrativa devait déterminer si l'incident de nullité d'actuacions, prévu à l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials, pouvait être utilisé pour remettre en cause le fond d'une décision rendue dans une procédure de petite quantité, non susceptible d'appel en vertu de l'article 47.1 de la Llei del Procediment Contenciós Administratiu, en invoquant des violations de droits fondamentaux qui se résumaient à la contestation de l'appréciation des preuves.

Plus précisément, le juge devait apprécier si le désaccord du requérant sur la valeur accordée au « rapport de preuves » (relatif à l'étalonnage du cinémomètre et à la limite de vitesse applicable au tronçon concerné) constituait une violation de la prohibition d'indéfense, du droit à une décision fondée en droit ou de la présomption d'innocence.

Solution et dispositif

Le Tribunal rejette l'appel. Il rappelle d'abord que la sentence litigieuse, rendue dans une affaire de 150 euros, n'était pas susceptible d'appel. Il en déduit que l'incident de nullité ne peut devenir un « succédané » de l'appel et doit être examiné avec une attention particulière.

Sur le fond, le Tribunal énonce que l'incident de nullité ne constitue pas une nouvelle instance permettant de réexaminer les décisions attaquées. Il s'agit d'un remède extraordinaire destiné à corriger les atteintes au droit fondamental à la juridiction survenues dans une procédure close. L'article 18 quater

AUTE 12-2024

PARTS:

Apel·lant: Sr. Puga

Compareix personalment

Advocat: ídem

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Blasco

Advocada : Sra. Julián

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 18 de juliol de 2024.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació relatiu a l'incident de nul·litat plantejat a les actuacions número 2000028/2023, havent estat observades les prescripcions legals.

És ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La sentència del Tribunal unipersonal del Batlle de 9 de gener de 2024 va desestimar la demanda formulada contra la resolució del Govern de 8 de febrer de 2023, que, al seu torn, havia desestimat el recurs interposat contra la resolució de 28 d'octubre de 2022 de la Direcció del Departament de Policia, mitjançant la qual es va imposar a l'agent una sanció de 150 EUR de multa, com a responsable d'una infracció de trànsit.

2.- La representació de la part agent va formular incident de nul·litat d'actuacions contra la sentència esmentada de la Batllia, en considerar que la mateixa incorria en vulneració de l'article 10 del text constitucional.

Aquest incident va ser desestimat per aute de la Batllia de 12 de març de 2024.

3.- Contra aquest aute, l'agent ha formulat recurs d'apel·lació, en què reprodueix en substància els mateixos arguments articulats en la instància, que es refereixen a la prohibició d'indefensió, al dret a obtenir una decisió fonamentada en dret i a la presumpció d'innocència.

4.- La representació del Govern s'ha oposat a les pretensions de l'agent, en considerar que no s'ha produït cap vulneració d'un dret fonamental i que les argumentacions que s'articulen en l'incident no fan més que reproduir les que ja van ser objecte d'examen en la sentència impugnada.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Com a qüestió preliminar, convé recordar que la sentència de la qual es predica la nul·litat va recaure en un procés de petita quantia (150 EUR), de manera que, segons l'article 47.1 de la Llei del Procediment Contenciós Administratiu, la mateixa no era susceptible de recurs d'apel·lació. En aquests supòsits, no es pot admetre que l'incident de nul·litat es converteixi en un succedani del recurs d'apel·lació, de manera que s'ha d'examinar amb especial cura la concurrència dels supòsits que justifiquen la interposició del referit incident.

Segon.- En termes generals, com ha declarat aquesta Sala de manera reiterada, convé recordar que l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma.

Més en concret, l'esmentat precepte estableix que l'incident s'ha de fonamentar en la vulneració de drets processals o defectes de forma que hagin causat indefensió, o en la incongruència de la sentència o la resolució, sempre que qui sol·licita la nul·litat no hagi pogut denunciar aquesta vulneració anteriorment.

Tercer.- En aquest cas, la part agent no fa sinó replantejar les qüestions que ja van ser resoltes en la sentència impugnada, relatives a la valoració de la prova practicada en el procés, en relació amb la infracció de trànsit que ha estat sancionada.

Més en concret, el recurrent es mostra disconforme amb les consideracions que la sentència dedica al valor del "informe de proves", relatiu a la calibració del cinemòmetre que es va utilitzar en el cas litigiós, i a la determinació de quin era el límit de velocitat existent en aquell tram de carretera. La discrepància de l'agent amb les conclusions a què arriba la sentència impugnada el porten a considerar que s'ha vulnerat la prohibició d'indefensió, així com el dret a obtenir una resolució fonamentada en dret i la presumpció d'innocència.

Tanmateix, la sentència dona resposta a aquestes qüestions, de manera que s'ha de descartar l'existència de qualsevol incongruència omissiva. El fet que el recurrent estigui disconforme amb el contingut de la sentència no suposa, evidentment, que s'hagi vulnerat el dret fonamental a la jurisdicció, ja que el text constitucional no garanteix que s'obtingui un pronunciament favorable a les respectives pretensions de les parts, sinó que aquestes siguin examinades i resoltes conforme a dret, en sentit estimatori o desestimatori.

Convé insistir en el fet de què l'article 18 quater, apartat 1, de la Llei transitòria de procediments judicials només contempla l'incident de nul·litat d'actuacions per als supòsits en què la persona afectada per la vulneració del dret fonamental a la jurisdicció "no hagi pogut denunciar aquesta vulneració anteriorment". En conseqüència, resulta clara la improcedència d'aquest incident, atès que l'interessat es limita a reproduir les argumentacions que ja van ser objecte de la sentència que va posar terme al procés, i no es planteja cap infracció de dret fonamental que no hagi estat examinada en la referida sentència.

Les conclusions a què ha arribat la sentència sobre aquests punts no són evidentment compartides pel recurrent, però això no suposa òbviament que s'hagi vulnerat el dret a la jurisdicció, que, com abans s'ha dit, no garanteix obtenir un pronunciament favorable a les pretensions de la part. Com abans s'ha dit, la invocació retòrica de determinats drets fonamentals no pot justificar la impugnació d'una sentència que no és susceptible d'apel·lació segons la llei.

Per tot això, s'ha de desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació que formula la part agent.

Quart.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, acorda:

Únic.- Desestimar l'incident de nul·litat que planteja el Sr. Puga contra l'aute dictat pel Tribunal unipersonal del Batlle en data 12 de març de 2024, que es confirma en els seus propis termes. Sense costes.

Aquest Aute és ferm i executiu.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal de la Secció Administrativa, del qual procedien, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei Procediment Contenciós Administratiu.