• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 260/2024 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 20 novembre 2024)

Faits et procédure

Le litige porte sur la première révision du plan d'ordenació i urbanisme parroquial (POUP) de la paroisse de Canillo, approuvée par décret du 30 mars 2023. M. Tamarit, propriétaire d'une finca située dans l'unité d'actuació UA-SUBLE-60, à la Vall de Mereig, avait contesté cette révision, en tant qu'elle affecte les conditions d'ordenació et d'édification de sa parcelle. Il attaquait également la décision de la Comissió Tècnica d'Urbanisme (CTU) du 9 août 2023 qui avait rejeté son recours administratif.

Le litige portait sur la qualification de la parcelle. Le planejament antérieur la classait en sòl urbà consolidat, alors que la révision la rattachait au sòl urbanitzable et qualifiait la construction existante d'édification hors ordenació. Par jugement du 16 mai 2024, le Tribunal unipersonal del Batlle, section administrative, avait rejeté la demande et déclaré les actes attaqués conformes au droit.

L'appelant soulevait trois moyens : (a) l'incongruité de la décision et l'absence de motivation, ainsi qu'un excès de compétence de la CTU ; (b) la violation de la loi et de la jurisprudence, la construction préexistant au POUP de 2007 et son aménagement ayant été « patrimonialisé » ; (c) une erreur dans l'appréciation des preuves et le rejet irrégulier de la production du rapport de la CTU relatif au POUP de 2007. Le Gouvernement d'Andorre et le Comú de Canillo concluaient au rejet de l'appel. La procédure s'est déroulée par voie de conclusions écrites, l'audience orale ayant été remplacée.

Question de droit

La Sala devait trancher plusieurs questions :

1. Le juge d'appel était-il tenu de répondre individuellement à chacun des arguments des parties, et la décision était-elle suffisamment motivée ?
2. La parcelle remplissait-elle les conditions légales du sòl urbà consolidat au sens de l'article 25 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme (LGOTU) et de l'article 7.1.a) du Reglament urbanístic ?
3. Si tel n'était pas le cas, la révision pouvait-elle légitimement reclasser le terrain et qualifier la construction d'édification hors ordenació, sans méconnaître une prétendue patrimonialisation de l'aménagement antérieur ?

Solution et dispositif

La Sala rejette l'appel sur chacun des points.

Sur la motivation et la congruence. Elle rappelle sa jurisprudence constante selon laquelle le droit à la juridiction, consacré par l'article 10 de la Constitution, n'impose pas de répondre séparément à chaque argument, mais de répondre à chaque prétention. Elle s'appuie sur l'aute du Tribunal constitutionnel du 13 juillet 2020 (cause 2020-39-RE), selon lequel la motivation peut prendre la forme d'une « motivació per remissió » ou de formules standardisées, à condition qu'un lien logique existe entre l'argumentation et la décision.

Sur le sòl urbà consolidat. La Sala rappelle les exigences cumulatives de l'article 25 LGOTU : accès rodat, eau potable, évacuation des eaux résiduelles (ou système homologué d'épuration) et fourniture d'électricité, aptes à desservir les constructions prévues. La réforme introduite par la Llei 16/2012 y ajoute l'obligation d'un accès conforme au Reglament d'urbanització et d'un

TSJA.- 0000035/2024

ORIGEN.- 2000071/2023 - 0

NIG: 5300545320230000123

SENTÈNCIA 67-2024

PARTS:

Apel·lant: Sr. Tamarit

Representant: Sra. Pina

Advocada: Sra. Suárez

Apel·lat: COMÚ DE CANILLO

Representant: Sra. Quesada

Advocat: Sr. Narváez

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Duque

Advocada: Sra. Plaza

Magistrades: Sra. Elsa PUIG MUÑOZ

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

Andorra la Vella, el 20 de novembre de 2024.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000071/2023.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació del Sr. Tamarit va interposar demanda contra el Govern i el Comú de XXXX, en què impugnava l'acord adoptat per la Comissió Tècnica d'Urbanisme en data 9 d'agost de 2023, pel qual es va desestimar el recurs formulat per l'agent contra el Decret del Comú de XXXX de 30 de març de 2023, d'aprovació definitiva de la primera revisió del Pla d'ordenació i urbanisme de la Parròquia (POUP), en la part que afecta les condicions d'ordenació i d'edificació de la unitat d'actuació UA-SUBLE-60, situada a la Vall de Mereig.

La sentència de 16 de maig de 2024 del Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, va desestimar la demanda, declarant que les resolucions impugnades eren ajustades a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

2.- La representació de la part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Martin, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

a) La sentència és incongruent amb les pretensions del demandant, ja que no aborda la totalitat de les qüestions plantejades, com tampoc ho va fer la Comissió Tècnica d'Urbanisme (CTU) en la via administrativa. En aquest sentit, s'aprecia una extralimitació de les competències de la Comissió, així com que la propietat de l'agent havia de ser classificada com a sòl urbà consolidat, i no ser considerada com una edificació fora d'ordenació.

b) S'infringeix la Llei i la jurisprudència, atès que l'edificació ubicada a la finca de l'agent preexisteix a l'aprovació del POUP de 2007, fet que va suposar la patrimonialització del seu aprofitament per part del propietari.

c) S'ha produït un error en la valoració de la prova, la qual acredita la certesa de les manifestacions de l'agent. També es va denegar de forma improcedent la incorporació de l'informe de la CTU relatiu a l'aprovació del POUP de 2007.

3.- La representació del Govern s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, d'acord amb els següents arguments:

a) Tant la sentència com la resolució de la CTU motiven de forma suficient les raons que han donat lloc a la modificació de la classificació de la finca de l'agent.

b) En essència, no concorren els requisits que la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme (LGOTU) estableix per ser classificada com a sòl urbà consolidat, ja que l'accés rodat al terreny no compleix amb les disposicions del Reglament d'urbanització, ni tampoc es disposa de la resta dels serveis bàsics per servir les necessitats de les edificacions i usos previstos pel planejament. Encara que el planejament anterior atribuïa la classificació de sòl urbà consolidat, no es pot mantenir en el temps una previsió que no s'ajustava a la normativa.

c) Les proves aportades per l'agent no han estat suficients per justificar les seves pretensions. D'altra banda, l'aportació de l'informe de la CTU sobre el POUP de 2007 no és rellevant, ja que no constitueix la base de les resolucions impugnades.

4.- La representació del Comú de XXXX ha sol·licitat igualment la desestimació del recurs i la confirmació de la sentència apel·lada, en base a les següents al·legacions:

a) No s'aprecia cap incongruència, ja que la sentència dona resposta a totes les al·legacions formulades pel recurrent, això sens perjudici que algunes hagin estat tractades de forma succinta, davant l'obvietat de les mateixes.

b) No hi ha infracció de llei. És precisament la LGOTU la que preveu els requisits que han de concórrer per a que un terreny sigui classificat com a sòl urbà consolidat, que no es donen en aquest cas. Per altra part, les facultats d'ordenació del Comú impliquen que el mateix no està vinculat per les previsions de l'anterior planejament.

c) L'agent al·lega un error en la valoració de la prova sense concretar on es troba aquest suposat error, ni quin document ha estat valorat erròniament. Quant a l'aportació de l'informe de la CTU sobre el POUP de 2007, resulta innecessària i el propi recurrent no ha reproduït la seva petició en aquesta alçada.

5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com s'ha exposat en els antecedents, s'impugna en aquesta instància la sentència de la Martin que ha desestimat la demanda formulada per l'agent contra el Decret del Comú de XXXX de 30 de març de 2023, d'aprovació definitiva de la primera revisió del Pla d'ordenació i urbanisme de la Parròquia (POUP), i contra l'acord adoptat per la Comissió Tècnica d'Urbanisme (CTU) en data 9 d'agost de 2023, que va desestimar el recurs formulat contra l'anterior resolució.

El litigi es circumscriu a la impugnació de les previsions del POUP sobre les condicions d'ordenació i d'edificació de la unitat d'actuació UA-SUBLE-60, situada a la Vall de Mereig, on se situa la finca del recurrent.

Tercer.- El primer dels motius d'impugnació que articula l'agent fa referència a la manca de motivació de la sentència apel·lada, i també de les resolucions administratives, amb la consegüent incongruència amb les pretensions que ha articulat en el procés.

Aquesta al·legació ha de ser desestimada. És cert que la part demandant s'estén en analitzar la qüestió litigiosa des de diversos punts de vista, però aquest plantejament no pot obviar el fet evident de que només s'estan discutint, en essència, dues qüestions que, per altra part, estan íntimament entrellaçades. En primer lloc, es discrepa de la classificació atorgada a la finca com a sòl urbanitzable, quan el planejament anterior ara revisat la considerava com a sòl urbà consolidat, i, en segon lloc, es discuteix la consideració de l'edificació existent com a fora d'ordenació.

No hi ha dubte que tant les resolucions administratives com la sentència apel·lada han examinat en detall aquestes qüestions, de manera que s'han de descartar tant la invocada manca de motivació com la incongruència amb les pretensions de l'agent.

Sobre aquest punt, convé recordar la reiterada jurisprudència d'aquesta Sala, i també del Tribunal Constitucional, segons la qual el dret a la jurisdicció que consagra l'article 10 del text fonamental no obliga a contestar de forma particularitzada cadascun dels arguments de les parts, sinó que és suficient amb donar resposta a totes les seves pretensions, amb l'estructura argumental que l'òrgan jurisdiccional consideri més adequada.

En aquesta línia, l'aute del Tribunal Constitucional de 13 de juliol de 2020 (causa 2020-39-RE) va declarar que:

"3.4. Quant al primer dels fonaments del recurs, cal manifestar que, com ja ha tingut ocasió de repetir aquest Tribunal i resulta de la jurisprudència constitucional comparada, l'obligació de fonamentar les resolucions exigeix exactament que la decisió estigui precedida de l'argumentació corresponent, però no exclou ni allò que s'ha denominat "motivació per remissió", ni tan sols la utilització de fórmules estandarditzades prèviament configurades. Sempre, evidentment, que hi hagi enllaç lògic entre l'argumentació i la decisió. (...).

Respecte del segon motiu en defensa de la suposada vulneració del dret a la jurisdicció, també hem de reiterar, com ja hem fet en nombroses ocasions, que els tribunals no estan obligats a donar una resposta concreta a totes i cadascuna de les al·legacions de les parts -individualització-, sinó que només cal donar una resposta, que pot ser llarga i detallada o concisa i breu, a la pretensió -en sentit tècnic- de la part concernida -substanciació".

En conseqüència, procedeix desestimar aquest primer motiu d'impugnació.

Quart.- Sobre la classificació dels terrenys com a sòl urbà consolidat, convé recordar la constant jurisprudència d'aquesta Sala sobre la qüestió litigiosa. Com va declarar, entre moltes altres, la sentència núm. 19-2024, de 22 d'abril, amb cita de la sentència núm. 52-2011, de 15 de setembre:

"L'article 25 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, en la redacció que li va donar la Llei 8/2006, de 21 de juny, disposa que "constitueixen sòl urbà consolidat, i així han de ser qualificats pel Pla d'ordenació i urbanisme parroquial, tots aquells terrenys que disposin almenys d'accés rodat i dels serveis d'aigua potable, evacuació d'aigües residuals o un sistema homologat de depuració, i subministrament d'energia elèctrica, per servir les necessitats de les edificacions o instal·lacions previstes pel planejament".

Segons l'article 7.1.a) del Reglament urbanístic, que desenvolupa el precepte anterior, constitueixen el sòl urbà, entre d'altres, els "terrenys amb urbanització consolidada pel fet de posseir els serveis urbanístics bàsics d'accés rodat, aigua potable, evacuació d'aigües residuals o un sistema homologat de depuració i subministrament d'energia elèctrica. Les característiques d'aquests serveis urbanístics bàsics han de ser les adequades per servir les necessitats de les edificacions i els usos previstos pel planejament".

Per la seva banda, l'article 8.1.1 del Reglament urbanístic disposa que "el sòl urbà consolidat està integrat pels terrenys que disposen dels serveis urbanístics bàsics i que el Pla d'ordenació i urbanisme parroquial ordena directament, sense remetre a l'aprovació ulterior de planejament derivat, i en conseqüència inclou en una unitat d'actuació de gestió directa. Tanmateix, no s'exclou la necessitat de planejament derivat en sòl urbà consolidat en els casos en què pel seu estat de conservació, algunes àrees hagin de ser objecte d'operacions de renovació".

També resulta especialment rellevant l'article 7.2 del Reglament urbanístic, segons el qual la construcció de carreteres i vials de connexió entre poblacions no atorga per sí mateixa a les finques confrontants la condició de sòl urbà.

Com ja va declarar la sentència d'aquesta Sala núm. 37-2008, de 5 de maig, quan un instrument de planejament inclou un terreny en una unitat de sòl urbanitzable, "la substitució d'aquesta adscripció per la classificació del terreny com urbà i a més urbà consolidat, si aquesta pretensió es basa en l'existència dels serveis urbanístics bàsics, passa per una activitat probatòria, en seu judicial, molt precisa i a càrrec de qui la demana. Aquesta activitat consisteix en identificar, amb la demanda, la superfície dels terrenys dels quals es demana la classificació, situant-los exactament sobre els plànols i en demostrar que són els terrenys els que disposen dels serveis bàsics adequats". A més, cal exposar "quin és el grau de compliment de les càrregues urbanístiques que ha de suportar tot terreny en el procés de transformació del sòl i la viabilitat econòmica de la unitat d'actuació del sòl urbanitzable un cop perduda la porció de terreny que per raó de la nova classificació se n'hagi de separar.

En casos com el que ara s'examina, en què es demana la classificació com a sòl urbà consolidat dels terrenys de la part agent, enlloc de com a sòl urbanitzable que preveu el Pla urbanístic parroquial, són aplicables les exigències abans esmentades, que es refereixen a la necessitat d'acreditar l'existència dels serveis que contempla l'article 25 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, en la redacció vigent, i, a més, que els mateixos són suficients per atendre les necessitats del conjunt de la unitat d'actuació, sense que siguin necessàries noves obres d'urbanització".

A més, convé recordar que la modificació introduïda per la Llei 16/2012, de 31 de juliol, ha establert que l'accés rodat s'ha d'ajustar a les prescripcions del Reglament d'urbanització i que els terrenys han de disposar, a més de les condicions anteriorment exigides, d'enllumenat públic.

Cinquè.- En el cas que ara s'examina, el contingut de les actuacions posa de relleu que la finca de l'agent no disposa de cap dels serveis bàsics requerits per l'article 25 de la LGOTU, ja que, d'una banda, no es justifica que l'accés rodat s'ajusti a les previsions del Reglament d'urbanització ni que existeixi enllumenat públic, i, per altra part, el recurrent admet que l'edificació utilitza sistemes autònoms d'enllumenat i abastiment d'aigua potable, que no estan connectats a les xarxes comunals, de manera que no compleix les condicions que són pròpies d'un sòl urbà consolidat. El simple examen de les fotografies que consten a les actuacions permet apreciar que el mateix concepte de sòl urbà és totalment aliè a la finca del recurrent, que constitueix una edificació aïllada que es troba rodejada de terrenys sense cap tipus d'urbanització.

Des d'aquesta perspectiva, en funció de les característiques de la zona, resulta paradoxal que el planejament anterior atorgués a aquesta finca la condició de sòl urbà consolidat, quan al mateix temps la integrava en una unitat d'actuació de sòl urbanitzable.

En conseqüència, atès que no concorren els requisits legals per classificar la finca com a sòl urbà consolidat, resulta plenament ajustat a dret que la revisió del POUP hagi procedit a ajustar les seves previsions a la realitat del lloc, en exercici del ius variandi de què disposa l'Administració en aquesta matèria. No es pot parlar aquí d'una "patrimonialització" de l'aprofitament previst pel planejament anterior, ja que no concorren les condicions legalment establertes per a l'obtenció de la garantia urbanística que preveu l'article 19 de la LGOTU. En conseqüència, aquest aprofitament queda supeditat a les revisions o modificacions posteriors dels plans d'ordenació i urbanisme parroquial, com disposa l'article 37 de la mateixa Llei.

Tampoc es pot apreciar cap extralimitació de les competències de la CTU com invoca el recurrent. La Comissió s'ha limitat a desestimar el recurs interposat per l'interessat contra l'aprovació definitiva de la revisió del POUP i, a més, s'ha de tenir en compte que aquest òrgan té atribuïdes, a més de competències decisòries, les funcions consultives i d'assessorament que estableix l'article 132.1 de la LGOTU.

En darrer terme, no existeix cap discriminació respecte de les previsions sobre edificacions antigues enrunades, que responen a una finalitat diferent, i que també queden subjectes a les limitacions aplicables a les construccions provisionals de la zona.

Sisè.- Un cop establert que resulta ajustada a dret la classificació de la finca del recurrent com a sòl urbanitzable, s'ha de confirmar igualment la consideració de l'immoble com a edificació fora d'ordenació, d'acord amb els articles 126 de la LGOTU i 20 del Reglament de construcció, almenys fins a l'aprovació i execució del planejament derivat que definirà els paràmetres que han de regir la unitat d'actuació. Això no impedeix la possibilitat de les actuacions provisionals que preveu l'article 30.2 de la LGOTU.

Setè.- En darrer terme, no es pot apreciar cap error en la valoració de la prova, ja que el recurrent no concreta quin dels elements probatoris incorporats a les actuacions ha rebut una interpretació desviada. La situació de fet de la finca ha quedat perfectament definida, i la conclusió no pot ser altra que la mateixa no disposa dels serveis bàsics que justificarien la seva classificació com a sòl urbà consolidat, d'acord amb l'article 25 de la LGOTU.

Per altra part, l'aportació de l'informe de la CTU sobre el planejament anterior de 2007, que va ser denegada per la Martin i no s'ha reproduït la petició en aquesta instància, resulta irrellevant per a la resolució del procés, ja que la qüestió litigiosa s'ha d'examinar en base a la situació de fet que presenta la finca, en els termes que s'acaba d'exposar.

Per tot això, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar en els seus propis termes la sentència impugnada.

Vuitè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

Decisio

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Tamarit contra la sentència dictada el 16 de maig de 2024 pel Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal de la Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei ITP transmissions patrimonials.