• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 107/2025, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 14 janvier 2025

Faits et procédure

La société ORG_0 SL a ouvert en 2003 un compte courant auprès de l'établissement bancaire B SA. Son gérant, dont le nom apparaît sous la forme « Codina » dans les motifs, s'est porté caution solidaire et illimitée des obligations de la société, avec renonciation au bénéfice d'ordre, de division et de discussion. Entre 2008 et 2009, la société a opéré sur des produits dérivés (options sur actifs financiers cotés, opérations sur l'indice DAX) par l'intermédiaire de ce compte, sur la base de conditions spécifiques signées en octobre 2008.

Le 22 juin 2009, le compte présentait un solde débiteur de 724 320,83 EUR, intérêts et commissions compris. La banque a introduit une action en paiement à l'encontre de la société et de sa caution. Les défendeurs ont soulevé une exception d'incompétence, rejetée en 2010 et 2011, puis ont formé une demande reconventionnelle en indemnisation (damnum emergens et lucrum cessans) à déterminer par expertise.

Par jugement du 25 juin 2024, le Tribunal de Batlles a condamné la société et sa caution, conjointement et solidairement, au paiement de la somme réclamée, a rejeté la demande reconventionnelle et a mis les dépens à la charge des défendeurs. La société et la caution ont interjeté appel. Elles soutenaient notamment que le jugement était insuffisamment motivé, que la caution devait être traitée comme un consommateur, que la banque avait manqué à son devoir d'information et qu'elle avait accepté de nouveaux ordres sans couvrir le compte ni exécuter les demandes de clôture. Elles critiquaient aussi l'expertise, qu'elles jugeaient strictement comptable.

La banque a répondu que l'argumentation fondée sur la protection des consommateurs constituait une mutatio libelli irrecevable, que la réglementation MiFID n'était pas en vigueur à l'époque des faits et que la caution s'était elle-même présentée comme expérimentée.

Question de droit

La Cour devait trancher trois points :

1. La banque a-t-elle commis une négligence dans l'exécution de son devoir d'information à l'égard d'un client qui donnait lui-même les ordres d'investissement ?
2. Le gérant-caution pouvait-il être qualifié de consommateur, avec les garanties informationnelles qui s'y attachent ?
3. La demande reconventionnelle en indemnisation était-elle fondée, alors que les préjudices n'avaient pas été chiffrés et qu'aucune faute de la banque n'était établie ?

Le recours invoquait en outre une violation du droit d'accès à la justice (article 10 de la Constitution), tiré de l'insuffisance de motivation.

Solution et dispositif

La Cour rejette l'appel et confirme le jugement de première instance. Elle motive sa décision sur les points suivants.

Sur la motivation. Le moyen est écarté. La Cour estime que le jugement de première instance répond de manière suffisante aux arguments des parties.

Sur la qualité de consommateur. La Cour relève que le gérant « donnait au banc totes les ordres ou autoritzacions d'inversió » et que l'établissement « es limitava a executar -i no a assessorar-». Elle en déduit que le client disposait des informations nécessaires pour décider des opérations et des risques assumés. Elle retient que l'intéressé n'était pas « inexpert » en la matière, puisqu'il l'avait lui-même reconnu, et qu'il dirigeait

Representant: Sra. Gibert

Advocat: Sr. JST

OBJECTE : BANCARI: reclamació de danys i perjudicis fonamentada en manca de la deguda informació per part de l'entitat bancària al client. Condició de professional del client, que gaudeix de coneixements financers i ordena les inversions amb productes derivats al banc. Valoració probatòria.

SENTÈNCIA 000018/2025

Andorra la Vella, 14 de gener del 2025

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ, la qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 2 de novembre de 2009, la representació processal de l'entitat B, SA (B) interposà demanda en reclamació de quantitat contra la societat ORG_0 i el seu avalador solidari, Codina, tot sol·licitant la seva condemna conjunta i solidària a abonar-li la suma de 724.320,83 EUR, en concepte de deute derivat del compte corrent, incrementada amb els interessos i comissions liquidats trimestralment i calculats al tipus per a "Descoberts" per a l'interès i per a "Préstecs i Crèdits" quant a la comissió, successivament en vigor, segons l'ABA a partir del 22 de juny de 2009, data de la darrera liquidació i fins al seu total pagament, així com la totalitat de les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

2.- En data 12 d'abril de 2010, la representació processal de la societat ORG_0 i del Codina, sense contestar a la demanda hi oposà l'excepció d'incompetència de jurisdicció, tot sol·licitant la seva estimació i la condemna de l'agent al pagament de les costes, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

Per Aute de data 1 de setembre de 2010, es desestimà l'excepció dilatòria d'incompetència de jurisdicció. Contra aquesta denegació, la representació processal de la societat i del Codina interposà recurs d'apel·lació que fou inadmès per Providència de data 14 d'octubre de 2010 i, encara contra aquesta, la mateixa representació processal interposà recurs de reposició o de reforma, que fou també desestimat per Aute del Tribunal de Batlles de data 27 de juliol de 2011.

En data 7 de novembre de 2011, la representació processal de la ORG_0 i del Codina contestà la demanda articulada de contrari oposant-se a la mateixa i formulant, al seu torn, demanda reconvencional en base a què l'actuació de B va provocar greus perjudicis al Codina, reclamant una indemnització per danys (damnus emergens i lucrum cessans) que s'havien de quantificar en la pericial que es pretenia practicar en període de proves. Demanava la desestimació de la demanda i l'estimació de la reconvencional per ell interposada, amb condemna a l'agent a pagar l'import corresponent a la indemnització que s'acredités en el moment de proves pels danys i perjudicis, inclòs el lucrum cessants, patits per aquest a conseqüència de l'actuació de l'agent i condemnant també a l'agent a pagar la totalitat de les costes, inclosos els honoraris d'advocat i procuradora.

3.- En data 25 de juny de 2024 el Tribunal de Batlles dictà Sentència amb, entre altres, la següent part dispositiva:

"Primer.- Donar lloc a la demanda interposada per ORG_2 contra ORG_0 i Martin havent-se de condemnar els defenents, conjunta i solidàriament, a satisfer la quantitat de 724.320,83 euros incrementades amb els interessos i comissions liquidats trimestralment i calculats als tipus per a DESCOBERTS - quant a l'interès - i per a PRÉSTECS I CRÈDITS quant a la comissió, a partir del 22.06.2009 i fins a la liquidació total.

Segon.- Es desestima la demanda reconvencional formulada.

Tercer.- Es fa especial imposició de costes a la part defenent i agent reconvencional."

4.- Contra la mateixa ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la societat ORG_0 i del Codina en considerar, en síntesi, que la Sentència manca de fonamentació en considerar al Codina com a un professional vulnerant-li el dret a la jurisdicció reconegut a l'article 10 de la Constitució. Afirma que la mateixa cita de manera molt àmplia la jurisprudència en matèria de deure d'informació de les entitats bancàries; que erra en la valoració de la prova pericial, de la que critica que únicament efectua un anàlisi comptable i no borsari i que contingui afirmacions de caràcter general; que els greus incompliments comesos per B constitueixen una clara infracció de la normativa vigent: no només no va tallar les posicions sinó que va acceptar-li noves ordres que ell mai hagués donat si se l'hagués informat de la situació per part de l'entitat bancària, i que la demanda reconvencional ha estat desestimada sense cap fonamentació. Demana la revocació de la resolució recorreguda, la desestimació de la demanda i que no s'efectuï una especial imposició de les costes judicials en afirmar que els motius d'apel·lació versen estrictament sobre la interpretació de normes jurídiques.

5.- La representació processal de la societat B s'oposa al recurs articulat de contrari. En síntesi, considera que en no efectuar cap argumentació concreta en relació a la seva demanda reconvencional, la seva pretensió no la inclou; que la Sentència a quo fonamenta perfectament el considerar al Codina com a professional: que la protecció del consumidor i la llei MIFID no estaven en vigor al moment dels fets; a banda de ser el propi Codina qui es va definir com a persona experimentada en la matèria. Afirma que l'argumentació relativa a la protecció dels consumidors i al perfil no professional del Codina és extemporània, constituint mutatio libelli; que la Sentència motiva perfectament perquè no hi ha negligència del banc, a banda de la manca de concreció al respecte per la part recurrent; que no és el moment processal adequat per criticar el contingut de la prova pericial judicial efectuada; i, pel que fa a la desestimació de la demanda reconvencional, entén que la resolució d'instància la motiva perfectament ja que no es va acreditar la manca de diligència de l'entitat bancària, no havent estat quantificats tampoc els pretesos perjudicis ocasionats. Demana la seva íntegra desestimació i la imposició de la totalitat de les costes judicials a la part recurrent.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del recurs d'apel·lació interposat consisteix en determinar si l'entitat bancària B va cometre alguna negligència envers la societat ORG_0, representada pel Codina, en el marc de la relació bancària que les va unir i, de ser el cas, si correspon abonar al Codina alguna mena d'indemnització en concepte de dany emergent o lucre cessant; tot als efectes d'evitar abonar l'import de 724.320,83 EUR reclamat per l'entitat bancària i que la resolució d'instància condemna als recurrents a satisfer-li.

Segon.- Antecedents d'interès:

1. La societat ORG_0 obrí en data 15 de gener de 2003, a través del seu representant Martin, el compte corrent número 0000000/000.000.000 a les oficines del Pas de la Casa de l'entitat B (foli 30).

El mateix dia 15 de gener de 2003 el Codina es constituí com a fiador solidari de la societat ORG_0, garantint personalment, solidàriament i il·limitadament el compliment de totes les obligacions contretes per ella, fos quina fos la seva denominació: descoberts en comptes, opcions, acords sobre divises, contractes de futurs ..., tot renunciant als beneficis d'ordre, divisió i excussió. A més, autoritzava també a l'entitat bancària a carregar immediatament en el seu compte les quantitats que fossin endeutades per l'entitat afiançada, sense cap altra formalitat que la simple comunicació que aquella no havia fet front a les seves obligacions, tot renunciant també als beneficis d'ordre, excussió i divisió (foli 33).

1. En data 27 d'octubre de 2008, la societat ORG_0 signà un document en el que acceptava les condicions específiques per a operacions a termini (futurs), opcions i derivats (foli 34).

2. La societat ORG_0, mitjançant el seu representant, des del 29 d'octubre de 2008 opera a B a través del compte corrent esmentat amb derivats financers, és a dir, amb operacions basades en opcions de compra i venda sobre actius financers cotitzats en un mercat organitzat.

3. En data 18 de març de 2009, B i ORG_0 signaren el document denominat "Contrat de transaction et soumition à arbitrage indepéndant par un tier", per contractar un expert independent en operativa de derivats i determinar si el valor del compte fins el dia 18 de març de 2009, que figurava en els registres interns del banc, eren correctes (foli 103 i ss.).

4. En data 22 de juny de 2009, el compte corrent presentava un saldo deutor d'un import de 724.320,83 EUR amb els interessos i comissions calculats fins a la data.

Tercer.- La Sentència d'instància considera acreditat que el Codina es va constituir com a fiador de la societat ORG_0, quin objecte social era la compra-venda, explotació i administració de béns immobiliaris per compte propi, essent-ne a més el soci fundador i gerent, havent renunciat als beneficis d'ordre, divisió i excussió, podent el banc repercutir-li la suma objecte de condemna. També entén que el saldo deutor que presentava el compte bancari de la societat ORG_0 en data 22 de juny de 2009, d'un import de 724.320,83 EUR, no havia estat discutit per la part defenent. Que les parts es van sotmetre a un procediment arbitral per la verificació de la correcció del saldo obtingut a través dels càlculs realitzats per B fins el 18 de març de 2029, amb el compromís d'acceptar el seu contingut, i que el mateix fou realitzat per l'ORG_1. Que ja al foli 36 es feia constar que la societat ORG_0 operava des de l'octubre de 2008 en mercats financers de derivats i amb la qualificació de "qualified investors",operant l'entitat bancària com a custòdia i executora de les ordres de compra i venda provinents de la persona apoderada per ORG_0. A més, té en compte que les operacions que es van dur a terme entre l'any 2008 i fins el 16 de març de 2009, ho foren per ordre d'un client que es considerava a ell mateix com una persona que coneixia les operacions que va realitzar perquè ja feia molt de temps que les practicava i no pas únicament per mitjà de B (f. 151 contesta a la demanda), no tractant-se doncs d'un ignorant del món financer, sinó coneixedor del mateix, dirigint les seves inversions. Conclou que l'obligació d'informació del banc vers el client i la seva necessitat de pro activitat o reacció front a les seves ordres, dequeia donada la posició adoptada pel banc i volguda pel client, de simple executor de les ordres donades pel mateix. Considera que el client gaudia de coneixements tècnics i estava degudament informat dels riscos que corria, no podent constatar cap manca de diligència en l'actuació de l'entitat bancària, havent estat els riscos assumits pels clients els que van provocar la producció de l'import reclamat.

Decideix també la resolució d'instància la improcedència de la demanda reconvencional interposada per la part defenent per quant, d'una banda, els danys i perjudicis reclamats no han estat quantificats tot i la pràctica de la prova pericial i, d'altra banda, tampoc no s'ha acreditat la manca de diligència de l'entitat bancària de la que aquells es podrien derivar.

Quart.- En relació a la condició de "professional" del Codina quant a representant de la societat ORG_0:

En haver-se acreditat que el mencionat senyor donava al banc totes les ordres o autoritzacions d'inversió al banc, en relació a les operacions en derivats abonades o carregades al compte de la societat, que l'entitat bancària es limitava a executar -i no a assessorar-, la Sala no pot més que compartir el criteri de la resolució d'instància que hi dona una completa resposta sustentada, a més, en la nostra jurisprudència. En efecte, en no ser el Codina una persona inexperta en aquest tipus d'operacions, segons ell mateix té reconegut, i ser ell mateix qui ordenava les inversions, actuant l'entitat bancària com un simple executor de l'operativa, cal entendre que tenia la informació suficient per decidir en cada moment què volia fer i quin era el risc que assumia. Per tant, no es pot afirmar que en cas que el banc li hagués comunicat que s'havia excedit, aquest hagués desfet les operacions ordenades, en estar perfectament informat de l'evolució de les seves operacions.

En conseqüència, al Codina no li pot ser aplicada la condició de consumidor, ja que tenia coneixements financers amplis, donat que dirigia les seves inversions sobre productes financers considerats complexes, tenint doncs capacitat per comprendre els riscos de les inversions que ordenava. En aquest sentit, la Sentència d'aquesta Sala parcialment transcrita per la part recurrent, de data 28 de març de 2019 -i no de 28 de maig de 2018-, rotlle 426/18, no resulta d'aplicació en tot allò referit al client detallista o minorista, per quant el mateix no té coneixements del món financer i, doncs, s'exigeix a l'entitat bancària que li faciliti una detallada informació dels riscos de les operacions que li són ofertes o per ell mateix volgudes.

Cinquè.- Pel que fa als greus incompliments que la part recurrent imputa al banc i consistents en no haver tallat les posicions quan aquest ho va sol·licitar, ni haver-lo informat sobre la situació, no demanant tampoc cobertura del compte i acceptant, per contra, les noves ordres donades pel Codina; compartim novament el criteri de la resolució d'instància segons el qual, els coneixements tècnics del Codina comportaven que aquest fos proactiu en el seguiment de les seves inversions i de les ordres donades al banc. Noti's que justament del contingut de la pàgina 14 de l'informe pericial efectuat i que obra en autes (foli 288), es conclou que el client donava instruccions per realitzar les operacions que considerava adients sense realitzar cap tipus de consulta, ni rebre més informació. És a dir, el propi client generalment no consultava ni demanava informació, del que hem de deduir que en continuar donant ordres d'inversió, el mateix ja disposava de la informació necessària - o bé per conèixer-la de motu proprio o bé per haver-la demanat a les persones corresponents de l'entitat bancària-, almenys d'aquella que el mateix considerava convenient.

Al document que obra al foli 34, intitulat condicions específiques per a les operacions a termini (futurs), opcions i derivats, es preveuen facultats pel banc, però en cap cas obligacions d'actuació. En relació a les operacions que es van realitzar sobre el DAX i que la part recurrent afirma que el contracte que obra al foli 34 suara referit no les preveu, cal posar de relleu que el llistat d'operacions contingudes en el mateix, no constitueix numerus clausus. Noti's que al final del punt b) diu "altres tipus d'opcions"; i com del dictamen diriment efectuat per D en data 21 d'abril de 2009, en la seva pàgina 9 (foli 217) es posa de relleu que les operacions sobre els índex Dax es realitzen sobre opcions. Per tant, sí que s'han de considerar incloses en l'esmentat contracte. I això a banda, de què s'ha acreditat que, en general, eren ordenades pel propi client.

Sisè.- Les crítiques que efectua la part recurrent en relació al dictamen pericial realitzat pel G, SA, relatives a què el mateix s'efectua des d'un punt de vista comptable i no borsari i a la seva manca de concreció en no afirmar que, en general, les operacions es van fer seguint instruccions del representant d'ORG_0 sense, però, concretar quines, no resten valor probatori al dictamen efectuat. Ben al contrari, d'una banda, la part recurrent no aclareix el motiu pel que una perícia basada en l'aspecte borsari podria aportar més llum a la qüestió debatuda i, d'altra banda, la generalitat de la resposta donada, si considerava que la perjudicava, no només havia d'haver estat invocada en el moment processal oportú, sinó que a més, havia d'exposar també en quin sentit la perjudica. En tot cas, consten en autes les gravacions de les diferents ordres donades pel client.

Setè.- Pel que fa finalment, a la pretesa manca de fonamentació en què afirma que incorre la Sentència d'instància en relació a la desestimació de la demanda reconvencional interposada, aquesta no s'ha produït. El Tribunal d'instància és clar: no s'ha acreditat la pretesa manca de diligència de l'entitat bancària. De fet, en l'informe pericial judicial es diu de forma clara que de la documentació revisada no s'ha constatat cap actuació imprudent o incorrecta per part de l'entitat bancària, que és la que fonamentaria la pretensió d'indemnització de danys i perjudicis. I això sense perjudici de què aquests pretesos danys i perjudicis no han estat quantificats tampoc una vegada obtinguda la pericial -precisament, perquè de la mateixa es deriva una manca de negligència acreditada de l'entitat bancària-.

Així doncs, és la pròpia pretensió reconvencional la que mai no s'ha arribat a concretar adequadament.

Vuitè.- La desestimació del recurs d'apel·lació interposat comporta la imposició de les costes derivades d'aquesta alçada a la part apel·lant, de conformitat amb el contingut de l'article 354.2 del Codi de procediment civil.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, en nom del poble andorrà,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat ORG_0 i del Codina contra la Sentència dictada en data 25 de juny de 2024 pel Tribunal de Batlles, que confirmem.

SEGON.- Imposar a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : L2018024-proc-civil.