• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018

Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, aute du 11 avril 2025 (ROJ : ATSJAD 141/2025 ; ECLI:AD:TSJADAD:2025:141A)

Faits et procédure

Les parents de la mineure F, née le 13 juin 2012, sont séparés. Une procédure de mesures provisionnelles engagée en 2019 avait conduit à confier la garde à la mère, avec un droit de visite au profit du père. Par décision de la Batllia du 10 mars 2020, les contacts avaient été suspendus, puis un régime de visites supervisées avait été rétabli par aute de la Sala Civil du 29 octobre 2021. Un jugement du 6 février 2022 a prononcé la séparation et fixé un régime progressif, sous la supervision du Servei Tècnic de Família (STF), dont les modalités ont été modulées au fil du temps.

Par aute du 25 novembre 2024, la Batllia a suspendu temporairement le régime de visites « per tal de garantir l'estabilitat emocional de la menor » (dispositif premier). Elle a laissé à la mineure la faculté de rendre visite à son père, sans obligation, et a enjoint au père de poursuivre un traitement psychothérapeutique destiné à renforcer la relation et ses capacités parentales.

Le père, M. Arcos, a interjeté appel. Il demandait l'instauration de visites supervisées assorties d'un plan de travail progressif, ou à tout le moins des mesures moins restrictives. Le ministère public s'est associé à l'appel. La mère, Mme Campillo, a conclu à la confirmation de la décision de première instance et à la condamnation de l'appelant aux dépens. La formation collégiale était composée de MM. Jaume Tor Porta (rapporteur), Vincent Anière et Carles Cruz Moratones.

Question de droit

La Sala Civil devait déterminer si la suspension totale des relations personnelles entre un père et sa fille mineure pouvait être justifiée au regard de l'intérêt supérieur de l'enfant, tel que défini par l'article 13 de la Llei 14/2019 qualificada dels infants i adolescents, alors même que des modalités moins restrictives, telles que les visites supervisées, n'avaient pas été expressément examinées.

Plus précisément, deux interrogations se combinaient. La première portait sur l'effet juridique de la volonté exprimée par l'enfant, compte tenu de son âge et de son degré de maturité. La seconde concernait l'exigence de motivation renforcée qui encadre une mesure de privation de contact.

Solution et dispositif

La Sala Civil a fait droit à l'appel. Le dispositif est reproduit ci-après dans une traduction fidèle du catalan :

Le dispositif précise ensuite : « Aquest aute és ferm i executiu » (« Le présent aute est définitif et exécutoire »), ce qui confirme son caractère de décision au fond rendue en dernier ressort.

Les motifs appellent quatre observations.

1. Le principe de l'intérêt supérieur, défini de façon tripartite. La Cour

Advocat: Sra. MBI

MINISTERI FISCAL

OBJECTE: Suspensió règim de visites, interès superior del menor

AUTE 000082/2025

Andorra la Vella, l'11 d'abril del 2025.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- Per aute de 25-11-2024 es decidia:

"Primer.- Suspendre temporalment el règim de visites paterno-filialls per tal de garantir l'estabilitat emocional de la menor F davant el contacte amb el seu pare.

Segon.- La menor F, que ja ha efectuat un nombre considerable d'esforços podrà visitar el seu pare quan ella ho desitgi, i el progenitor podrà proposar a la F visites que aquesta darrera podrà acceptar, però no escau que la Batllia emeti cap obligatorietat en aquest sentit, com fins ara ha estat el cas, per quant l'opinió de la menor F ha quedat abastament clara i seria contraproduent pels seus interessos.

Tercer.- Requerir al Sr. Arcos per tal que continuï efectuant el tractament psicoterapèutic per tal d'enfortir la relació entre la menor i el seu progenitor i que aquest adquireixi més capacitats parentals.

Quart.- Donar trasllat dels escrits de dates 09.08.2024, 13.09.2024 i 17.09.2024 a les altres parts.

Cinquè.- Notificar la present resolució judicial a les parts interessades, al Servei de Trobada Familiar i a la Psicòloga i Perit Forense Sra. MBS".

2.- La representació processal del Sr. Arcos formula recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, demanant es dicti nova resolució en aquesta alçada que revocant-la, adopti una resolució alternativa que estableixi un règim de visites supervisades i un pla de treball progressiu per al restabliment del vincle entre pare i filla o en tot cas, substitueixi la suspensió total decidida, per mesures menys restrictives que respectin l'interès superior del menor i els drets del progenitor.

3.- El Ministeri Fiscal s'ha adherit al recurs d'apel·lació articulat pel Sr. Arcos. La representació processal de la mare, en canvi, s'ha oposat al recurs d'apel·lació demanant la confirmació de la resolució dictada amb imposició a la part recurrent de les costes causades.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La resolució adoptada per la Batllia decideix la suspensió del règim de contactes entre el Sr. Arcos i la seva filla F (nascuda el 13-6-2012) fonamentant-se en 1) l'informe del Servei de Trobada Familiar (STF) on es destaca que el vincle afectiu de la menor amb el progenitor és molt feble i que fins i tot s'havia apreciat un retrocés en aquest durant el període de visites; 2) l'informe de 27-5-2024 de la psicòloga Sra. MBS on es posa en relleu que la menor sosté no voler veure més el seu pare, destacant simptomatologia ansiosa, irritabilitat i actituds defensives a la ideació de qualsevol contacte amb el pare i 3) la voluntat manifestada per la menor en el sentit de la decisió.

La part recurrent s'alça contra aquesta decisió segons els següents motius de recurs. En primer lloc, sosté que la decisió adoptada no valorava adequadament l'interès superior de la menor sostenint que no es tenia en compte les repercussions que un trencament perllongat de les relacions amb la figura paterna podien comportar per al seu íntegre desenvolupament; que la menor no tenia un grau de maduresa suficient perquè els seus desitjos resultessin vinculants; que no s'havia valorat l'informe psicològic de part que acompanyava destacant que aquest evidenciava que el contacte amb el pare no comportava cap mena de risc per a la menor i que el progenitor seguia un procés de millora personal i relacional. Afegia que l'aute no valorava altres mesures menys restrictives que aquelles que adoptava tals com un règim de visites supervisades, teràpia conjunta o sessions de mediació familiar. Tanmateix, considera que la resolució adoptada no es trobava prou motivada, proposant un pla de treball alternatiu encaminat a reconduir la dificultat relacional concurrent.

Segon.- La resolució recorreguda es fonamenta en la noció de l'interès superior del menor que hem pogut establir com a paràmetre rector en el concret àmbit que intervenim, referint-se al nostre aute de 25 de juliol del 2019, rotlle TSJC-139/2019.

Respecte d'aquest concepte jurídic indeterminat, afegirem que la noció de l'interès superior del menor es proclamava per la convenció sobre els drets de l'infant de nova York de 20 de novembre del 1989, ratificada pel Principat d'Andorra el 22-11-1995 en la mesura que preveia que totes les mesures adoptades per institucions públiques o privades de benestar social, tribunals, autoritats administratives i fins i tot òrgans legislatius, havia de ser-ho en atenció a l'interès superior del nen. I des d'aquesta perspectiva, la Llei 14/2019 qualificada dels infants i adolescents, introduïa modificacions essencials en el nostre ordenament desenvolupant i reforçant el dret del menor a què el seu interès superior sigui tractat com a prioritari, i tant és així que l'art. 13 defineix el concepte des d'un triple vessant:

"a) Com a dret substantiu, fet que suposa una garantia per a l'infant i l'adolescent, ja que tota decisió que l'afecti ha de considerar fonamentalment els seus millors interessos.

b) Com a principi interpretatiu i de resolució de conflictes, en el sentit que si una disposició jurídica admet diverses interpretacions, s'ha d'escollir la que sigui més favorable des de la perspectiva de la garantia dels drets dels infants i els adolescents.

c) Com a regla processal, en el sentit que qualsevol decisió que s'hagi de prendre en relació amb un infant o adolescent ha de seguir el raonament i la fonamentació basats en el seu interès superior, i ha de comptar, sempre que sigui possible, amb la seva opinió".

L'abordatge de la noció de l'interès superior del menor des d'aquesta triple perspectiva, permet entendre que la finalitat que es persegueix és assegurar el respecte complet i efectiu de tots els drets del menor, a fi d'assolir el seu íntegre desenvolupament, amb el benentès que aquesta noció no es pot entendre, des d'una operació intel·lectual abstracta o global, sinó que ha de ser valorada, cas per cas, en funció de les circumstàncies concretes que envolten un menor determinat.

Els primers responsables d'atendre aquest interès són els pares del menor, i així resulta de la Llei 30/2022 qualificada de la persona i de la família quan en l'article 141 fixa que, amb caràcter general, l'autoritat parental és una responsabilitat conjunta dels progenitors. Això no obstant, quan existeixi un conflicte entre titulars d'aquest dret-deure respecte de les modalitats de criança i cura del fill o quan els menors es poden trobar en una situació objectiva de risc, la intervenció dels poders públics i més precisament dels òrgans jurisdiccionals, es justifica quedant la seva intervenció en tot moment vinculada per l'interès superior del menor.

Tercer.- La situació de crisi familiar dels progenitors de na F és coneguda dels òrgans jurisdiccionals d'ençà de mitjans de l'any 2019 quan la mare iniciava un procediment de mesures provisionals urgents (art. 63 LQM). En aquest procediment es dictava aute que, atribuïa la custòdia de la menor a la mare amb determinat règim de contactes en benefici del pare. Posteriorment, la Sra. Campillo presentava una demanda de mesures urgentíssimes el mes de març del 2020, dictant la batlle el 10-3-2020 un aute que disposava la suspensió del règim de visites del progenitor no custodi i alhora se li impedia entrar en contacte amb la filla. Aquesta decisió era parcialment revocada per aute d'aquesta Sala de 29-10-2021 que acordava un règim de vistes supervisat de la menor a raó de dues hores setmanals consecutives, amb vocació a incrementar-se en les condicions que s'indiquen. Alhora es deixava sense efecte la prohibició d'entrar en contacte existent.

Posteriorment per Sentència de 6-2-2022 es declarava la separació dels litigants i s'adoptava un règim de visites progressiu del pare envers la menor consistent en els primers sis mesos, els matins dels dissabtes alterns fins al migdia al STF en modalitat d'acompanyament i sota supervisió constant d'un tècnic. Una volta aquesta fita superada, amb obtenció dels informes socials, de l'UCA i psicològics, es fixaven visites en caps de setmana alterns fins a les 18:00 hores, condicionant les vistes amb pernoctes a l'obtenció de l'alta per l'UCA i a què els informes del psicòleg i serveis socials ho asseguressin. Si bé escau ressaltar que aquestes modalitats de contacte s'han anat modulant per part de la Batllia, en funció de l'evolució de les relacions entre la menor i el seu pare.

Dit això, la resolució recorreguda s'inclina ara per suspendre temporalment el règim de vistes establert, fonamentant-se en les indicacions de la menor; en què la psicòloga tractant destacava que la motivació de na F a l'hora de veure el seu pare havia disminuït, i després de destacar els esforços que havia pogut realitzar la menor, de sostenir que el progenitor no entenia els anhels de la seva filla i de posar en evidència que na F no veia el seu pare des d'abans de l'estiu, considerava que per a garantir l'estabilitat emocional de la menor davant el contacte amb el seu pare, resultava necessari suspendre temporalment el règim de visites i requerir el progenitor per a seguir tractament terapèutic per tal que adquireixi més capacitats parentals, decisió aquesta que ni el pare ni el Ministeri Públic comparteixen.

Hem sostingut que "la privació dels contactes entre un progenitor i el seu fill menor constitueix una ingerència excepcional en la seva vida personal, i només es pot adoptar aquesta mesura quan es demostri que és extremadament perjudicial per al benestar del menor" (Sentència de 27-11-2014, rotlle TSJC-193/14), el què comportarà, que la decisió de suspendre les visites entre un pare i una filla, només ho podrà ser en mèrits d'una decisió que comporti una motivació reforçada, on s'hagi explorat la viabilitat de totes les altres vies de contacte que puguin existir (visites supervisades per exemple).

Quart.- Les diferents professionals de la psicologia que han intervingut en el present procediment han posat de manifest que la menor no expressa enyorança pel seu progenitor, manifestant una percepció d'abandonament. Així mateix, s'ha constatat que l'actitud del pare, especialment quan no reconeixia certes conductes passades i, quan podia tenir un discurs amb connotacions masclistes, ha generat en la menor simptomatologia ansiosa davant la perspectiva d'un contacte amb ell, manifestant irritabilitat i actituds defensives que, segons les professionals, repercuteixen negativament en el seu procés de recuperació. En aquest sentit, durant l'exploració realitzada el 20 de juny de 2024, la menor, F, va reiterar la seva voluntat de no voler reprendre la relació amb el seu pare.

No obstant això, cal valorar que el seu discurs no es mostra a vegades plenament espontani (atribueix un consum d'alcohol al pare segons percepcions derivades de l'experiència viscuda per la mare o en manifestacions de la seva tieta materna que li han estat descrites sense que la menor hagi observat personalment), la menor també assimila la seva pròpia situació amb la de la seva mare, arribant a expressar pors respecte a possibles repercussions de les seves declaracions ("qualsevol cosa que jo digui, ell ho pot utilitzar contra nosaltres, de la mare i meva", minut 25:32 de la gravació).

En realitat, la menor presenta un relat fonamentat en una reticència derivada de situacions passades. Ara bé, cal considerar que només té 12 anys i posseeix un grau de maduresa propi de la seva edat, no trobant-se encara en possessió de tots els mecanismes que li permetin entendre plenament les conseqüències que la ruptura del vincle amb el seu progenitor podria tenir en el seu desenvolupament futur, sense que ens pugui passar per alt que es troba en el període inicial de l'adolescència, etapa que es caracteritza per una evolució constant dels seus sentiments i afeccions personals, cosa que implica que la seva percepció actual podria canviar en el futur.

D'altra banda, tal com van posar de manifest la Sra. batlle i la fiscal adjunta durant l'exploració, no es poden obviar els esforços realitzats pel pare per mantenir el contacte amb la seva filla, malgrat que les condicions que es donin siguin molt particulars: des de l'any 2019, les visites han estat restringides a un règim supervisat pel Servei Tècnic de Família (STF), havent-se suspès en diverses ocasions, i, malgrat això, el progenitor ha seguit un tractament de deshabituació alcohòlica a l'UCA, mantenint-se abstinent segons els certificats aportats, i ha assistit regularment a teràpia psicològica per millorar la seva relació amb la menor.

En aquesta situació, l'únic element objectiu que podria justificar la interrupció dels contactes entre pare i filla és la simptomatologia ansiosa que segons s'argumenta la idea del retrobament genera en la menor. No obstant això, de les proves existents es desprèn que aquesta ansietat es relaciona fonamentalment amb la possibilitat d'un contacte a soles amb el progenitor. Això no obstant, un règim de visites supervisades assegura la presència de terceres persones especialistes en aquest àmbit que poden atenuar la percepció de risc per part de la menor, sense que es pugui erigir en un obstacle al restabliment dels contactes existents.

Per tot el que s'ha exposat, escau estimar el recurs d'apel·lació interposat, revocant la decisió de suspensió dels contactes entre el pare i la menor i disposant que, en el termini més breu possible, es promoguin trobades a través del Servei Tècnic de Família, en les modalitats que aquest consideri més adequades. Es confirmen la resta dels pronunciaments adoptats.

Finalment, resulta pertinent assenyalar que la represa d'un contacte mínim i saludable entre pare i filla exigeix una reconducció del patró de comportament del progenitor en la interacció amb la menor. En aquest sentit, és imprescindible que aquest accepti les vivències i el malestar expressats per la seva filla, així com la seva corresponent quota de responsabilitat en la situació actual. Així mateix, ha de comprendre que el vincle de la menor amb la seva mare és significativament més intens i que qualsevol qüestionament respecte a aquesta figura pot ser percebut per F com un atac personal. També cal tenir en compte que la menor es troba emocionalment afectada per les experiències passades i que la restauració de la relació paternofilial només serà possible mitjançant trobades basades en el respecte mutu, tant cap a la menor com cap a la seva mare. És essencial que el progenitor prioritzi la qualitat dels intercanvis amb la seva filla i evidenciï, amb el seu comportament, un interès genuí envers ella.

Cinquè.- Costes

Atès l'èxit del recurs articulat, no ha de fer-se pronunciament respecte de les costes ocasionades en aquesta alçada (art. 354.2 del CPC).

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat, revocant la decisió de suspensió dels contactes entre el pare i la menor continguda en l'aute de 25-11-2024 i disposant que, en el termini més breu possible, es promoguin trobades a través del Servei Tècnic de Família, en les modalitats que aquest consideri més adequades. Es confirmen la resta dels pronunciaments adoptats, sense fer pronunciament respecte de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei 14/2019.